La producció de  textos orals de tipologia diversa és una de les activitats lingüístiques a les que li donem  gran rellevància. Cerquem models diferents adequats a la situació comunicativa que volem modelar i acompanyar. L’ús de la llengua vehicular és el català, però també dediquem sessions on creem situacions comunicatives en castellà i en anglès.

La producció de textos orals implica posar en funcionament tota una sèrie de coneixements lingüístics (lèxic i estructures morfosintàctiques i textuals) que ajuden a la construcció del propi pensament.

També suposa una pronúncia entenedora, així com control d’altres aspectes: la velocitat, el volum, l’entonació.

Quan ens comuniquem ho fem amb diferents objectius: amb la intenció d’informar, d’obtenir informació, metalingüística i/o per regular l’acció.

Quan treballem qualsevol procés de comunicació oral (exposicions, debats, converses preparades…) donem importància a:

La planificació:

Fer veure a l’infant què ha d’analitzar de la situació comunicativa, com exposarà, si li cal més informació, a quin públic va adreçat, el registre.

L’organització del discurs:

• Acompanyem l’infant perquè sàpiga iniciar el tema, conduir-lo, controlar el temps, respectar les normes de cortesia, fer un tancament amb conclusions…
• Modelem l’aprenentatge de manera diversa i usant textos de diferents tipologies.
• Presentem amb freqüència diferents models de discurs oral (mestres, experts a l’aula, mitjans de comunicació…,).
• Fem preguntes i falques per aportar precisió al text oral.
• Acompanyem a l’infant a elaborar un guió o esquema.
• Facilitem estones per l’assaig.
• Completem frases iniciades donant model perquè l’infant incorpori de noves i les ampliï.
• Animem i modelem en les argumentacions, basades en la complexitat dels textos llegits prèviament.
• Acompanyem amb imatges o dibuixos que ajudin a explicar-se millor.

Les mestres tenim en compte: la diversitat dels temes, la formalitat del text que s’ha de produir, el tipus de suport que es proporciona a l’oient, el grau d’elaboració que comporta.

A l’escola plantegem aquestes activitats de forma recurrent i variada:

Converses, tertúlies dialògiques, grups interactius, espai-conferència, videoconferència experts, debats, presentació de temes, recitar poemes, exposicions de processos dels reptes, …

Treballem diferents tipus d’activitats als Reptes i Ambients:

• Activitats que simulen o recreen situacions comunicatives quotidianes amb les quals es treballen diferents habilitats comunicatives (rol playing, storytelling teatre, joc simbòlic…,) aquí treballem registres diferents, creen personatges diferents o poc habituals en el seu entorn.
• Activitats que sorgeixen a la dinàmica de l’aula (converses en treballs en grup en que els agrupaments són en parelles, petit grup, les taules rodones d’aula, els grups interactius, diàlegs, debats).
• Activitats que es planifiquen en el procés d’ensenyament i aprenentatge dels continguts curriculars lligats als gèneres discursius: tipus de converses (per decidir, per aprendre, per contrastar opinions, per argumentar diferents punts de vista, per resoldre conflictes, per expressar vivències, sentiments i emocions…,).

A l’hora de mantenir converses grupals les planifiquem  prèviament, definint quin és l’objectiu on volem arribar, aportant textos, imatges, dibuixos que ens recolzen durant la sessió.

Observem en quins tipus de conversa tenim més infants que no segueixen el fil, i com podem fer que mantinguin més l’atenció.

Per nosaltres també és important definir l’objectiu de la conversa.

Al Cicle Mitjà i Superior per nosaltres és un bon indicador el modelatge previ que fem perquè els infants en les seves intervencions facin referències a arguments d’altres companys mostrant l’acord o el desacord amb  argumentacions pensades.

“Li donem molta importància a l’argumentació”

Per aquest motiu el nostre paper com a adult acompanyant i que modela és:

• Dinamitzar les intervencions i animar que parlin el màxim d’infants.
• Fer èmfasi amb l’objectiu de la conversa i reconduir-la quan es desmarqui.
• Resumir les diferents idees que han sorgit.
• Remarcar intervencions encertades.
• Tornar al grup la responsabilitat de la conversa: Tothom pensa igual que …?, Algun infant té una altra idea?,  Esteu d’acord amb el que s’ha dit fins ara?
• Facilitar que tots els infants sentin que poden aportar alguna cosa al grup,  preguntant: Com s’imaginen que són les coses i no com són en realitat, d’aquesta manera no s’exclou a ningú, totes les aportacions poden fer-nos créixer com a grup.
• Oferir diferents maneres d’expressar el que pensen (dibuixos, paraules, maquetes…), per conèixer les idees dels infants que no solen participar, i per acompanyar les idees amb arguments per defensar el seu pensament i poder contrastar amb els altres els diferents tipus de pensament fent evolucionar les idees individuals.

Les mestres revisem el nivell progressiu de dificultat, la diversitat de temes i la reflexió sobre la formalitat del context oral, les característiques del discurs, la gestió de la interacció…, perquè l’infant millori el desenvolupament de la comunicació oral.

Ens és molt útil enregistrar en vídeo les diferents activitats orals i posteriorment fem sessions col·lectives amb el grup per avaluar amb ajuda d’indicadors que hem après i que aspectes lingüístics i formals hem de millorar.