Author Archives: NURIA VALLS ROVIRA

De nou “La machine infernale”

Després de la intensitat festiva del Nadal i d’haver superat els presagis negatius de finals del 2012, voldria anunciar-vos que aquest any tornarem a treballar l’obra de Jean Cocteau “La machine infernale”. Ja l’hem començat a llegir amb els alumnes de Francès de 1r. de Batxillerat, però m’agradaria treballar-la també amb els alumnes de 4t. d’ESO de Francès i Llatí per poder-ne fer una adaptació a la realitat actual de Grècia. Per saber-ne més, sobre aquest obra i el seu autor, us remeto al magnífic article que en va fer Teresa Devesa l’any passat.

També m’agradaria fer-vos conèixer el CMEF, que és el lloc on es fan les Rencontres de Théâtre Mythologique de Cap d’Ail i que també té a veure amb Jean Cocteau, l’autor de l’obra que estem treballant. Si us fixeu bé en l’explicació podeu trobar la relació que té aquest centre amb Jean Cocteau. Qui me la pot explicar? Però, tornant a la nostra obra, algú em podria dir on és Tebes? A partir d’ara pareu l’orella per saber quina és la realitat del país que volem homenatjar amb aquesta obra. Només us cal escoltar i estar atents a les notícies. Malauradament per als seus habitants hi surt massa sovint!

Esfinx. Cílix 510 aC. Museum of Fine Arts, Boston

En la lectura que us proposo ens centrarem en l’inici del segon acte, quan l’esfinx està esperant amb gran ànsia que les portes de Tebes es tanquin per poder acabar amb una jornada més de destrucció i mort, tal com li han imposat els déus, i com en parla amb Anubis, el déu-xacal que els déus han obligat a acompanyar-la per tenir-la controlada. Mentre espera que sonin les trompetes que anuncien la tancada de portes, passa una matrona que torna a Tebes i que li explica la seva experiència amb l’esfinx sense saber que és amb ella amb qui està parlant. En aquesta conversa es poden veure les conseqüències que l’aparició de l’esfinx ha provocat en la població de Tebes. M’agradaria que féssim una transposició a l’actualitat que viuen els habitants d’un dels països que ens ha deixat una de les més grans  herències culturals actuals. De quin país estic parlant? Algun dels alumnes de grec de Batxillerat, ens podrien adjuntar un mapa on aparegui aquesta ciutat? Qui poden ser el déu Anubis i l’esfinx en l’actualitat?

Aquest segon acte acaba amb l’arribada d’Èdip, que és anunciada amb aquestes paraules:

LA MATRONE: “….Il faudrait un chef qui tombe du ciel, qui l’épouse (Iocasta), qui tue la bête,

qui punisse les trafics, qui boucle Créon et Tirésias, qui relève les finances,

qui remonte le moral du peuple, qui l’aime, qui nous sauve, quoi! qui nous sauve….”

Per tant, no oblidem que l’obra ens parla d’Èdip, de Iocasta, de Laios i de Tirèsias. Algú em pot dir qui són aquests personatges? Fer aquests salts en el temps entre el passat i el present són molt interessants, ja que sovint oblidem que les obres clàssiques han perviscut en tota la literatura occidental. Algú em podria dir alguna obra més que no sigui de l’època clàssica on apareguin personatges vinculats amb el mite d’Èdip i d’altres mites clàssics? Si sou capaços de dir-me tot això, ja ens podrem preparar per dur endavant el nostre projecte de teatre en francès del que vam parlar abans de les vacances de Nadal.

 

Núria Valls

De quina ciutat es tracta?

Bona tornada a tots. Comencem un nou curs i de nou un enigma derivat de les meves passejades estiuenques. Camí d’Alemanya em vaig aturar en una ciutat que haureu d’endevinar. En primer lloc dir-vos que es troba en la ruta que us mostra el mapa següent:

mapa retallat

Es tracta d’alguna ciutat situada entre Marsella i Colònia, i que podeu veure en la llista d’aquest itinerari.

El primer que us demano és que esbrineu el nom llatí del riu a la riba del qual es troba la nostra ciutat. Aquí en teniu una foto:

Restes romanes

Un dels llocs emblemátics d’aquesta ciutat és el seu temple. És un temple dedicat a August i Lívia que va ser construït entre l’any 20 i 10 aC. Quina era la funció del temple en una ciutat romana? És en els seus frisos on podem veure les inscripcions que ens mostren aquesta dedicatòria a August i un afegitó amb la dedicatòria a Lívia.

Mireu la majestuositat del temple, situat en una plaça plena de terrasses on es pot prendre un bon cafè.

Temple

Aquí podeu veure també una maqueta de com podría haver estat aquesta ciutat durant el primer segle de l’Imperi Romà.  No és que fos una urbs massa important però segur que era lloc de pas i s’extenia a ambdues ribes del riu. A l’altra banda del riu hi ha actualment uns jaciments prou importants, a veure si em sabeu dir el nom.

Maqueta ciutat

Ah! per acabar dir-vos que en aquesta petita ciutat hi ha un teatre romà que malauradament no vaig poder fotografiar, perquè durant l’estiu s’hi fan molts espectacles i sobretot un festival de jazz al mes de juliol. En aquest teatre hi caben uns 11.000 espectadors.

Núria Valls

Setmana de la ciència MMXI – 1r. de Batxillerat

Aquest any els alumnes de 1r. de Batxillerat de l’Institut Isaac Albéniz han fet una recerca per relacionar el món dels animals amb el món llatí.  La relació entre ambdós és evident ja que tot el món científic, fins a finals del segle XIX, parlava en llatí.  Però no es tractava tant de buscar aquestes relacions en la nomenclatura, a partir de la taxonomia proposada per Linneum, sinó de relacionar alguns animals amb  personatges de la mitologia romana. La font principal de la nostra recerca han estat, evidentment,  les Metamorfosis d’Ovidi. A poc a poc aniran apareixent al nostre bloc els articles sobre els animals que han treballat. Aquí en teniu el llistat:

Podríem haver-ne triat d’altres, però aquests són els que ells han treballat. Espero que gaudiu de la seva recerca i pogueu afegir-ne més informacions amb els vostres comentaris.

Núria Valls

Emporiae MMXI: Es ven domus de luxe!

Photobucket

En plena crisi de construcció d’habitatges venem aquesta domus patrícia.  Evidentment no és nostra i no la podem vendre, però sí podem fer-ne un article.

A partir de la visita que vam fer a Empúries, hem volgut analitzar els diferents tipus d’habitatges que es podien trobar dintre i fora de les ciutats romanes. En aquest article ens hem centrat més en la domus de luxe (casa patrícia) . En les ciutats romanes es podien distingir tres tipus d’habitatges:

  • la domus tradicional, pròpia de la classe mitjana baixa (petits propietaris, artesans i comerciants);
  • l’habitatge de luxe de les classes privilegiades, i
  • la casa de pisos de lloguer, on s’apilaven els nombrosos treballadors urbans.

La domus que vam poder observar a la visita d’Emporiae era una domus de luxe, en la qual hi vivia una família patrícia, la que corresponia a la família de la nostra guia, la Julia, una dona benestant d’Emporiae que no parava de remarcar els seus orígens. De fet ens va ensenyar la casa de la família del seu marit, que era, per tant,  la seva des del seu casament, sense, però, oblidar la de la seva infantesa, que no varen poder veure ja que era molt visitada en aquell moment del recorregut.

Era una casa molt luxosa, mig romana i mig grega.  La part que donava al carrer mantenia la vella estructura de la domus, però estava dedicada als negocis i als seus locals com el tablinum o despatx,  magatzems i rebost.

Per a la vida privada hi havia una altra casa enganxada a aquesta, lluny del soroll del carrer, amb una estructura copiada de la casa grega tradicional. Es basava en una concepció més oberta, més espaiosa, més  còmoda i més luxosa. S’estructurava al voltant d’un atrium: un pati interior envoltat de columnes, anomenat peristylum, al qual donaven les habitacions. El menjador on es va posar de moda la instal·lació del triclinium fet d’obra, també per menjar a l’estil grec, les cuines, les sales de rebre o exedres. Segons la Júlia hi feien unes festes que devien ser impressionants ja que els agradava molt mostrar l’esplendor i la riquesa de la seva família, ja que ells ho eren molt de rics!

La decoració d’aquesta part de la casa solia ser molt luxosa: les pintures murals cobrien les parets, i els mosaics, fets a base de minúscules peces (tessellae) que cobrien el terra de totes les estances. De mosaics n’hi havia de molt bonics! En varen poder veure uns quants durant el nostre recorregut. Fins i tot els sostres, en forma d’artesonat i de volta estaven decorats, però aquests no els varen veure ja que no en quedaven restes.  Tampoc faltava la instal·lació d’un sistema termal complet i de comunes. Així s’estalviaven haver d’anar als banys que, segons ens va dir la Júlia, no els agradaven massa ja que s’ajuntaven amb segons qui!, que feia feredat!

Anna Carmona i Andrea Ocaña

1r batxillerat

De quina ciutat es tracta?

Hola a tothom,

Aquest estiu m’he passejat per un país estranger on mai m’hauria imaginat trobar-me tantes referències llatines. En una ciutat veïna hi vaig trobar un pub que es deia “Tempus fugit”. Llàstima que aquell dia no portava la càmera i no vaig poder fotografiar l’enorme cartell amb un rellotge preciós que ens indicava aquest pas del temps inevitable i alhora la necessitat de gaudir-ne. I jo n’he gaudit força perquè malgrat estar en un país de pluja, he tingut bastants dies de bon temps. Us donaré unes quantes pistes i algunes fotografies perquè em digueu de quina ciutat es tracta i quins fets històrics importants hi van passar.  Quan veieu les fotografies ho tindreu força fàcil.

Aquestes primeres restes no us diran gran cosa, però sapigueu que es tracta d’una col·lecció que podem trobar al jardí d’un Museu on hi ha moltes més restes arqueològiques. L’estàtua de l’inici que no us porti a error, ja que no és d’època romana.

 

 

 

 

 

En el mateix jardí podem veure la resta d’aquesta fortalesa. Això vol dir que en aquesta ciutat hi havia una legió de manera permanent.  Quina era?  Aquesta foto potser us podrà ajudar.



I aquí teniu la columna sencera:

Ja sé que no és de gaire ajuda, però aquí van unes pistes més. La legió va arribar amb l’emperador Adrià quan va visitar la ciutat l’any 122, però abans hi havia arribat la famosa legió que va desaparèixer, la novena. Això era entre el 71 i el 74  dC.

Com tota ciutat romana també tenia el seu Decumanus, tal i com ens mostra la següent fotografia:

Per acabar, dir-vos que en aquesta ciutat hi van morir dos emperadors i en va ser proclamat com a tal un altre. Quins van ser i en quin moment?  L’última fotografia us ajudarà.

El nom en llatí de la ciutat era Eboracum. L’origen d’aquesta paraula no és llatí, ni tampoc pertany a una llengua romànica i el seu significat és “lloc de l’arbre del teix”.
A veure com vam les vostres investigacions. D’entrada sembla difícil però estic convençuda que ho trobareu ràpidament. Heu de contestar totes les preguntes: de quina ciutat estem parlant? Quina és la legió que hi estava instal·lada durant un període de la història de l’Imperi Romà? I quins són els emperadors que hi van morir i el que en va ser proclamat?

Ànim i poseu-vos a investigar que aviat començarem les classes i ens hi hem de tornar a acostumar.

Núria

Le latin et les langues étrangères

A partir de l’article fait par Carla sur le latin et l’anglais, les étudiants de 1r de Batxillerat français de l’I. Isaac Albéniz on fait une recherche de quelques mots qu’elle avait mis dans sa liste. On a cherché à comparer l’origine de certains de ces mots dans les deux langues et on a pu voir qu’il y en avait qui n’existaient pas en français, d’autres qui étaient arrivés à l’anglais par le français… Vous trouverez dans la grille suivante les mots que Marina Garcia, Adrian Cea et Sara Caoduro ont travaillé.

Gràcies a la Margalida Capellà pel seu magnífic enllaç, que ens ha permès fer la feina de recerca.

Hem trigat una mica però ha valgut la pena.

Coneixeu les paraules en llatí? Què volen dir? Tenen un mateix significat que les paraules que han donat en anglès i francès?

Maintenant c’est à vous de jouer!

Mot anglais Mot français Origine du mot anglais et français
adventure aventure adventurus, L’origine est le même mais le français l’a emprunté du latin vulgaire et l’anglais l’a repris du français.
animal animal Mème mot en français et en anglais. Tous les deux proviennen du latin animus, qui veut dire souffle de vie.
album album album (amicorum) Origine curieux dans les deux langues. Ils l’empruntent d’une tradition allemande qui consistait à avoir un petit cahier ou l’on notait les noms des savant qu’on visitait.
alacrity —— alacer, alacris / alacritatem Le mot n’existe pas en français. Le sens est “liveliness”
acerbic ——- acerbus Le mot n’existe pas en français. Le sens du mot anglais est “sour, harsh, severe” c’est un emprunt moderne du latin,1865.
consolation consolation consolationem Mot qui est arrivé à l’anglais à travers le français.
contract contrat contratus L’anglais l’emprunte du français.
courageous courageux L’origine est cordicus, du latin vulgaire, a partir de cor, coris. Le mot anglais est un emprunt du français.
edifice édifice aedificium L’anglais l’emprunte du français.
feline felin feles Dans ce cas le mot est un emprunt du latin à l’anglais. Recherche de mots scientifiques que le français a emprunte de l’anglais.
paternal paternel paternus Mot anglais emprunt du français.
pessimist pessimiste pessimus C’est un mot très moderne en anglais (XIX siècle) et emprunte du latin.
rural rurale ruralis Mot anglais emprunte du français
urban urbain urbanus Les deux langues l’on pris du latin directement.


Núria Valls. Amb la inestimable col·laboració d’Adrián Cea, Sara Caoduro i Marina Garcia, alumnes de Francès de 1er de Batxillerat de l’I. Isaac Albéniz

De Barcino a BCN

Aprofitant que anàvem de visita a Barcelona, des del XTEC ens han posat un link relacionat amb la sortida. Si teniu ocasió visiteu-lo i cliqueu l’apartat que fa referència al capítol 2 que és el de la ciutat en l’època romana. Allà trobareu les referències al mont Tàber, a l’urbanisme i a la necròpolis.

Aquí hi podeu trobar l’enllaç. A veure si reconeixeu el que hi vàrem fer dijous a Barcino.

 

2tp4_mini

 

Núria Valls