Tag Archives: Etimologia

El grec altre cop a Rodamots!

Aquests dies reprenem bells costums. Ha tornat RODAMOTS: cada dia un mot i aquí anem recollint els mots d’origen llatí i en fem una frase; a El Fil de les Clàssiques han tornat Ecce pictura, els llatinismes... i avui amb el primer mot grec de Rodamots, ja escrit en lletres gregues per insistència i agraïment de la Margalida, reprenem a l‘Aracne el Rodamots en grec.

Alumnes de grec d’arreu, doneu suport a aquesta bella iniciativa. Subscriviu-vos a Rodamots i aneu deixant en comentari sols els mots d’origen grec, i a més de la definició, l’etimologia i la frase pròpia en podríem posar els mots derivats.

El mot d’avui és dicotomia (ja saps què significa?) i l’explicació etimològica que se’ns dóna és la següent:

Del grec διχοτομία, ‘divisió en dues parts’, de δίχα, ‘en dues parts’, i τομία, relacionat amb ‘tallar, fer una incisió’.

A llatí de 4t també estudiem els ètims, per tant podem treballar aquí també la pervivència del lèxic en català de l’ètim tomo-, -tom i –tomia, per exemple: tomografia, micròtom, craneotomia.

Irene

L’empremta de les lletres de l’alfabet grec en el vocabulari tecnicocientífic i humanístic

26 Replies

Sabíeu que no menys d’un 30% del lèxic usual del català és d’origen grec? Voleu saber quina és l’empremta de les lletres de l’alfabet grec en el vocabulari tecnicocientífic i humanístic català, tal com se’ns demanava a El Fil de les Clàssiques?

Hem treballat tots plegats de valent i finalment tenim el goig de presentar-vos el nostre treball cooperatiu:

Alumnes de Grec

RODAMOTS: cada dia un mot!

308 Replies

Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.

És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.

Aquesta setmana va de renecs a Tintin!

Per registrar-te solament has de entrar aquí.

Us hi animeu? A veure qui és capaç de seguir una rutina i de posar diàriament al nostre bloc els mots d’origen llatí! Ho aconseguirem…? Som-hi!

Victor

4t ESO Llatí

Qüestió d’etimologia

17 Replies

Cada diumenge espero amb delit asseure’m a esmorzar en companyia de l’article lingüístic de Joan-Lluís Lluís a Presència, el suplement dominical d’El Punt. Com a lingüista de pro que sóc, m’agrada la seva manera desenfadada de tractar aspectes de la llengua i el descobriment de detalls de llengües minoritàries, algunes d’elles desconegudes per a mi. El lliurament d’avui és eminentment etimològic i crec que suposa una bona ocasió per posar sobre la taula els coneixements que sobre aquesta disciplina lingüística hem estat treballant a les nostres matèries. Llegiu-lo i digueu-me: Què en penseu, de la hac? Esteu d’acord amb Fabra o defenseu una actitud més conservadora, etimològicament parlant?

[Cliqueu a sobre de la imatge per accedir al text]

TERESA

Blanca com la neu, vermella com la sang

8 Replies

L’any passat, per Sant Jordi, un dels llibres que trobaves a totes les parades era Blanca com la neu, vermella com la sang, una novel·la d’Alessandro D’Avenia. Enguany, per fi he pogut gaudir de les paraules de l’escriptor i la seva història tant tendre. Quina ha estat la meva sorpresa quan, arribant a la pàgina 58, he trobat aquest fragment que tant s’escau al nostre aprenentatge:

Aquests eren els únics deures de grec que em divertien a l’institut. D’algunes paraules agafades de les traduccions, n’havíem d’escriure al quadern el significat i una paraula derivada de la nostra llengua que ens ajudés a recordar el terme grec. Aixi vaig aprendre bé les paraules:

“Leukos”: blanc. D’aquesta deriva la paraula “llum”.

“Ema”: sang. D’aquesta sderiva la paraula “hematoma” (grumoll de sang).

Si ajuntes aquestes dues paraules paoroses, en surt una encara més terrible: “leucèmia”. Així es diu el càncer que afecta la sang. un nom que deriva del greclties vénen del grec…) i significa “sang blanca”.

Ja ho sabia, que el blanc era un mal. Com pot ser blanca la sang?

La sang es vermella i prou.

I les llàgrimes són salades i prou.

La Sílvia m’ho ha dit entre llàgrimes:

– La Beatrice té leucèmia.

I les seves llàgrimes s’han fet meves.

Us proposo veure’n una crítica molt breu d’una lectora.

Sabeu els colors en grec? Com s’escriuen en grec les paraules “leukos” i “ema”? Quines altres malalties coneixeu que derivin de paraules gregues? No us oblideu d’introduir aquests ètims en la nostra base de dades de Arrels gregues.

Sílvia Espinach

1r batx. Grec

El rap de la filosofia, de Deka

13 Replies

Tot va començar amb El rap de les Clàssiques. El recordeu? i el del llatí? i el de les lletres gregues? i el del dia d’Europa? i el de la 1a declinació? i el de les conclusions del meu treball de recerca? … mentre trobo la inspiració per fer un rap horacià (ja que no he fet cap èpode ni cap oda i …) us presento el rap de la filosofia. Com bé sabeu la filosofia va tenir els seus orígens a l’antiga Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet, en el segle VI aC. Els primers filòsofs (Tales, Anaxímenes, Anaximandre), tot buscant el principi fonamental de l’univers van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite μῦθος i mitjançant el λόγος raonament trobaren la veritat, en grec ἀλήθεια (Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic, pàg. 80 de Margalida Capellà, ed. Teide).

Escolteu el meu rap de la filosofia i a veure qui hi troba més referents clàssics, qui és capaç de dir tots els mots i els seus ètims d’origen grec o llatí, tot començant pel mateix mot filosofia:

Oriol García-Penche, Deka

2n de batxillerat

Eco y Narciso, quin joc!

5 Replies

Cada any per Sant Jordi hi ha, a petició dels alumnes, el taller del joc etimològic Eco y Narciso. Enguany al nostre institut no hem celebrat Sant Jordi i la Lida ens va portar el joc Eco y Narciso a classe l’últim dia abans de vacances. Cap de nosaltres no hi havia jugat, només coneixíem la referència en el Rap de les Clàssiques del Deka i ens pensàvem pel títol que era un joc de mitologia. Ens va encantar i volem jugar-hi més, Lida, encara que no sigui Sant Jordi perquè aquest joc és molt educatiu i jugant s’aprèn molt vocabulari i ens fa molta falta, ja ho saps.

Ens va agradar molt jugar-hi i aprendre els ètims grecs i llatins i ampliar el lèxic científic, tècnic i humanístic. Ens ho portaràs una altra vegada, veritat? Lida, a mi m’encanta Eco y Narciso!

Stefanny Restrepo

1r de batx. Grec i Llatí

Cavall d’aigua o cavall del riu Nil?

20 Replies

En principi, la paraula hipopòtam sabem que ve de dues paraules gregues: ἵππος, que vol dir cavall, i ποταμὀς, que vol dir riu. Això passa en les llengües de la família del llatí, com en el castellà, hipopòtam, en portuguès, hipopòtam, en italià, ippopotamo, en francès, hippopotame… Totes tenen la mateixa forma i és clar que són molts semblants.

Però l’altre dia fent classe d’alemany, estàvem repassant els animals i va sortir la paraula hipopòtam. Mireu per on, vam fer un estrany descobriment: Hipopòtam en alemany és Nilpferd.

No vam caure amb el recaragolat significat i la història que amaga aquesta paraula. Els grecs van ser qui van batejar primerament aquest animal. Ja coneixien els cavalls, i com que els hi va semblar que tenien certa similitud, el van batejar com a cavall. Però hi havia un problema, que eren bastant diferents als cavalls: els hipopòtams estan la major part del temps a l’aigua. En resum, el van anomenar cavall d’aigua (Ἱπποποταμὀς). Però els egipcis no els hi deien així. Ells, en trobar per primera vegada aquests animals al riu Nil, i els van anomenar cavall del Nil. I els alemanys van preferir fer seves les paraules cavall del Nil (Nilpferd), Nil, referent al riu Nil, i Pferd, que vol dir cavall.

Aquesta és la història de l’origen de la paraula d’aquest animal i el perquè de la diferència entre les llengües.

P.S.:

Ι nosaltres que pensàvem que venia de ὓπο “a sota de” ja que aquest animal li encanta estar a sota de l’aigua!

L’HIPOPÒTAM

Perquè dins l’aigua del riu
s’ha emmirallat l’hipopòtam,
alça el cap, fa una ganyota amb
la gran boca oberta i riu.

Pere Quart, Bestiari

Eric Andreu Carvajal

Edgar Delgado Torrent

Rubén Florencio Alcántara

1r Batxillerat A Grec

“Londinium II: Quid est?”

13 Replies

Després de la sorpresa de l’avió i abans d’altres articles més específics, aquí teniu petites endevinalles i algunes mostres que, per molt saxona que sigui la boirosa Londres, la petja clàssica hi és molt present.

De camí cap al British -quina emoció!-, la parada de metro em va rebre amb aquesta imatge, que d’altra banda, no té res a envejar a la d’una parada de Badalona… Podríeu definir-me-la i explicar-me-la al més detalladament possible? I l’enllaç que ens expliqui a quina parada badalonaina em refereixo, me’l podeu posar?

Més tard, caminant per l’exterior, em va sortir a l’encontre aquesta botiga -o ho hauria de dir al revés?- amb un curiós objecte a l’aparador. A què fa referència el nom de l’establiment? I la imatge que la representa?

Us sona d’alguna cosa, aquest objecte? Si voleu una pista, segur que l’heu acabat de veure, si heu treballat amb atenció un dels articles precedents… Expliqueu-me’n detalladament el nom que rep.

El que faltava, per arrodonir el meu passeig londinenc fins al museu on em retrobaré amb els meus estimats marbres hel·lènics, era contemplar com en tots els àmbits, les divinitats gregues supervisen i segurament dirigeixen la vida dels mortals. Una furgoneta blanca m’ajuda a confirmar-ho. Us sembla adient el nom per al tipus d’empresa que representa?

L’últim que us porto no sé si ve gaire a tomb, perquè aquesta troballa queda una mica lluny de la zona i de l’aire més hel·lènic de la visita al Museu Britànic. Aquest escut tan pompós el vaig trobar entre armadures de reis, llances i ensenyes, i després de les enlluernadores joies custodiades a la torre de Londres. Amb els ulls fent-me pampallugues i l’esperit embafat de sumptuositat -tan diferent de la sensació d’equilibri que proporciona la visita als tresors antics- vaig pensar que el tal James Gow Mann se sentia més atret per la fastuositat de l’Imperi Româ i les seves llegendes pseudohistòriques, així com la literatura que les va fer immortals. Com pot explicar-se, si no, la inscripció que corona l’escut? Sabeu a què em refereixo?

[Foto: Josep Lario]

See you again…

TERESA

Clàssiques i ciència a l’Albéniz

20 Replies

Tal com anunciàvem a l’article Els clàssics i la Setmana de la ciència, l’alumnat de Llatí i Grec de l’Institut Albéniz ha col·laborat activament en la celebració de la Setmana de la ciència al nostre centre. Cada nivell -4t d’ESO i primer i segon de Batxillerat- s’ha encarregat d’un aspecte de la relació entre les llengües clàssiques i l’àmbit científic, per tal de publicar-ho en xarxa i compartir-ho també amb tot el centre a través d’un mural conjunt exposat al suro de les escales d’accés a les aules.

La producció en xarxa consisteix en la sèrie d’articles “Numerals i etimologia”:

I el resultat del mural us el presentem en el muntatge audiovisual següent, que va acompanyat d’un fons musical molt especial per a nosaltres, en tractar-se dels nois i noies de la Coral de 1r i 2n d’ESO acompanyats pel Conjunt instrumental de 3r d’ESO. Les cançons estan extretes del seu segon compacte, concretament del gravat en viu durant el concert realitzat al Círcol catòlic de Badalona el 2010. Disculpeu, per tant, petits errors propis del directe.

Agraïm també l’ajuda i els consells de les companyes de Visual i plàstica i la participació dels alumnes de Francès en la confecció del mural. Tot i que alguns entrebancs de darrera hora fan que la composició final podria haver estat millorable, ens sentim molt satisfets del resultat i contents que el conferenciant que va venir a parlar-nos sobre curiositats de la química se’l mirés amb atenció i interés.

Cal dir que en els termes en grec de la part d’éssers vius, se’ls han colat 3 errors. Us demano que, diccionari en mà, si cal, els detecteu i els corregiu.
També estaria bé que desenvolupéssiu els episodis i personatges mitològics que apareixen al muntatge com a origen del nom de determinats elements químics, ¿hi ha alguna relació entre el mite i l’element a qui dóna nom o és fruit d’una decisió totalment arbitrària de l’investigador?

TERESA