Els missatgers no arriben mai

Els missatgers no arriben mai és una petita obra d’art de Biel Mesquida, (Llibres del món i de la bolla. Pollença, 2012). Es tracta de quatre monòlegs en prosa poètica posats en boca de quatre dones que estan al costat de les grans protagonistes de la literatura clàssica: Enona, la dida de Fedra; Ismene, la germana d’Antígona, Anna, la germana de Dido i la pròpia Clitemnestra (al costat d’Agamèmnon).

Les actrius Pepa López, Rosa Novell i Anna Ycobalzeta, sota la direcció de la mateixa Rosa Novell, porten a escena aquesta obra. Comencen l’espectacle parlant al voltant d’una taula. Estan preparant la representació i cadascuna d’elles s’ha encarregat de buscar informació sobre un d’aquests personatges: és una mostra viva i fresca de la pervivència del món clàssic. Citen els tràgics grecs i romans, també Racine (en la traducció de la seva Fedra feta per Modest Prats) i s’ho fan anar bé per lligar la força d’aquestes figures femenines amb Patty Smith que justament és d’actualitat per la seva actuació a Barcelona. En aquesta posada en escena amb tres actrius queda fora el monòleg d’Anna. Comença parlant Enona, continua Clitemnestra i acaba Ismene. Justament el personatge d’Ismene és el que espera el missatger que no arriba:

“Avui, cap al tard, arribarà un missatger que fa estona que espero, un missatger, en Francesc Marsala, el majoral de la finca de Pederna, que em durà noves i records.

A Pederna sé que vaig ser feliç, molt feliç. Antígona no hi va voler anar mai, a Pederna. Deia que s’avorria al camp amb totes aquelles incomoditats i brutors i sorolls i arbres i multitud d’animals, i que s’estimava més quedar a Tebes amb els seus llibres i la seva solitud.”

Si en voleu saber més, aneu a gaudir Els missatgers no arriben mai al teatre i amb el programa de mà! No us despisteu, només fins el 9 de desembre a la Seca, Espai Brossa.

Segons la crítica d’Andreu Sotorra, “Tres solos sense trampa ni fissures que completen un muntatge idoni sobretot per a espectadors convençuts de la proposta, potser fins i tot millor si aquests són, ni que sigui lleugerament, coneixedors dels clàssics, però també idoni per a espectadors amb curiositat per constatar com es fa el relleu entre un espai d’assaig a un espai de representació teatral i com es reconverteixen tres actrius que arriben a la sala al mateix temps que els espectadors en tres personatges de ficció. Una lliçó teatral de gran força per a tots els gustos.”

El mallorquí Biel Mesquida ha escrit Els missatgers no arriben mai (un encàrrec de Rosa Novell), amb la voluntat de reivindicar la Grècia ‘que els poderosos, els banquers i els alemanys ensorren. Perquè, com deia Costa i Llobera, Grècia som nosaltres. M’agrada la Grècia sense repressions, d’Homer, Èsquil, Sòfocles, Aristòtil, Plató, dels grans mestres que ens han fet”, assegura.

Què en sabeu de Clitemnestra, Ismene i Enona? Són protagonistes o grans secundàries de la tragèdia grega? Quin preu han de pagar?

Mercè Otero-Vidal (professora jubilada)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

7 thoughts on “Els missatgers no arriben mai

  1. Margalida Capellà Soler Post author

    Moltíssimes gràcies, Mercè! Tenia moltes ganes d’anar a veure-la i ara més! De fet, estic obligada a anar-hi, un mallorquí que reivindica els clàssics en boca de personatges femenins secundaris!

  2. Laia Muñoz Osorio

    Crec que aquests personatges femenins han sigut força menyspreats per la mitologia i la seva pervivència.

    El personatge d’Anna, va ser l’únic que es va preocupar de Dido una vegada Eneas la va abandonar i també fou qui patí més la pèrdua de la seva reina i germana.

    Clitemnestra va ser l’esposa del rei Agamèmnon de Micenes i la germana mortal de la bella Hèlena, casada amb Menelau d’Esparta. Mentre Agamèmnon estava lluitant a Troia, Clitemnestra va mantenir un idil·li amb Egist (fill de Tiestes i Pelòpia). Quan el rei de Micenes tornà de la batalla, Clitemnestra i Egist van assassinar-lo per venjar el sacrifici de la jove Ifigènia. Però un dels fills del matrimoni reial, Orestes, va matar a la mare i a l’amant.

    Ismene és germana d’Antígona, Etèocles i Polinices; filla de la reina de Tebes Iocasta i el seu fill Èdip. Iocasta, en descobrir que s’havia casat amb el seu propi fill es va suicidar i el mateix va fer Èdip. Etèocles i Polinices van haver de compartir el tron però no s’hi van avenir gaire. De fet Polinices va atacar Etèocles i els dos van morir, però per desig del seu oncle, Polinices no havia de ser enterrat. Antígona commoguda per la tragèdia del seu germà va desobeir les ordres de Creont i com a càstig va ser condemnada a que l’enterressin viva amb el seu germà. Ismene demanà morir amb Antígona i mentí en haver-la ajudat. Però era massa tard: Antígona ja s’havia tret la vida. Finalment Ismene fou assassinada per Tideu, inspirat per Atena.

    Enona era la dida de la princesa Fedra, filla del rei Minos de Creta i Pasífae, i germana d’Ariadna. Fedra va ser segrestada per Teseu i es va enamorar del seu fillastre Hipòlit. Fedra va amenaçar a Hipòlit amb dir a Teseu que ell havia intentat violar-la si no acceptava el seu amor, tot i així Hipòlit va rebutjar-la. Fedra va complir amb la seva promesa i Teseu creient la seva versió va demanar a Posidó que maleeís Hipòlit. Així doncs, Hipòlit morí quan un toro l’envestí mentre anava amb el seu carro. Quan Teseu s’assabentà de la veritat, se n’adonà de la bondat i l’amor filial d’Hipòlit quan rebutjà l’amor de Fedra per no traicionar el seu pare.

  3. pallach.carla

    Hola!!

    Em sembla una obra molt interessant! Llàstima que ara estigui d’examens i no tinc temps d’anar a veure-la… A més, suposo que l’entrada no deu ser gaire barata.

    Èsquil i Sòfocles foren, juntament amb Eurípides, els dramaturgs tràgics més importants de la Grècia clàssica.

    Una de les obres d’Èsquil va ser “Els set contra Tebes” on s’explica la batalla dels germans Etèocles i Polinices en la qual es disputaven el poder de la ciutat de Tebes. Es tracta doncs, d’una història del cicle Tebà.

    També centrat en el cicle Tebà, Sòfocles és autor de les tragèdies “Èdip rei” i “Antígona” d’entre d’altres. D'”Antígona”, Salvador Espriu en va fer una revisitació de la qual els meus companys (ara universitaris) l’any passat en van fer un treball.

    Homer és l'”autor” de la “Ilíada” i l'”Odissea”. Ho poso entre cometes perquè existeix un gran debat al voltant de l’existència d’aquest autor. Aquesta polèmica és l’anomenada Qüestió homèrica i separa els filòlegs en dues escoles: d’una banda hi ha l’escola analítica, que nega l’existencia d’un únic autor per a tots dos poemes èpics; d’altra banda es troba l’escola unitària que en defensa l’existència. L'”Odissea” és el poemà èpic que explica el viatge de retorn a Ítaca d’Odisseu. La “ilíada” explica una part del cicle troià, exactament des de l’ira d’Aquil·les fins als funerals d’Hèctor.

    Aristòtil fou un filòsof i científic grec nascut a Estagira, Tràcia, l’any 384 aC i mort a Calcídia, Eubea, l’any 322 aC.

    Plató també va ser un important filòsof grec (Atenes, 428/427 aC — Atenes, 348/347 aC). Alguns dels seus elements claus són el mite de la caverna, la maièutica, el seu llibre “La República” i els “Diàlegs”.

    Miquel Costa i Llobera (1854-1922) fou un dels poetes més representatius de l’anomenada Escola Mallorquina. Una de les seves obres més importants va ser les “Horacianes”, on, empès per la seva admiració per Horaci, introduí les formes clàssiques a la poesía catalana.

    Respecte a l’obra, crec que és molt interessant inserir l’obra teatral dins de l’obra. És a dir que el tema de la representació siguin els assajos i la representació d’una obra. Crec que dóna una perspectiva molt interessant. i També m’agrada que se centri en els personatges femenins, ja que no solien tenir massa protagonisme.

    Adéu!!

  4. Teresa Devesa i Monclús

    En efecte, Margalida, la recomanació de la Mercè és molt llaminera. Jo no sé si hi seré a temps…
    El joc del teatre dintre del teatre, Carla, és un dels recursos dels grans dramaturgs. No és la vida una representació de la nostra pròpia història, una peça teatral sense un guió aparent?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *