Els alumnes de Llatí i Grec de quart d’ESO, primer i segon de batxillerat de l’institut Isaac Albéniz de Badalona vam fer el passat dia 6 de novembre una sortida a Tarragona (l’antiga Tàrraco), l’objectiu de la qual era ensenyar-nos i fer-nos veure com era la vida dels romans en l’antiguitat a la Colonia Ivlia Vrbs Trivmphalis Tarraco.
La sortida va tenir un ritme força dur, ja que vam quedar tots a dos quarts de vuit a l’institut, i a més, a Tarragona vam haver de caminar molt, i la tornada a casa semblava no arribar mai, amb anècdotes que després explicarem.
Tot va començar a les 7:30, que era l’hora indicada per trobar-nos tots a la porta de l’institut, però fins i tot alguns alumnes despistats (m’hi incloc) vam haver de pujar a l’aula a buscar les fitxes de l’excursió. Tothom va arribar a l’hora, sense retards, tal i com estava previst. A les 7:40 pujàrem a l’autocar. Va començar el viatge d’anada cap a Tarragona i l’ambient de l’autocar era molt silenciós, es notava que tots estàvem adormits. A les 9:15 vam baixar de l’autocar a esmorzar, a una gasolinera propera a Tarragona. Cap a tres quarts d’onze vam fer la nostra segona parada. Va ser a l’aqüeducte, on l’Anna (alumna de segon de batxillerat) ens va explicar una mica la història de Tarragona, abans de l’arribada dels romans, i després ja passat l’aqüeducte, en Victor explicà la construcció i història del monument. El trajecte per l’aqüeducte va ser molt divertit i interessant, ja que des d’allà dalt hi ha unes vistes espectaculars. Per tornar a l’autobús, teníem dues opcions: travessar per sobre l’aqüeducte, o anar per baix. Uns quants vam optar per fer el camí que semblava més difícil, i anàrem per baix, però tot va resultar més fàcil del que semblava. Després vam tornar a l’autocar i vam reprendre el nostre viatge, que va ser molt curt (més o menys uns 10 minuts) fins a arribar a Tàrraco. La nostra primera parada a Tarragona va ser l’amfiteatre, i ens vam asseure a les grades, a la zona corresponent a les persones de classe mitjana (tribuna alta) per completar la fitxa específica de l’amfiteatre i per sentir l’explicació dels companys de primer de batxillerat.
A continuació, vam anar al museu, en el qual primer vam veure un vídeo amb la història de Tàrraco i després anàrem per feina. Vam veure l’escriptura dels romans a les pedres, després escultures de Juli Cèsar i Júpiter. A continuació pujàrem a les altres sales per veure-hi més escultures, objectes que utilitzaven els romans i altres coses. A una sala on hi havia escultures (però només els caps) vam veure els pentinats tan treballats que es feien, i la Teresa fins i tot va dir que qui es faci un pentinat femení a l’estil romà (si és possible, és clar), li pujaria un punt a l’avaluació. Alguns van dir que s’ho farien… Però una cosa és dir-ho i l’altra fer-ho, veurem si ho aconsegueixen.
Després del museu, anàrem a les escales de la catedral, on les tutores ens van dir que ens deixaven dues hores per menjar, i en definitiva, fer un volt per l’antiga Tàrraco. A un quart de quatre ens havíem de retrobar tots i totes a les escales. Ens vam separar com vam voler, en grups d’amics de classe o el que fos, i vam anar a fer un volt. Compràrem menjar i descansàrem una estona. Ens retrobàrem a dos quarts de quatre a les escales, tal i com estava previst. Sortosament ningú es va perdre!
Començava una nova ruta per la ciutat. Primer vam anar a l’antiga audiència, on la Cristina ens va explicar la història de les classes socials a l’antiga Tàrraco; hi havia una maqueta treballadíssima de la ciutat i molts van agafar apunts per a les fitxes d’activitats. Després d’això va començar la gran caminada resseguint la muralla, per anar fins a la torre del Pretori, on va tenir lloc la caminada més cansada. Centenars i centenars d’escales que semblava que no s’acabessin mai. Més amunt va venir la part divertida, ja que per pujar a la torre hi havia unes escales amb molt poc espai i la gent tenia por de caure’s, però al final tot va sortir bé. I per fi vam arribar al nostre objectiu, la terrassa, amb vistes perfectes de tota la ciutat, on s’observava tot al detall i on es respirava d’allò més bé. Ens vam fer fotos, descansàrem, i baixàrem de la torre cap a a baix, i anàrem a veure les restes que quedaven del antic circ. Després que els de batxillerat ens contessin la història del circ, ja anàrem a esperar l’autobús. Arribà a un quart de sis, i reprenguérem el camí cap a casa, que va resultar molt fatigós per la interminable caravana que hi havia. Arribàrem cap a dos quarts de vuit, i ens acomiadàrem fins al dia de classe següent.
Va ser una sortida interessant i divertida, on vam aprendre i, el més important, on ens vam fer una idea de com era la vida a l’antiga Tàrraco. Va ser tot molt interessant i divertit, menys la tornada a casa.
Qüestionari:
1. Descriviu alguna peça específica del museu i digueu per a què la utilitzaven els romans.
2. Quina parada us va agradar més i per què?
3. Comenteu la vostra experiència personal en pujar al terrat del Pretori.
Text: Artem Shramchenko
Fotografíes: Natalia Alert Franco
Alumnes de quart d’ESO del INS Isaac Albéniz de la matèria de Llatí
Si durant la sortida ja vaig tenir la percepció que estàveu aprofitant al màxim l’experiència, ara en quedo del tot convençuda.
M’agrada la diversitat de peces del Museu que heu comentat (tot i que la preciosa nina guanya de carrer), les experiències que heu descrit i les reflexions sobre la crueltat humana o la magnificència de les creacions de l’ésser humà. Trobo sensacional que us hagueu sentit déus, gladiadors, plebs romana a l’amfiteatre, guies històrics… i que us hagueu deixat portar per l’encís de les col·leccions d’un Museu.
Missió, acomplerta, Núria!
Per acabar, estic d’acord a felicitar l’Artem i la Natàlia per la seva feina exhaustiva, però deixeu-me destacar el moment en què l’Andrea s’ha aturat a agrair la tasca de l’alumnat que ens va fe de guies, tot destacant la dificultat de parlar al davant de 38 companys. M’hi sumo i agraeixo a tots, el respecte amb què vau escoltar els companys i companyes. Suposo que sou conscients que qualsevol dia es podran canviar les tornes i us heu comportat com us agradaria que es comportessin amb vosaltres.
Fins a la pròxima!
Heu resumit molt bé tot el dia a Tarragona, felicitats a tots dos per la feina realitzada!
Responc a les preguntes :
1.La peça que més hem va impactar del museu va ser sens dubte la Nina articulada d’ivori, ja que no m’imaginava que al segle III dC haguessin creat nines per que les nenes juguessin, fins i tot articulades, com una ‘’Barbie’’ d’ara. També hem va impactar les peces i vestidets que complementaban la nina.
És d’una mida normal : 23 x 6,5 x 1,5 cm
Té tant els braços com les cames articulades.
Està feta sobretot de cerámica, però també d’ossos.
2. La parada de l’excursió que més hem va agradar, i on més vaig gaudir va ser al amfiteatre, sentar-me on antigament s’havia assegut gent a gaudir d’espectacles, va ser sens dubte una bona experiencia, també hem va agradar molt travessar l’aqüeducte.
3. Pujar un munt d’escales cargolades amb un munt de gent davant i darrera fa fer que tots ens agoviesim una mica, però allà dalt vaig poder gaudir de les vistes de tota Tarraco i fer fotos amb els meus companys.
Salvete!
1. Descriviu alguna peça específica del museu i digueu per a què la utilitzaven els romans.
La peça que més em va agradar va ser; La nina articulada d’ivori.
Amb els braços i les cames articulades. Aquesta nina pertanyeria a una nena d’apròximadament uns
cinc o sis anys. També s’han trobat moltes més nines fetes amb ossos, ivori i ceràmica. Amb la nina es van trobar restes d’or que confirmen que aquestes nines portaven vestits que les pròpies nenes o mares li feien, perquè així semblessin més reals.
2. Quina parada us va agradar més i per què?
Personalment a mi em va agradar molt tant l’aqüeducte com el circ. L’aqüeducte perquè al passar per sobre, m’imaginava com l’aigua passava per allà, encara que em va agradar perquè mai havia passat per res semblant.
3. Comenteu la vostra experiència personal en pujar al terrat del Pretori.
Per començar, les escales tan recargolades i aquell espai tan petit i fosc, no em va agradar gaire, però quan ja hi ets adalt ho agraeixes, ja que les vistes de ”Tarraco” eren realment bones.
Moltes felicitats per l’article noies!
Vale!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Invisa Tarraco
Salve!
Aquest article em sembla molt interessant. Felicitats a la Natalia i a l’Artem per el text i les fotografíes!La peça que més em va agradar i cridar l’atenció va ser la nina articulada d’ivori. A gairebé tothom és la peça que més li va cridar l’atenció per els seus braços i cames articulades. Aquesta peça es va realitzar amb diversos materials però sobretot amb ceràmica. Per les restes de fils d’or que es van trobar al costat d’aquesta peça va confirmar que aquestes nines estaven abillades amb vestidets que imitaven la roba dels nens i dels adults.
La parada que més em va agradar primer va ser l’aqüeducte, perquè mai l’havia vist i les seves vistes i les seves dimensions em van impactar molt. També una altre parada que em va agradar va ser l’amfiteatre, tenia una sensació com si en aquell moment fos un romà assegut a les grades.
El que més em va sorprès són les escales de cargol tan petites i fosques que vam tenir que passar per anar al pretori. D’una banda em va agradar perquè avui dia no es veu unes escales aixó, però d’altre banda no em va agradar perquè eren molt estretes i estava fosc. Quant vam pujar al pretori vaig pensar que havia valgut la pena passar per aquelles escales tant estretes per veure aquelles vistes.
Vale!
Salve!
Primer de tot felicitats Artem i Natàlia per l’article i el resum que heu fet de l’excursió.
Una de les peçes del museu era la Nina articulada d’ivori,
que era una nina amb els braços i cames articulades.
La parada que més em va agradar va ser la de l’aqüeducte ja que mai havia estas caminant per sobre d’un i em va semblar fantastic. Una altre de les parades que més em va agradar va ser la de l’amfiteatre, tenia molta ilusió en visitar-lo perquè mai havia visitat cap. La excursió en general em va semblar molt interessant.
Salve!
Moltes felicitats per el reportatgede Taarraco està molt ben explcat.
Preguntes:
1.Una peça que feien servir els romans per exemple una llantia que la feian servir per iluminar-se quan es feia fosc; també hi havia un pedestalq ue servia per posar escultures o figures inportants devant i poder observar-la.
2.La parada que em va agradar més va ser la de l’amfiteatre perquè podiem veure des de molt aprop com obserarien l’espectacle i va ser molt interessant asseuresal mateix lloc que es romans i fins hi tot baixar abaix on fa molts anys feien un munt d’espectacles per entretenr a la gent.
3. L’experiènca del Pretori va ser molt interessant i hem va agradar molt encara que fos cansat i encara que vam tenir que pujar moltes escales va valer la pena per veure des de una pespectiva molt amplia la ciutat i veure detalls que si no fos d’aquesta manera no es podrien apreciar be. També em van agradar molt les escales que vam pujat al final perquè encara que eran molt estretas jo mai havia pujat o baixat per una escala tant original.
Vale!
Valete!
Qüestionari:
1. Descriviu alguna peça específica del museu i digueu per a què la utilitzaven els romans.
Ami la peça que més em va agradar va ser la nina. Era una nina que s’utilitzava per jugar, possiblement d’una nena romana petita. La nina estava feta de fusta però per les restes d’or que portava (encara que fosin petites) es sabia que la nina era d’una nena rica.
2. Quina parada us va agradar més i per què?
La parada que em va agradar més va ser la de l’aqüeducte perquè em va impressionar molt el fet que fos un pont tan gran on cabíem nosaltres i que, antigament, s’utilitzes per a què l’aigua passés.
3. Comenteu la vostra experiència personal en pujar al terrat del Pretori.
Doncs ami les escales per pujar i baixar, sobretot a la hora de pujar se’m van fer llarguíssimes i em vaig marejar una mica i tot però, en arribar al terrat i veure les vistes se’m va passar tot i vaig gaudir de la bonica vista des de allà dalt.
Molt bona feina Artem! Molt chules les fotos Natalia!
Vale!
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » El pentinat de la dona romana
Jo també hi vaig anar perquè tinc una casa a prop d’allà. Vaig veure l’aqüeducte de Ferreres, que portava aigua a l’antiga Tàrraco i del qual n’estaven molt orgullosos els romans i el trobaven molt més important que les piràmides egípcies, absurdes al seu parer, els temples grecs i les construccions mesopotàmiques.
Es tracta d’una infraestructura molt ben conservada i que està a Ferreres, als afores de Tarragona. L’Ajuntament de Tarragona ha condicionat la zona per fer més agradable la visita. També he anat a veure la Torre dels Escipions, que és una tomba familiar dels Escipions, un llinatge dels més importants de la Roma republicana. Està restaurat, com l’aqüeducte, i es conserva en bon estat.
Tens raó, Pau, fa ben poc que podem gaudir de la recent restauració de tots aquests espais.
Salve!
Per el que puc observar a les imatges es que va ser una excursió molt interesant i per els comentaris que a tothom li va agradar molt.
Des del meu punt de vista les imatges estan molt ben fetes, sobretot les que estan fetes amb la gent desprevinguda fent apunts , son les que queden millor. Vull felicitar per el treball de la Natalia per totes aquestes imatges i per qui ha escrit tot el text sobre aquesta excursió tan interesant a la antiga Tàrraco.
Aquest any seré jo la encarregada de fer totes les fotos a la excursió i veient aquestes imatges m’ha tret ideas del fet de fer colaigs, de fer fotos amb la gent quan estan desprevinguts, fins i tot fer fotos a les hores de descans. Per molt que surtin moltes imatges posar les millors i les que es vegin com la gent ha treballat en aquesta excursió, el interés que tenen tots i tot el que hem vist!
Vale!
Salvete!
Pel que sembla va ser una maca excursió. Nosaltres els alumnes de 4t d’aquest any farem una sortida semblant, però aquest any a Bàrcino. Està molt més a prop i sortosament no haurem de patir el llarg i esgotador viatge cap a Tàrraco.
Jo seré l’encarregat de la redacció de la sortida, i amb la lectura d’aquest article m’he fet una bona idea sobre com redactar el de la nostra excursió a l’antiga Bàrcino. La meva tasca és opinar sobre el muntatge de la redacció, i he de dir que crec que està bastant bé; un llenguatge no molt elaborat però fàcil d’entendre, i els fets explicats en ordre cronològic d’una certa manera que la fa més entretinguda i et convidi a imaginar com va ser aquella gran sortida.
Esperem que la nostra sortida sigui tan interessant i divertida com la de l’any passat, i jo m’encaregaré de que tots us assabenteu de la millor manera possible com vam passar el dia a Bàrcino.
Valete!
Evelyn i Marc, veig que heu entès la tasca que teniu encarregada a Bàrcino i heu pres bona nota de la tasca realitzada pels companys de l’any passat. Tant l’Artem com la Natàlia van fer bé la seva feina, malgrat el cansament físic que has sabut captar, Marc, a partir del reportatge. A Barcelona no hi passarem tot el dia, és clar, però crec que igualment en traureu molt de suc.
Pingback: Vigila amb el “cave canem” | Aracne fila i fila
Ave!
Després de veure aquest article, he recordat la sortida que vam fer a Tarraco i les coses tan interessants que vam poder veure.
Aquest any, la sortida que farem serà a Emporiae i veurem tantes o més coses relacionades amb la vida romana.
Penso que el llenguatge de l’article no ha de ser molt tècnic, ja que tothom l’ha de entendre bé. Crec que l’Artem ha explicat bastant bé l’experiència tarragonina i en el meu article sobre la sortida intentaré utilitzar un llenguatge semblant.
Un inconvenient que hi veig es que les fotografies son una mica petites. Ja que veurem un paisatge amb restes romanes, jo intentaré posar fotografies una mica més grans per mostrar una mica millor el lloc que visitarem (amb l’ajuda de l’Amar segur que en traiem molt bones fotos!)
Vale!
¡Salvete!
La primera fotografia està presa al fòrum de la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco; la segona, la tercera i la quarta representen l’aqüeducte de Ferreres. Pel que fa ala resta, veiem imarges que retraten l’amfiteatre, el museu, la torre del Pretori i la volta del circ.>. I és que la desaparició de l’Imperi romà va significar una important regressió en els camps de la ciència, l’urbanisme, la higiene, etc.
Una peça específica del Museu de Tarragona és un fragment d’un vas de terra sigilada de l’època romana.
Un lloc que vaig visitar és l’aqüeducte de Ferreres. Aquest aqüeducte, en concret, portava aigua del riu Gaià cap a la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco (Colònia Júlia Ciutat Triumfal Tarraco). Un petit punt sobre l’atribució de l’aqüeducte de Ferreres al diable: com que, amb la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, els medievals no sabien qui havia edificat les obres romanes, les van atribuir, en alguns casos, al <
Quan vaig pujar a la torre del Pretori, vaig experimentar la sensació de posar-me en la pell d’un autèntic romà i de sentir la petja de la història i el llegat del patrimoni.
¡Valete!
Salve!
1. Descriviu alguna peça específica del museu i digueu per a què la utilitzaven els romans.
A la sala I (epigrafia) vam observar pedestals (bases de les estàtues). Aquests pedestals informaven sobre el personatge en qüestió, fent referències dels déus. Cal destacar que sempre es troben en datiu singular masculí o femení.
En una d’elles posava: “FABIAE COLENDAE EROS LIB” , i era un pedestal dedicat a Eros i els seus fills.
2. Quina parada us va agradar més i per què?
Les parades que més em van agradar van ser la Torre del Pretori per les seves vistes espectaculars i el circ, ja que era molt fàcil imaginar com era abans i això em va sorprendre.
3. Comenteu la vostra experiència personal en pujar al terrat del Pretori.
Com bé he dit abans, em va agradar molt perquè les vistes cap a la ciutat eren precioses, però ho aig passar molt malament en pujar les escales, ja que eren molt recargolades, fosques i estretes i em produïen angoixa.