Amb aquest article tinc la intenció d’ajudar les meves companyes de 2n de Batxillerat a entendre per què Ovidi fa referència a alguns mites clàssics per explicar millor el seu llibre Ars amatoria, concretament el mite de Laodamia i Protesilau.
El mite al qual Ovidi fa referència per explicar el seu consell és el següent:
Laodamia, filla d’Acast, rei de Iolcos, es casà amb l’heroi tessali Protesilau, el qual estimava apassionadament. Sabent que el seu marit havia mort a la Guerra de Troia, va suplicar als déus que el fessin tornar de l’Hades; aquests hi accediren, però només per tres hores. Passat aquest temps, quan Protesilau va desaparèixer, ella se suïcidà per seguir-lo a l’altre món. Segons una variant del mite, es va fer una figura de cera amb els trets de Protesilau, i es passava força temps abraçant-la; quan el seu pare ordenà que la cremessin, ella es va llençar també a les flames.
En el text on posa com a referència Laodamia i Protesilau, Ovidi pretén donar com a consell que, si estimes molt una persona i el teu amor cap a ella és molt gran, la deixis com una mica oblidada, de manera que et trobi a faltar una mica, perquè així s’adonarà de com t’arriba a estimar. Però, per altra banda, no l’has de deixar mai del tot oblidada, perquè si no, com en un altre consell que dóna, l’amor que hi ha entre vosaltres es pot veure afectat i ella es pot buscar amants, deixant així el vostre amor en l’oblit.
Què opineu sobre el consell que dóna Ovidi? Sabríeu esmentar un altre mite que sigui semblant o que estigui relacionat amb el mite de Laodamia i Protesilau?
Laura López
1.2 Batxillerat
INS Albéniz
A primer també llegiu Ars amatoria d’Ovidi?
El Martí i la Laura, de primer, han col·laborat per ajudar a contextualitzar la lectura de segon, però només n’han llegit fragments. Ja tenen una base, però, per interpretar els articles més generals que en faran les alumnes el llegiran tot. A més, en la sessió d’inauguració de xerrades a la biblioteca, el Martí a posat veu a un fragment d’Ovidi en llatí. La gravació no ha quedat gaire bé, però mirarem de deixar-ne testimoni.
La veritat és que no és una lectura de les més fàcils, però el tema de l’amor té una atracció que no mor mai. I Ovidi se n’erigeix com a mestre.
Gràcies, Teresa, per l’explicació! Tens tota la raó, no és una lectura fàcil, però l’amor ho mou tot. Ja ens anireu fent partícips de les vostres interessants mogudes clàssiques! Enhorabona, Laura & Martí!
Salve!
En la meva opinió no està bé jugar amb els sentiments de la gent, especialment el teu amor. Però per una altra banda crec que de tant en tant també va bé comprovar els sentiments que la teva parella sent cap a tu.
La història de Laodamia i Protesilau em recorda a la de Penèlope i Ulisses. Encara que Penèlope no s’acaba treient la vida per Ulisses (tot i que ha d’esperar-lo durant vint anys) i el rei d’Ítaca tampoc mor a la guerra de Troia. Però el que els dos matrimonis tenen en comú és que són reis d’una regió grega (Iolcos i Ítaca) i senten un amor apassionat mutu.
Salve!!
No està res bé jugar amb els sentiments de ningú. Penso que això pot causar molt mal i pot afectar molt, i més si es fa en una parella, poden haver conseqüències no gaire agradables. Per això lo millor és intentar evitar obstacles que puguin desgastar la relació.
La història de Lodamia i Protesilau és semblant a la de Penèlope i Ulisses, tot i que en aquesta última ella no se suicida per ell, però sí que l’ha d’esperar per molt de temps. Tampoc el rei d’Ítaca mor a la guerra. Aquestes dues parelles tenen una passió amorosa molt gran entre elles i això ho veiem quan s’esperen durant tants anys o directament es treuen la vida.
Vale!!
Està clar que a ningú li sembla bé que es jugui amb els sentiments de la gent! Tothom amb dos dits de front, sap que molts cops fa molt més mal el dolor provocat pels sentiments que el dolor físic.
En la mitologia, quan la trama central del mite es basa en la parella ja t’indica que és un mite molt passional i dramàtic.
No només ens ho mostra Ulisses i Penèlope i Lodamia i Protesilau. Hi ha mites molt coneguts que també segueixen aquest fil: Píram i Tisbe o Orfeu i Eurídice.
Aquest contingut dramàtic l’utilitzen molts compossitors per fer diverses obres òperes, quadres, obres de teatre, escultures…
Salve!!
M’agrada’t molt l’article, ja que potser en aquests últims consells que dona, a algunes ens poden ser molt útils en algunes ocasions, tard o d’hora.
Jo també trobo que jugar amb els sentiments de les persones és una cosa que no s’hauria de fer, i que està molt malament fer-ho. I que si realment no s’està segur del que sent és millor dir-ho des d’un principi i no jugar amb l’altre persona, ja que en realitat el que es fa és jugar amb els seus sentiments.
Vale!
A mi, personalment em sembla molt malament jugar amb els sentiments dels altres, de fet, penso que es el pitjor que se li pot fer a una persona. Simplement, si el que vols fer es comprovar si la teva parella t’estima, simplement intenta evitar les situacions conflictives.
Hi ha molts mites que fan referència a aixó, com per exemple, el d’ Orfeu i Eurídice.
Salve!
Aquest article m’ha semblat molt interesant per els consells que dona que crec que són molt utils en el tema de l’amor en l’actualitat.
Jo també penso que a cap persona li agrada que juguin amb els seus sentiments, pero també penso que el consell que dona de que avegades és bo distansiar-se un mateix de la persona que estima perquè les dues persones sapiguen el que senten l’una per l’altre.
Vale!
Salve!
Els consells que dóna Oviri poden ser molt útils, però abans d’aplicar-los has de mirar la conseqüència. Perquè en aquest cas, l’altre persona no ho pot arribar a entendre del tot i es pot pensar que estàs jugant amb els seus sentiments, i a cap ens agradaria que ho fessin amb nosaltres.
Penso que si una persona t’estima, ho fa i ho farà sempre, dóna igual si la deixes oblidada o no.
Vale!
Salve!
Aquest consell es sembla molt acertat perquè és veritat que quan s’estima molt a una persona és millor no estar sempre amb aquellla persona per a que així es doni compte de que també li fas falta i t’estima. Però tampoc et tens que pasar i no estar mai amb aquella persona perquè sino arribara un moment que es cansarà i s’anira amb una altra.
Gràcies a això pots valorar més amb les persones que estàs i pots gaudir més estant amb elles perquè t’adones realment de els bons moments que pases amb elles.
Vale!!
Salve!
M’estic adonant que tots els consells que dóna Ovidi són MOLT BONS, que les idees que tenia al cap sobre l’amor són idees que també tenia Ovidi així que possiblement s’hagin transmes. M’ha agradat molt el consell, el veig molt realista i molt cert.
Ara explicaré un mite que m’agrada molt i que s’assembla al mite de Laodamia i Protesilau: Fa molt de temps a la ciutat de Sesto, una bella donzella anomenada Hero admirada i cortejada per Apol·lo i Eros, encara que ella no feia cas, es va enamorar d’un bell jove que portava ofrenes al temple de la deessa Afrodita. Aquest amor era correspost però els pares de tots dos no permetien que aquests es casessin.
Era tal l’amor que sentien l’un per l’altre que no van fer cas i es van seguir veient en secret. La jove Hero vivia als marges del Peloponès i el jove Leandro davant seu, és a dir entre les dues ribes que formaven el Helesponto , actual estret de Dardanels a Turquia.
Cada nit el jove Leandro creuava nedant l’estret per unir-se amb la seva estimada, però a l’alba se n’anava per por de ser descobert pels pares de la jove.
Ell es guiava per un fanal que ella posava en la seva finestra. Una d’aquestes nits, el jove va començar a nedar, però de sobte el fanal s’apagà pel vent, però el jove va seguir amb tan mala sort que les aigües braves se’l van empassar i va morir a l’instant.
L’endemà de bon matí Hero, angoixada va acudir a la platja i va veure com una enorme onada dipositava al seu estimat, ella, desesperada, va començar a córrer i es va ficar dins el mar per unir-se amb el seu amor , Leandro.
Aquesta història em sembla semblant a l’altre perquè també es fan sacrificis per amor, i es viu un amor molt intens i emotiu.
Blanca Pérez Díaz.
Salve!
Laura, felicitats per l’article, molt ben treballat, es nota que t’hi vas barallar amb el mapa! Eh? Això si, al final t’ha quedat molt bé 😀
Pel que fa al consell, crec que té tota la rao, com diu el dit popular, “no t’en adones del que perds, quan ho perds”, no cal perdre’l del tot nomès sentir-lo lluny i ja es veurà que al final t’estimarà.
Vale! 🙂
Salve!!
Laura, felicitats per l’article!
Aquest consell, tot i que no comparteixo masses coses amb el pensament d’Ovidi, crec que té bastanta raó. És cert que quan tenim una cosa sempre, sovint no la valorem. I, en canvi, quan perdem alguna cosa és quan ens n’adonem de la importància que té a la nostra vida.
Suposo que molts de vosaltres no us deveu haver llegit l'”Ars amandi” sencer i, per tant, aquests consells que us hem presentat juntament amb el mite que els exemplifica us deuen semblar fantàstics. Però Ovidi diu moltes coses amb les quals no estic gens d’acord com per exemple els comentaris masclistes que fa. Ho sento molt, però m’indigna!!
Aquest mite s’assembla en part amb la història d’Odisseu i Penèlope, ja que també se separen a causa de la guerra de Troia, però no tenen un final dissortat com Laodamia i Proteslau.
Finalment, vull dir a la Blanca Pérez que es miri l’article que jo mateixa vaig fer fa poc temps, ja que, expicant el mite d’Hero i Leandre, has dit algunes coses errònies com ara que Hero vivia al Peloponnès.
Vale!!
Hola!
Moltes felicitats per l’article Laura, ens servirà de molt per l’exàmen.
– Sobre el consell que dóna Ovidi:
Sí que és veritat que quan menys veus la persona que estimes més la trobes a faltar i t’adones de quant la necessites, llavors quan la tornes a veure et calmes i sents una gran alegria i pau interior.
També és veritat que no la pots deixar oblidada del tot, perquè alfinal és aquesta persona la que t’acaba oblidant a tu i encara que tornis més tard per a ella no significaràs res.
Però no sempre té raó Ovidi, ja que si que la pots deixar oblidad un dia, dos o tres com a màxim, sense parlar ni res, però no pots deixar-la així cada setmana o cada tres dies, per exemple, perquè això no farà cap bé a la relació, perquè aquesta persona pensarà que no t’importa res.
– Hi ha un mite que em recorda bastant a aquest:
La història entre Eneas i Dido. Aquesta comença quan Eneas arriba a Cartago, en fugir de la destrucció de Troya, i es troba amb la reina de l’illa, Dido, i sol·licita hospitalitat.
Perquè la reina vulgui acollir-lo, Venus, mare d’Eneas, envia Cupido per fer que Dido s’enamori de ell.
Entre Venus i Juno pacten el casament dels dos amants, però amb dos motius molt diferents; Venus vol que Dido ajudi els troians amb els preparatius de la seva marxa, mentre que Juno vol que Eneas es quedi a Cartago i no arribi al seu destí.
Així doncs, durant una cacera, Juno fa que hi hagi una tempesta i això obliga a Dido i Eneas que s’acollin a una cova, on s’ajunten.
Després d’això, la reina està més enamorada d’ell i quan eneas li comunica que ha de seguir amb el seu viatge, aquesta es plena de tristesa i davant l’impossibilitat d’oblidar-lo, se suïcida en una pira i maleeix Eneas i el seu poble.
Eneas plora la seva mort, ja que des del seu vaixell veu el foc en què Dido es consumeix.
hola!
Laura moltes gracies per el teu article, la veritat que sera molt util per l’examen de demà.
Jo estic a favor de Ovidi, a diferencia d’altres companyes 😛 es mes dire que encara que Ovidi no encerta massa en la psicologia femenina els consells que dona son molt bons a l’hora d’unir-lo amb un mite.
I aquest consells es bo assumir-ho i acceptar que a tots/es ens agrada que ens ho possin una mica dificil, que no sigui veni, uidi, uici (com diria Juli Cèsar sobre la seva rapida victoria a la batalla de Zela).
I sentir- nos que ens troben a falta tambe es molt alagador i ens complau ja que ens trobem satisfets al saber que algu pensa amb nosaltres. Pero tampoc te que ser gaire temps ja que l’altre persona tambe es pot cansar de esperar i al veure que no te resposta oblidarte ell a tu quan vols aconsegir el efecte contrari.
Finalment llançare una llança a favor d’Ovidi i dire que com a conseller te molt de merit en l’epòca que hi era penso que era una home adelantat al seu temps.
Hola!
Moltes gràcies per aquests articles tan interessants ja que a l’hora de llegir ens ha sigut de gran ajuda per comprendre la lectura.
Respecte al consell que dóna Ovidi penso que de vegades la persona que estimes no t’ho demostra tan com vols i per això intentem no fer-li cas en un temps , per veure la reacció de l’altre i per a que demostri els sentiments que té cap a tu, això també es podria donar quan una persona dona més que l’altre i per això necessitem una ”prova d’amor”.
Crec que té molta raó Ovidi quan diu : que no l’has de deixar mai del tot oblidada, perquè si no l’amor que hi ha entre vosaltres es pot veure afectat i ella a un altre.
L’amor és un sentiment molt poderós i és capaç de moure el món , si aquest amor no en tenim cura ens podem quedar sense ell ja que quan estimes a una persona ho tens que demostrar en tot moment, si no ho demostres pots quedar-te sense l’amor de la persona que estimes i al cap i a la fi per no demostrar el que sents.
Martí tens tota la raó! penso que aquest dit popular que has esmentat en el teu comentari va com l’anell al dit per aquest consell d’Ovidi.
Així que ja sabem s’ha de tenir cura de la persona que estimes en tot moment!
Adéu!
Salve!
Sobre aquest consell d’Ovidi opino que té molta raó, perquè quan estàs molt acostumada a veure sempre a la persona que estimes i de cop per alguna causa passes un temps sense veure-la la trobes a faltar moltissim i te’n adones que l’estimes molt més del que pensaves quan estaves amb ella cada dia i això fa que quan la tornis a veure esteu molt millor i amb més ganes d’estar junts, però el problema ve quan la persona estimada s’absenta molt de temps, ja que en el temps també et pots acabar acostumant a l’absència de l’altra persona i pot ser que hi vingui una altra que et faci oblidar a la persona estimada.
La semblança del mite de Laodamia i Protesilau amb un altra mite la he trobada amb el mite Fil·lis i Demofont, ja que en els dos mites les estimades estranyen als seus homes i s’acaben suïcidant perquè troben a faltar als seus homes.
Després de tants comentaris em costa recapitular, però a diferència d’altres consells ovidians, sembla que aquest és força acceptat i fins i tot heu trobat la dita popular que s’hi pot identificar. Destaca, potser la visió més freda, racional, diria jo, del Rubén, que sembla tenir les idees clares i pensa que és millor evitar els conflictes. Si dic que és un exemple de mentalitat masculina, menys recargolada que la femenina, provocaré una nova discussió? Després del que ha manifestat la Carla sobre el deix masclista d’Ovidi en alguns moments, em fa una mica de por…
Pel que fa mites paral·lels, veig que la majoria heu acudit a l’èpica: Penèlope i Odisseu, Dido i Eneas…, a més de la Blanca, que sí que és veritat que ha repetit el mite comentat anteriorment a partir d’un article de la Carla.
Salve!!
Sobre el consell que dóna Ovidi no estic gens d’acord perquè no m’agrada que es jugui amb la gent, però lamentablement a la nostra actualitat encara es dóna aquest “joc”. Això mostra una vegada més que Ovidi va ser molt contemporani en escriure el seu llibre de consells sobre l’amor.
Sobre el mite, podriem dir que hi ha altres que els podriem relacionar com el de Dido i Enees, que personalment és un mite que m’agrada molt.
Salve!!
Com tots sabem, no està bé jugar amb els sentiments de les persones ja que si jugues amb ells realment al final pots acabar fent molt de mal. El que s’ha de fer és superar els obstacles de la millor manera posible.
Aquesta historia té algo semblant amb la de Penèlope i Ulisses, el que els diferencia és que a aquesta no se suicida però el que ha de fer és esperar-se molt de temps. Tampoc el rei d’Ítaca mor a la guerra. Aquestes parelles entre ells tenen una passió molt forta i per aquesta causa esperen o es treuen la vida.
Vale!!
Per començar, aquest és un altre del mites que m’agraden i em semblen interessants, ja que sempre té un missatge que Ovidi fa que em senti identificat i el qual em sembla totalment cert i real, ja que el podriem aplicar als nostres temps. Per això mateix és interessant veure com un llibre escrit tant segles enrrere seria perfectament aplicable als nostres temps, això fa que sigui encara més interssant.
En quant al missatge, penso que és encertat, cert i he de reconeixer que no hi veig una clara relació amb el mite, encara que si que és veritat que el no veure a la persona estimada pot fer que qualsevol persona s’adoni de l’amor que sent al trobar a aquella persona a faltar.
Finalment he de felicitar per aquest article.Ja que em sembla molt interesant.
Salue!
En aquest mite que explica Ovidi amb la finalitat de justificar els seus consells es podria traduir avui amb la frase tan comú de: si l’estimes deixa’l marxar, si t’estima tornarà. Doncs aquest és l’objectiu quan el seu estimat va morir ella no el volia deixar marxar ni descansar en pau en el món dels morts per aquest motiu decideix suicidar-se per acompanyar-lo el resta de l’eternitat.
Salve!
Aquest mite és bastant interessant i m’agrada perque tot i que tenen un final trist els mites sempre hi ha una reflexió que segons Ovidi és aquella en que si estimes a algú l’has de deixar de banda una mica perque així s’adonarà del que t’estima però sempre hi quan no es separin massa ni és donin massa ignorància ja que això podria afectar la parella i fer que tinguès amants i es separès també.