El propassat divendres 15 de gener a les set del vespre la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (SCEC) va organitzar en obert la videoconferència “El prat intacte. Hipòlit i altres traduccions” a càrrec de la traductora, poeta i assagista Maria Rosa Llabrés (vid. Maria Rosa Llabrés,Hipòlit“Els efectes de l’amor“), cantat per Neus Gili a partir de la seva traducció de Cants de Safo…
Per a Maria Rosa Llabrés traduir els clàssics és una experiència vital. I per a vosaltres?
El grup de Literatura Catalana, juntament amb les alumnes de Grec de segon de Batxillerat, hem fet un treball col·laboratiu sobre Nausica de Joan Maragall. El grup que hem fet el treball som Versos d’ara i de sempre, com en Jordi ja ha explicat al seu article. El resultat de tota la nostra feina el podeu veure en aquest altre article.
La tasca de la Thaïs i meva ha estat treballar la part grega. Hem agafat els fragments que havien triat de Joan Maragall i hem anat buscant l’equivalent a l’edició de l’Odissea de l’editorial Les belles lettres, traduïda al francès per Victor Bérard per a la col·lecció des universités de france, que estava en grec i en francès.
També hem hagut de buscar l’equivalència en una edició en vers de l’Odissea, traducció catalana de Carles Riba, perquè al costat del text en grec, el fes entenedor a tothom. Carles Riba va ser un literat i filòleg clàssic molt important. Li agradava molt escriure sobre temes clàssics i va fer dues versions de l’Odissea, una en vers i una altra en prosa, les dues en català. També va ser qui es va encarregar d’acabar de lligar alguns fragments de la Nausica de Joan Maragall, un cop aquest va morir amb l’obra sense enllestir.
Els fragments en grec els hem afegit per escrit a la grabació i apareixen entre les diferents escenes, juntament amb el text de Carles Riba recitat.
A Literatura catalana vam triar uns versos per representar i la tasca dels de Grec va ser trobar alguns fragments de l’Odissea d’Homer en què es veiés el que representaríem. Va ser dificil trobar alguns fragments, ja que hi havia alguns diàlegs que pronunciaven diferents personatges segons les dues versions. Un exemple és el paper de Nausica, que en el text de Joan Maragall té més importància i és ella la que pronuncia alguns parlaments que a la versió d’Homer recita la reina Areté.
Marina García
Grec i Llatí
2n Batx.
Començaré la meva presentació de l’edició que us he recomanat llegir per apropar-vos a l’obra de Virgili, amb els mots de Ramon Torné a La nissaga catalana del món clàssic, tot aprofitant per congratular-me de la recent publicació d’aquest llibre de referència per conèixer la gens clàssica del nostre país.
Torné, actualment professor d’institut, amb alumnat com vosaltres acostumat al treball en xarxa, diu de Joan Bellès, el traductor a qui us he encomanat per accedir als versos de Virgili:
Recordo l’agradable sorpresa amb què va ser rebuda la seva [de J.Bellès] traducció de l’Eneida (Barcelona, Empúries, 1999) sobretot perquè semblava difícil creure que durant força temps ningú no es posés a traduir novament el magnum opus de Virgili, tenint a mà l’autoritzat treball de Miquel Dolç dins la fundació Bernat Metge […], per tal d’apropar els versos de Virgili a un sector del públic molt més ampli, especialment als estudiants de batxillerat i primers cursos d’universitat. La seva edició conté, a més, notes i introduccions a cadascun dels llibres fetes amb justesa i sàvia orientació, fugint en tot moment de l’erudició i ampul·lositat que són la temptació de qualsevol filòleg.
(pàg. 528-9)
Efectivament, des del 1958 la llengua catalana ja gaudia d’una excel·lent traducció en hexàmetres del poema èpic de Virgili, obra del poeta, crític i traductor Miquel Dolç, que també en feu una traducció en prosa (1972-78). No obstant, l’afany de Joan Bellès per divulgar l’obra del poeta de Màntua, però sense perdre rigor filològic, ens ha provist d’una eina docent impagable que us permetrà accedir a l’antologia de textos de les PAU amb les màximes garanties. De ben segur que s’hauria congratulat de l‘edició de butxaca publicada el 2010, que permet a més estudiants accedir, tocar, llegir i rellegir -en definitiva, reviure- la complexa arquitectura de l’univers virgilià. Vosaltres, alumnes de segon de batxillerat, us compteu entre els afortunats, gaudiu-ne doncs!
TERESA