Introducció
La ciutat d’Empúries fou una de les ciutats més famoses i importants de la Península Ibèrica durant l’edat Antiga. Servia com a entrada per als vaixells que venien principalment de les costes d’Itàlia i Grècia per comerciar. Aquesta ciutat era una de les que més comerç marítim abastava de tota la costa actual de Catalunya, superant la quantitat de comerç de Barcino, l’antiga Barcelona. Empúries també era una de les ciutats amb més cultura de tota la península ja que era una ciutat colona grega i romana, cosa que feia que el nivell fos molt elevat.
Estructura de la ciutat
La ciutat tenia una superfície total de 22,5 hectàrees i estava dividida entre la part grega, que eren els nuclis urbans que es trobaven arran de la costa (Neàpolis i Paliàpolis), i la part romana, la part interior. Els nuclis de les ciutats eren petits, aproximadament d’unes cinc hectàrees cadascun mentre, que la resta de terreny, en temps de l’imperi Romà, tenia una superfície d’unes 12 hectàrees on es trobaven diversos edificis importants.
Part grega de la ciutat
Centrant-nos en la part grega, sabem que la Neòpolis també tenia una sèrie d’estructures com ara la muralla, que rodejava tota la ciutat, els santuaris d’Asclepi i Serapis, un mercat, una plaça o àgora (αγορά), una stoà (στοά) o pòrtic, i per últim uns dipòsits i filtres d’aigua. Els carrers de la ciutat grega eren irregulars i estaven adaptats al relleu del terreny. L’Asklepieion era un centre terapèutic i religiós consagrat al déu Asclepi. Els depòsits eren el lloc on s’emmagatzemava l’aigua necessària per dur a terme els ritus de purificació als quals s’havia de sotmetre el malalt, i el pou obert potser contenia les serps consagrades al déu.
Part romana de la ciutat
Ara, centrant-nos en la part romana, podem apreciar que tenia una gran varietat d’edificis importants, com ara l’amfiteatre, el fòrum, la palestra o gimnàs i la muralla. El nucli urbà de la ciutat romana estava més ben organitzat, el terreny era més pla i, per tant, no es veien forcats a acomodar-se al terreny. La muralla era un mur de formigó encofrat sobre dues fileres de pedres. El fòrum tenia una gran plaça porticada, amb temples i botigues, i uns banys públics.
El documental “Empúries, l’ànima de Catalunya” tracta els aspectes més rellevants de la ciutat i la importància que han tingut al llarg de la Història.
I vosaltres, què coneixeu d’Empúries? Hi heu estat mai? Si és que sí, deixeu un comentari explicant quin record en teniu. Si és que no, sempre podeu fer-hi una visita virtual i afegir un comentari explicant què us ha semblat.
Miquel Saborit 4t ESO. Llatí.
SALVE!!!
M’agradat molt el teu article i m’ha semblat molt interessant. La ciutat d’Empúries o EMPÒRION és un clar exemple del llegat que ens han deixat els nostres avantpassats grecs i romans.
Jo també vaig fer un article cojuntament amb en Víctor Sànchez sobre aquesta antiga polis, present a aquest mateix bloc ARACNE. Com bé deus saber Aracne és una teranyina on hem d’enllaçar article amb article perquè així tot pertanyi a un mateix fil d’aprenentatge.
Així doncs, no t’oblidis d’enllaçar el meu article d’Empúries http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2014/02/17/emporion-l-atenes-catalana/ i enhorabona pel teu apunt.
Ave Miquel,
Empúries és un dels tresors arqueològics més importants de Catalunya, a més del paisatge que l’envolta. Jo hi he estat més d’una vegada, i mai me’n canso, perquè és un lloc que combina arqueologia i platja, un còctel sublim per a mi. Així que us recomano d’anar-hi, no us en penedireu!
Valete!
Bones aràcnids!
Sóc l’Anna, alumna de l’INS Anton Busquets i Punset de Sant Hilari Sacalm.
Amb la nostra professora de clàssiques, la Dolors, vam començar fa més o menys un mes el tema de l’Emporion i l’Empuriae. En la primera classe, em va venir el record de quan feia primària haver anat a visitar les restes amb els meus companys, sobretot tinc la imatge d’haver tocat la muralla, de veure la còpia de l’Asclepi i d’un mosaic d’una domus – i mira que d’això en fa bastant! Sempre em sorprenc de la capacitat de memòria que podem arribar a tenir-.
També vull fer referència a l’anunci fet per Estrella Damm l’any 2011 on els protagonistes de l’espot van a visitar les ruïnes. En aqui us deixo l’enllaç perquè el mireu i també un contagieu de la música ja que està arribant el bon temps! https://www.youtube.com/watch?v=Je2GLJ6ogmU
Valete!
Ben cert, Anna! Ben trobat!
Hola,
Em dic Alícia i sóc una alumna de l’INS Anton Busquets i Punset de Sant Hilari.
Com recordava l’Anna, amb la Dolors hem estat fent Emporion i mentre estavem fent les classes em va venir un record immediat però molt borrós, ja que hi vaig anar quan era petita amb la meva família i no em vaig adonar de gaire res. Però he tingut la sort d’aprendre moltíssimes coses d’aquesta ciutat i m’agradaria tornar anar-hi per veure-ho d’una altre perspectiva.
Valete!
Alícia, si ara tornes a Empúries podràs fer una mica tu de guia amb tot el que hem treballat a classe!
Visitar Empúries, per a mi, significa un retorn a les nostres arrels. M’agrada passejar per la part romana i meravellar-me de la paciència creativa dels que feren els mosaics que decoren les domus. I m’encanta veure la majestuositat de l’Asclepi a la sala del museu!
A l’article hi ha penjat un vídeo molt interessant, el de l’Ànima de Catalunya (bon enllaç, Miquel!). És un capítol d’investigació històrica, al més pur estil policial! A classe l’hem vist alguna vegada i en cada visió, hi descobreixo alguna cosa que m’havia passat per alt.
Realment, no hi ha res com passejar per Empúries i experimentar tot el que ens diu la Dolors des de Sant Hilari; però mentre no hi podem anar ens haurem de conformar en fer un tomb i apropar-nos-hi amb la realitat virtual, que tot i espectacular, no és el mateix.
Salvue!
Aquest pròxim dimarts dia 7 d’Octubre els alumnes del institut Isaac Albeniz de clàssiques farem una visita a Empúries, però com no podem presentar-nos allà sense saber res sobre la ciutat ens em posat mans a la obra per investigar una mica sobre el lloc i adquirir una mica els coneixements necessaris per gaudir de la visita plenament. Aquest article, sota la meva opinió, m’ha ajudat bastant a entendre el que seria la distribució d’Empúries, el recorregut, la formació, les parts gregues i romanes…i tot això ens anirà bé per anar a la visita sabent-ho,més que res per tenir una organització de per on estarem passejant i que estarem veient per poder recrear la imatge a la nostre imaginació.
Salve 😀
Ja queda poc per poder gaudir i visitar de la sortida que farem els de grec i llatí de 2n de Baxillerat el pròxim 7 d’Octubre a Empúries.
Crec que és un bon article per introduir-nos la ciutat d’Empúries, el recorregut que farem , la seva estructura i les seves parts. Pròximament la Marisol i jo farem de guies sobre l’estàtua d’ Asclepi i podrem exposar el nostre punt de vista de la sortida o fins i tot fent un vídeo de la nostra exposició o algunes fotografies de la sortida que possiblement com sempre l’Amar farà. Ella està encantada amb la fotografia i la edició dels fotomuntatges.
Com he vist en els comentaris anteriors, crec que serà una sortida intensa ja que tots aprendrem molt però a la vegada gaudirem del paisatge i de l’arqueologia que ens presenta.
El documental de TV3 m’ha agradat ja que recull gran part de la informació més important d’aquesta ciutat.
Segur que hi tornarem amb els familiars o amics desprès d’aquesta sortida i algun dia anirem a dinar o a sopar a aquella pizzeria tan famosa que va esmentar la Teresa.
Fins aviat!
Salve!
Doncs si, jo estaré càmera en mà perquè no s’escapi cap detall. La veritat és que gaudeixo fent aquest tipus d’activitats i és tot un honor ser per tercer any consecutiu la fotògrafa oficial de les excursions :P.
Si no m’equivoco, vaig estar a Empúries fa molts anys i la veritat no recordo gran cosa. Vull que arribi ja dimarts per poder gaudir d’Empúries i tot el que ens ofereix. Espero poder captar l’essència d’aquesta ciutat en les meves fotos i que els que no pugueu fer aquesta excursió amb nosaltres, al veure cregueu que veu estar allà.
De ben segur que ho aconseguiràs, Amar, i faràs que els aràcnides premianenc també en gaudim. A Premià es va a Empúries a l’ESO.
Amar, ja veus que no te n’escapes i que sembla que has esdevingut la nostra fotògrafa oficial. Dilluns prepararem l’enfocament que pots donar al reportatge d’enguany. Margalida, com els aràcnids de Premià ja hi han anat a l’ESO, potser la nostra experiència els servirà per refrescar l’experiència.
Xaipe!
Trobo que està explicat d’una manera molt visual que permet que ho entenguem millor! Sincerament, només llegint no seria capaç de situar a Empúries la Paleàpoli, la Neàpoli ni la ampliació romana. A més, trobo molt interessant aquesta mena de visita virtual que ens ha comentat la Margalida i que resulta molt útil per aquells pocs que mai hem visitat Empúries. Sembla un espai molt gran!
Tot i no haver estat mai a Empúries, sé que abans que els grecs colonitzessin la zona hi habitaven els ibers. Gràcies als grecs, concretament de la Fòcea, vam adquirir l’escriptura, l’ús de la moneda, l’urbanisme i la llengua grega. La seva arribada va suposar un gran avenç ja que els ibers encara tenien una economia de subsistència, vivien a cabanyes, desconeixien la navegació i es dedicaven a la ramaderia i l’agricultura.
Judit, crec que has de fer una lectura més atenta de la unitat 3 de Grec 2 “La colonització grega” pàg 67 (ed. Teide) i entendràs millor que les poblacions bàrbares que habitaven l’Empordà abans de l’arribada dels grecs, anomenats per les fonts romanes indígets, evolucionen cap al que es coneix com a cultura ibèrica; per tant, qui són els ibers?
Espero que ben aviat puguis visitar Empúries i també et recomano Ullastret!
Una muralla delimitava la ciutat. Prop d’ella, segurament , s’hi van instal·lar nuclis de població indígena. A la plaça central o àgora, s’hi trobava el mercat o stoá i els principals edificis públics.
La ciutat l’Empúries estava delimitada per una muralla. Prop d’ella, segurament s’hi van instal·lar nuclis de població indígena. A la plaça central o àgora s’hi trobava el mercat o stoá i els principals edificis públics. Es retia, d’una manera especial, culte a Asclepi, déu de la medicina i dels navegants.
Salutacions.
Personalment, per a mí Empúries es la combinació estival perfecta. Per el matí a la platja fins el migdia, i en quan baixi el sol i haguem dinat , a fer un tomb per les ruïnes.
Hi he anat durant anys amb la familia, i un any amb els amics, i sempre ho he trobat interessant i educatiu. Es una de les raons per ls quals espero la arribada del bon temps.
Sembla mentida com s’organitzaven en aquella època i és fascinant que ara podem observar els seus passos per aquí. Jo mai hi he entrat dins la ciutat d’Empúries però l’he vist des de fora i ja impressiona des de fora! La propera vegada que vagi a Empúries entraré a veure la civilització.
Xaipete!!
Considero que Empúries és molt bonic, però no solamente per les sedes platees sinó per ser una de les cuitas més famoses i importante de la Península Ibèrica durant l’edat Antiga, ja que servia com a entrada per als vaixells que venien principalmente de les costes d’Itàlia i Grècia per comercia. Gràcies a ella saben moltes de les coses dels avantpassats.
Pingback: Empúries, la porta d’Hispània | Aracne fila i fila