Ciclop etern

Oh, tu ull de ciclop etern i immòbil
gegant de peus de plom
arrelat
als nostres cors arran de costa,
que vetlles pacient per la mar
i els mariners teus
quan el sol s’ajaça i els foscos presagis
de la nit
badallen i es desempereseixen!

Oh, tu, Polifem modern, vigia celest
déu de la claror nocturna,
quantes vides has furtat a la fondària,
al torb i a la maregassa,
amb la teva resplendor d’aurora?

Quantes quimeres i goigs
explicar-nos podries si volguessis
trencar
el teu fidel vot de silenci i temprança!

Oh, tu pilar del vent i la confiança,
ocell inert
que sense ales voles
i ens fas sense ulls veure
en l’obscuritat,
assenyalant-nos el dolç recer i la cala
acollidora,
aixoplugant-nos amb la teva càlida mirada!

Oh, tu, far del meu cor,
company silent de tants i tants
foscos i clars dies
que em guies
quan les hores dormen,
no apaivaguis el teu esguard ni m’abandonis:
obscura i sense sentit,
sense tu,
fora ma vida.

© Xavier Serrahima 2oo9

Poema guardonat (ex-aequo) del
II Concurs de Poesia Curta “Ciutat de Maó”,
organitzat per l’ajuntament de la ciutat

TOTS ELS DRETS RESERVATS

No es permet reproduir totalment o parcial l’obra per cap mitjà sense l’autorització escrita de l’autor

(autorització que es podrà sol·licitar a través del formulari de contacte del seu web)

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.