El grup de Literatura Catalana, juntament amb les alumnes de Grec de segon de Batxillerat, hem fet un treball col·laboratiu sobre Nausica de Joan Maragall. El grup que hem fet el treball som Versos d’ara i de sempre, com en Jordi ja ha explicat al seu article. El resultat de tota la nostra feina el podeu veure en aquest altre article.
La tasca de la Thaïs i meva ha estat treballar la part grega. Hem agafat els fragments que havien triat de Joan Maragall i hem anat buscant l’equivalent a l’edició de l’Odissea de l’editorial Les belles lettres, traduïda al francès per Victor Bérard per a la col·lecció des universités de france, que estava en grec i en francès.
També hem hagut de buscar l’equivalència en una edició en vers de l’Odissea, traducció catalana de Carles Riba, perquè al costat del text en grec, el fes entenedor a tothom. Carles Riba va ser un literat i filòleg clàssic molt important. Li agradava molt escriure sobre temes clàssics i va fer dues versions de l’Odissea, una en vers i una altra en prosa, les dues en català. També va ser qui es va encarregar d’acabar de lligar alguns fragments de la Nausica de Joan Maragall, un cop aquest va morir amb l’obra sense enllestir.
Els fragments en grec els hem afegit per escrit a la grabació i apareixen entre les diferents escenes, juntament amb el text de Carles Riba recitat.
A Literatura catalana vam triar uns versos per representar i la tasca dels de Grec va ser trobar alguns fragments de l’Odissea d’Homer en què es veiés el que representaríem. Va ser dificil trobar alguns fragments, ja que hi havia alguns diàlegs que pronunciaven diferents personatges segons les dues versions. Un exemple és el paper de Nausica, que en el text de Joan Maragall té més importància i és ella la que pronuncia alguns parlaments que a la versió d’Homer recita la reina Areté.
[Il·lustració de Laia Martínez]
Marina García
Grec i Llatí
2n Batx.
Molt bona feina! Els clàssics grecollatins són font d’inspiració dels clàssics catalans i, en tot treball de literatura catalana, cal anar sempre a les fonts i en aquest cas l’Odissea d’Homer i en grec! L’enhorabona!
Salue
Com a membre de Versos d’ara i de sempre m’agradaria felicitar a la part de grec per la seva tasca que m’ha semblat força complicada. Les aportancions de grec al vídeo final de Nausica l’omplen de sentit i ens apropen al món clàssic. A més a més penso que és molt interessant veure com hi ha traduccions molt bones d’obres clàssiques al català per part d’estudiosos com Carles Riba, ja que hi ha algunes que no s’entenen gaire o són massa complexes per el nivell de batxillerat. Per últim, felicitar la Laia per la seva il·lustració de Nausica.
Enhorabona Marina, per aquest article!
La veritat és que ens va costar bastant trobar els fragments que necessitavem, ja que haviem de buscar en el text en grec, passar-ho al francès i per últim al català. Però va valer la pena, perquè al final vam aconseguir una feina ben feta.
També va tenir l’ajuda dels nostres companys i la de la Teresa, que ens va ajudar moltíssim amb el grec, ja que hi havia fragments que no els trobavem perquè no coincidien els versos, no trobavem paraules que ens facilitessin a nosaltres la comprensió…
Però, finalment, ho vam aconseguir i va quedar tot genial, felicitats una altra vegada Marina! 😀
Ave!
Primerament felicitar-vos pel treball que heu fet. Crec que no ha de ser gens fàcil poder trobar en una obra com la “Odissea” un equivalent a l’escena que estaven representant. Després els rètols amb els versos en grec que sortien, sota la meva opinió, els he trobat molt interessants, a més em va agradar poder escoltar-vos tambéàrlant en grec.
Crec que tots plegats vareu fer un gran treball.
Salve Marina!
Sé que a priori de la nostra representació,vau estar molt atavalades amb la trovalla dels textos que fossin idonis per contextualitzar la nostra obra. Però tot i això, va quedar força bé i va aportar un toc més clàssic. S’ha de dir, però, que el text en Grec el vaig entendre, gràcies a què el vau posar en català. Espero , però, que la valoració que fasi la viquilletra sigui satisfactòria per tot l’esforç que vam fer tots perque sortís molt bé.
P.SGràcies Marina per haver incorporat el meu enllaç al teu comentari.
Vale!
Quin dibuix més maco! Felicitats!
Crec que està bé conèixer la feina que hi ha al darrera del resultat final. Hi haurà més articles que ens explicaran altres detalls del procés.
Eulàlia, el dibuix és maco com els teus versos. Suposo que has vist que l’autora es diu també Laia. Està vist que aquest nom té quelcom d’artístic.
Hola!
Marina, felicitats per l’article! És molt important saber que darrere del vídeo que vau realitzar encara hi ha més feina.
Crec que tota la feina que vau fer i la vostra recerca s’han vist reflexades en el vídeo i han fet que el resultat sigui molt bó.
L'”Odissea” és una obra del poeta grec Homer. S’hi explica l’aventura de l’heroi Ulisses de retonr a la seva pàtria Ítaca, illa del mar Jònic, on es retroba amb el seu fill Telèmac i la seva muller Penèlope.
Joan Maragall (1860-1911) fou un poeta i escriptor modernista. “La vaca cega”(1895, “Poesies”) és un dels poemes més coneguts juntament amb “Oda a Espanya”(1898)
El nom de la reina Areté m’ha recordat a una de les paraules que hem estudiar a grec,”ἀρετή”, que vol dir virtut, excel·lència. Per tant l’etimologia d’Areté pot ser virtut i excel·lència.
Adéu!!
Molt bona apreciació lèxica i etimològica, Carla. Efectivament el nom de la reina pové d’aquest substantiu grec.
Enhorabona Marina per el teu article tan treballat.
Es nota que darrere de aquella feina hi va haver de molta més. A mi, que m’agrada molt tot ho relacionat amb el món artístic, imagino que tu habras fet el dibuix, si es així felicitats! Els colors estan molt ben combinats i has sapigut destacar l’important en el dibuix, que en aquest cas és el vaixell, per la tornada d’Ítaca.
Fixa’t, Michelle, que a sota la imatge, com sempre, hi ha les seves dedes. L’ha fet una altra alumna de 2n, la Laia. Per això sempre us dic que cal sempre un peu d’imatge.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Nausica a la Viquilletra
Pingback: L’Odissea d’Homer | Literatura grega a escena