La companyia de Joan Font ens acosta a la seva visió de l’Hades en un format molt cabareter, encapçalat per Àngels Gonyalons en el paper d’una pèrfida i sensual Persèfone. L’espectacle, que compta amb la música i l’actuació de Ramon Calduch, s’estrena a Catalunya en el marc de la 49ª edició del Festival de la Porta Ferrada, després de fer el seu debut internacional el mes de juny a Moscou.
Gaby
Ja tinc ganes d’anar-hi. Estarem atents al’estrena a Barcelona.
Doncs haurem d’esperar encara una estona, crec que pel novembre s’estrenarà en el Lliure. De moment, les crítiques llegides semblen bastant favorables
Esperarem, doncs. He llegit que és una versió sui generis, amb detalls molt interessants. Ara caldrà veure l’Àngels Gonyalons com a Persèfone. No respon gaire al perfil que jo m’hauria imaginat…
“Persèfone” arriba al Teatre Lliure de Barcelona del 15 de desembre al 8 de gener!
http://vaixelldodisseu.blogspot.com/2011/12/la-persefone-dels-comediants-arriba-al.html
Després de l’espera, per fi ahir em vaig apropar al Lliure a conèixer la nova Persèfone d’Els Comediants. I he de dir que n’estic plenament satisfeta, tant per la qualitat com a espectacle com pel tractament del mite originari. No sé per què m’esperava un espectacle més genèric sobre la mort amb una lleu referència mitològica, encarnada en el personatge protagonista, com a punt de partida. No obstant, vist el resultat final, he comprovat que el mite és en realitat l’eix vertebrador d’una profunda i completa reflexió sobre la mort des de tots els punts de vista. De Core a Demèter, la dea reflexiona sobre la seva dissort:
la causa profunda: les lluites de poder entre el pare i els seu germans
el detonant: la temptació de la fruita prohibida
les noces no desitjades
la pèrdua de la innocència
l’esperança regenerada cada mig any
Qui m’explica a què em refereixo amb cada punt? Si cal, investigueu sobre el mite.
Tantes coses més podria dir sobre l’obra: música varida d’estils ben diferents; personatges tragicòmics amb les màscares caràcterístiques de la companyia catalana; el vestuari de Core (tuls florits) i el de Demèter (vermell i negre amb moments sensuals propis de la revista de varietats)…
De totes elles em quedo amb una cançó on es recullen refranys i frases fetes sobre el tema de la mort. Ja ho deia Píndar:Què som? Què no som? L’ésser humà és l’ombra d’un somni. Algú de segon em pot posar aquesta frase en l’original grec? No cal que aneu molt lluny, el vostre llibre crema, crema…
En fi, us recomano fervorosament que hi aneu, si trobeu un forat entre torró i torró, perquè coneixent el mite en gaudireu a pler. De fet, un dels meus acompanyants al teatre es va plànyer que sense les claus interpretatives del relat clàssic, havia perdut el fil de determinades escenes, cosa que d’altra banda no impedeix gaudir de l’espectacle en conjunt.
És genial, Teresa! Moltes gràcies per animar els aràcnids i aràcnides a apropar-nos aquestes festes a veure aquest espectacle que, des que es va estrenar li seguim la pista i ara no tenim excusa per veure’l després del teu testimoni expert i de primera mà. Com bé dius conèixer el mite i tot el rerafons clàssic ajuda a gaudir plenament de l’espectacle.
Hola, he buscat informació del mite i crec respondre els teus punts?
-El detonant: la temptació de la fruita prohibida:
Persèfone és enganyada per Hades a menjar una magrana, i un cop menges algo del infern està lligada en al món dels morts.
-Les noces no desitjades:
Persèfone es raptada per el seu tiet Hades i es obligada a casar-se amb ell.
-La pèrdua de la innocència:
En el mite no explica res de la innocència de Persèfone, pero em supsoa que li es arrebatada al moment de estar collin flors tranquil·la i de cop ets raptada per un familiar teu que t’obliga a ser la seva esposa i que al ser una esposa, em suposo que es “forçada”.
-L’esperança regenerada cada mig any:
Demèter aconsegueix fer un acord amb Hades, i aoncsegueix que mig any Persèfone estarà amb ella(primavera, estiu) i l’altre mig any amb el seu marit(tardor,hivern.)
Espero que hagi respost els teus punts.
Adeu!
Em sembla una bona explicació, Júlia. És nota que et una especialista en mitologia.
Hola!!
Em sembla que aquesta obra és molt interessant! M’hagués agradat poder anar a veure-la. Tot i això em conformo amb els comentaris que n’heu fet i el vídeo.
Com la Júlia ha explicat molt bé tots els punts plantejats sobre el mite, jo faré la part de la frase de Píndar.
Què som? Què no som? L’ésser humà és l’ombra d’un somni.
No he trobat enlloc la frase original en grec així que intentaré escriure-la jo mateixa.
τίνες ἐσμέν; τίνες οὐκ ἐσμέν; ὁ ἄνθπωτος ἐστίν σκιά ὄναρ.
Mentre buscava com es diu ‘ombra’ en grec, he trobat la frase original: τί δὲ τίς; τί δ’οὐ τίς;
σκίας ὄναρ ἄνθρωπος.
Tot i això vull deixar la meva versió que és diferent perquè me la corregeixis, Teresa. A l’hora de escriure ‘d’un somni’ pensava utilitzar el genitiu, però al diccionari he trobat que la paraula neutre ὄναρ només té nominatiu i acusatiu. Això m’ha estranyat bastant.
Adéu!!
Veig que entre la Júlia i tu heu reprès el fil que vaig deixar en el comentari i, especialment en el teu cas, valoro l’esforç de traducció del català al grec. Gràcies a aquest esforç, m’he adonat que l’original és el “somni d’una ombra” i no al revés. El que ara no sé és si m’he equivocat jo o la lletra de la cançó ho deia realment així. És per això, Carla, que en l’original ὄναρ està en nominatiu i σκίας és el genitiu que li fa de CN. La resta de la frase la comentarem quan haguem fet els pronoms-adjectius interrogatius i indefinits (veuràs que és al llibre de text), però fixa’t que tu havies posat l’interrogatiu en masculí τίνες (quins?qui?), quan l’original ho deia en neutre “Què?”, τί; en grec.
Ara que ja hem fet la part mitològica i treballat en profunditat la part lingüística, faltaria aturar-nos en l’aspecte literari. Qui és l’autor d’aquest vers i a quina obra pertany?
Carla, ja que has demostrat sensibilitat per la poesia, aquí trobaràs una poesia de la Sara Bernad, inspirada en la frase pindàrica que has traduït.
D’acord, Teresa.
L’autor d’aquest vers és Píndar (Πίνδαρος) fou un poeta grec nascut a Beòcia l’any 522 o 518 aC i mort a Argos vers el 450 aC).
Els seus poemes, arranjats a l’època alexandrina per Aristòfanes de Bizanci d’acord amb una classificació per gèneres, comprenien:
– “Himnes”
– “Peans” en honor d’Apol·lo.
– “Ditirambes”: mostren l’èxtasi desenfrenat del culte dionisíac.
– “Prosòdies, partenis, hiporquemes, encomis, escolis”: inspirats en els misteris eleusins i les concepcions orficopitagòriques.
– “Epinicis”: quatre llibres, els únics, que s’han conservat pràcticament íntegres.
El vers pertany a “Pítica VIII”.
Moltes gràcies per la recomanació, Margalida. Quan pugui faré una visita a l’article.
Ara sí que està força complet! T’he corregit la sigma final del nom del poeta, per tal d’evitar confusions.
Hola!!
τί δὲ τις; τί δ’οὐ τις; σκίας ὄναρ ἄνθρωπος.
Aquest vers està format per tres oracions: dues interrogatives (que en un poema serien preguntes retòriques) i una oració simple.
Les dues oracions interrogatives son paral·leles i estan formades per un pronom interrogatiu en neutre signular (τί) i un pronom indefinit en masculí singular (τις). A la segona frase hi ha un adverbi de negació.
A les tres oracions se sobreentenen els verbs copulatius εἰμί, per tant consten d’atributs.
La tercera frase està formada per un subjecte (ἄνθρωπος) i un atribut (ὄναρ) acompanyat de σκίας, genitiu que li fa de CN.
Quina és la funció de cada pronom a les dues interrogatives? Quin us sembla que és subjecte i quin atribut?
Hola de nou!
El pronom τί fa d’atribut a les dues interrogatives, per tant, el pronom τις fa de subjecte.
Ara a Saragossa! http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/escenarios/la-persefone-burlesque-se-sube-escenario_820850.html
Pingback: Les obres clàssiques al Teatre Lliure | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona