Entenem com escola que l’escriptura és una activitat que permet participar als infants en situacions comunicatives diverses que cerquen finalitats concretes.
“L’escriptura és important a l’escola perquè és important fora de l’escola, i no a l’inrevés”.
Emilia Ferreiro
Potenciem l’acte d’escriure per demanar informació, per transferir coneixement, per intentar convèncer, per comunicar sentiments i vivències, per plaer…; per tant, en qualsevol escrit acompanyem als infants perquè reflecteixin la intenció i la contextualització.
Tenim present que en el procés d’escriure s’hi troben implicats els coneixements sobre el tema del qual es vol escriure i els coneixements previs que tenen els infants sobre els continguts lingüístics i l’organització del text. Aleshores l’aprenentatge de l’escriptura el plantegem a partir de textos significatius o propers als infants.
Com escola tenim l’objectiu d’esdevenir infants competents en l’escriptura, i això implica tenir present acompanyar a les criatures en:
- Dedicar temps a pensar abans d’escriure. Planificant:
- Formulant els objectius.
- Generant i organitzant idees.
- Seleccionant la informació interessant.
- Començar a produir. Redactant el text.
- Revisar el text en funció de la situació comunicativa, del context, del destinatari i de l’objectiu que es tingui.
Setmanalment incorporem el taller d’escriptura creant uns espais de treball per potenciar l’aprenentatge de coneixements específics envers l’escriptura. En aquestes sessions plantegem activitats per racons; són moments de docència compartida a l’aula on fem fa ús d’un material específic i manipulatiu al cicle inicial, així com d’altres de creat depenent dels continguts del gènere textual a treballar. Aquest material fa referència a continguts lingüístics concrets i aspectes de la llengua oral i escrita (tant en català, com en castellà).
“Saber escriure -és a dir, ser competent en una societat alfabetitzada- consisteix a conèixer els usos escrits que hi tenen lloc, a conèixer les funcions dels tipus de discurs que s’hi donen i també, és clar, a saber respectar les diverses convencions lingüístiques i no lingüístiques de cada discurs”.
Anna Camps