Monstres, el somni de la raó

El sueño de la razón produce monstruos
“Capricho” 43 de Francisco de Goya (1799)
[Versió digital a càrrec de la Biblioteca Digital Miguel de Cervantes]

“El sueño de la razón produce monstruos” es pot llegir en aquest aiguafort de Goya, el mateix autor -no ho oblidem- que per donar forma al malson de la guerra acut al mite de “Saturn devorant el seu fill“. Valgui aquest punt de partida per encapçalar una reflexió sobre el paper dels éssers fantàstics i monstruosos -impossibles- en la mitologia clàssica. Quan la raó dorm, efectivament, neixen els monstres, que no són més que les nostres pors, el temor de no poder explicar, interpretar, quantificar, racionalitzar… tot el que ens envolta. El desconegut, l’inexplicable, l’incontrolable, l’inabastable, en definitiva, pren forma, en el pensament anterior al “logos” que la mitologia representa, d’aquests éssers inclassificables i excessius. És clar que, per contrarestar aquests perills que assetgen els humans, va nèixer la figura de l’heroi, l’humà sovint semidiví, l’actuació superlativa del qual proporciona serenor i esperança a la raça mortal.

El motiu pel qual enguany centrem la participació dels clàssics de l’Albéniz en la celebració de San Jordi al nostre centre en els monstres és purament circumstancial: en l’acte que tindrà lloc al teatre de l’institut ens toca posar el nostre granet de sorra després de l’actuació inaugural dels de quart, una versió, de ben segur sui generis, de Puff era un drac màgic. Sens dubte, aquest drac que de petits ens ha fet vessar llàgrimes de tendresa no té gaire a veure amb la temible hidra o la prolífica Equidna, però no podem oblidar que els dracs medievals de debò no n’eren gens de pacífics, que li preguntin al mateix Sant Jordi, si no…

En aquest context, volem demanar-vos que confeccioneu una composició escrita sobre un monstre de la mitologia clàssica. El text pot tenir el format, gènere i estil que desitgeu, però ha de contenir els següents elements:

  • Il·lustració del monstre original i, de manera opcional, també de la versió que en feu
  • Dades de la figura mitològica: genealogia, descripció, fonts que la citen, referència d’algun episodi mític destacat en què participi… Aquest apartat no ha de ser gaire extens, cal fer un esforç de síntesi per deixar clares les dades més importants, però és important establir clarament el punt de partida clàssic de la vostra versió.
  • Text de la vostra adaptació del mite. Podeu actualitzar-lo o ubicar-lo en qualsevol moment de la història, canviar-ne el principi o el final, afegir protagonistes o modificar-ne el nom, assimilar-los a un personatge real o fictici… Per inspirar-vos podeu fer un cop d’ull a exercicis anteriors del mateix caire, com el que vam realitzar fa uns anys amb les Metamorfosis, o els inicis i finals alternatius per al cicle troià, o el gènere epistolar de la sèrie Cartes divines per als aràcnids, i un poema, ¿per què no? N’hi ha molts més, remeneu i agafeu idees, si voleu.

Esfinx, Carla Asensio St Jordi 2011

De monstres, n’hi ha un munt i de tota mena i, per ajudar-vos a moureu’s en aquest món extraordinari, aquí en teniu un llistat que us pot fer de guia. Com és corrent en l’univers mitològic, de cadascun d’aquests personatges en parlen diferents fonts clàssiques i, per tant, en algun moment podreu trobar informacions contradictòries amb el que jo us exposo. M’he limitat a presentar la versió que em sembla més fonamentada.

  • En el marc dels mites cosmogònics, la monstruositat d’alguns fills de Gea, la mare terra, radica en la seva magnitud. Al principi, doncs, tot era gran, excessiu…
  1. Amb Úran engendra els Ciclops primigenis (Polifem, que va ser enganyat per Odisseu, és posterior) i els Hecatonquirs.
  2. Dels genitals castrats d’Úran van sorgir les tres Erínies i els Gegants, a qui es va enfrontar Hèracles juntament amb els déus olímpics.
  3. Amb Tàrtar va tenir Tifó i Equidna
  • Els descendents de Tifó i Equidna, anomenada sovint “la mare de tots els monstres”, semblen fets expressament per al lluiment dels herois més coneguts, especialment Hèracles.
  1. La Quimera va ser vençuda per Bel·lerofontes, que també va domar Pegas, nascut de la sang de Medusa.
  2. L’Esfinx es va suicidar per obra d’Èdip.
  3. Hèracles, però, és l’heroi per excel·lència, que ha de plantar cara a molts ésser per ordre d’Hera: Cèrber, Ortre (el gos de Gerió), Ladó (el drac de les Hespèrides), el lleó de Nèmea, l’hidra de Lerna. Si repasseu els seus treballs, encara en trobareu més…
  • De Forcis i Zetos, també fills de Gea, en sorgeixen tríades, com en el cas de les Erínies.
  1. Les Gorgones, l’única mortal de les quals, Medusa, és aniquilada per Perseu
  2. Les Grees, que amb l’ull que comparteixen ajuden Perseu a trobar les seves germanes abans esmentades
  3. Les Moires, que filen el destí dels mortals
  • Per acabar l’inventari de monstres, tot i que no completar-la, perquè no acabaríem mai, podríem destacar:
  1. Alguns de femenins, individuals i col·lectius: la Làmia, les Harpies (consultades també per Perseu), les Sirenes (enginyosament evitades per Odisseu)
  2. Híbrids d’humà i animal com els Centaures (un d’ells, Quiró, mestre d’herois) i el Minotaure
  3. Animals fabulosos de l’estil de l’au Fènix, el Griu o l’Hipogriu, evocat a les Èglogues de Virgili; les serps marines (Andròmeda, Laocont…); els dracs terrestres (fundació de Tebes, Jàson i el velló d’or…)
  • La llista és només orientativa, si en coneixeu algun altre, molt millor!

Com cada any, a l’Albéniz hi haurà un guardó per a la categoria de Clàssiques i enguany el seleccionarem d’entre les recreacions que feu dels monstres clàssics. Tot i això, convido a tot l’univers aràcnid a afegir-se a aquesta iniciativa per poder confeccionar un àlbum col·laboratiu entre tots nosaltres. Fa temps que segueixo les creacions dels lletraferits i lletraferides de Premià, de Sant Hilari, i d’altres centres que compartiu amb nosaltres la passió per les clàssiques en xarxa i podria ser una experiència molt enriquidora. Conjurem les nostres pors més pregones amb el vostre talent! Si és veritat que “qui canta els seus mals espanta”, qui escriu segur que els monstres esvaeix!

TERESA

67 thoughts on “Monstres, el somni de la raó

  1. Sònia Juan

    Salve!
    Aquest article m’ha semblat molt entretingut perquè et dona molta informació sobre els monstres i sobretot tota la informació que hi ha de cadascún d’ells i el miossatge que diu que “el somni de la raó pot produi9r monstres”.
    Vale!!

  2. sergio

    VALE!!!
    Aquesta opció que heu propossat, m’encanta, ja que a mi, la mitologia dels monstres, i no nomès d’ells, la mitologia en general m’encanta. Doncs jo, com no he vist que esta possat, faré al kraken, el monstre mitologic que va crear Hades per castigar a la humanitat per voler enfrontar-se als déus. El puc fer no????
    Espero acabar-lo lo més aviat possible, peró com veig que és fins al 10 d’Abril, hem dóna temps de sobra. Felicito al qui hagui donat aquesta opció, ja que així, segurament la Teresa hem pujarà una mica la nota (o aixó espero), jajajaja, bueno, ja ho veurà la Teresa.
    VALE!!!

  3. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Sergio, aquesta proposta era per a Sant Jordi de l’any passat, però no hi ha cap motiu per no ampliar el repertori monstruós dels instituts aràcnids. Espero, doncs, amb delit, aquest “kraken” i aprofitarem per veure com sovint es barregen mitologies, perquè no sé jo si aquest pop gegant és del tot clàssic…
    Del tema de la nota, ja en parlarem, però ja sabeu que valoro en l’avaluació totes les vostres aportacions. Cadascú ha de donar el millor d’ell mateix!

  4. Paula Almeida

    Salve!
    Arribo tard pel Sant Jordi de l’any passat…
    Però m’ha agradat molt aquest article.
    M’agradaria parlar d’aquesta oració:
    ”El sueño de la razón produce monstruos”, em sembla totalment encertada per aquest article i, a més té tota la raó. Quan nosaltres estem dormimt i somiem no som conscients de les coses que estàn passant i ens deixem anar. De manera que és el moment per crear, per imaginar, per ser diferents…
    Els monstres destacarien el nostre moment de por, de incertesa, de temor, de les preocupacions i moltes vegades aquests moments són a la nit, quan desconectes de les vides tan ocupades i accelerades que tenim.
    En fi, molt bon article.
    Vale!

  5. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Bona reflexió, Paula. Potser has arribat tard per als monstres, però segur que enguany proposarem un altre tema al qual podràs aportar la teva sensibilitat…

  6. doni.sergei

    Bueno, és veirtat, el kraken, per lo que he llegit a la wikipèdia, no és del tot clàssic, per aixó he canviat d’idea, i voldré fer a Cèrber, el gos de l’infern que vigila l’entrada a l’infern, i procura que no entri ningú, peró que si entra, que no torni a sortir.

  7. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Crec que, efectivament és millor aquesta idea. Et proposo que busquis un text clàssic en què se’l descrigui i l’utilitzis com a inspiració per a la teva creació. Ja t’ajudaré jo a trobar-lo.

  8. soler.claudia

    Molt bon article!
    I sembla que l’any passat va haver molta participació…
    Avera si aquest any fem alguna cosa així a l’Albeniz.
    Ja m’ensenyaras el teu treball Sergio.
    Valete!

  9. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Estigues a l’aguait, Clàudia, que segur que enguany hi haurà una altra proposta.

  10. Mónica Martínez

    Salve!
    He vist aquest article i he recordat d’una frase que vaig llegir fa poc: ‘Un camino sin obstáculos no lleva a ninguna parte’. Tan sols volia comentar que crec que les pors en la vida només son un obstacle més que cal superar, només són les representacions que nosaltres donem a lo desconegut, i que potser desprès no són tan terrorífiques com semblaven o que no hi havia per tant…tothom tracta d’evitar les pors i les coses que no coneix per por a que siguin estranyes o diferents del que estem acostumats, però en realitat aquestes coses només són una oportunitat per millorar a la vida, així que aràcnids ja sabeu, a partit d’ara a ser mes valents!

  11. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Un bon consell, Mònica, tot i que de vegades les Gorgones, Hidres o Esfinx que se’n posen al davant són difícils d’ignorar. Bona la cita de Frank A. Clark, un dibuixant i escriptor estatunidenc: “If you find a path with no obstacles, it probably doesn’t lead anywhere.”

  12. Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Un altre Sant Jordi col·laboratiu: Una carta per a…

  13. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Les Harpies i el Mothman en l’actualitat.

  14. Zícora

    Salve.

    Aquest Sant Jordi em va agradar molt principalment per aquesta proposta tan fantàstica de fer monstres. Va ser una gran idea perquè ens va obligar a ser creatius i a deixar anar la nostra imaginació. Tan de bo tots els Sant Jordis de l’institut siguin així i es facin propostes com aquesta.

    Vale.

  15. Alba Malagón

    Salve!

    Aquest any jo crec que hi ha hagut bastant participació en el concurs de sant jordi, ami personalment em va agradar molt!

    vale!

  16. Pingback: Els personatges de la Hipsípila d’Eurípides | Literatura grega a escena

  17. Pingback: Un amor diferent | Lege me

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *