RODAMOTS: cada dia un mot!

Rodamots és un butlletí que envia un breu missatge electrònic diari, Cada dia un mot, a totes les persones que s’hi subscriuen. Aquest missatge conté una paraula o expressió de la llengua catalana, amb el seu significat i un exemple d’ús.

És una bona manera de poder aprendre i enriquir el nostre vocabulari, d’una manera divertida, fàcil i ràpida. Aquesta pàgina va ser creada el 1999 per Jordi Palou i té milers de subscriptors. És també una bona manera d’aprendre llatí ja que la majoria dels dies s’envien paraules catalanes d’origen llatí. Seran aquestes les que publicitarem al bloc, n’explicarem l’origen, la definició i en farem una frase com el curs passat a El Fil de les Clàssiques.

Aquesta setmana va de renecs a Tintin!

Per registrar-te solament has de entrar aquí.

Us hi animeu? A veure qui és capaç de seguir una rutina i de posar diàriament al nostre bloc els mots d’origen llatí! Ho aconseguirem…? Som-hi!

Victor

4t ESO Llatí

307 thoughts on “RODAMOTS: cada dia un mot!

  1. victor Barranco

    Salve!
    Moltes gràcies a tots per participar amb RODAMOTS; CADA DIA UN MOT!
    ja que gràcies a això hem pogut apendre molts mots nous que cada dia podem utilizar i no sabem tansevols que prové del llatí o del grec!
    MOLTES GRÀCIES A TOTS PER PARTICIPAR!
    pd. FELICITATS a ALICIA ROURE de 4tE per ser el comentari 300!!!! L’enhorabona!

  2. Marta Bautista

    MOT: hipopòtam
    ETIMOLOGIA: Del grec hippopótamos, mateix significat, compost de híppos, ‘cavall’, i potamós, ‘riu’.
    FRASE: Malgrat el seu aire innocent, l’hipopòtam és un animal molt agressiu i un dels més perillosos d’Àfrica per a l’home.

    MOT: titellaire
    ETIMOLOGIA: De titella, d’origen expressiu, probable imitació de la veu aguda (ti-ti) amb què el titellaire estrafà les veus dels ninots.
    FRASE: El titellaire sosté el cap del titella amb tres dits: el del mig, l’índex i l’anular, i queden lliures els altres dos per a les mans.

    MOT: riera
    ETIMOLOGIA: D’un llatí rivarius, derivat de rivus, ‘rec, rierol, canal’
    FRASE: Les rieres del Maresme s’han de netejar i mantenir per evitar destrosses quan plou

    MOT: somera
    ETIMOLOGIA: Amb el masculí antic i dialectal somer, derivat de l’antic soma, ‘càrrega’ (vegeu somada), aplicat primer a bèsties de càrrega equines en general i després especialment a la femella de l’ase.
    FRASE: Van anar a la fira de Cocentaina per baratar la somera per un ase.

    MOT: glaçó
    ETIMOLOGIA: Del francès glaçon, diminutiu de glace, ‘glaç’, del llatí glacies, íd. Segons Coromines, és un «francesisme desusat i a evitar»; Eugeni S. Reig proposa dir-ne terrosset o terròs de gel
    FRASE: Sempre que prenc una llimonada m’agrada posar-hi uns quants glaçons.

  3. Elisa Moya

    Salve!
    Per primer cop en aquest curs, posaré tots els mots del Rodamots. Pel pròxim cop espero que no se’m acumulin com ara, i poder fer un cada dia.

    MOT: nyafegós -osa
    ETIMOLOGIA: De nyafa (o nyafla), ‘taca’, mot de creació expressiva fet damunt nya(u)ff-, d’on també es deriven nyaufar, ‘aixafar, abonyegar’, i nyap.
    FRASE: Després de passar tot el matí a la cuina, portava el davantal nyafegós.

    MOT: nyicris
    ETIMOLOGIA: D’origen expressiu i potser, més aviat, deformació popular del llatí medieval nichil, llatí clàssic nihil, usat per estudiants de llatí en el sentit de ‘no res’, aplicat a algú d’aspecte feble.
    FRASE: És un nyicris, sempre menja poc del seu dinar, diu que no està bo.

    MOT: empenta
    ETIMOLOGIA: Femení substantivat de l’antic empent, participi passat d’empènyer, llatí vulgar impinctus, participi vulgar d’impingere, ‘empènyer’, en lloc del clàssic impactus (d’on deriven ‘impacte’ i ‘impactar’).
    FRASE: Estava enmig i li vaig fotre una empenta.

    MOT: sortir-se’n
    ETIMOLOGIA: Sembla derivat del català antic surt, surta, participi de sorgir (llatí vulgar surctus, participi de surgere, ‘brollar, sorgir’), combinat amb el llatí sortiri, ‘tirar, treure a la sort’.
    FRASE: Sempre se’n surt amb la seva.

    MOT: deler
    ETIMOLOGIA: Mot només català; del llatí vulgar delerium, llatí clàssic delirium, ‘deliri’. Altres mots de la mateixa família són adelerat, delejar, delerós i delirar.
    FRASE: Menja amb deler el pastís que li he preparat.
    MOT: engrescar
    ETIMOLOGIA: De gresca, antigament greesca, ‘joc antic afectat per esvalots i baralles’, del llatí graecisca, femení degraeciscus, ‘propi dels grecs’, per al•lusió a la fama de llicenciosos i esbatussaires que tingueren els grecs, des de la República romana i des de les Croades.
    FRASE: Quan hi ha una baralla, sempre estan els típics que engresquen.

    MOT: fita
    ETIMOLOGIA: Del llatí arcaic i vulgar fictus, participi de figere, ‘clavar’; de la forma femenina ficta, extreta de locucions competra ficta, sorgí el substantiu fita, ‘molló’.
    FRASE: La meva fita aquest any es trobar parella.

    MOT: a recer
    ETIMOLOGIA: Variant de recés (del llatí recessus, ‘lloc de refugi, d’aixopluc’, derivat de recedere, ‘retirar-se’), originada segurament per haver estat sentida aquesta com un plural (rece(r)s/recer).
    FRASE: Si plou, ella sempre ha de ser a recer, com si la pluja fes mal, és una nyicris.

    MOT: patum
    ETIMOLOGIA: Derivat col•lectiu i pejoratiu de pata o pota (amb la primera vocal dissimilada), és a dir, conjunt de potes.
    FRASE: Van treure el patum a les festes del nostre poble.

    MOT: baquetejar
    ETIMOLOGIA: De baqueta, ‘vareta’, de l’italià bacchetta, diminutiu de bacchio, del llatí baculum, ‘bastonet’, d’on també prové bàcul.
    FRASE: No va tenir molta sort a la vida, de petita la baquetejava el seu pare i de major el seu marit.

    MOT: ser car de veure
    ETIMOLOGIA: Del català antic veser i veer, del llatí videre, mateix significat.
    FRASE: És car de veure, no el veiem quasi mai.

    MOT: necesser
    ETIMOLOGIA: Del francès nécessaire, mateix significat, del llatí necessarius, ‘necessari’.
    FRASE: Vaig posar el necesser a la motxilla abans de anar-nos de viatge.

    MOT: pana
    ETIMOLOGIA: Del francès panne, antigament penne, del llatí penna, ‘ploma’, aplicat al teixit flonjo; de mettre en penne, ‘orientar la penne o antena de la nau per aturar-la’ es passà a ‘aturada accidental’.
    FRASE: Hem trigat mitja hora perquè hem fet pana i hem hagut de trucar a la grua.

    MOT: civet
    ETIMOLOGIA: Del francès civet, ‘plat adobat amb cebes’, derivat de cive (o civette o ciboule o ciboulette), ‘ceballot’ o ‘ceba tendra’, del llatí caepa, ‘ceba’.
    FRASE: Avui per sopar hi ha civet.

    MOT: avenir-se
    ETIMOLOGIA: Del llatí advenire, ‘arribar’.
    FRASE: El meu marit i jo ens avenim bé des de el primer cop que ens vam veure.

    MOT: desparar
    ETIMOLOGIA: De parar, del llatí parare, ‘preparar; fornir’; de la idea de ‘preparar’ es passà a la de ‘posar en una situació determinada, aturar-s’hi, aturar alguna cosa’.
    FRASE: Me germà para la taula i jo la desparo.

    MOT: d’ençà que
    ETIMOLOGIA: De ça, ‘ací’, del llatí vulgar ecce hac, ‘vet aquí’.
    FRASE: D’ençà que vam tenir la discussió, les coses no han sigut iguals.

    MOT: enllestir
    ETIMOLOGIA: De llest, del llatí vulgar lexitus, reduït a lextus/lestus, alteració de lectus, participi de legere, ‘llegir’, en el sentit d”escollit, espavilat’.
    FRASE: Després d’enllestir els deures, vaig sortir a fer un tomb.

    MOT: embarbussar-se
    ETIMOLOGIA: De balbucejar, forma desenvolupada de l’antic balbuçar, de balbucient, ‘que balbuceja’, del llatí balbutiens, -ntis.
    FRASE: No s’explica res bé, sempre s’embarbussa i no l’entenc.

  4. Margalida Capellà Soler

    Elisa, quina feinada acumulada! La propera vegada, de mica en mica, fins i tot podries posar el llatí en cursiva!

  5. Elisa Moya

    Salve!
    Igual que en l’altre vegada, se m’ha acumulat la feina.

    MOT: enneguitar-se
    ETIMOLOGIA: De neguit, probable derivat regressiu de neguitós, d’un baix llatí (i)niquitosus o nequitosus, ‘malvat’, d’on ‘ple de mals sentiments i angoixes’, derivat d’iniquitas, ‘iniquitat’.
    FRASE: M’enneguito cada cop que hi ha un examen.

    MOT: refiar-se
    ETIMOLOGIA: De fiar, del llatí vulgar fidare, alteració de fidere, ‘fiar, confiar’.
    FRASE: No me’n refio gaire d’ell, segons he escoltat, ha comés alguns delictes.

    MOT: maror
    ETIMOLOGIA: Possiblement d’una expressió llatina com ara maris agitatio, -onis, ‘agitació de la mar’, que hauria donat maró, alterat per adaptar-lo als abstractes en -or.
    FRASE: Vaig anar l’altre dia a la platja i degut a l’exagerat vent que hi havia, hi havia forta maror

    MOT: mirar de cua d’ull
    ETIMOLOGIA: Del llatí vulgar coda, llatí clàssic cauda, mateix significat; en català antic (i encara avui a moltes contrades) coa.
    FRASE: El vaig mirar de cua d’ull perquè no m’inspirava gaire confiança.

    MOT: pica
    ETIMOLOGIA: De picar, d’origen expressiu i onomatopeic, de la mateixa arrel del llatí picus, ‘pigot, picot’, i pica, ‘garsa’
    FRASE: Renta’t les mans a la pica.

    MOT: corral
    ETIMOLOGIA: Probablement d’un llatí vulgar currale, derivat arcaic de currus, ‘carro’; de ‘lloc per als carros’ es pogué passar fàcilment a ‘lloc per a les cavalleries i altres animals’.
    FRASE: Fica les gallines al corral i anem-nos.

    MOT: barret
    ETIMOLOGIA: Diminutiu del llatí birrus, ‘mena de capa curta’, mot d’origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua,birritto.
    FRASE: Deixa el barret i la jaqueta a l’armari.

    MOT: hoste -essa
    ETIMOLOGIA: Del llatí hospes, hospitis, ‘el qui dóna acolliment’. També té el sentit, menys freqüent, de ‘persona que hostatja algú a casa seva’. Els mots hostatge, hotel, hospici i hospital provenen de la mateixa arrel.
    FRASE: Tenim una hostessa nova a casa, tracteu-la bé!

    MOT: si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit
    ETIMOLOGIA: Del llatí servire, mateix significat, derivat de servus, ‘esclau, servent’.
    FRASE: Si vols que les coses estiguin sempre al teu gust, aquest refrany et servirà: si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit.

    MOT: qui vulgui peix que es mulli el cul
    ETIMOLOGIA: Del llatí piscis, mateix significat. Altres mots que comparteixen la mateixa arrel són pescar, empescar-se, repesca i piscina.
    FRASE: Si vols peix mulla’t el cul, és a dir, si vols alguna cosa t’hauràs d’esforçar, rés cau del cel.

    MOT: vorejar
    ETIMOLOGIA: De vora, del llatí ora, mateix significat, originàriament plural neutre d’os, oris, ‘boca’, usat com a substantiu singular en el sentit de ‘boca d’un riu’ i després ‘vora, riba’, encara en la forma ora en català antic.
    FRASE: Vora la mar, sempre es sent la seva remor.

    MOT: floridura
    ETIMOLOGIA: De florir, en el sentit de ‘cobrir-se una cosa de floridura’, del llatí tardà florire, clàssic florere, ‘florir, fer flor les plantes’.
    FRASE: El menjar que vam deixar fora la nevera, té una capa de floridura.

    MOT: amb segones
    ETIMOLOGIA: Del llatí secundus, ‘el que ha de seguir, el següent’, participi antic de sequi, ‘seguir’. La preposició segons i els mots seguici, executar,obsequi i secta comparteixen aquest mateix origen etimològic.
    FRASE: Mai diu les coses a la cara, sempre està amb segones intencions.

  6. Carla Arévalo

    Salve!
    Trobo molt interessant aquest article sobre els Rodamots. No havia esculat mai sobre aixo però esta be ja que es una manera nova d’aprendre paraules que no coneixo.
    Vale!! 😀

  7. Ana Mª Falcón Durán

    Xaipete!

    No tenia ni idea de l’existència d’aquesta pàgina, però em sembla molt interessant, ja que amb això pots fer anar augmentant el teu vocabulari i poder utilitzar paraules més cultes. He comentat un altre apunt amb la paraula d’avui, i a partir d’ara seguiré entrant per fer créixer el meu vocabulari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *