Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.
És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.
Aquesta setmana va de renecs a Tintin!
Per registrar-te solament has de entrar aquí.
Us hi animeu? A veure qui és capaç de seguir una rutina i de posar diàriament al nostre bloc els mots d’origen llatí! Ho aconseguirem…? Som-hi!
Victor
4t ESO Llatí
SALVEE!
MOT:musa
ETIMOLOGIA:Del llatí musa, i aquest, del grec μουσα, mateix significat. Els mots música i museu tenen aquesta mateixa arrel. «Les Muses no són només les cantaires divines, els cors i les danses de les quals entretenen Zeus i la resta dels déus, sinó que presideixen el pensament en totes les seves formes: eloqüència, persuasió, saviesa, història, matemàtiques, astronomia» (Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana).
FRASE:La dama anomenada ‘Llir entre cards’ va ser la musa que va inspirar alguns dels poemes d’Ausiàs March.
MOT:espurnejar
ETIMOLOGIA:D’espurna, d’origen incert, possiblement preromà, de l’indoeuropeu pur,’foc’; en català antic també purna (com es diu encara en valencià, on trobem l’expressió «passar més fam que el gos de l’esmolador, que es menjava les purnes per a poder menjar de calent»).
FRASE:Els tions espurnejaven com mil dimonis.
MOT:esgarrinxar
ETIMOLOIA:Alteració de l’antic i dialectal esgarranxar, derivat de garranxa, ‘perxa rústega; rama d’esbarzer’, resultat de l’encreuament de garra i ganxo, ganxa.
FRASE:Sense voler vaig esgarrinxar-lo a la mà.
MOT:nard
ETIMOLOGIA:Del llatí nardus, i aquest, del grec ναρδος, del sànscrit nalada, mateix significat.
FRASE: El nard és originari de Mèxic i se n’extreu un oli essencial emprat en perfumeria.
MOT:voluptat
ETIMOLOGIA:Del llatí voluptas, -atis, mateix significat; forma part de la família del llatí vulgar volere, ‘voler’ (llatí clàssic velle).
FRASE:Beure un got d’aigua fresca amb voluptat.
MOT:parpellejar
ETIMOLOGIA:De parpella, del llatí palpetra, variant del llatí clàssic palpebra, mateix significat.
FRASE:Veia parpellejar els estels.
MOT:recolzada
ETIMOLOGIA:De recolzar, de colze, del llatí cubitus.
FRASE:En arribar al poble, el camí feia una recolzada.
MOT:engaltar
ETIMOLOGIA:De galta.
FRASE: Engaltà l’arma, disparà i l’elefant caigué mort.
MOT:manyoc
ETIMOLOGIA:D’un encreuament de manat (‘feix de tiges,de bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà’, de mà, del llatí manus, íd.) amb anyoc (d’origen incert, sembla emparentat amb el castellà añicos,probablement d’origen preromà, potser cèltic).
FRASE:Neteja aquesta mica d’oli amb un manyoc de paper.
MOT:a rampeu de
ETIMOLOGIA:Alteració de repeu, ‘part baixa d’una muntaya’, ‘base d’un mur, d’una columna, de qualsevol element vertical de construcció’, de peu, del llatí pes, pedis, ‘peu’.
FRASE:Van edificar el monestir a rampeu de la muntanya.
MOT:ditada
ETIMOLOGIA:De dit, molt probablement d’un llatí vulgar ditus, variant, per la concurrència de versemblants factors fonètics i morfològics, del llatí clàssic digitus, mateix significat. Joan Sales opinava que el mot ditada és el que hauria estat el més directe i natural per designar les ‘empremtes digitals’.
FRASE:Una ditada de mel, de llard.
MOT:a la percaça de
ETIMOLOGIA:De percaçar, de per- (prefix, del llatí per-, indicador d’intensitat, d’augment, de totalitat, emprat en la formació d’alguns verbs com ara perdurar o perdonar) i caçar (del llatí vulgar captiare,’intentar d’agafar o capturar’, derivat del participi captus, del llatí capere, ‘agafar’).
FRASE:Van emigrar del país a la percaça d’una vida millor
MOT:de soca-rel
ETIMOLOGIA:De soca (probablement d’un cèltic tsukka, corresponent al germànic stokk, ‘garrot’) i rel, contracció de raïl, ‘arrel’, del llatí radix, -icis, mateix significat, que donà raïu i, per ultracorrecció, raïl.
FRASE:Ma mare és alcoiana de soca-rel.
MOT:a lloure
ETIMOLOGIA:Locució adverbial balear, d’etimologia incerta, potser alteració de lleure per influx de la -u-en la -e-.
FRASE:Les egües pasturaven a lloure per la prada.
MOT:a tomballons
ETIMOLOGIA:Derivat de tomballar (‘anar per terra fent tombs’) amb el sufix -ó, de tombar, d’origen expressiu i imitatiu d’un so com tumb propi d’un cos que rodola per terra.
FRASE:Va perdre peu i va baixar tot el pendent a tomballons fins que es va poder agafar en una arrel providencial
MOT:de ca l’ample
ETIMOLOGIA:Forma apocopada del mot casa, del llatí casa,’cabana, barraca’.
FRASE:Amb l’aiguat que va caure es va organitzar un embús de ca l’ample.
MOT:a tot estirar
ETIMOLOGIA:De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
FRASE:No hi havia gaire gent a l’assemblea; a tot estirar érem trenta persones.
MOT:indignació
ETIMOLOGIA:Del llatí indignatio, -onis, mateix significat, de la família de dignus, ‘digne’, a la qual també pertanyen mots com ara condigne, dignar-se o dignatari.
FRASE:Les paraules del secretari feren esclatar la indignació dels presents.
MOT:fanàtic -a
ETIMOLOGIA: Del francès fanatique, i aquest, del llatí fanaticus, ‘inspirat, ple d’entusiasme’, derivat de fanum,’temple’, referit als sacerdots de Bel·lona, Cíbele i altres deesses que es lliuraven sovint a manifestacions místiques violentes. A l’antiga Roma, un fanàtic era un il·luminat que freqüentava els temples i era propens a deliris místics.
FRASE:Una colla de fanàtics del Tottenham van estossar un seguidor del Fulham.
VALEE!
Salve!
MOT: A tot estirar.
ETIMOLOGIA: De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
FRASE: Compra dos tomàquets, a tot estirar tres.
MOT: Indignació.
ETIMOLOGIA: Del llatí indignatio, -onis, mateix significat, de la família de dignus, ‘digne’, a la qual també pertanyen mots com ara condigne, dignar-se o dignatari.
FRASE: Tot el món esta indignat amb la baixada de sous.
MOT: Fanàtic –a.
ETIMOLOGIA: Del francès fanatique, i aquest, del llatí fanaticus, ‘inspirat, ple d’entusiasme’, derivat de fanum, ‘temple’, referit als sacerdots de Bel•lona, Cíbele i altres deesses que es lliuraven sovint a manifestacions místiques violentes. A l’antiga Roma, un fanàtic era un il•luminat que freqüentava els temples i era propens a deliris místics.
FRASE: És un fanàtic dels seus llibres.
MOT: a tot estirar
ETIMOLOGIA: De tirar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar tirare de l’argot militar romà, format sobre el pàrtic (irànic) tir-, ‘fletxa’.
FRASE: Pot valer cinc euros, o, a tot estirar, sis, però no més.
MOT: indignació
ETIMOLOGIA: Del llatí indignatio, -onis, mateix significat, de la família de dignus, ‘digne’, a la qual també pertanyen mots com ara condigne, dignar-se o dignatari.
FRASE: Les paraules del secretari feren esclatar la indignació dels presents.
MOT: fanàtic -a
ETIMOLOGIA: Del francès fanatique, i aquest, del llatí fanaticus, ‘inspirat, ple d’entusiasme’, derivat de fanum, ‘temple’, referit als sacerdots de Bel·lona, Cíbele i altres deesses que es lliuraven sovint a manifestacions místiques violentes. A l’antiga Roma, un fanàtic era un il·luminat que freqüentava els temples i era propens a deliris místics.
FRASE: És un fanàtic de la pintura i no es perd mai cap exposició.
MOT: plagi
ETIMOLOGIA: Del llatí plagium, ‘robatori d’esclaus d’altri; segrest’, i aquest, del grec plágios, ‘oblic, enganyós’.
FRASE: Es veu que hi ha un passatge del seu últim llibre que és un plagi de Txèkhov.
MOT: matís
ETIMOLOGIA: De matisar, del baix llatí matizare, i aquest, del baix grec lammatizo, ‘graduar els tons, realçar el color’, derivat de lámma, ‘matís de color’.
FRASE: Una veu sense matisos.
MOT: Plagi .
ETIMOLOGIA: Del llatí plagium, ‘robatori d’esclaus d’altri; segrest’, i aquest, del grec plágios, ‘oblic, enganyós’.
FRASE: Va tenir que pagar una multa per haver plagiat una cançó i fer veure que era seva.
MOT: Matís.
ETIMOLOGIA: De matisar, del baix llatí matizare, i aquest, del baix grec lammatizo, ‘graduar els tons, realçar el color’, derivat de lámma, ‘matís de color’.
FRASE: No és ben bé aquest matís, és una mica diferent.
MOT:plagi
ETIMOLOGIA:Del llatí plagium, ‘robatori d’esclaus d’altri; segrest’, i aquest, del grec plágios, ‘oblic,enganyós’.
FRASE:Es veu que hi ha un passatge del seu últim llibre que és un plagi de Txèkhov.
MOT:matís
ETIMOLOGIA:De matisar, del baix llatí matizare, i aquest, del baix grec lammatizo, ‘graduar els tons,realçar el color’, derivat de lámma, ‘matís de color’.
FRASE:Una veu sense matisos.
MOT:rúbrica
ETIMOLGIA:Del llatí rubrica, ‘terra vermella; indicació escrita en vermell’, substantivació femenina de l’adjectiu rubricus, ‘vermell’, derivat de ruber,’vermell’. En els manuscrits i impresos antics, la rúbrica era la part que era escrita en lletres vermelles.
FRASE:En signar la hipoteca va imitar la rúbrica arrodonida de la firma del director del banc.
MOT:desnerit -ida
ETIMOLOGIA:Variant de la forma dialectal desnegrit, denegrit o denerit, ‘trist’, ‘ennegrit’.
FRASE:En Daniel de petit era molt desnerit: sempre estava malalt
MOT: rúbrica
ETIMOLOGIA: Del llatí rubrica, ‘terra vermella; indicació escrita en vermell’, substantivació femenina de l’adjectiu rubricus, ‘vermell’, derivat de ruber, ‘vermell’. En els manuscrits i impresos antics, la rúbrica era la part que era escrita en lletres vermelles.
FRASE: En signar la hipoteca va imitar la rúbrica arrodonida de la firma del director del banc.
MOT: desnerit -ida
ETIMOLOGIA: Variant de la forma dialectal desnegrit, denegrit o denerit, ‘trist’, ‘ennegrit’.
FRASE: Quan el vam trobar, era un gatet neulit i desnerit.
MOT: àlbum
ETIMOLOGIA: Del llatí album, -i, ‘blanc; tauler blanc’. Altres mots de la mateixa família són àlber, albaïna, albat i Albió.
FRASE: A la tauleta de nit tenia un àlbum de cromos amb els personatges de Bola de Drac.
MOT: griso
ETIMOLOGIA: Variant del nom del color gris, substantivat; es degué formar partint de dies grisos i freds d’hivern, amb expressions com «fa uns (dies) grisos!», d’on la formació d’un singular analògic, griso. Vegeu-ne més informació aquí.
FRASE: Devia fer frescor, amb el griso de la matinada!
MOT: rovellós -osa
ETIMOLOGIA: De rovell, d’un llatí vulgar rubiclus, resultat d’un encreuament del llatí robigo, -inis, ‘òxid; malura de les plantes’, amb un llatí vulgar rubiculus, ‘vermellós’ (postulat per l’italià antic rubecchio, ‘vermellós’).
FRASE:Van pintar la tanca d’un vermell rovellós.
MOT: Rúbrica.
ETIMOLOGIA: Del llatí rubrica, ‘terra vermella; indicació escrita en vermell’, substantivació femenina de l’adjectiu rubricus, ‘vermell’, derivat de ruber, ‘vermell’. En els manuscrits i impresos antics, la rúbrica era la part que era escrita en lletres vermelles.
FRASE: Vam anar al notari i vaig posar la meva rúbrica.
MOT: Àlbum.
ETIMOLOGIA: Del llatí album, -i, ‘blanc; tauler blanc’. Altres mots de la mateixa família són àlber, albaïna, albat i Albió.
FRASE: Anirem a comprar un àlbum per posar totes les fotografies.
MOT: Rovellós –osa.
ETIMOLOGIA: De rovell, d’un llatí vulgar rubiclus, resultat d’un encreuament del llatí robigo, -inis, ‘òxid; malura de les plantes’, amb un llatí vulgar rubiculus, ‘vermellós’ (postulat per l’italià antic rubecchio, ‘vermellós’).
FRASE: Porta tant de temps fora que ha agafat rovell, està per llançar a l’escombraria.
MOT: Plaguejar.
ETIMOLOGIA: De plaga en el sentit de ‘flagell, calamitat’, del llatí plaga, ‘cop, ferida’.
FRASE: Sempre esta plaguejant , s’ho pren tot a broma.
Salve 🙂 !
MOT: plagi
ETIMOLOGIA: Del llatí plagium, ‘robatori d’esclaus d’altri; segrest’, i aquest, del grec plágios, ‘oblic, enganyós’.
FRASE: Es van donar compte que el seu treball era un plagi de l’original.
MOT: matís
ETIMOLOGIA: De matisar, del baix llatí matizare, i aquest, del baix grec lammatizo, ‘graduar els tons, realçar el color’, derivat de lámma, ‘matís de color’.
FRASE: El matís que té aquell color el fa diferent.
MOT: rúbrica
ETIMOLOGIA: Del llatí rubrica, ‘terra vermella; indicació escrita en vermell’, substantivació femenina de l’adjectiu rubricus, ‘vermell’, derivat de ruber, ‘vermell’. En els manuscrits i impresos antics, la rúbrica era la part que era escrita en lletres vermelles.
FRASE: Va posar la rúbria seguida de la seva signa.
MOT: desnerit
ETIMOLOGIA: Variant de la forma dialectal desnegrit, denegrit o denerit, ‘trist’, ‘ennegrit’
FRASE: Aquella nena, ja de ben petita era molt desnerida.
MOT: àlbum
ETIMOLOGIA: Del llatí album, -i, ‘blanc; tauler blanc’. Altres mots de la mateixa família són àlber, albaïna, albat i Albió.
FRASE: Em van regalar un àlbum ple de fotografies del viatge.
MOT: griso
ETIMOLOGIA: Variant del nom del color gris, substantivat; es degué formar partint de dies grisos i freds d’hivern, amb expressions com «fa uns (dies) grisos!», d’on la formació d’un singular analògic, griso. Vegeu-ne més informació aquí.
FRASE: Feia un aire molt griso, vaig quedar gelada.
MOT: rovellós
ETIMOLOGIA: De rovell, d’un llatí vulgar rubiclus, resultat d’un encreuament del llatí robigo, -inis, ‘òxid; malura de les plantes’, amb un llatí vulgar rubiculus, ‘vermellós’ (postulat per l’italià antic rubecchio, ‘vermellós’).
FRASE: Aquell ferro sembla que fa rovell.
MOT: a tot estirar
ETIMOLOGIA: De plaga en el sentit de ‘flagell, calamitat’, del llatí plaga, ‘cop, ferida’.
FRASE: Jo crec que a tot estirar necessitarem 8m de fil.
MOT: terrissaire
ETIMOLOGIA: De terrissa, ‘objecte o conjunt d’objectes (olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc.) fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita’, de terra, del llatí terra, mateix significat.
FRASE: La meva iaia de jove era terrissaire.
VALE 😀
SALVEE!!
MOT:àlbum
ETIMOLOGIA:Del llatí album, -i, ‘blanc; tauler blanc’. Altres mots de la mateixa família són àlber, albaïna, albat i Albió.
FRASE:Volien publicar un àlbum de dibuixos de Tàpies.
MOT:griso
ETIMOLOGIA:Variant del nom del color gris, substantivat; es degué formar partint de dies grisos i freds d’hivern, amb expressions com «fa uns (dies) grisos!», d’on la formació d’un singular analògic, griso.
FRASE:Devia fer frescor, amb el griso de la matinada!
MOT:rovellós -osa
ETIMOLOGIA:De rovell, d’un llatí vulgar rubiclus, resultat d’un encreuament del llatí robigo, -inis,’òxid; malura de les plantes’, amb un llatí vulgar rubiculus,’vermellós’ (postulat per l’italià antic rubecchio,’vermellós’).
FRASE:Van pintar la tanca d’un vermell rovellós
MOT:plaguejar
ETIMOLOGIA:De plaga en el sentit de ‘flagell, calamitat’, del llatí plaga, ‘cop, ferida’
FRASE: L’Albert sempre està plaguejant i no s’hi pot parlar seriosament.
MOT:terrissaire
ETIMOLOGIA:De terrissa, ‘objecte o conjunt d’objectes(olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc.) fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita’, de terra, del llatí terra, mateix significat.
FRASE:Era un terrissaire molt destre que tant et feia una olla com un gibrell.
MOT: plaguejar
ETIMOLOGIA: De plaga en el sentit de ‘flagell, calamitat’, del llatí plaga, ‘cop, ferida’.
FRASE: L’Albert sempre està plaguejant i no s’hi pot parlar seriosament.
MOT: terrissaire
ETIMOLOGIA: De terrissa, ‘objecte o conjunt d’objectes (olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc.) fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita’, de terra, del llatí terra, mateix significat.
FRASE: Era un terrissaire molt destre
MOT: ciri trencat
ETIMOLOGIA: Del llatí cereus, mateix significat, pròpiament ‘de cera’, per via eclesiàstica, semiculta.
FRASE: Sempre que li demano d’ajudar-me, surt amb un ciri trencat per tal d’esquitllar-se.
MOT: atuell
ETIMOLOGIA: Probable alteració d’atifell, ‘estri, eina’, per influx d’un altre mot com atuens, del castellà atuendos, ‘utensilis’
FRASE: El càntir és un atuell nansat.
MOT: platxèria
ETIMOLOGIA: Ultracorrecció de platxeri, ‘acció delectable, plaer’, adaptació popular de l’italià piaceri, ‘plaers’.
FRASE: En aquell sopar amb els amics vam passar una bona estona de platxèria.
Salve!
MOT: Atuell
ETIMOLOGIA: Probable alteració d’atifell, estri/eina , per influx d’un altre mot com atuens, del castellà atuendos, ‘utensilis’
FRASES: El càntir és un atuell nansat
Va remenar tots els atuells de la cuina per veure si hi trobava una pastera.
—
MOT: hipopòtam
ETIMOLOGIA: Del grec hippopótamos, mateix significat, compost de híppos, ‘cavall’, i potamós, ‘riu’.
FRASES: Malgrat el seu aire innocent, l’hipopòtam és un animal molt agressiu i un dels més perillosos d’Àfrica per a l’home.
Salve 🙂 !
MOT: ciri trencat
ETIMOLOGIA: Del llatí cereus, mateix significat, pròpiament ‘de cera’, per via eclesiàstica, semiculta.
FRASE: Va ficar-se en un embolic però va saber sortir-se’n amb ciri trencat.
MOT: atuell
ETIMOLOGIA: Probable alteració d’atifell, ‘estri, eina’, per influx d’un altre mot com atuens, del castellà atuendos, ‘utensilis’.
FRASE: Posa-ho tot dins l’atuell, i vigila que no caigui.
MOT: platxèria
ETIMOLOGIA: Ultracorrecció de platxeri, ‘acció delectable, plaer’, adaptació popular de l’italià piaceri, ‘plaers’.
FRASE: Estaven allà estirats fent platxèria.
MOT: hipopòtam
ETIMOLOGIA: Del grec hippopótamos, mateix significat, compost de híppos, ‘cavall’, i potamós, ‘riu’.
FRASE: Quan, l’any passat vam anar al zoo, un hipopòtam ens va esquitxar.
MOT: titellaire
ETIMOLOGIA: De titella, d’origen expressiu, probable imitació de la veu aguda (ti-ti) amb què el titellaire estrafà les veus dels ninots.
FRASE: Tot i que no li agraden els nens, està treballant de titellaire.
VALE 😀
Salve!
Moltes gràcies a tots per participar amb RODAMOTS; CADA DIA UN MOT!
ja que gràcies a això hem pogut apendre molts mots nous que cada dia podem utilizar i no sabem tansevols que prové del llatí o del grec!
MOLTES GRÀCIES A TOTS PER PARTICIPAR!
pd. FELICITATS a ALICIA ROURE de 4tE per ser el comentari 300!!!! L’enhorabona!
MOT: hipopòtam
ETIMOLOGIA: Del grec hippopótamos, mateix significat, compost de híppos, ‘cavall’, i potamós, ‘riu’.
FRASE: Malgrat el seu aire innocent, l’hipopòtam és un animal molt agressiu i un dels més perillosos d’Àfrica per a l’home.
MOT: titellaire
ETIMOLOGIA: De titella, d’origen expressiu, probable imitació de la veu aguda (ti-ti) amb què el titellaire estrafà les veus dels ninots.
FRASE: El titellaire sosté el cap del titella amb tres dits: el del mig, l’índex i l’anular, i queden lliures els altres dos per a les mans.
MOT: riera
ETIMOLOGIA: D’un llatí rivarius, derivat de rivus, ‘rec, rierol, canal’
FRASE: Les rieres del Maresme s’han de netejar i mantenir per evitar destrosses quan plou
MOT: somera
ETIMOLOGIA: Amb el masculí antic i dialectal somer, derivat de l’antic soma, ‘càrrega’ (vegeu somada), aplicat primer a bèsties de càrrega equines en general i després especialment a la femella de l’ase.
FRASE: Van anar a la fira de Cocentaina per baratar la somera per un ase.
MOT: glaçó
ETIMOLOGIA: Del francès glaçon, diminutiu de glace, ‘glaç’, del llatí glacies, íd. Segons Coromines, és un «francesisme desusat i a evitar»; Eugeni S. Reig proposa dir-ne terrosset o terròs de gel
FRASE: Sempre que prenc una llimonada m’agrada posar-hi uns quants glaçons.
Salve!
Per primer cop en aquest curs, posaré tots els mots del Rodamots. Pel pròxim cop espero que no se’m acumulin com ara, i poder fer un cada dia.
MOT: nyafegós -osa
ETIMOLOGIA: De nyafa (o nyafla), ‘taca’, mot de creació expressiva fet damunt nya(u)ff-, d’on també es deriven nyaufar, ‘aixafar, abonyegar’, i nyap.
FRASE: Després de passar tot el matí a la cuina, portava el davantal nyafegós.
MOT: nyicris
ETIMOLOGIA: D’origen expressiu i potser, més aviat, deformació popular del llatí medieval nichil, llatí clàssic nihil, usat per estudiants de llatí en el sentit de ‘no res’, aplicat a algú d’aspecte feble.
FRASE: És un nyicris, sempre menja poc del seu dinar, diu que no està bo.
MOT: empenta
ETIMOLOGIA: Femení substantivat de l’antic empent, participi passat d’empènyer, llatí vulgar impinctus, participi vulgar d’impingere, ‘empènyer’, en lloc del clàssic impactus (d’on deriven ‘impacte’ i ‘impactar’).
FRASE: Estava enmig i li vaig fotre una empenta.
MOT: sortir-se’n
ETIMOLOGIA: Sembla derivat del català antic surt, surta, participi de sorgir (llatí vulgar surctus, participi de surgere, ‘brollar, sorgir’), combinat amb el llatí sortiri, ‘tirar, treure a la sort’.
FRASE: Sempre se’n surt amb la seva.
MOT: deler
ETIMOLOGIA: Mot només català; del llatí vulgar delerium, llatí clàssic delirium, ‘deliri’. Altres mots de la mateixa família són adelerat, delejar, delerós i delirar.
FRASE: Menja amb deler el pastís que li he preparat.
MOT: engrescar
ETIMOLOGIA: De gresca, antigament greesca, ‘joc antic afectat per esvalots i baralles’, del llatí graecisca, femení degraeciscus, ‘propi dels grecs’, per al•lusió a la fama de llicenciosos i esbatussaires que tingueren els grecs, des de la República romana i des de les Croades.
FRASE: Quan hi ha una baralla, sempre estan els típics que engresquen.
MOT: fita
ETIMOLOGIA: Del llatí arcaic i vulgar fictus, participi de figere, ‘clavar’; de la forma femenina ficta, extreta de locucions competra ficta, sorgí el substantiu fita, ‘molló’.
FRASE: La meva fita aquest any es trobar parella.
MOT: a recer
ETIMOLOGIA: Variant de recés (del llatí recessus, ‘lloc de refugi, d’aixopluc’, derivat de recedere, ‘retirar-se’), originada segurament per haver estat sentida aquesta com un plural (rece(r)s/recer).
FRASE: Si plou, ella sempre ha de ser a recer, com si la pluja fes mal, és una nyicris.
MOT: patum
ETIMOLOGIA: Derivat col•lectiu i pejoratiu de pata o pota (amb la primera vocal dissimilada), és a dir, conjunt de potes.
FRASE: Van treure el patum a les festes del nostre poble.
MOT: baquetejar
ETIMOLOGIA: De baqueta, ‘vareta’, de l’italià bacchetta, diminutiu de bacchio, del llatí baculum, ‘bastonet’, d’on també prové bàcul.
FRASE: No va tenir molta sort a la vida, de petita la baquetejava el seu pare i de major el seu marit.
MOT: ser car de veure
ETIMOLOGIA: Del català antic veser i veer, del llatí videre, mateix significat.
FRASE: És car de veure, no el veiem quasi mai.
MOT: necesser
ETIMOLOGIA: Del francès nécessaire, mateix significat, del llatí necessarius, ‘necessari’.
FRASE: Vaig posar el necesser a la motxilla abans de anar-nos de viatge.
MOT: pana
ETIMOLOGIA: Del francès panne, antigament penne, del llatí penna, ‘ploma’, aplicat al teixit flonjo; de mettre en penne, ‘orientar la penne o antena de la nau per aturar-la’ es passà a ‘aturada accidental’.
FRASE: Hem trigat mitja hora perquè hem fet pana i hem hagut de trucar a la grua.
MOT: civet
ETIMOLOGIA: Del francès civet, ‘plat adobat amb cebes’, derivat de cive (o civette o ciboule o ciboulette), ‘ceballot’ o ‘ceba tendra’, del llatí caepa, ‘ceba’.
FRASE: Avui per sopar hi ha civet.
MOT: avenir-se
ETIMOLOGIA: Del llatí advenire, ‘arribar’.
FRASE: El meu marit i jo ens avenim bé des de el primer cop que ens vam veure.
MOT: desparar
ETIMOLOGIA: De parar, del llatí parare, ‘preparar; fornir’; de la idea de ‘preparar’ es passà a la de ‘posar en una situació determinada, aturar-s’hi, aturar alguna cosa’.
FRASE: Me germà para la taula i jo la desparo.
MOT: d’ençà que
ETIMOLOGIA: De ça, ‘ací’, del llatí vulgar ecce hac, ‘vet aquí’.
FRASE: D’ençà que vam tenir la discussió, les coses no han sigut iguals.
MOT: enllestir
ETIMOLOGIA: De llest, del llatí vulgar lexitus, reduït a lextus/lestus, alteració de lectus, participi de legere, ‘llegir’, en el sentit d”escollit, espavilat’.
FRASE: Després d’enllestir els deures, vaig sortir a fer un tomb.
MOT: embarbussar-se
ETIMOLOGIA: De balbucejar, forma desenvolupada de l’antic balbuçar, de balbucient, ‘que balbuceja’, del llatí balbutiens, -ntis.
FRASE: No s’explica res bé, sempre s’embarbussa i no l’entenc.
Elisa, quina feinada acumulada! La propera vegada, de mica en mica, fins i tot podries posar el llatí en cursiva!
Salve!
Igual que en l’altre vegada, se m’ha acumulat la feina.
MOT: enneguitar-se
ETIMOLOGIA: De neguit, probable derivat regressiu de neguitós, d’un baix llatí (i)niquitosus o nequitosus, ‘malvat’, d’on ‘ple de mals sentiments i angoixes’, derivat d’iniquitas, ‘iniquitat’.
FRASE: M’enneguito cada cop que hi ha un examen.
MOT: refiar-se
ETIMOLOGIA: De fiar, del llatí vulgar fidare, alteració de fidere, ‘fiar, confiar’.
FRASE: No me’n refio gaire d’ell, segons he escoltat, ha comés alguns delictes.
MOT: maror
ETIMOLOGIA: Possiblement d’una expressió llatina com ara maris agitatio, -onis, ‘agitació de la mar’, que hauria donat maró, alterat per adaptar-lo als abstractes en -or.
FRASE: Vaig anar l’altre dia a la platja i degut a l’exagerat vent que hi havia, hi havia forta maror
MOT: mirar de cua d’ull
ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar coda, llatí clàssic cauda, mateix significat; en català antic (i encara avui a moltes contrades) coa.
FRASE: El vaig mirar de cua d’ull perquè no m’inspirava gaire confiança.
MOT: pica
ETIMOLOGIA: De picar, d’origen expressiu i onomatopeic, de la mateixa arrel del llatí picus, ‘pigot, picot’, i pica, ‘garsa’
FRASE: Renta’t les mans a la pica.
MOT: corral
ETIMOLOGIA: Probablement d’un llatí vulgar currale, derivat arcaic de currus, ‘carro’; de ‘lloc per als carros’ es pogué passar fàcilment a ‘lloc per a les cavalleries i altres animals’.
FRASE: Fica les gallines al corral i anem-nos.
MOT: barret
ETIMOLOGIA: Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua,birritto.
FRASE: Deixa el barret i la jaqueta a l’armari.
MOT: hoste -essa
ETIMOLOGIA: Del llatí hospes, hospitis, ‘el qui dóna acolliment’. També té el sentit, menys freqüent, de ‘persona que hostatja algú a casa seva’. Els mots hostatge, hotel, hospici i hospital provenen de la mateixa arrel.
FRASE: Tenim una hostessa nova a casa, tracteu-la bé!
MOT: si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
ETIMOLOGIA: Del llatí servire, mateix significat, derivat de servus, ‘esclau, servent’.
FRASE: Si vols que les coses estiguin sempre al teu gust, aquest refrany et servirà: si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.
MOT: qui vulgui peix que es mulli el cul
ETIMOLOGIA: Del llatí piscis, mateix significat. Altres mots que comparteixen la mateixa arrel són pescar, empescar-se, repesca i piscina.
FRASE: Si vols peix mulla’t el cul, és a dir, si vols alguna cosa t’hauràs d’esforçar, rés cau del cel.
MOT: vorejar
ETIMOLOGIA: De vora, del llatí ora, mateix significat, originàriament plural neutre d’os, oris, ‘boca’, usat com a substantiu singular en el sentit de ‘boca d’un riu’ i després ‘vora, riba’, encara en la forma ora en català antic.
FRASE: Vora la mar, sempre es sent la seva remor.
MOT: floridura
ETIMOLOGIA: De florir, en el sentit de ‘cobrir-se una cosa de floridura’, del llatí tardà florire, clàssic florere, ‘florir, fer flor les plantes’.
FRASE: El menjar que vam deixar fora la nevera, té una capa de floridura.
MOT: amb segones
ETIMOLOGIA: Del llatí secundus, ‘el que ha de seguir, el següent’, participi antic de sequi, ‘seguir’. La preposició segons i els mots seguici, executar,obsequi i secta comparteixen aquest mateix origen etimològic.
FRASE: Mai diu les coses a la cara, sempre està amb segones intencions.
Salve!
Trobo molt interessant aquest article sobre els Rodamots. No havia esculat mai sobre aixo però esta be ja que es una manera nova d’aprendre paraules que no coneixo.
Vale!! 😀
Xaipete!
No tenia ni idea de l’existència d’aquesta pàgina, però em sembla molt interessant, ja que amb això pots fer anar augmentant el teu vocabulari i poder utilitzar paraules més cultes. He comentat un altre apunt amb la paraula d’avui, i a partir d’ara seguiré entrant per fer créixer el meu vocabulari.
una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.
És una bona manera de poder aprendre i enriquir