Tag Archives: Referents clàssics

God of War, mitologia pura i dura!

Els videojocs, per a molts, són només una eina d’entreteniment juvenil que serveix únicament per “matar el temps”; per a altres, són considerades obres d’art, ja que molts d’aquests tenen continguts didàctics, apartats gràfics destacables, un realisme (i surrealisme) que (probablement) cap pel·lícula no podria arribar mai a aconseguir… Un munt de raons que podria fer del món del videojoc un nou concepte d’art.

Podríem dir que un dels exemples que no només estarien en el primer cas, sinó que també està en el segon seria God of War (Déu de la Guerra), un videojoc amb una pila de referents clàssics!

El títol té a veure amb la història de la primera part del joc (és una trilogia): Kratos, fill de Pal·lant i d’Estix (que més tard s’esbrinaria que realment era fill de Zeus) i antic capità de l’exèrcit espartà, és derrotat en una lluita contra els bàrbars, i en conseqüència, demana ajuda al déu Ares (déu de la guerra) per abatre els seus enemics a canvi de la seva voluntat. Aquest accepta i li atorga les Espases del Caos, amb les quals aconsegueix guanyar la guerra. A partir d’aquesta ajuda, Kratos, amb sed de poder, acaba amb la vida de moltes persones que el déu li encomana, fins el punt en què aquest poder va fer d’ell un assassí sense pietat  i sense cor. Un bon dia, és enganyat i cegament ataca Esparta, acabant amb la vida de la seva dona Lysandre i la seva filla Calíope. Abatut per la pèrdua de la seva família, decideix abandonar les ordres d’Ares i venjar-se d’aquest déu manipulador, una tasca que només aconseguiria amb l’ajuda de la Caixa de Pandora. Després d’un llarg camí ple d’obstacles, Kratos acaba amb la vida del déu i és proclamat el nou déu de la guerra.

Un dels detalls que més capfiquen aquesta història en la mitologia grega seria la venjança (pràcticament) com a tema principal. Els déus grecs eren d’allò  més venjatius; sempre acabaven venjant-se d’algú per qualsevol cosa. A més d’aquesta contínua “vendetta”, també podríem esmentar el grau de violència que s’aplica. La mitologia grega ha estat pintada com un món violent, ja que moltes vegades podrem veure que constantment es violava i matava. Segons diferents punts de vista, uns dirien que el grau de violència representat en el joc és exagerat, mentre que altres dirien que és una bona manera d’ambientar l’època.

Òbviament, el joc és més extens. Conté milers de referències a la mitologia grega.

·El càstig que va rebre Prometeu per haver robat la flama de l’Olimp: vid.
vídeo.

·Cronos empassant-se la pedra que Rea li va donar per amagar Zeus i la Titanomàquia:


 

Aquí deixo les imatges d’alguns dels molts personatges mitològics que apareixen (intenteu esbrinar qui és cadascun):

 

Possiblement tingueu més dificultat en esbrinar qui són els personatges de les imatges 6, 7 i 13. Pistes que us puc donar de cada imatge són:

6 – Fixeu-vos en les seves armes. Tenen forma de cap de lleons. Quin semidéu es va enfrontar a  un lleó?
7 –  Aquest seria el personatge més difícil d’endivinar. Segons la mitologia, eren humanoides de gran tamany i força (ja diré qui és, si veig que ningú no ho ha pogut trobar).
13 – Era tan lleig que es diu que Hera el va treure de l’Olimp (la fotografia se situa en una farga, on aquest treballava).

John Tuset Regalado

1r batx,. Grec i Llatí

De nou “La machine infernale”

Després de la intensitat festiva del Nadal i d’haver superat els presagis negatius de finals del 2012, voldria anunciar-vos que aquest any tornarem a treballar l’obra de Jean Cocteau “La machine infernale”. Ja l’hem començat a llegir amb els alumnes de Francès de 1r. de Batxillerat, però m’agradaria treballar-la també amb els alumnes de 4t. d’ESO de Francès i Llatí per poder-ne fer una adaptació a la realitat actual de Grècia. Per saber-ne més, sobre aquest obra i el seu autor, us remeto al magnífic article que en va fer Teresa Devesa l’any passat.

També m’agradaria fer-vos conèixer el CMEF, que és el lloc on es fan les Rencontres de Théâtre Mythologique de Cap d’Ail i que també té a veure amb Jean Cocteau, l’autor de l’obra que estem treballant. Si us fixeu bé en l’explicació podeu trobar la relació que té aquest centre amb Jean Cocteau. Qui me la pot explicar? Però, tornant a la nostra obra, algú em podria dir on és Tebes? A partir d’ara pareu l’orella per saber quina és la realitat del país que volem homenatjar amb aquesta obra. Només us cal escoltar i estar atents a les notícies. Malauradament per als seus habitants hi surt massa sovint!

Esfinx. Cílix 510 aC. Museum of Fine Arts, Boston

En la lectura que us proposo ens centrarem en l’inici del segon acte, quan l’esfinx està esperant amb gran ànsia que les portes de Tebes es tanquin per poder acabar amb una jornada més de destrucció i mort, tal com li han imposat els déus, i com en parla amb Anubis, el déu-xacal que els déus han obligat a acompanyar-la per tenir-la controlada. Mentre espera que sonin les trompetes que anuncien la tancada de portes, passa una matrona que torna a Tebes i que li explica la seva experiència amb l’esfinx sense saber que és amb ella amb qui està parlant. En aquesta conversa es poden veure les conseqüències que l’aparició de l’esfinx ha provocat en la població de Tebes. M’agradaria que féssim una transposició a l’actualitat que viuen els habitants d’un dels països que ens ha deixat una de les més grans  herències culturals actuals. De quin país estic parlant? Algun dels alumnes de grec de Batxillerat, ens podrien adjuntar un mapa on aparegui aquesta ciutat? Qui poden ser el déu Anubis i l’esfinx en l’actualitat?

Aquest segon acte acaba amb l’arribada d’Èdip, que és anunciada amb aquestes paraules:

LA MATRONE: “….Il faudrait un chef qui tombe du ciel, qui l’épouse (Iocasta), qui tue la bête,

qui punisse les trafics, qui boucle Créon et Tirésias, qui relève les finances,

qui remonte le moral du peuple, qui l’aime, qui nous sauve, quoi! qui nous sauve….”

Per tant, no oblidem que l’obra ens parla d’Èdip, de Iocasta, de Laios i de Tirèsias. Algú em pot dir qui són aquests personatges? Fer aquests salts en el temps entre el passat i el present són molt interessants, ja que sovint oblidem que les obres clàssiques han perviscut en tota la literatura occidental. Algú em podria dir alguna obra més que no sigui de l’època clàssica on apareguin personatges vinculats amb el mite d’Èdip i d’altres mites clàssics? Si sou capaços de dir-me tot això, ja ens podrem preparar per dur endavant el nostre projecte de teatre en francès del que vam parlar abans de les vacances de Nadal.

 

Núria Valls

Cèrber en animes!

Χαίρετε aràcnids i aràcnides!!

Des de fa molt de temps que a mi m’agraden els éssers mitològics grecs. El meu preferit és el gos Cèrber (Κέρβερος).

Cerberus
Cèrber, en una aquarel·la de William Blake

En la mitologia grega Κέρβερος era el guardià de les portes d’Hades (Αἳδης, el déu de l’infern), en què la seva tasca era impedir la sortida dels morts i l’entrada dels vius. Com podeu veure en la imatge, Κέρβερος se’l descrivia com un gos de tres caps amb cua de serp i moltes altres serps li naixien en el llom, a més a més, deien que la seva mossegada era verinosa. Ha tingut una llarga pervivència en la literatura, en l’art, en la ficció, en el cinema, en videojocs (com em>Kingdom Heats 2), en l’astronomia, en la biologia, en la música, en el lèxic  i, fins i tot, en l’àmbit militar.

Fa uns dies, em vaig posar a pensar en aquest animal mitològic i vaig recordar alguns animes, que possiblement coneixeu també, en què surten diferents versions de Κέρβερος. En concret aquests animes són: Sakura, la caçadora de cartes i One Piece.

En el cas de “Sakura, la caçadora de cartes”, és una mica difícil adonar-se de quin és el personatge basat en Κέρβερος ja que no s’assembla en res al gos gegant de tres caps que tots ens imaginem, sinó que en aquest anime, Κέρβερος està representat amb la forma d’un peluix volador que es diu Kero, encara que el seu nom real es Κέρβερος (Kerberos). En aquest cas, Kero és el guardià de les cartes de Clow, i encara que té forma de lleó, el personatge està basat en el gos de l’infern.

keroberos

L’altre anime on surt una versió de Κέρβερος, és “One Piece” i apareix en la temporada de “Thriller Park”. En aquest cas, Κέρβερος és més fàcil d’identificar ja que el personatge és un gos gegant de tres caps, però la característica que el diferencia és que Κέρβερος, és un zombie. Si ens hi fixem, podem veure que dos dels caps són de gos però el cap restant és d’una guineu, ja que qui va crear Κέρβερος en aquest anime, va ajuntar parts del cos d’aquests tres animals per crear al gos de l’infern. En aquest cas, Κέρβερος també és un guardià, concretament el guardià de l’entrada a “Thriller Park”. Aquí us deixo un vídeo de la part on surt Κέρβερος en “One Piece”:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=BV-bY9HMDME[/youtube]

Què us sembla això de que posin personatges de Κέρβερος en anime? Coneixeu algun anime, pel·lícula, videojoc… que també tingui un personatge basat en Κέρβερος?

Xènia Serra

1r Batxillerat C Grec i Llatí

 

La vestimenta grega i l’actual

En aquest power point us volem mostrar les diferències i les semblances que hi ha entre  la vestimenta grega i l’actual. Com hem pogut veure, aquest estiu s’ha tornat a posar de moda el peple, una peça de roba molt característica de l’antiga Grècia. La roba interior actual ve de la de Grècia que com podreu veure s’assembla molt.

Què us ha semblat? Coneixíeu aquestes peces de roba de l’antiga Grècia? Us posaríeu aquestes peces de roba? Sabíeu que la roba d’alta costura té la seva base en l’antiga Grècia? Coneixeu alguna peça que no haguem posat en aquest power point?

Andrea Balart, Irina Balart i Paula Franco

1r Batx. Grec i Llatí

Un didàctic passeig portuari

Fa uns dies estava passejant pel port del Masnou i vaig sentir curiositat pels noms dels vaixells, així que vaig recórrer els molls mirant els noms amb els quals havien estat batejats. La meva sorpresa va ser màxima quan vaig adonar-me de la quantitat de naus que duien noms clàssics. A continuació us ensenyo les fotos que vaig fer, amb noms tan originals com Argonauta, Scila i Tauro. Per cert, quin nom posaríeu al vaixell si en tinguéssiu? I quina referència clàssica té cadascun d’aquests termes?

ARNAU LARIO DEVESA

4t ESO

Ars amatoria: Laodamia i Protesilau

Amb aquest article tinc la intenció d’ajudar les meves companyes de 2n de Batxillerat a entendre per què Ovidi fa referència a alguns mites clàssics per explicar millor el seu llibre Ars amatoria, concretament el mite de Laodamia i Protesilau.

Photobucket

El mite al qual Ovidi fa referència per explicar el seu consell és el següent:

Laodamia, filla d’Acast, rei de Iolcos, es casà amb l’heroi tessali Protesilau, el qual estimava apassionadament. Sabent que el seu marit havia mort a la Guerra de Troia, va suplicar als déus que el fessin tornar de l’Hades; aquests hi accediren, però només per tres hores. Passat aquest temps, quan Protesilau va desaparèixer, ella se suïcidà per seguir-lo a l’altre món. Segons una variant del mite, es va fer una figura de cera amb els trets de Protesilau, i es passava força temps abraçant-la; quan el seu pare ordenà que la cremessin, ella es va llençar també a les flames.

En el text on posa com a referència Laodamia i Protesilau, Ovidi pretén donar com a consell que, si estimes molt una persona i el teu amor cap a ella és molt gran, la deixis com una mica oblidada, de manera que et trobi a faltar una mica, perquè així s’adonarà de com t’arriba a estimar. Però, per altra banda, no l’has de deixar mai del tot oblidada, perquè si no, com en un altre consell que dóna, l’amor que hi ha entre vosaltres es pot veure afectat i ella es pot buscar amants, deixant així el vostre amor en l’oblit.

Què opineu sobre el consell que dóna Ovidi? Sabríeu esmentar un altre mite que sigui semblant o que estigui relacionat amb el mite de Laodamia i Protesilau?

Laura López

1.2 Batxillerat

INS Albéniz

El pèplum, la nova tendència

Últimament a totes les botigues de roba trobem aquests vestits que anomenen “pèplum” i que s’han convertit en la tendència de la temporada. No us ha semblat un nom amb arrels clàssiques? Bé, un d’aquests dies en què et poses a pensar en ves a saber què, aquesta paraula i el vestit se’m van aparèixer i vaig decidir fer-ne un article.

 

Photobucket

Cariàtides de l’Erectèon. Actualment al Museu de l’Acròpoli. Imatge extreta de Wikimedia

El mot pèplum prové del grec πέπλος (peple), que era la túnica de llana, sense mànigues i oberta als costats que duien les dones gregues, sobretot les esclaves, que només vestien peple, i les dones benestants, les quals l’alternaven amb el quitó (χιτών). A més, les gregues utilitzaven una mena de cinyells que usaven per donar a la túnica un disseny més personal i original.

 

Photobucket
Extreta del web: www.demayorquieroserpersonalshopper.com

Així doncs, quina és la semblança entre el peple i el vestit pèplum? Si ens fixem en la imatge del peple grec, veiem com, a la part de la cintura, hi ha una mena de capa més curta feta del teixit sobrant. Aquest fet era habitual, ja que les túniques eren molt llargues i s’acostumava a recollir-les amb els cinyells (si vàreu anar a la Magna Celebratio segur que ho vau poder comprovar). Per tant, el vestit pèplum d’aquesta temporada s’assembla al peple grec per aquesta mena de faldilla més curta a la cintura.

De ben segur que alguna aràcnida  ja té aquest vestit a l’armari. Us havíeu adonat d’aquesta semblança amb el peple grec? Què opineu sobre la pervivència de la cultura clàssica en la moda?

Si voleu saber més sobre la vida quotidiana a Grècia, podeu visitar aquest interessant article. I si voleu conèixer l’abillament romà, visiteu aquest altre.

Carla Pallach Ros
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

Els missatgers no arriben mai

Els missatgers no arriben mai és una petita obra d’art de Biel Mesquida, (Llibres del món i de la bolla. Pollença, 2012). Es tracta de quatre monòlegs en prosa poètica posats en boca de quatre dones que estan al costat de les grans protagonistes de la literatura clàssica: Enona, la dida de Fedra; Ismene, la germana d’Antígona, Anna, la germana de Dido i la pròpia Clitemnestra (al costat d’Agamèmnon).

Les actrius Pepa López, Rosa Novell i Anna Ycobalzeta, sota la direcció de la mateixa Rosa Novell, porten a escena aquesta obra. Comencen l’espectacle parlant al voltant d’una taula. Estan preparant la representació i cadascuna d’elles s’ha encarregat de buscar informació sobre un d’aquests personatges: és una mostra viva i fresca de la pervivència del món clàssic. Citen els tràgics grecs i romans, també Racine (en la traducció de la seva Fedra feta per Modest Prats) i s’ho fan anar bé per lligar la força d’aquestes figures femenines amb Patty Smith que justament és d’actualitat per la seva actuació a Barcelona. En aquesta posada en escena amb tres actrius queda fora el monòleg d’Anna. Comença parlant Enona, continua Clitemnestra i acaba Ismene. Justament el personatge d’Ismene és el que espera el missatger que no arriba:

“Avui, cap al tard, arribarà un missatger que fa estona que espero, un missatger, en Francesc Marsala, el majoral de la finca de Pederna, que em durà noves i records.

A Pederna sé que vaig ser feliç, molt feliç. Antígona no hi va voler anar mai, a Pederna. Deia que s’avorria al camp amb totes aquelles incomoditats i brutors i sorolls i arbres i multitud d’animals, i que s’estimava més quedar a Tebes amb els seus llibres i la seva solitud.”

Si en voleu saber més, aneu a gaudir Els missatgers no arriben mai al teatre i amb el programa de mà! No us despisteu, només fins el 9 de desembre a la Seca, Espai Brossa.

Segons la crítica d’Andreu Sotorra, “Tres solos sense trampa ni fissures que completen un muntatge idoni sobretot per a espectadors convençuts de la proposta, potser fins i tot millor si aquests són, ni que sigui lleugerament, coneixedors dels clàssics, però també idoni per a espectadors amb curiositat per constatar com es fa el relleu entre un espai d’assaig a un espai de representació teatral i com es reconverteixen tres actrius que arriben a la sala al mateix temps que els espectadors en tres personatges de ficció. Una lliçó teatral de gran força per a tots els gustos.”

El mallorquí Biel Mesquida ha escrit Els missatgers no arriben mai (un encàrrec de Rosa Novell), amb la voluntat de reivindicar la Grècia ‘que els poderosos, els banquers i els alemanys ensorren. Perquè, com deia Costa i Llobera, Grècia som nosaltres. M’agrada la Grècia sense repressions, d’Homer, Èsquil, Sòfocles, Aristòtil, Plató, dels grans mestres que ens han fet”, assegura.

Què en sabeu de Clitemnestra, Ismene i Enona? Són protagonistes o grans secundàries de la tragèdia grega? Quin preu han de pagar?

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

La flauta de Pan i la Cantània

Mirar el mite

Emmarcat dins la setmana de Santa Cecília, patrona de la música, que se celebra el proper dia 22, els i les alumnes de 5è de l’Escola Bergantí del Masnou us volem recordar el mite de la flauta de Pan. Esperem que us agradi el nostre treball! Per altra banda, us volem fer saber que aquest any tornarem a cantar la Cantània a l’Auditori de Barcelona, una obra que, com ja va sent habitual els últims anys, torna a tenir referències clàssiques. Enguany se titula “Ha passat un àngel” i explica els viatges d’aquest àngel en busca del silenci. Després de viatjar per l’Antàrtida i el fons del mar i no trobar-lo, l’autor l’enfila cel enllà però s’empara en el guerrejar dels mites i les constel·lacions per justificar l’absència del silenci tan preuat. Serà de nou a la terra, en una història ben emocionant, quan potser el trobarà… Encara no us ho podem explicar tot! I és veient aquesta reiteració dels referents clàssics en la Cantània, les cantates que anualment publiquen a l’Auditori i que aquest any arriben a 40.000 cantaires, però també en altres obres literàries o d’altres tipus, que se’ns acut reflexionar sobre la qüestió. Per què creieu, doncs, que sempre són presents aquests referents? Es pot fer una gran obra obviant-los?

Xavi de música

Ἐν οἴνῳ ἀλήθεια

In vino veritas

Bevem vi dolç a la tardor,
del raïm tallat quan ja fresqueja.
Aviat arribarà l’hivern,
amb les glaçades de matinada,
quan la lluna lletosa s’insinua
i el fi del silenci es trenca
amb la remor freda de l’albada.
Bevem vi aspre a la tardor
dels fruits fermentats de la verema
nascuts als ceps de la nostra terra.
Bevem vi daurat, escumejant,
bevem vi fosc, color magrana.
Alcem la copa amb ulls brillants,
brindem pels dies d’hores blaves
d’hores de llum, d’hores de grana…
Brindem per la foguera de la vida
abans no l’apagui el vent
quan arribi a la vesprada.
Pepìta Castellví

És temps de tardor. La verema ja s’ha fet i jo em pregunto per què als descendents dels laietans (que som nosaltres) ens segueix interessant tant el vi, el del present i el del passat? Què en sabeu del vi a Grècia i a Roma? Podien beure vi les dones? Quins referents clàssics coneixeu? Quins vins eren els més preuats? Per què encara els bons vins tenen el nom en llatí o en grec? Quins coneixeu?…

Pepita Castellví