Tag Archives: Nausica a la Viquilletra

Dramatització de Nausica

Com esteu veient, els alumnes de l’institut Isaac Albéniz estem molt endinsats en les formes artístiques, ja siguin clàssiques, prosaiques o tecnològiques, com diu la Teresa a l’article sobre el nostre primer treball a la Viquilletra. Hi participem amb un estudi del personatge de Nausica, de la qual treballem dues versions: la de l’Odissea per treballar els textos grecs, i la versió de Maragall per als textos en català.

Com estava promès, aquest article estarà centrat en la dramatització de les escenes triades de la Nausica de Maragall, que personalment m’ha agradat molt fer, encara que de vegades no estigués gaire d’acord amb les motivacions del personatge, com per exemple, que el seu somni fos casar-se amb un heroi.

Centrant-nos en l’aspecte dramàtic, primer de tot vam fer la selecció de textos a partir de l’obra Nausica de Joan Maragall, i vam decidir quins eren els més representatius:

Com a primera escena, vam escollir el fragment on Nausica somia desperta, imaginant-se que arriba un heroi i s’enamora d’ella. En aquell moment, a la vora del riu amb les donzelles, apareix un nàufrag que demana ajuda, i Nausica se li apropa sense por, al contrari de les donzelles que s’espanten. Això representa la personalitat d’una noia curiosa, atrevida i oberta que vol conèixer coses més enllà del seu palau. La segona escena és el descobriment del nom de l’heroi, Ulisses, davant de la reina dels feacis, on Nausica s’enamora encara més d’Ulisses ja que és l’heroi que sempre havia somiat. La tercera és el desenllaç inevitable, Ulisses ha de tornar a Ítaca, on la seva dona i fill l’esperen. Aquí Nausica entén que Ulisses no és el seu heroi i que no podrà viure la seva història d’amor amb ell, ja que té una família i un deure amb ells. Per finalitzar, es va escollir un fragment de Daimó per la seva gran importancia com a “cec que ho veu tot”, és el personatge que dóna els consells savis i és, com si diguéssim, el personatge que revela el futur.

Com a última cosa a ressaltar, l’escenografia va quedar molt integrada en l’entramat de disciplines que volíem lligar, el piano i el contrabaix integrats en l’escena va ser una bona idea, i lligar-ho tot amb els dibuixos crec que fa la història més clara i entenedora.

Sara Castro
2n batxillerat
INS Isaac Albéniz

Nausica darrere les càmeres!

16 Replies

L’Anna Pardo, la Laia Martinez, l’Anna Martinez i jo, l’Ilya Natarov, vam ser els encarregats de fer els enregistraments de veu al vídeo de Nausica per al concurs de Viquilletra. Ha sigut una feina interessant; no té tant de mèrit com la dels nostres actors, que han han hagut de posar més esforç a l’hora de aprendre el guió i la difícil tasca d’interpretar, però també ens va costar fer les gravacions bé.

En primer lloc, vam agafar el guió, ens vam dividir els diferents fragments, un per a cada persona, i vam començar a gravar. Ha sigut una mica difícil, perquè hem tingut una sèrie de problemes a l’hora de gravar. En primer lloc havíem d’estar tots silenci perquè la veu no s’escoltés malament, també calia agafar bé el micro, vocalitzar bé cada paraula i fer les pauses adients, per tant, vam haver de fer més d’una prova. Personalment, jo vaig tenir una sèrie de problemes a l’hora de l’enregistrament ja que, quan parlo, acostumo a fer diferents tons de veu, a l’hora d’acabar les frases baixo més la veu i en el moment de gravar la veu queda malament. Després de fer la gravació, cap de nosaltres volíem escoltar els nostres enregistraments, ja que normalment quan escoltes la teva veu en una gravadora sempre et sona malament, és llei de vida.

Per fer els enregistraments de so vam utilitzar el programa Audacity; si alguna vegada necessiteu enregistrar algun tall de veu per a algun treball, us recomano que feu servir aquest programa. Això sí, vam tenir un problema amb el programa perquè vam canviar d’ordinador i a l’aula del seminari no hi havia l’Audacity, llavors vam haver de fer l’enregistrament amb la gravadora de sons de Windows i les últimes veus estan gravades amb aquest programa.

En general va ser una experiència agradable aprendre com fer el enregistraments de veu en off i participar amb els nostres companys en el vídeo de Nausica dels nostres Versos d’ara i de sempre.

Dibuix de Melodia López (3r ESO)

Aquestes són les parts que hem fet cadascú:

Anna Pardo

Nausica és princesa dels feacis. És donzella en flor, jove i apassionada, que en somnis prefigura l’amor més gran.

Ilya Natarov

Ulisses és l’heroi de Troia; cansat i envellit pel llarg viatge de retorn a la pàtria, arriba a l’illa dels feacis després d’un naufragi. El seu aspecte espanta les donzelles que acompanyen Nausica; la princesa, però, delerosa de vida i d’aventures, s’acosta al desconegut amb cor obert.

Laia Martínez

Nausica acull Ulisses: vet aquí un gest de gran noblesa. L’heroi fa estada al palau dels feacis i, amb el relat de les gestes passades, pren consciència del seu destí: retornar a Ítaca, l’illa enyorada. Abans, però, li cal revelar el seu nom als hostes generosos. La reina l’interpel·la.

Anna Pardo

Només resta acomiadar l’heroi il·lustre, acompanyar-lo en el retorn al seu regne, cap al retrobament amb la muller amorosa. Nausica es prepara, tremolosa i greu, per donar el seu adéu a Ulisses. Ni plor amarg ni desesperació en el rostre. Només la serenitat de qui comprèn els camins dels déus, els camins dels homes.

Anna Martínez

“… i et tornaves, cantant,una ombra que tenia la forma del teu cant”. Màrius Torres, Lorelei. Ulisses s’allunya, només és una ombra; ombra de versos, com els que enfila Daimó, el poeta de palau, tot contemplant la marxa de l’heroi.

Ilya Natarov
INS ISAAC ALBENIZ 2.2 Batx.
LLatí

Nausica a la Viquilletra, part grega

13 Replies

El grup de Literatura Catalana, juntament amb les alumnes de Grec de segon de Batxillerat, hem fet un treball col·laboratiu sobre Nausica de Joan Maragall. El grup que hem fet el treball som Versos d’ara i de sempre, com en Jordi ja ha explicat al seu article. El resultat de tota la nostra feina el podeu veure en aquest altre article.

La tasca de la Thaïs i meva ha estat treballar la part grega. Hem agafat els fragments que havien triat de Joan Maragall i hem anat buscant l’equivalent a l’edició de l’Odissea de l’editorial Les belles lettres, traduïda al francès per Victor Bérard per a la col·lecció des universités de france, que estava en grec i en francès.

També hem hagut de buscar l’equivalència en una edició en vers de l’Odissea, traducció catalana de Carles Riba, perquè al costat del text en grec, el fes entenedor a tothom. Carles Riba va ser un literat i filòleg clàssic molt important. Li agradava molt escriure sobre temes clàssics i va fer dues versions de l’Odissea, una en vers i una altra en prosa, les dues en català. També va ser qui es va encarregar d’acabar de lligar alguns fragments de la Nausica de Joan Maragall, un cop aquest va morir amb l’obra sense enllestir.

Els fragments en grec els hem afegit per escrit a la grabació i apareixen entre les diferents escenes, juntament amb el text de Carles Riba recitat.

A Literatura catalana vam triar uns versos per representar i la tasca dels de Grec va ser trobar alguns fragments de l’Odissea d’Homer en què es veiés el que representaríem. Va ser dificil trobar alguns fragments, ja que hi havia alguns diàlegs que pronunciaven diferents personatges segons les dues versions. Un exemple és el paper de Nausica, que en el text de Joan Maragall té més importància i és ella la que pronuncia alguns parlaments que a la versió d’Homer recita la reina Areté.