Tag Archives: Empúries

Emporiae MMXIV A.D: Memorandum Emporiarum

Al llarg de tota la nostra estada a Empúries vaig poder fer més de 300 fotos, però després d’una acurada selecció hi ha aproximadament 100 imatges que conformen aquest fotomuntatge. 

Des de ja entono el mea culpa per la qualitat de les fotos!!

Espero que la visita us hagi agradat i que encara recordeu coses que vam veure a Empúries. Si no és així i necessiteu ajuda per fer l’exercici següent, podeu consultar la fantàstica crònica de l’Ainhoa.

Identifiqueu un mínim de 5 llocs del jaciment que apareixen en el vídeo i expliqueu-ne el que recordeu. Indiqueu el minut i segon del vídeo a què us referiu i mireu de no repetir els que s’hagin triat als comentaris anteriors.

Amar Astudillo
2.2

Emporiae MMXIV A.D: Gestió turística d’Empòrion

Salvete!

Fa quatre setmanes, el dia 7 d’octubre, els alumnes de 4t i Batxillerat de les matèries de Clàssiques de l’institut Isaac Albéniz vam fer, com a sortida didàctica, una visita a les ruïnes d’Empúries.

A la meva classe de Grec cadascun tenia una tasca diferent per al bloc i la meva va ser totalment diferent a les altres. Com que jo vull dedicar-me al turisme, la Teresa em va encomanar que fes un article sobre la gestió turística d’Empúries, exactament de les seves ruïnes romanes i gregues. Durant la sortida, a més de fixar-me en el jaciment arqueològic o el que hi havia a dintre del museu, vaig observar tot l’exterior, és a dir, com s’havien organitzat turísticament de cara a la gent que vingués a veure-ho i també per als turistes. M’ho vaig mirar tot amb ull crític.

Com que la majoria de nosaltres mai havíem visitat el jaciment, vam contractar un guia, però no un de qualsevol, no. Aquest guia era molt especial, ja que era un romà anomenat Luci, propietari d’una de les domus de la ciutat romana que havia decidit aixecar-se de la seva tomba per fer-nos una visita guiada. Bé, encara que, per als més escèptics, l’home que va reencarnar aquest personatge era un arqueòleg que ens va fer la visita dramatitzada, inclosa, és clar, la vestimenta.

Foto del Luci, mostrar-nos la seva domus. Feta per Amar Astudillo.

El nostre guia ens va anar mostrant el jaciment, comentant i ensenyant-nos cada cosa amb una certa teatralització i algun toc d’humor. En general, aquesta peculiar visita guiada va ser molt divertida i molt original. Aconsegueix que la història sigui un tema molt interessant, per als que la consideren avorrida, i també entretinguda. Crec que és una manera atractiva de guiar els visitants, perquè a part de mostrar el jaciment com si hagués viscut allà mateix, també es presenta una mena d’hipòtesi de com es comportaven les persones d’aquella època, encara que sigui fictici. També, aquesta manera de fer la visita fa que els propis visitants o turistes no s’avorreixin i posin més ganes d’escoltar.

En informar-me’n a la web del museu, vaig trobar els tipus de visites que ofereixen:

  • Com ja heu vist, la visita teatralitzada. Una visita per a tota la família. Aquestes visites es fan en català. Però fa poc, aquest estiu passat, van començar a fer aquestes visites en castellà, francès, anglès, rus i italià. Si hi esteu interessats, visiteu aquest enllaç, on hi ha tota l’informació d’aquestes visites romanes.
  • Un altre tipus de visita seria la que tothom coneix, amb un guia de l’actualitat. Aquestes visites es fan en dos idiomes, en funció del grup. Per preus i horaris aneu aquí. El preu de la visita guiada i el de la teatralitzada no entren en el preu de l’entrada.
  • I si aneu una mica justos econòmicament, també ofereixen visites sense guia. Però, encara que sigui una visita sense guia o romà, també té diverses ofertes; tant per gaudir del jaciment, com per gaudir d’Empúries i la seva costa. Si voleu informar-vos sobre tarifes, horaris o transport visiteu aquest enllaç.

El museu, a més a més, té una oferta per als grups escolars de tota mena. En aquesta oferta entren les visites didàctiques guiades, les visites teatralitzades i per als grups més jovenets, tallers didàctics. Com en les anteriors, també us deixo dos enllaços si voleu fer-hi un cop d’ull: visites didàctiques i tallers didàctics.

Deixant a banda les visites, volia fer una valoració sobre la retolació i informació del jaciment.

A cada resta arqueològica hi ha, òbviament, un rètol on informa sobre el que mostra i quina funció tenia. No me’ls vaig llegir tots, ja que n’hi havia moltíssims, però sí que hi me’n vaig mirar uns quants per sobre. Estaven tots molt ben redactats, amb els noms llatins corresponents i l’explicació del que es mostrava. L’idioma que vaig trobar a faltar en els rètols va ser l’anglès, ja que estaven només escrits en català i castellà. Però encara que no estiguessin escrits també en anglès, abans de fer la visita a les ruïnes, el visitant rep un tríptic informatiu on primer et mostren la història de les dues ciutats, un petit resum del que pots trobar en la ciutat romana i grega, on hi ha tot el que posa en els rètols però resumit en dues frases, un mapa general de les ruïnes per poder situar-te i també, darrere del tríptic, els horaris, llocs pròxims d’interès i un petit mapa de la ubicació Empúries. Aquest tríptic també l’ofereixen en altres idiomes, com l’anglès, castellà, francès, italià i fins i tot en grec. Crec que és una eina molt útil, ja que molta gent té tendència a no llegir el que posa en els rètols i amb prou feines sap alguna cosa sobre les ruïnes i la seva història. Sobretot es una cosa molt útil per als turistes.

Fotografia de l’amfiteatre amb el seu rètol corresponent. Feta per Amar Astudillo.

Després de fer la visita a les dues ciutats, vam anar a visitar el museu. Allà és on guarden algunes restes que van trobar al jaciment. Per exemple, s’hi troba l’original estàtua d’Asclepi, ja que fora del museu n’hi ha una còpia.

Fotografia del museu des de fora. Feta per Amar Astudillo

Quan hi vaig entrar, em va semblar una mica petit per ser un museu. És a dir, no fa falta un gran espai, perquè de restes no n’havien trobat prou com per fer un gran museu, però crec que hauria de ser un espai mes ampli, perquè la gent pugui passar sense topar uns amb els altres. De vegades hi ha grups grans de gent i es fa difícil poder gaudir del museu sense topar amb algú. Malgrat les dificultats d’espai, l’organització i distribució em va semblar magnifica. En entrar, a mà dreta, hi ha la recepció i a l’esquerra un lloc especialment dedicat a Asclepi, on se situa l’estàtua original i les restes que se n’havien trobat. És una bona distribució, ja que primer es pot mirar la sala d’Asclepi i després la resta del museu, o a l’inrevés. La recepció també és una cosa que he trobat petita. Només es tracta d’un taulell, ni gran ni petit, amb la recepcionista i res més. Jo crec que la recepció hauria de ser un espai bastant gran- però que no ocupi mig museu, és clar, amb un taulell més gran.

Fotografia del museu des de dintre. Feta per Amar Astudillo.

A la botiga del museu ofereixen documentació didàctica que serveix de guia, per exemple, de la història de les excavacions i de les ciutats gregues i romanes. N’hi ha de diferents tipus, on s’enfoquen en diverses coses i escrits en diversos idiomes.

  • La primera es una petita Fotoguia. Una petita guia d’unes quaranta-vuit pàgines que presenta fotografies de les ruïnes d’Empúries, ordenadament, i on també es llegeix una mica d’informació, tot i que són les fotografies el que hi abunda. Comença amb la història d’Emporiae, junt amb fotografies, que després passarà a les excavacions, per continuar amb la presentació i explicació de la ciutat romana i grega i el museu, amb alguns detalls sobre les dues ciutats. A mi em sembla una guia molt pràctica i fàcil d’entendre. Explica la informació justa i necessària, i no se’n va per les branques. Les fotografies són molt atractives.
  • Després hi ha una guia mes extensa que l’anterior on hi ha també fotografies, però el que més abunda és el text. Més gruixuda que la Fotoguia, té unes cent disset pàgines que expliquen resumidament la història de tot el jaciment: des de la topografia de la ciutat fins a l’Empúries moderna, incloent-hi, és clar, les històries de la ciutat romana i grega, el municipium Emporiae i l’Empúries medieval, entre altres. És un document molt pràctic per als qui vulguin saber més sobre tot el jaciment i no hagin tingut prou amb la Fotoguia.
  • Hi ha una altra guia semblant a l’anterior, més gran però no tan gruixuda. És una guia didàctica, d’unes quaranta-tres pàgines, que primer recomana els objectius de la visita per als alumnes de primària i secundària, després exposa les dades generals (situació i accés, marc històric, itinerari…) i els recursos per preparar la visita (textos, propostes per fer abans de la visita, bibliografia…) i per últim, la informació pràctica (visites, tallers…). Aquesta guia se centra més en l’exterior de totes les ruïnes, és a dir, tot el recomanable per gaudir la teva visita al jaciment.
  • Per últim hi ha un DVD quemostra tot el que les guies anteriors posen per escrit, però encara més resumit. El déu Asclepi, en grec, o Esculapi, en llatí, déu de la medicina, relata la fundació de la ciutat grega d’Empòrion, el desenvolupament de la cultura ibèrica i l’inici de la romanització que desembocarà en la creació de la ciutat romana Emporiae. És una eina molt pràctica per a qui no li agradi gaire llegir.Ens el van mostrar a classe abans de l’excursió i va ser de molta ajuda per entendre millor la visita al jaciment. La durada del vídeo és d’uns vint-i-dos minuts.
  • Finalment, hi ha un gran llibre/guia sobre Asclepi, o Esculapi. Fora, en el jaciment, hi ha l’estàtua d’aquest déu, però només és una còpia. Dintre del museu hi ha l’estàtua original, que és més gran. Aquest llibre, d’unes dues-centes pàgines, explica la cultura i arqueologia a l’inici de l’excavació, les troballes escultòriques, els braços del déu i els peus de la deessa (restes que s’havien trobat), els dubtes sobre la identitat del déu (si l’estàtua era d’Asclepi o Serapis), Empòrion i la seva connexió amb Delos i Alexandria, i el procés de conservació-restauració de l’Esculapi. Llibre molt pràctic per qui estigui interessat en la troballa de l’estàtua i en general, en la història.

Anteriorment, als enllaços de les visites ja us haureu pogut fixar que el museu té una pàgina web que, en general, és del Museu d’Arqueologia de Catalunya, és a dir, recull la informació de les diverses seus de Catalunya on s’han trobat restes arqueològiques. La nostra, per ara, és la seu d’Empúries. A la pàgina d’inici apareixen activitats d’interès o novetats i al menú lateral de l’esquerra hi ha diferents enllaços, com la informació per a la visita, jaciment i museu, exposicions, activitats, ofertes, entre altres. La pàgina web està molt ben configurada i estructurada. Trobes tota la informació necessària sobre qualsevol tema (visites, rutes, l’agenda…) i si estàs interessat en altres seus, també hi pots fer un cop d’ull.

Un cop haguérem finalitzat la visita al museu i al jaciment, va ser l’hora de dinar. Dintre de les ruïnes ofereixen un servei de bar i cafeteria. És un lloc petit i semblant als xiringuitos de la platja. No m’hi vaig acostar gaire, ja que sincerament no em va semblar un lloc molt atractiu, però crec que oferirien coses per menjar com, per exemple, un entrepà. Ara bé, si voleu alguna cosa més seriosa, haureu de sortir del jaciment i anar, per exemple, a Sant Martí d’Empúries, on se situa un petit poble medieval on hi ha servei de restauració, o a algun lloc a prop de les ruïnes, a la costa, que ofereixi aquest servei.

L’aparcament també em va semblar un espai poc atractiu i petit. En general, hi havia espai perquè els autocars pugessin aparcar, però no el suficient perquè els vehicles privats poguessin fer-ho. Perquè un cop que no hi havia espai a l’aparcament, havien d’aparcar al voltant de una de les restes arqueològiques, i em semblava una mica lleig. Però crec que tot és qüestió d’espai i res més.

Vista general de l’estàtua d’Asclepi, part de les ruïnes i l’aparcament. Feta per Amar Astudillo.

Per cloure l’article volia fer alguns suggeriments i/o propostes per millorar la gestió turística del jaciment. Encara que, en general, la gestió és fantàstica, sempre es pot millorar alguna cosa.

  • L’aparcament podia ser un lloc més ampli, perquè autocars i automòbils particulars puguin aparcar juntament, i no al voltant del jaciment.
  • El petit lloc de ‘restauració’ que té el jaciment hauría de ser un lloc més digne. Encara que fora de les ruïnes hi hagi restaurants, crec que guanyarien encara més amb un lloc ben atractiu per menjar.
  • El museu crec que hauría de ser més ampli, perquè la gente tingui suficient espai per veure totes les restes. I la recepció, com he dit molt abans, amb un taulell més gran.
  • Alguns rètols caldria redactar-los també en anglès.

I vosaltres, heu anat alguna vegada a les ruïnes d’Empúries? Si es així, com us va semblar la visita? Us va agradar? Creus que hi ha alguna cosa que es pugui millorar?

Marina Ruiz. Grec i Llatí 1er Batx.

Emporiae MMXIV A.D: Congressus cum Aesculapio

El passat dimarts 7 d’octubre, els alumnes de clàssiques de 4t i batxillerat vam realitzar una sortida al jaciment d’Empúries, antiga colònia grega i romana d’on han resorgit importants restes arqueològiques.

Vam reunir-nos tots a les 8 a la porta de l’institut, i tot seguit, vam marxar cap a Emporiae. El viatge va ser llarg, però vam parar per fer una pausa. Allà vam esmorzar i vam descansar una mica del trajecte en autocar.

Ientaculum paratum est!

 photo IMG_0179_zps956cbb10.jpg

 Després d’unes dues hores de viatge, per fi érem intra muros.

Finalitzant el trajecte, vam anar a buscar el que seria el nostre guia. En arribar al jaciment, vam estar esperant-lo fins que va arribar. Es deia Lucius i va explicar-nos que havia ocupat càrrecs com magister, aedilis, quaestor i flamen augustalis.

El primer que ens va ensenyar en Luci va ser l’amfiteatre, on se celebraven espectacles de lluita i jocs. Recordeu quin nom llatí rebien la cacera i la lluita de vaixells que es realitzaven a l’amfiteatre?

 photo IMG_0204_zps5ad65c6c.jpg

Al costat de l’amfiteatre vam poder veure els dos carrers principals: el cardo maximus i el decumanus. Juntament amb això, el guia va mostrar-nos l’espai sagrat de la ciutat, anomenat pomerium. Això consistia en una mena de muralla imaginaria, o més aviat una frontera que delimitava la ciutat. 

Ja a les portes de la muralla, tots vam quedar sobtats al veure el símbol de prosperitat que utilitzaven per a protegir la ciutat. Aquest símbol estava situat al mur de la porta d’entrada. Recordeu quin era i quin origen tenia? Tenia alguna funció més?

Seguint el nostre recorregut pel jaciment, vam arribar a les tabernae, que com ja sabreu, eren una mena de botigues on es venien productes com vi i oli, i a més, també s’hi vivia. A prop també hi havia el forum, on en Luci ens va explicar que va desenvolupar la seva cursus  honorum. Una mica més endavant vam poder observar llocs com el praesidium (campament militar) i la curia (ajuntament).

 photo IMG_0226_zpsfcd032f3.jpg                     photo IMG_0214_zps0a2c06cc.jpg

 photo IMG_0240_zps033feb0d.jpg

Després de veure les botigues i d’estar al fòrum, vam continuar cap a les thermae, que eren els banys públics. El guia ens va explicar que gran part del mèrit de les termes era dels grecs, ja que com sabem, moltes coses de les quals disposaven els romans primer van ser creacions gregues. Malgrat que per entrar a les termes s’havia de pagar entrada, hi anava la majoria de la població. Disposaven de tres sales depenent de la temperatura de l’aigua: frigidarium, tepidarium i caldarium. A les termes també s’hi trobava la sudatio, que com la pròpia paraula indica, era com les nostres actuals saunes. Algú recorda com s’escalfava l’aigua?

 photo IMG_0276_zps45039f0c.jpg

No ens oblidem dels serveis públics, dels quals tenim un record divertit:

 photo IMG_0290_zpse655f4fe.jpg

Durant tota la passejada, en Lucius ens va estar parlant de casa seva. Ens deia que era un habitatge molt modern, luxós i de grans dimensions, encara que només disposava d’una sola planta. Així doncs, va ser el que vam veure seguidament.

En aquells temps qui tenia una domus pertanyia a una classe social important, ja que eren habitatges de categoria. El terra estava fet amb pedres disposades a mode de mosaic i al voltant hi havia columnes. També va explicar-nos que ell rebia clients a casa i allà feien un intercanvi de favors. Com que estàvem tots molt cansats de visitar la zona, la parada a la domus ens va servir a tots per reposar les cames. Discipuli fatigati sunt…

En aquesta fotografia ens trobàvem fent un descans a la domus d’en Lucius.

 photo IMG_0316_zps238c147b.jpg             photo IMG_0331_zps769d5352.jpg

Deixant enrere aquests espais dedicats a la vida pública, arribem a veure l’estàtua d’Asclepi, situada a la neàpolis. Asclepi va ser el deu grec de la medicina i la curació, i va ser venerat a diversos santuaris de Grècia, com el d’Epidaure on, més endavant, es va dur a terme una important escola de medicina. El déu presenta uns atributs característics, que són la serp lligada al bastó, pinyes, corones de llorer i un gos. Tenia el do de la curació i coneixia molt bé la vegetació i en particular, les plantes medicinals.

 photo IMG_0361_zpsb401ea16.jpg

Després de la visita al jaciment, vam visitar el museu d’Empúries, en qual les meves companyes ens van explicar detalladament el tema de la figura d’Asclepi, per una banda, i el sacrifici d’Ifigenia per l’altra.

A l’exposició d’Asclepi, la Marisol i l’Andrea van explicar-nos la vida d’aquest déu, tot relacionant-la amb l’estàtua trobada a Empúries. Ens van fer una gran aportació sobre aquesta divinitat i ens van proporcionar una fitxa per ampliar el nostre dossier de la sortida.

 photo IMG_0441_zps45e6d90a.jpg

Al seu torn, l’Anna i la Mònica van parlar-nos sobre el sacrifici d’Ifigenia, que juntament amb l’estàtua d’Asclepi, ha sigut una de les troballes clàssiques més importants a Empúries. Es tracta d’un mosaic que ens mostra un episodi anterior a la Ilíada i es produeix abans d’anar cap a Troia. Aquí teniu la fitxa corresponent al sacrifici.

 photo IMG_0459_zps33cc500a.jpg

Per acabar amb el tema del sacrifici, recordeu quins personatges són els que surten al mosaic?

Fotografies: Amar Astudillo

Ainhoa Astasio 2n batx.

Emporiae MMXIV A.D: Des de Grècia i Roma fins a l’actualitat

El nostre coneixement històric no seria el mateix sense la ingent tasca de tants arqueòlegs, traductors i estudiosos en general de totes les èpoques que s’han deixat la pell per desxifrar textos, principals fonts del coneixement. Alguns d’aquests erudits són molt coneguts, com ara Jean-François Champollion, però d’altres romanen en l’anonimat. Per això, jo no he dubtat a recórrer a les fonts escrites de dos autors clàssics: Estrabó i Tit Livi. Si volem conèixer millor les nostres arrels, una part important de l’entrellat que ens ajuda a refer el trencaclosques del passat són els textos històrics, geogràfics i literaris que ens han deixat els autors antics.

Aquest viatge als nostres orígens culturals el concretarem a Empúries, una fita important en la història de Catalunya.

Imatge de la Neàpolis grega d’Empúries

Els textos d’Estrabó i Tit Livi ens guiaran en el recorregut.

ESTRABÓ va ser un geògraf grec, que va néixer a Amàsia, actual Turquia, a mitjans del segle I a.C. i va morir l’any 20 a.C. Va estudiar a Nisa de Cària, on va tenir per mestres el retòric i gramàtic Aristodem de Nisa el jove, el filòsof  Xenarc de Selèucia i Tirannió.

Imatge d’Estrabó en una miniatura medieval

En les seves descripcions, Estrabó dóna especial importància a la moralitat, els costums, els usos, la religió, les institucions, el clima, la producció econòmica… Pel que fa a les fonts, l’autor grec es basa en obres d’altri. En l’apartat de les Gàl·lies esmenta, per exemple, Polibi, Homer i Juli Cèsar. Per a l’apartat de la Hispania Citerior, va recórrer a Marc Vipsani Agripa, comandant de la flota romana, i a l’historiador grec Timàgenes. Estrabó va completar la seva formació amb viatges per Grècia, Itàlia i Hispania. Va compondre uns Records històrics (‘Ιστορικά ὑπομνεύματα), però la seva obra més coneguda i extensa -en què jo centraré part de la meva tasca- és Geografia (Γεωγραϕικά).

L’obra principal d’Estrabó és extensa; conté disset volums, que recullen tot el coneixement geogràfic que els grecs tenien sobre el Mediterrani. Probablement, l’obra es va començar a publicar el 20 aC i es va acabar el 23 dC, l’últim any de la vida de l’autor. La Geografia conté també molts detalls històrics. En el primer llibre dels disset que constitueixen l’obra, Estrabó justifica la seva aportació, les fonts que utilitza i també fa defensa d’Homer, autor de la Ilíada i l’Odissea. Precisament, aquesta darrera obra relata el viatge del seu protagonista, Odisseu, pel Mediterrani, des de Troia, fins a Ítaca, passant per molts indrets de la mar Mediterrània.

A continuació, us presentaré un fragment de les Γεωγραφικά d’Estrabó que és important per al nostre coneixement de la ciutat grega d’Empúries i, en especial, per endinsar-nos en la vida dels seus habitants. Cal tenir present que les ruïnes ens permeten reconstruir fins a un límit el passat històric, però els textos amplien el coneixement de tot allò que no és arquitectònic: l’àmbit civil, el funcionament intern, el sistema judicial de la comunitat.

ESTRABÓ, Γεωγραϕικά   III, 4, 8-9

αὐτὸ δ᾽ἐστὶ Μασσαλιωτῶν κτίσμα, ὅσον τετταράκοντα διέχον τῆς Πυρήνης σταδίους καὶ τῶν μεθορίων τῆς Ἰβηρίας πρὸςτὴν Κελτικήν: κα ὶαὕτη δ᾽ἐστὶ πᾶσα ἀγαθὴ καὶ εὐλίμενος. ἐνταῦθα δ᾽ἔστι καὶ ἡ Ῥόδη πολίχνιον, [p. 217] Ἐμποριτῶνκτίσμα, τινὲς δὲῬοδίων φασί: κἀνταῦθα δὲ καὶ ἐν τῷ Ἐμπορίῳ τὴν Ἄρτεμιν τὴν Ἐφεσίαντιμῶσιν: ἐροῦμεν δὲ τὴν αἰτίαν ἐν τοῖς περὶ Μασσαλίαν. ᾤκουν δ᾽οἱ Ἐμπορῖται πρότερον νησίον τι προκείμενον, ὃ νῦν καλεῖται παλαιὰ πόλις, νῦν δ᾽οἰκοῦσι νἐν τῇ ἠπείρῳ. δίπολις δ᾽ἐστὶ τείχει διωρισμένη, πρότερον τῶνἸνδικητῶν τινας προσοίκους ἔχουσα, οἳ καίπερ ἰδίᾳ πολιτευόμενοι κοινὸνὅμως περίβολον ἔχειν ἐβούλοντο πρὸς τοὺς Ἕλληνας ἀσφαλείας χάριν, τῷχρόνῳ δ᾽εἰς ταὐτὸ πολίτευμα συνῆλθον μικτόν τι ἔκτε βαρβάρων καὶἙλληνικῶν νομίμων, ὅπερ καὶ ἐπ᾽ ἄλλων πολλῶν συνέβη. ῾ρεῖ δὲ καὶ ποταμὸς πλησίον, ἐκ τῆς Πυρήνης ἔχων τὰς ἀρχάς, ἡ δὲ ἐκβολὴλιμήν ἐστι τοῖς Ἐμπορίταις. λινουργοὶ δὲ ἱκανῶς οἱ Ἐμπορῖται.

 

 ΓεωγραϕικάGeografia, Estrabó.

Versió catalana

Empúries és una fundació dels massaliotes, que està situada a dos-cents estadis del Pirineu i dels límits entre la Ibèria i la Cèltica. I és una terra tota feraç i té bons ports. Aquí hi ha, també, Roses, una petita ciutat pertanyent als emporitans; alguns, però, la fan una fundació dels rodis. Aquí, com a Empòrion, veneren Àrtemis Efèsia pels motius que explicaré en parlar de Massàlia.

Primerament els emporitans ocupaven un illot situat davant mateix de la costa, el qual avui anomenen Paleàpolis, però actualment viuen a la terra ferma. Empòrion és una ciutat doble separada per una muralla, ja que abans tenia per veïns alguns indicetes que, malgrat que es governaven amb independència, per raons de seguretat volgueren tenir un clos emmurallat comú amb els grecs, però doble, separat per una muralla mitgera. Però, amb el pas del temps, s’uniren en un sol estat configurat a partir de lleis bàrbares i de lleis gregues, tal com ha passat a molts altres llocs.

A prop hi corre un riu que té les seves fonts al Pirineu, i la seva desembocadura serveix de port als emporitans. Aquests són força bons artesans del lli.

El món segons Estrabó

Segons el text d’Estrabó, els dos recintes que hi havia a Empúries, l’iber i el grec, estaven separats per una muralla, Les prospeccions arqueològiques per trobar la ciutat ibera, habitada pels indicetes, no s’ha trobat i els experts especulen sobre quina pot ser la muralla de separació. Amb el pas del temps, els dos recintes es van convertir en una sola ciutat que, segurament, convivia sota les lleis iberes i gregues. Tanmateix, com que l’alfabet iber no s’ha desxifrat (només es coneix el so de les grafies), tampoc no es coneix el contingut de les inscripcions que ens han arribat. Justament, les excavacions a Empúries han permès trobar monedes iberes amb la inscripció Untikesken, que podria referir-se a la ciutat Indika.

Pel que fa al recinte grec, cal distingir entre la primera fundació, Paleàpolis, que avui és Sant Martí d’Empúries, i la posterior, Neàpolis, que actualment no està habitada, sinó que forma part del conjunt arqueològic d’Empúries. Precisament l’església de Sant Martí d’Empúries està situada sobre el temple d’Àrtemis Efèsia, deessa de la caça.

Els massaliotes (colons foceus que habitaven Massàlia, l’actual Marsella) també adoraven Àrtemis Efèsia. De fet, no hem d’oblidar que els emporitans eren una avançada, en el Mediterrani occidental, dels foceus. També hem de saber que el temple d’Àrtemis a la ciutat d’Èfes, a l’Àsia Menor, és considerada una de les set meravelles del món antic.

El riu que passa a prop d’Empúries, segons comenta Estrabó, és el Fluvià. Actualment, aquest riu ha desviat la seva desembocadura a causa dels sediments que ell mateix anava dipositant.

TIT LIVI va ser un historiador romà que va viure en l’època d’August, nascut el 59 a. C. a Patavium (Pàdua). Probablement va rebre l’educació en aquesta ciutat, per un gramàtic, que li va ensenyar a escriure en grec. Finalment, va apendre d’un rhetor l’eloqüència política i jurídica.

Imatge de Tit Livi

L’autor d’Ab Urbe Condita tenia conviccions republicanes fermes. Tanmateix, va ser un gran amic i protegit d’August. Segons Tàcit, aquest últim l’anomenava pompeià (partidari de Pompeu). La seva obra més destacada fou Ab Urbe Condita, en la qual es narra la història de Roma des de l’any 753 a.C. fins a la mort de Drus Major, l’any 9 d.C. És una obra on es mesclen els fets ordenats cronològicament amb la narració literària.

L’obra de Tit Livi no és del tot original, sinó que és un compendi d’informació extreta de fonts d’altres historiadors; és, doncs, una obra d’obres. Com que era de Pàdua i, d’altra banda, no havia fet carrera política, no podia accedir als escrits oficials de Roma. Per tant, mai no va arribar a comprendre plenament el funcionament del govern del regne, la república i l’imperi romà. Una altra característica de la seva obra és que mai no intentava narrar la història políticament, sinó que pretenia comprendre els successos des de la psicologia dels personatges, descrits a partir d’un tret de caràcter principal. Per exemple, Anníbal apareix com a prototip de perfídia. D’altra banda, la seva obra manca d’un dels requeriments bàsics perquè pugui ser considerada completament històrica: l’objectivitat. En Ab urbe condita, enalteix Roma i vol recuperar, després de dues guerres civils, el patriotisme llatí i, per tant, l’amor cap a August. Precisament és el seu afecte cap a Roma el que el porta a fer autocensura: omet detalls negatius per a la imatge de la ciutat i d’alguns dels seus dirigents.

El seu estil és poètic i clàssic. Va intentar acostar la prosa històrica a la poesia a través d’un tractament especial del passat i del seu estil particular. Per exemple, Tit Livi té una inclinació cap al patetisme quan descriu les emocions dels protagonistes.

Finalment, cal dir que l’obra Ab Urbe Condita va tenir una notable pervivència, però dels 142 llibres que conté, només alguns s’han conservat (35). Els contemporanis de l’autor van fer resums i sumaris de l’obra (Epitomai i Periochae) que han arribat fins a nosaltres i que ens permeten saber l’estructura que va seguir Tit Livi en la redacció de la seva obra mestra.

Tot seguit, us presentaré un fragment de l’obra Ab Urbe Condita, de Tit Livi, que complementa el d’Estrabó. La informació que ens aporta l’escriptor llatí se centra més en el comerç entre grecs i ibers i la seguretat de la ciutat grega.

TIT LIVI. Ab Urbe condita, 34, 9, 1-10

[9] Iam tunc Emporiae duo oppida erant muro diuisa. unum Graeci habebant, a Phocaea, unde et Massilienses, oriundi, alterum Hispani; sed Graecum oppidum in mare expositum totum orbem muri minus quadringentos passus patentem habebat, Hispanis retractior a mari trium milium passuum in circuitu murus erat. tertium genus Romani coloni ab diuo Caesare post deuictos Pompei liberos adiecti. nunc in corpus unum confusi omnes Hispanis prius, postremo et Graecis in ciuitatem Romanam adscitis. miraretur qui tum cerneret, aperto mari ab altera parte, ab altera Hispanis tam fera et bellicosa gente obiectis, quae res eos tutaretur. Disciplina erat custos infirmitatis, quam inter ualidiores optime timor continet. partem muri uersam in agros egregie munitam habebant, una tantum in eam regionem porta imposita, cuius adsiduus custos semper aliquis ex magistratibus erat. nocte pars tertia ciuium in muris excubabat; neque moris causa tantum aut legis sed quanta si hostis ad portas esset et seruabant uigilias et circumibant cura. Hispanum neminem in urbem recipiebant: ne ipsi quidem temere urbe excedebant. ad mare patebat omnibus exitus. porta ad Hispanorum oppidum uersa nunquam nisi frequentes, pars tertia fere cuius proxima nocte uigiliae in muris fuerant, egrediebantur. causa exeundi haec erat: commercio eorum Hispani imprudentes maris gaudebant mercarique et ipsi ea quae externa nauibus inueherentur et agrorum exigere frvctvs volebant. Huius mutui usus desiderium ut Hispana urbs Graecis pateret faciebat.

La disciplina era molt important en el funcionament de la ciutat grega d’Empúries. Segons Tit Livi, una tercera part dels ciutadans feia guàrdia durant la nit; a la porta de la ciutadella s’hi instal·lava un magistrat que la vigilava i controlava el pas d’accés entre el recinte grec i l’iber. Tit Livi explica, en un altre punt de l’obra, que, damunt de la ciutat ibera, Cèsar hi fundà una colònia per als seus soldats veterans ja retirats (49 aC). Aquesta fundació va ser, immediatament, convertida en municipi i va integrar la ciutat grega. A partir d’aquest moment, la denominació Ἐμπόριον deixa pas a Emporiae.

A banda de la seguretat, que era molt important, en la vida d’Empúries la relació amb els indicetes també es basava en el comerç. Els habitants de la ciutat grega intercanviaven productes amb els seus veïns. Aquests, com que no dominaven la navegació, només podien disposar dels productes grecs a través d’allò que els emporitans els subministressin. I als emporitans els arribaven mercaderies per mar, entre elles l’estàtua d’Asclepi, que va ser esculpida a Lesbos. Precisament el déu de la medicina, fill d’Apol·lo i de Coronis, va tenir culte a Empúries; es va construir un temple consagrat al déu i un santuari annex per als malalts, on aquests acudien per curar-se.

Imatge de l’Asclepièon

Aquí ha acabat el nostre passeig a través de les fonts, que ens han descobert Empúries.

  • Us atreviu a passar a majúscules les dues primeres línies del fragment d’Estrabó (fins a εὐλίμενος)?
  • Podeu fer l’anàlisi morfosintàctica i la interpretació històrica de la primera frase del text de Tit Livi?
  • Quines divinitats eren venerades a Empúries? Expliqueu la seva relació amb la ciutat.

Pau Molar Vilà

1.2 Institut Isaac Albéniz

L’estructura de la ciutat d’Empúries

Introducció

La ciutat d’Empúries fou una de les ciutats més famoses i importants de la Península Ibèrica durant l’edat Antiga. Servia com a entrada per als vaixells que venien principalment de les costes d’Itàlia i Grècia per comerciar. Aquesta ciutat era una de les que més comerç marítim abastava de tota la costa actual de Catalunya, superant la quantitat de comerç de Barcino, l’antiga Barcelona. Empúries també era una de les ciutats amb més cultura de tota la península ja que era una ciutat colona grega i romana, cosa que feia que el nivell fos molt elevat.

Estructura de la ciutat

La ciutat tenia una superfície total de 22,5 hectàrees i estava dividida entre la part grega, que eren els nuclis urbans que es trobaven arran de la costa (Neàpolis i Paliàpolis), i la part romana, la part interior. Els nuclis de les ciutats eren petits, aproximadament d’unes cinc hectàrees cadascun mentre, que la resta de terreny, en temps de l’imperi Romà, tenia una superfície d’unes 12 hectàrees on es trobaven diversos edificis importants.

mapa Empúries

Part grega de la ciutat

Centrant-nos en la part grega, sabem que la Neòpolis també tenia una sèrie d’estructures com ara la muralla, que rodejava tota la ciutat, els santuaris d’Asclepi i Serapis, un mercat, una plaça o àgora (αγορά), una stoà (στοά) o pòrtic, i per últim uns dipòsits i filtres d’aigua. Els carrers de la ciutat grega eren irregulars i estaven adaptats al relleu del terreny. L’Asklepieion era un centre terapèutic i religiós consagrat al déu Asclepi. Els depòsits eren el lloc on s’emmagatzemava l’aigua necessària per dur a terme els ritus de purificació als quals s’havia de sotmetre el malalt, i el pou obert potser contenia les serps consagrades al déu.

Plànol Empúries 2

Part romana de la ciutat

Ara, centrant-nos en la part romana, podem apreciar que tenia una gran varietat d’edificis importants, com ara l’amfiteatre, el fòrum, la palestra o gimnàs i la muralla. El nucli urbà de la ciutat romana estava més ben organitzat, el terreny era més pla i, per tant, no es veien forcats a acomodar-se al terreny. La muralla era un mur de formigó encofrat sobre dues fileres de pedres. El fòrum tenia una gran plaça porticada, amb temples i botigues, i uns banys públics.

El documental “Empúries, l’ànima de Catalunya” tracta els aspectes més rellevants de la ciutat i la importància que han tingut al llarg de la Història.


Carregant vídeo…

I vosaltres, què coneixeu d’Empúries? Hi heu estat mai? Si és que sí, deixeu un comentari explicant quin record en teniu. Si és que no, sempre podeu fer-hi una visita virtual i afegir un comentari explicant què us ha semblat.

Miquel Saborit 4t ESO. Llatí.

Empòrion l’ Atenes catalana

La ciutat d’Empúries, situada a l’Alt Empordà concretament al golf de Roses, és una ciutat on tant romans com grecs van deixar una gran impremta amb restes que encara avui dia es conserven. A partir d’aquestes podem conèixer una mica més com era la ciutat durant el període d’expansió de la cultura grega i romana.

Els grecs van fundar ciutats al llarg de la Mediterrània des del segle VIII fins al VI aC. La colonització grega, no tenia res a veure amb el colonialisme del segle XIX, en què hi havia una submissió de la colònia a la metròpoli. La colonització grega consistia en l’emigració de petits grups de ciutadans que buscaven noves terres on poder comerciar i noves àrees on poder instal·lar-se.

Moll hel·lenístic d’Empúries, s.I-II aC

Aquesta escullera va ser construïda poc després de l’arribada dels romans degut a la intensificació del tràfic comercial.

La colònia dEmpòrionactualment Empúries, és la colònia grega més ben conservada i més coneguda de la península Ibèrica.

Com ja hem dit, els grecs van colonitzar gran part de la Mediterrània occidental i en concret Empúries va ser colonitzada cap al 600 aC pels foceus. Focea era una ciutat jònica, on la seva població es dedicava principalment a l’explotació del mar i al comerç marítim (emporia). Abans de l’arribada d’aquests, Empúries estava habitada pels anomenats indígets, poblacions bàrbares del final de l’edat de bronze que tenien una cultura pròpia.

Un cop colonitzada la ciutat, els grecs van dur a terme un fort desenvolupament urbanístic fins que va esdevenir una autèntica polis. Es regia per una oligarquia dels primers fundadors i probablement per un sistema democràtic. La ciutat va passar a anomenar-se Empòrion (mercat) i estava delimitada per una gran muralla.

Muralla del sector meridional (s. I aC)

Muralla del sector meridional (s. I aC)

Aquesta muralla formava part del sistema defensiu de la ciutat.

També, com a totes les polis gregues, hi havia l’àgora o plaça central on s’hi trobava el mercat o stoá i els principals edificis públics. L‘àgora és la plaça pública i el centre de l’activitat política, social i econòmica de la ciutat. La stoá era l’edifici  destinat a les activitats comercials i socials.

Agorá i Stoá (s. II aC)

Agorá i Stoá (s. II aC)

Tanmateix, de manera especial, es retia culte a Asclepi, déu de la medicina i dels navegants, al temple d’Asklepíeion.

Asklepíeion (s. II aC)

Asklepíeion (s. II aC)

Els intercanvis comercials van facilitar el creixement progressiu de la ciutat, que durant els segles V i IV a.C va encunyar la seva moneda pròpia, anepigràfica, és a dir, sense inscripció.

A més els grecs  van introduir un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica com per exemple les àmfores del segle III aC que servien per recollir i filtrar l’aigua de la pluja. El vi i l’oli d’oliva van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques. També van conèixer la ceràmica feta amb torn, les tècniques de navegació, nous sistemes constructius, noves idees i pensaments, els perfums, les joies, els teixits de qualitat i els productes metal·lúrgics manufacturats.

Durant la segona guerra púnica al segle III aC, la ciutat grega d’Empòrion va mantenir una forta aliança amb la República romana. De mica en mica, els grecs d’Empòrion es van anar romanitzant fins que finalment, entorn al s.I aC, els va ser concedida la ciutadania romana sota un mateix estat jurídic el municipium Emporiae. La integració juridicopolítica dels romans va donar com a resultat un nivell més superficial de ruïnes corresponents a aquests.

Domus 1 (s. I aC-I dC)

Domus 1 (s. I aC-I dC)

Després d’una època d’esplendor, la ciutat va entrar en un període de decadència (s.I) deguda, sobretot, al seu enfonsament comercial, ja que com hem dit era la seva font principal econòmica. Va ser abandonada finalment al segle III en benefici de noves ciutats com Tàrraco, Bàrcino o Gerunda.

Factoria de salaons (s. I dC)

Factoria de salaons (s. I dC) Petita indústria on s’elaboraven conserves i salses de peix.

Serapíeion (s. I aC)

Serapíeion (s. I aC). Santuari dedicat a Isis i a Zeus Serapis, divinitats d’origen egipci.

Cisterna

Cisterna

Mosaic (s. II aC)

Mosaic (s. II aC). Paviment d’una sala de banquets amb inscripció en grec.

Bé, ja hem conegut una mica més sobre la ciutat d’Empòrion i la seva fundació. Sabem que Empúries va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península Ibèrica i que, tot i tenir molt d’èxit a la seva fundació, poc a poc el comerç va anar fracassant a aquesta ciutat i va anar distribuint-se entre les altres grans polis.

I vosaltres, heu anat a la ciutat d’Empòrion? Què ens podeu dir d’aquesta antiga polis grega? Què creieu que diu a la inscripció del mosaic de la sala de banquets? Ja heu llegit aquest artícle del Fil de les Classiques sobre Empúries ?

Informació extreta del llibre de Grec 2 (M. Capellà), ed Teide. Imatges extretes del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Alma Bergel

Víctor Sànchez

2 BAT Grec

Bàrcino, Tàrraco i Empúries

Després de la nostra visita a Bàrcino, us volia explicar una mica els motius pels quals es van fundar les ciutats d’origen romà que tenim a Catalunya i que visitem en les sortides de Llatí.

Aquí us deixo el mapa de Catalunya. No us penseu que les visitem totes! Només fem les tres més importants, a part de Baetulo, que és la nostra.

mapa

[Foto de: www.vegueries.com]

Però les tres ciutats que hem visitat van jugar un mateix paper en l’expansió dels romans pel Mediterrani? Començaré per Bàrcino, perquè és la que hem visitat aquest curs; us parlaré de Tàrraco, que vam visitar l’any passat, i per últim d’Empúries, que visitarem l’any que ve.

BÀRCINO

mapa

Fotomuntatge de Bàrcino [Fet per: Amar Astudillo]

Va ser fundada per l’emperador August cap a l’any 10 aC S’hi van establir un grup de legionaris veterans de les guerres càntabres. Aquesta ciutat, dotada d’una estructura de govern i administració pròpies, tenia una ubicació estratègica amb molt bona comunicació amb l’interior, cosa que permetia el  control  del comerç de les platges del Llobregat. També tenia una gran importància religiosa per als lliberts. Algú ens podria explicar per què?

Seguint l’estructura urbana típica, l’envoltava una muralla que englobava una xarxa de carrers entorn del fòrum central, on s’alçava el temple d’August. Aquí confluïen les dues vies principals del traçat urbà dels carrers, el cardo i el decumanus maximus (sota els carrers Llibreteria-Call i Bisbe-Regomir). La seva funció era controlar un territori (ager) no gaire extens però sí molt productiu: una terra fèrtil, amb recursos miners i abundància de productes del mar, que constituïen la riquesa de Bàrcino

TÀRRACO

La ciutat de Tàrraco sorgeix arran de l’arribada dels exèrcits romans a la península l’any 218 aC en el marc de la confrontació bèl·lica pel control de la Mediterrània entre romans i cartaginesos, l’anomenada Segona Guerra Púnica. Un cos expedicionari romà va desembarcar a Emporion, ciutat d’origen grec, l’actual Empúries, per dirigir-se ràpidament cap al sud per tal de controlar les terres al nord de l’Ebre. Les tropes romanes estaven dirigides per Gneu Escipió. Després de vèncer els cartaginesos en el seu primer combat, van deixar una petita guarnició que aviat es va transformar en la principal base militar romana a Hispània. Tàrraco, després de ser nomenada colònia per Juli César l’any 45 aC, es va convertir en la ciutat capital de la Hispània Citerior, molt important pel seu valor estratègic. Va tenir una consolidació urbana molt ràpida. La presència militar estable va comportar l’arribada de soldats, comerciants i ciutadans romans. Amb els romans va arribar també una nova cultura que, amb el temps, va acabar per imposar-se a gairebé tota la península Ibèrica.

Algú pot explicar que significava ser una colonia en l’Imperi Romà? I quins eren els altres qualificatius per parlar de les ciutats?

fotomuntatge Tarraco

Fotomuntatge de Tàrraco [Fet per: Amar Astudillo]

EMPÚRIES

Empúries va ser constituïda com una colònia pels foceus, que ja per l’any 600 aC havien fundat Massàlia (Marsella), amb l’objectiu d’obrir una ruta comercial des del Mediterrani cap a l’interior de l’actual França i l’Europa central a través del riu Roine. Aquesta ciutat es va convertir, a la vegada, en metròpoli d’altres colònies del Mediterrani occidental per assegurar el comerç amb el Migdia francès i amb la península Ibèrica, com van ser Niça, Dènia, Màlaga i Empúries.

El nom grec d’Empúries (Empòrion), algú em pot dir que significa? Quin és l’origen del terme romà Emporiae?  Quina va ser la seva funció i la seva principal activitat econòmica? Però d’ella us en parlaré més l’any vinent quan podré visitar-la.

El meu objectiu era donar-vos una petita informació sobre aquestes grans ciutats i aconseguir que, amb el que ja sabeu, pugueu comparar-les i respondre la pregunta plantejada al principi: les tres ciutats que hem visitat van jugar un mateix paper en l’expansió dels romans pel Mediterrani?

Amar Astudillo

1.2

Un record per Empúries!

Empúries, més conegut com Emporion o en grec  Ἐμπόριον, va ser una ciutat grega i romana, porta d’entrada de la civilització clàssica a casa nostra. Ara la podem trobar en ruïnes i per visitar al golf de Roses. S’estén des de l’antiga gola del Fluvià (El Riuet) fins a tocar de l’antic braç del Ter que desembocava al nord de la vila de l’Escala. L’espai és una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’excavació arqueològica de major durada a Catalunya. Actualment, les restes arqueològiques són propietat de la Generalitat de Catalunya i formen part d’un parc arqueològic.

Vaig poder gaudir d’un dia sencer a Empúries fa uns quants anys, i en aquell mateix moment em va semblar avorrit, però realment és molt interessant poder visitar una antiga ciutat grega i romana, on han habitat molt avantpassats nostres, igual d’interessant és el poder veure com eren els carrers i els temples antigament, com estaven distribuïdes les cases i tot el que actualment podem trobar en una ciutat. En ella, vaig poder gaudir d’escultures i d’estructures que podríem reconèixer, per això he fet aquest vídeo amb algunes preguntes que espero que respongueu en comentari.

(Fixa’t bé en les imatges amb números.)

Després de veure el vídeo, contesta:

  • I) Quin nom li poses al personatge de la imatge amb el número 1?
  • II) Què creus que era la imatge amb el número 2?
  • III) Quina és la imatge que més t’ha impactat? Per què?
  • IV) Què t’ha semblat l’article?
  • V) Què coneixies o sabies d’Empúries?
  • VI) Fes recerca als nostres blocs i enllaça (i comenta) tots els apunts que tractin el tema que ens ocupa.

Espero que aquest article sobre Empúries us hagi agradat i servit per saber més coses sobre ella i animar-vos a visitar-la, fins i tot fan visites romanes!

Victor Barranco

1r Batxillerat C

Emporiae MMXI: Una romana molt viva a Empúries

El 13 d’octubre, els alumnes de Grec i Llatí de l’Institut Isaac Albéniz de Badalona vam fer una visita al jaciment d’Empúries. Va ser una sortida diferent perquè estava dirigida per una guia molt especial anomenada Iulia, una romana del s.II a.C que de vegades “surt de la seva tomba”, com ens va explicar, per fer conèixer a la gent contemporània com era la seva ciutat, actualment anomenada Empúries, i tota la seva història des de l’arribada dels grecs, els romans i finalment la caiguda de l’imperi.

L’actriu que ens va guiar per tota la visita va aconseguir que els oients estiguéssim atents a les seves explicacions perquè era una manera diferent de veure la història. Potser hi havia detalls que no concordaven amb l’època, però la majoria de vegades feia entendre que no sabia què eren molts dels aparells que portàvem, com ara les càmeres de fotos; per exemple, abans de fer la presentació es va apropar a una companya que estava fent una fotografia i va preguntar: “Què és això? Em farà mal?”, com si l’espantés.

Sempre intentava la interacció amb el públic, sobretot per resaltar els costums comuns i les diferències amb l’actualitat. Un exemple de diferències que ens van sorprendre molt i per les quals la Iulia s’estranyava de la nostra reacció va ser quan a les termes ens explicava que l’esport, que només practicaven els homes, es feia despullat i que a les letrines es rentaven amb una mateixa esponja totes les persones que les fessin servir. La dona també s’estranyava de la nostra forma de vida, com que les noies de la nostra edat no estiguéssim casades ja, amb l’edat que tenim; quan va sortir el tema, la Iulia es va sorprendre i ens va mirar com si fos una cosa dolenta.

Des del punt de vista teatral, l’actriu ho va fer molt bé, captava l’atenció ja que la seva expressió, veu i reaccions eren bones. A més, seguia la coneguda norma del teatre “mai es dóna l’esquena al públic quan s’està parlant”, durant les seves explicacions. Fins i tot quan havia de caminar explicant alguna cosa, caminava cap a enrera per no donar l’esquena mentre parlava, sempre de cara al públic. L’única cosa que es podria dir que la “delates” és la seva pronúncia en llatí, ja que no era del tot correcta, però ho atribuïa al pas dels anys, i qui sap…deu ser veritat! Jo m’ho vaig creure i m’agradaria tornar-hi a escoltar les seves històries de patrícia: com considerava els plebeus, com li agradava veure les lluites de gladiadors i com anava a les termes a relaxar-se.

Photobucket

Imatges: Annia García

  • Algú podría destacar un moment de l’actuació de la Iulia? Quin moment us va semblar més creïble o us va fer pensar que realment aquella dona era romana i Empúries la seva ciutat?
  • Us agrada aquesta manera d’explicar la història? Què en penseu? Havíeu fet alguna vegada una visita dramatitzada d’aquestes característiques?

Sara Castro

2.2 Ins. Albéniz, Badalona

Emporiae MMXI: Un viatge al món clàssic

El passat dijous 13 de Octubre els alumnes de 4t, 1r i 2n de Batxillerat de Clàssiques vam anar a visitar uns dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya, Empúries.

Per aprofitar millor el dia, vàrem quedar molt d’hora a la porta de l’institut. Però, com sempre, algunes persones mai són puntuals. Per tant, vam haver de sortir una mica més tard del previst. Una vegada en marxa l’autocar (Ab schola eximus), vam veure una alumna per la finestra corrent darrera de l’autocar perquè ens anàvem sense ella. Aquesta estampa, no sé per què, era molt semblant a algunes escenes de pel·lícules, en què l’autocar escolar se’n va i l’alumne ha de sortir corrents per agafar-lo, si no vol arribar tard a classe. Però ho va aconseguir i va poder-hi pujar.

Com que els budells ja ens tremolaven i les cames volien prendre un petit descans, vam fer una aturada tècnica (Ientaculum paratum est) i després ad Emporias s’ha dit.

Photobucket

Finalment i amb molta impaciència vam arribar al jaciment arqueològic d’Empúries on ens va rebre la Iulia, una patrícia de l’època romana. S’ha de dir que tenia molta vis comica, a més de ser simpàtica i agradable. El que ens va sorprendre molt era com vestia. Però per això teniem la nostra particular dissenyadora de moda, l’Anna, que a partir d’unes fotografies i una informació, ens ha explicat de forma molt detallada i precisa per què la Iulia se’ns va presentar així i com era la vestimenta de  la resta de la població romana.

Aquesta ens va portar fins l’entrada de la ciutat romana, on ens va situar en el marc històric de l’època del ibers, l’assentament dels grecs i posteriorment l’entrada dels romans. Ens va posar en antecedents mitjançant els ensenyaments que havia rebut de la seva nutritor grega.

La Iulia va explicar el pentinat típic de l’home romà a partir de l’exemple d’un alumne de 2n de Batxillerat. I a una noia de 1r li va posar un sobrenom, la Vikinga, pel seu cabell tant ros. El que més gràcia em va fer a mi i al meu company va ser quan a una noia, que fa Grec, li va dir que tenia un perfil igual que el de una grega. Tot això feia que la dramatització no fos solament explicació, sinó també ironia. La Sara estava amatent a tota la representació per tal de confeccionar un article des del vessant de la seva gran passió, el teatre.

Abans d’entrar dins de la ciutat romana, ens vam aturar a contemplar la figura que hi havia a la porta. La Iulia en un primer moment no ho volia ensenyar perquè això produiria el riure de tothom, però ho va fer. Era un fal·lus que a Roma i a la ciutat, representava la fertalitat i la força dels habitants. A posteriori vam entrar a la civitas romana pel cardo maximus, a banda i banda del qual hi havia les tabernae i unes columnes. Seguint una miqueta més vam trobar a mà dreta una insula. Aquest carrer principal ens va conduir al fòrum, centre de la vida política on la dona no podia entrar. Aquesta entrada cada nit es tancava per tal que ningú pugés accedir.

He de dir que, tot i ser personae non gratae en una domus aliena a nosaltres, la Iulia ens va convidar, amb molta amabilitat, a fer un cop d’ull per saber com vivia. Una vegada tots a dintre, vam veure a mà esquerra una representació del que seria el sostre que recobria la part més externa del fòrum. A l’altra banda es trobava la basílica, on s’administrava justícia. Allà mateix vam poder apreciar com feien el terra, que era de marbre, tal i com ho fem actualment. A l’alumne dels cabells romans li va preguntar si ell tenia el terra igual i en respondre-li que no, la reacció de la Iulia era de sorpresa i ens qualificava d”estranys’.

A Empúries, com qualsevol altre ciutat, tenia unes termes, on anaven a banyar-se o a fer altres activitats d’oci. La patricia romana ens va  explicar que allà utilitzaven el ‘pipí’ per rentar-se les dents i hi havia una esponja col·lectiva per rentar-se les seves parts. Aquesta notícia va causar exaltació entre tot l’alumnat, sobretot les noies. La Iulia, ho veia el més normal del món, però la veritat es que  fàstic en fa, per més polits que fossin els romans.

Finalment, vam deixar la civitas romana, per endinsar-nos a la grega. S’ha de dir que tots ens vam fixat com canviava  la urbanització d’una civilització a l’altra. La romana era molt octogonal mentre que la grega era molt més ‘’laberint’’, ja que no tenia un traçt especial. Allà, la Iulia ens va estar explicant algunes de  les zones de la ciutat grega, entre elles l’altar on es trobà el déu de la medicina, Asclepi. La zona que més ens va agradar va ser l’àgora, una gran plaça amb les mateixes característiques que la romana.

Un cop acabat el recorregut encara quedava el museu i els nostres magnífics professors, la Núria, la Teresa i en Surroca, ens van dir que l’alumnat de Quart tenia l’opció d’entrar com no. Quasi ningú d’aquest curs hi va entrar excepte tres noies (quina poca estimació pel món clàssic!). En canvi, els de primer i segon sí ho vam fer, ja que la feina encarregada ens ho exigia i perquè, encara que els professors potser no ho creguin, ens entusiasma molt aquest món.

Un cop dins del museu, les companyes Marina i Thaïs van fer una exposició davant d’uns dels tresors millors del museu, un mosaic del Sacrifici d’Ifigenia. Malgrat els nervis, ja que a la Thaïs, tot i ser de perfil grec, li tremolaven les mans i la Marina deia que es quedaria en blanc…, ens van explicar amb seguretat la història i personatges que s’hi representaven. Poc després vam visitar una sala dedicada exclusivament a Asclepi, on la Carla i la Júlia ens explicaren temes relacionats amb aquest déu. A la pobre Carla li entrava el riure, propi dels nervis, però tot i això, ho van fer molt bé.

I ara, com no, venia la millor part, l’hora lliure (Otium ad edendum). Moltíssimes persones van aprofitar per fer un volt per Sant Martí d’Empúries, ja que es una població preciosa. D’altres van estar en una mena de ‘xiringuito’ parlant i comentant la sortida.

De tornada a l’autocar, no se per què i potser ens equivoquem, els professors es van adormir, menys en Ramon Surroca, que va aprofitar per llegir un llibre. La Teresa dormia, perquè per la posició del cap era evident i la Núria, perquè es veia reflectida en el vidre pel sol. L’esgotament es feia evident també entre nosaltres, molts dels quals també van dormir (Discipuli fatigati sunt). L’excursió ens va resultar molt interessant i divertida.

I per concloure, us presentem un muntatge fotogràfic de la sortida, amb fotos -com no podia ser d’una altra manera- de la nostra fantàstica reportera gràfica, l’Annia, a la qual tots nosaltres devem les il·lustracions dels nostres articles.

Com a colofó de la sèrie Emporiae MMXI el vídeo de la Michelle, que publiquem després un llarg procés d’edició. Esperem que el resultat final, sempre millorable però fruit d’esforç i il·lusió, us agradi.


Jordi i Ilya
2n Batxillerat Institut Isaac Albéniz