
Emmarcat dins la setmana de Santa Cecília, patrona de la música, que se celebra el proper dia 22, els i les alumnes de 5è de l’Escola Bergantí del Masnou us volem recordar el mite de la flauta de Pan. Esperem que us agradi el nostre treball! Per altra banda, us volem fer saber que aquest any tornarem a cantar la Cantània a l’Auditori de Barcelona, una obra que, com ja va sent habitual els últims anys, torna a tenir referències clàssiques. Enguany se titula “Ha passat un àngel” i explica els viatges d’aquest àngel en busca del silenci. Després de viatjar per l’Antàrtida i el fons del mar i no trobar-lo, l’autor l’enfila cel enllà però s’empara en el guerrejar dels mites i les constel·lacions per justificar l’absència del silenci tan preuat. Serà de nou a la terra, en una història ben emocionant, quan potser el trobarà… Encara no us ho podem explicar tot! I és veient aquesta reiteració dels referents clàssics en la Cantània, les cantates que anualment publiquen a l’Auditori i que aquest any arriben a 40.000 cantaires, però també en altres obres literàries o d’altres tipus, que se’ns acut reflexionar sobre la qüestió. Per què creieu, doncs, que sempre són presents aquests referents? Es pot fer una gran obra obviant-los?
Xavi de música
Xavi, moltíssimes gràcies per portar-nos un any més l’actualitat clàssica de la Cantània i per fer-nos-hi reflexionar.
Els nens de cinquè i la Rosaura estan doblement d’enhorabona: per estrenar-se com aràcnids i aràcnides i per fer-ho amb un tema mitològic musical. Precisament el mite de Siringa ens surt a Narracions de mites clàssics! Per molts anys, música! Gaudiu, nens i nenes del Bergantí, de la meravellosa jornada musical de Santa Cecília que us han preparat els vostres mestres!
Salve!
En primer lloc, gràcies al Xavi per portar-nos aquest meravellós text. La història és molt original primer comença parlant del que li passa en l’escola i desprès parla del Déu Pan. No conexía aquesta historieta per dir-lo de alguna manera, m’ha semblat molt bona sobre toto en la part que diu va agafar una canya i va sospirar i es va sentir un so molt dolç… La història és molt adequada per a la setmana que ens espera amb la celebració de Santa Cecília.
Vale!
Hola Xavi, ens agrada molt que portis instruments a classe i que els toquen si podem. Jo ja sabia el mite de la flauta de Pan. La meva mare me l’havia explicat. Tinc molt bon record de la Cantània, va ser emocionant cantar a l’Auditori i aprendre les lletres de l’alfabet grec.
Salve!
La llegenda de la flauta explica:
El déu Pan (mig home, mig cabra i protector dels pastors) es va enamorar de Siringa. Ella no volia res amb ell, Siringa es va amagar al bosc i es va topar amb un riu i va demanar a les fades que la transformesin en canyes ja que faria d’amagatall.
Pan, desesperat, va agafar una canya a la vora del riu, la va bufar i va extreure un so molt dolç. Aleshores va agafar totes les canyes i les va ajuntar amb un fil, va crear una flauta, la flauta de Pan. El nom en el seu honor.
Em sembla molt bé que els nens aprenguin coses basant-se en mitologia. Pot ser una manera més divertida d’aprendre i alhora amplien nous coneixements.
Si professors com la Margalida o com en Xavi que ens intenten inculcar cultura, les noves generacions seràn més cultes i faran que mai mori la mitologia.
La veritat és que no sabia que la flauta de Pan provenia per aquest mite, igual que els nens de 5è de primària, he après una cosa nova.
Felicitacions a la Rosaura, a en Xavi i tots els nens de la classe de 5è pel treball de “La Flauta de Pan” És molt bonic el mite de Siringa. I enhorabona per començar a formar part del móm Aràcnic. Jo també vaig entrar-hi de la mà de la Margalida i ara ja estic enganxada.
Salve!
Són molt bonics aquests dibuixos! Penso que està molt bé que els nens aprenguin coses sobre la mitologia. M’ha semblat molt interessant aquesta història, ja que no coneixia aquest mite. En la mitologia grega, Pan era el déu dels pastors i dels ramats; era especialment venerat a Arcàdia, tot i no tenir-hi grans santuaris. Pan és el déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina desenfrenada es diu d’ell que perseguia a les nimfes pels boscos. Els habitants d’Arcàdia tenien una creença segons la qual, quan una persona feia la migdiada no se la podia despertar perquè d’aquesta manera s’interrompia el somni al déu Pan.
Salve! Primer que res felicitar als nens de 5è de primaria per aquests dibuixos tan ben fets. No sabia que la flauta de Pan ve del mite de Pan. Πάν era el déu dels pastors i dels ramats; era especialment venerat a Arcàdia, tot i no tenir-hi grans santuaris. Pan és el déu de la fertilitat i de la sexualitat masculina desenfrenada es diu d’ell que perseguia a les nimfes pels boscos.
Salve!
En primer lloc,felicito a en Xavi per aquesta bona feina, per portar l’instrument de la flauta de Pan a l’escola i explicar la història d’aquesta.
La veritat és que trobo que és una història molt maca i és molt original. Segur que als nens de 5è de primària els hi ha agradat molt i crec que és una història molt adequada per la setmana de la celebració amb Santa Sicília. Molt bona feina xavi, m’ha agradat molt.
Vale!
Salve! Feliciter!
Jo crec que no es pot fer una gran obra sense referents clàssics ja que vulguis o no, sempre et ve al cap les històries tan originals i fantàstiques.
Em sembla perfecte que els nens de primària relacionin la música amb els referents clàssics gràcies als seus professors així ja des de petits van agafant cultura.
Salve!!
M’agrada molt que relacionin els instruments clàssics amb la cultura, ja que després els hi servirà molt hi aniràn més preparats. Jo no en sabia res de tot això cada article com aquest m’ajuda més a aprendre coses sobre els mites.
Valete!!
salvee!
La història és molt original,felicito al xavi per deixar-los participar,crec que és una manera que els nens de 5é aprenguin coses sobre la mitologia. :)!
Salve!
Felicitats per fer aquest treball, em sembla molt interessant realment.
Vale!
Salve!
Feliciter per aquest treball! Espero que als nens de 5è els hi hagi agradat, perque es una història ben maca que no coneixia fins que vaig llegir Narracions de mites clàssics.
Vale!
Salve!
Felicitats al professor de música, Xavi per ensenyar-li als nens i nenes de 5è la flauta de pan i la seva historia. Jo ja sabia d’aquesta història ja que le llegit al llibre de Narracions de mites clàssics i le fet en el glossari. La història esta molt bé narrada en aquest article, felicitats un altre cop.
vale!
Salve!
Primer de tot, donar les gracies a Xavi per l’article, ha quedat molt bé i és interessant. M’ha agradat aquesta historia, encara que al igual que la Carla i la Ptrícia ja la vaig llegir en el llibre de Narracions de mites clàssics. Espero que els nens de 5è els hagi agradat ja que és una història molt maca i bastant entretinguda.
Vale!
Gràcies als alumnes de 5è de l’Escola Bergantí del Masnou per ensenyarme aquest mite de la flauta de Pan. M’ha agradat el mite i els dibuixos.
Es tracta del déu Pan que s’enamora de Siringa i la comença a perseguir. Ella se’n va d’ell i es troba amb un obstacle que era el riu, llavors va demanar ajuda a les fades de l’aigua i la van transformar en una canya. Pan cuan va arribar al riu i no la va veure, va agafar una canya i al veure que al suspirar va fer un so molt agradable va voler ajuntar mes canyes fins que va fer la flauta de pan.
Salve
dona les gracies al Xavie i a la seva escola de masnou que es diu l’Escola Bergantí del Masnou i als seu compañs de cinque per wnsenyar-nos el mita de la flauta de Pa m’agradat el dibuixos i la historia ja que es molt maca
Vale
Salve
M’agradaria donar les gràcies al Xavier i als alumnes de l’Escola Bergantí del Masnou per aquest treball. Ja havia llegit l’història en el llibre de Narracions de mites clàssics.
Vale
Salvete!
Gràcies per compartir això amb nosaltres. M’ha agradat molt ja que els dibuixos estan molt ben fets. El mite ja el sabia, però m’ha agradat poder completar-lo més amb les imatges.
Aquest mite tracta sobre Pan, que s’enamora de Siringa i la persegueix. Aquesta, s’escapa d’ell i li demana al riu que la transformi. El riu la transforma en canya i, Pan sense saber-ho agafa una canya i en sospirar escolta un so que li agrada. Aleshores, uneix més canyes i es crea una flauta amb Siringa.
Valete! 🙂
Salve! 😀
M’agradaria felicitar a en Xavier i als alumnes de 5è de l’Escola Bergantí del Masnou que ens han pogut ensenyar aquesta explicació molt ben feta del mite de Siringa, en el que ella després d’haver sigut perseguida per el deu Pan, i per poder continuar amb el seu camí va haver de demanar als deus una transformació. La van transformar en canyes i el deu Pan va bufar en aquestes canyes i va veure que sonaven per això es diu flauta de Pan.
Vale!
Pingback: La Lluna | El cel dels mites
Pingback: Músiques de mar enfora » Arxiu del bloc » 5è. Col·laboració amb el bloc educatiu “aracne fila i fila”
Pingback: La Lluna | El cel dels mites
Pingback: “In noua fert animus mutatas dicere formas corpora.” | Aracne fila i fila