Tag Archives: Teatre

Tot un dia de teatre clàssic a Tarragona

El dia 26 d’Abril de 2012 els alumnes que cursen grec o llatí de quart d’ESO i primer i segon de batxillerat de l’institut Premià de Mar vam fer una sortida a l’auditori del Camp de Mart de Tarragona per assistir a una jornada juvenil de teatre grecollatí.

Primer vam veure una tràgedia grega d’Eurípides que es titulava Les Bacants. Després vam dinar i vam visitar la muralla. Per finalitzar la sortida vam tornar a l’amfiteatre per veure una comèdia llatina de Plaute que s’anomenava El soldat Fanfarró. Aquí podeu fer un tastet de la nostra sortida que va durar dotze hores, però que ens va agradar molt.

[vimeo]http://vimeo.com/41567651[/vimeo]

Paula Franco Semitiel, Eva Serrano Juaní
4t ESO Llatí

De nou, Coriolà!

Setmana sí i setmana també, trobarem referents clàssics en la cartellera d’espectacles. En el teatre Lliure de Barcelona fan Coriolà de William Shakespeare en una adaptació lliure i sota la direcció d‘Àlex Rigola. Què en sabeu, però, del personatge llegendari romà de Coriolà? Quin autor clàssic ens fa coneixedors de Coriolà? Quina actualitat pot tenir avui?…

“En part, no se’ns forma per ser uns veritables ciutadans conscients. I en part no se’ns educa, sinó que se’ns condiciona per manipular i crear una opinió. Allò que anomenem opinió pública és una opinió mediàtica creada per l’educació i els mitjans. Totes dues coses controlades pel poder. Res més. (···) Comunicar-se és indispensable. Ens hem d’unir. Actuar d’acord és indispensable. Cadascú, sol, no és res.” Jose Luis Sampedro

…i vosaltres, aràcnids i aràcnides, què en dieu?

Gaby

Nausica a la Viquilletra, part grega

El grup de Literatura Catalana, juntament amb les alumnes de Grec de segon de Batxillerat, hem fet un treball col·laboratiu sobre Nausica de Joan Maragall. El grup que hem fet el treball som Versos d’ara i de sempre, com en Jordi ja ha explicat al seu article. El resultat de tota la nostra feina el podeu veure en aquest altre article.

La tasca de la Thaïs i meva ha estat treballar la part grega. Hem agafat els fragments que havien triat de Joan Maragall i hem anat buscant l’equivalent a l’edició de l’Odissea de l’editorial Les belles lettres, traduïda al francès per Victor Bérard per a la col·lecció des universités de france, que estava en grec i en francès.

També hem hagut de buscar l’equivalència en una edició en vers de l’Odissea, traducció catalana de Carles Riba, perquè al costat del text en grec, el fes entenedor a tothom. Carles Riba va ser un literat i filòleg clàssic molt important. Li agradava molt escriure sobre temes clàssics i va fer dues versions de l’Odissea, una en vers i una altra en prosa, les dues en català. També va ser qui es va encarregar d’acabar de lligar alguns fragments de la Nausica de Joan Maragall, un cop aquest va morir amb l’obra sense enllestir.

Els fragments en grec els hem afegit per escrit a la grabació i apareixen entre les diferents escenes, juntament amb el text de Carles Riba recitat.

A Literatura catalana vam triar uns versos per representar i la tasca dels de Grec va ser trobar alguns fragments de l’Odissea d’Homer en què es veiés el que representaríem. Va ser dificil trobar alguns fragments, ja que hi havia alguns diàlegs que pronunciaven diferents personatges segons les dues versions. Un exemple és el paper de Nausica, que en el text de Joan Maragall té més importància i és ella la que pronuncia alguns parlaments que a la versió d’Homer recita la reina Areté.

[Il·lustració de Laia Martínez]

Marina García
Grec i Llatí
2n Batx.

PUER QUI A LUDO SE ABSTINUIT

PUER QUI A LUDO SE ABSTINUIT (PRIMA PARS) from Francesc Franquet on Vimeo.

PUER QUI A LUDO SE ABSTINUIT (SECUNDA PARS) from Francesc Franquet on Vimeo.

Salvete arachnidi! us presento la darrera producció de l’alumnat de llatí de 4t d’ESO del curs passat de l’INS Ramon Berenguer IV d’Amposta. Es tracta d’una adaptació del text de R. B. Appleton “Puer qui a ludo se abstinuit”, on es presenta la història d’un noi que no volia anar a l’escola i les conseqüències que això li va portar. M’agradaria que intentéssiu fer la traducció dels diàlegs en llatí. Us adjunto el text en llatí. A la filmació hi ha alguna variació dels diàlegs. Espero que us agradi. Us puc dir que ens va costar bastants mesos acabar el procés de filmació, però ha tingut la seva recompensa i satisfacció. L’obra està en dues parts. Gaudete!

Francesc Franquet

Amposta

Comediants estrena la seva visió de Persèfone

La companyia de Joan Font ens acosta a la seva visió de l’Hades en un format molt cabareter, encapçalat per Àngels Gonyalons en el paper d’una pèrfida i sensual Persèfone. L’espectacle, que compta amb la música i l’actuació de Ramon Calduch, s’estrena a Catalunya en el marc de la 49ª edició del Festival de la Porta Ferrada, després de fer el seu debut internacional el mes de juny a Moscou.

Gaby

Lisístrata fins als nostres dies

Aquest article tracta sobre Lisístrata i com una companyia de teatre de Badalona està preparant l’obra per ser representada al teatre.

Per poder fer aquest treball he hagut d’anar a assajos, fer entrevistes a alguns actors de l’obra, buscar informació sobre l’autor, llegir l’obra i comparar-la amb el guió.

LISÍSTRATA fins als nostres dies

Lisístrata, una de les obres més importants d’Aristòfanes i en general per a la literatura grega, serà representada el proper dia 5 de juny d’aquest any (2011) al teatre Zorrilla de Badalona.


[Font:wikipedia]

Aristòfanes va néixer al voltant de l’any 448 aC i va morir sobre el 380 aC. El seu nom en grec s’escriu ῾Αριστοφάνης. Va ser un còmic i dramaturg molt important per a Grècia, sembla que va estudiar a Atenes, però no se sap del tot cert. Va escriure quaranta obres, de les quals només onze han arribat als nostres temps. Aquestes obres són els únics exemples que tenim avui en dia de la Comèdia àtica antiga.


[Font: flickr]

L’obra Λυσιστράτη, Lisístrata, tracta sobre una dona atenesa amb aquest nom, que ha tingut una idea per acabar amb la guerra del Peloponnès. Per això reuneix les dones de tota l’Hèl·lada, a les quals exposa la seva idea. Aquesta és fer una vaga de sexe per forçar els homes a negociar la pau. El que fan les dones es tancar-se a l’Acròpolis, on hi ha tots els béns de l’estat, i així els homes no poden continuar la guerra.

La primera vegada que es va representar aquesta obra va ser al 411 aC a Atenes, igual que les Tesmofòries, dos anys després d’un dels episodis més tràgics de la guerra del Peloponnès, a Sícilia.

La companyia de teatre que representarà l’obra s’anomena: FRANDULA FREAK i té seu a l’orfeó Badaloní.

L’obra que representaran és molt fidel a l’original, tot i que algunes escenes les han eliminat, i hi ha frases que han afegit, per tal de fer l’obra més còmica.

El vestuari serà com era el d’aquella època, del segle V aC, però amb alguns retocs o complements més moderns, com per exemple l’aparició d’una metralleta, botes, barrets… Tot això apareix per fer l’obre més actual, ja que tot i que és una obra molt antiga, les coses que succeïen en aquells temps també han anat passant durant totes les èpoques, fins als nostres dies.

A l’hora d’escollir el text van buscar una obra còmica, ja que és un recurs que agrada als espectadors, fa que la gent rigui i desconnecti de les seves preocupacions, tant al públic com als actors i actrius, perquè agrada molt representar-les. En canvi, si és una obra més seriosa és més complicada de dramatitzar i no agraden tant. També s’ha escollit perquè és fàcil de representar en funció nombre d’actors que té la companyia.

Un cop havien decidit fer una obra còmica, van acudir a la literatura grega, ja que hi ha molt bones comèdies que, encara que siguin de fa tant de temps, segueixen sent bastant actuals pel fet de tractar temes als quals encara ara donem molta importància.

L’escenografia serà de l’època, senzilla, però clara. Se situa a la Acròpolis d’Atenes, que serà representada amb dues estructures, una mena d’escales amb tres columnes de goma a l’extrem per fer l’escena una mica més còmica.

Per poder representar l’obra el dia 5 de Juny, cada dimarts fan un assaig amb tots els personatges, i com més a prop estan del dia de l’estrena, més complements afegeixen a l’assaig, tant vestuari, com decorats i hores.

El missatge de l’obra és que no cal la guerra per solucionar els problemes i que amb la paraula n’hi ha prou per intentar transmetre aquesta idea. I és que Aristòfanes era un homes pacifista i això ho mostra en moltes de les seves obres, no només en aquesta. També ensenya com era la societat grega, de masclista, i el poc respecte envers les dones, que més aviat eren tractades com a objectes, inferiors a l’home. Amb aquesta obra, doncs, Aristòfanes critica l’home i presenta les dones com a objecte de respecte pels mascles, ja que ells tenen por de les accions femenines. Així també es veu que la dona és imprescindible per a l’home.

FITXA ARTÍSTICA DE LISÍSTRATA

Guió: Aristòfanes

Dissenys: Estanis Aboal

Vestuari i escenografia: Cia Farandula Freak

Producció: Orfeó Badaloní

Repartiment: Anna Pelegrí, Eva Guillen, Irene García, Joana Matallana, Carla Albiol, Cinta Jordà, Mari Díaz, Ferran Gil, Tato Girós, Josep Miquel Frias, Jordi Salvador i Albert Forcadell.

Direcció: Albert López Vivancos

Assaig Lisístrata al Zorrilla

screnner01screnner02screnner03screnner04screnner05

Igual que Lisístrata va fer aquesta vaga, avui en dia, hi ha llocs on encara fan vagues d’aquestes, mireu aquest article sobre les Lisístrates modernes. També podríeu escoltar l’audició de la comèdia en aquests altres dos articles: 1a part i 2a part.

Marina García
1.2.
Grec i Llatí

Els clàssics grecollatins a Tarraco

dpp_204011

Dimarts 12 d’abril l’alumnat i professorat de clàssiques de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta vam tenir el goig d’assistir a les representacions d’Antígona de Sòfocles i de Rudens de Plaute posades en escena a l’auditori del Camp de Mart de Tarragona pel grup Balbo Teatro del Puerto de Santa María de Cádiz que van omplir l’auditori amb un aforament superior a 2000 persones. Va ser una jornada per reviure els clàssics grecollatins.

Francesc Franquet
I. Ramon Berenguer IV
Amposta

Rudens a L’Hospitalet

El passat dia 11 d’abril els alumnes de llatí de primer i de segon de Batxillerat de l’IES Vall d’Arús de Vallirana vam assistir a l’Hospitalet a la representació de Rudens de Plaute, a càrrec del Grup “Balbo Teatro” de l’IES Santo Domingo de El Puerto de Santamaría Cádiz.

Com era la nostra primera experiència en assistir a una representació d’una comèdia llatina, no esperàvem que fos tan entretinguda. El que més ens va impactar va ser que foren actors tan joves i que tinguessin tanta confiança en la seva interpretació. Vam reconèixer amb facilitat alguns personatges típics plautins: l’esclau murri Tracaliò, la jove que no és la protagonista però l’acció gira al seu voltant, Palestra la donzella segrestada de petita, el lenó Labrax i el jove enamorat Pleudisip.
Adjuntem algunes imatges del nostre pas pel teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat:

N.B.:

  • Sabeu qui és Plaute?
  • Di quin comediògraf  Plaute treu l’argument de Rudens?
  • S’inspira en una sola comèdia grega o bé hi ha contaminatio?
  • Què és una fabula palliata?
  • Quins elements de la cultura romana heu identificat en aquesta comèdia plautina.
  • Què en saps dels personatges plautins? Identifica a Rudens els següents:  adulescens, virgo, senex, leno, servi i el paràsit.
  • Quin és el paper de la dona a Rudens?
  • Què opines de l’alternança entre les parts recitades i cantades en la comèdia?
  • Has llegit Rudens? L’has vista representada al teatre? Què n’opines?
  • Has llegit alguna altra comèdia de Plaute? Quina?
  • Passa’t per aquí i potser t’animes a llegir Amfitrió?

Els alumnes de segon de batxillerat de l’IES Vall d’Arús estem agraïts de poder col·laborar en el vostre blog.

Auda Ferrer

Οἰδίπους: un destí tràgic

Οἰδίπους δὲ ἀκούσας ἔλυσε τὸ αἴνιγμα τὸ ὑπὸ τῆς Σφιγγὸς καὶ τὴν βασιλείαν παρέλαβε καὶ τὴν μητέρα ἒγημεν ἀγνοῶν, καὶ παῖδας ἐτέκνωσεν ἐξ αὐτῆς.

Apol·lodor, Biblioteca III 5, 8

Després de llegir i traduir aquest fragment sobre Èdip, explica com continua la història d’Èdip, dels seus fills (vid. El casal de Tebes). Recordes el complex d’Èdip?

Alissa Komarova

2n batx. Grec