Tag Archives: Celebracions

La Marató de Barcelona. Tot un referent clàssic!

La Marató de Barcelona és una de les tantes maratons que es celebren arreu del món. Com ja sabeu aquestes tenen un mite grec, el mite de Fidípides.

Guanyador de la Marató de Barcelona 2015. Philip Cheruiyot Kangogo

El mite de Fidípides

A la ciutat grega d’Atenes, les dones esperaven saber si els seus marits sortien victoriosos o derrotats pels perses en la batalla a la plana de Marató, aquest lloc estava situat aproximadament a 42 km, a causa que els seus enemics perses havien jurat que després de vèncer els grecs anirien a Atenes a saquejar la ciutat, i sacrificar les nenes.

En saber això, els grecs van decidir que si les dones d’Atenes no rebien la notícia de la victòria grega abans de 24 hores, coincidint amb la posta del sol, haurien de matar elles mateixes als seus fills i es suïcidarien a continuació. Els grecs van guanyar la batalla, però els va portar més temps de l’esperat, així que corrien el risc que les seves dones, per ignorar-ho, executessin el pla i matessin als nens i se suicidessin després.

El general atenès Milcíades el Jove va decidir enviar un missatger a donar la notícia a la polis grega. I aquí es barreja la història amb la llegenda.

Fidípides, a més d’haver estat combatent un dia sencer, va haver de recórrer la distància que hi havia entre les dos ciutats per donar la notícia. Va ser tant esgotador arribar al seu destí atant ràpid que, quan va arribar, va caure esgotat i abans de morir només va poder dir una paraula: “νίκη” (-Níki- victòria en grec antic).

Però també existeix una altra versió que diu el següent:

Fidípides va ser un missatger grec que ha passat a la història per la seva capacitat de córrer i per portar bones notícies. Va ser enviat pels atenencs a Esparta el 490 aC per demanar ajut contra els perses i va arribar al seu destí, a 240 quilòmetres de distància, només dos dies després de sortir. Els espartans van declarar que no podien proporcionar l’ajut immediatament degut a inconvenients religiosos (lluna nova).

Fidípides va tornar a Atenes i en lloc de relatar el que se li havia dit, va explicar una història sobre la trobada amb el déu Pan que se li havia queixat perquè els atenencs no l’adoraven; a causa d’això els atenencs van construir un temple a Pan després de la batalla de Marató.

Tot i que ara la gent fa les maratons per iniciativa pròpia, és un gran mèrit completar una marató i també un gran esforç.

Aquest és el recorregut que van fer els corredors de la Marató de Barcelona d’aquest any:

Seríeu capaços de fer una marató? Què creieu que hauria necessitat Fidípides per no morir, capacitat física o psicològica?

Abril Ramos,

1r Batxillerat Humanístic

Can Ferrerons resorgeix de les ombres

El jaciment de Can Ferrerons, que conté les restes d’una vil·la romana de planta octogonal, veurà finalment la llum el diumenge 15 de març. Durant aquest dia els romans envaïran els voltants del jaciment, i Barcino Oriens i el grup de Reconstrucció històrica de Badalona ens transportaran de nou al món de fa 2000 anys.

Can Ferrerons, Premià de Mar

Com podeu veure aquí, la reconstrucció històrica servirà per fer reviure les restes arqueològiques d’aquesta sumptuosa construcció dels segles III/IV, de la qual tan sols coneixem la funcionalitat en el sector oest, on es localitza un petit balneum.  Mentre els visitants s’esperin per visitar el jaciment podran veure com era un campament romà del segle II dC i gaudir d’alguns oficis que ens portaran a la vida quotidiana dels habitants de la vil·la.

Us convido a venir i a gaudir d’aquest jaciment, que forma part del patrimoni cultural de Premià de Mar i que, a més, és excepcional en tota la Mediterrània.

image009

Quina millor manera hi ha de visitar un jaciment romà que entre un ambient romà?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat C

La veu de la reconstrucció històrica catalana

Avete aràcnids!

Sóc l’Arnau Lario, de 2n de Batxillerat, i us vull presentar el meu treball de recerca: Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia.

10585763_639487886148228_954396801_o

A vegades pot ser difícil estudiar la llengua i la cultura de societats que fa molt de temps que es van enfonsar a la pols del temps, i dóna la sensació d’estar intentant entendre la manera de fer de fantasmes, de persones il·lustres que mil·lenis enrere van exhalar el seu últim sospir, però que morts i tot encara conserven la seva grandesa.

Així doncs, què podem fer per ficar-nos a la pell dels grans pensadors i militars de l’antiguitat? Jo tinc la resposta: reconstrucció històrica!

Pels que no sàpiguen què és la reconstrucció històrica és la recreació d’ambients, vestits, costums i eines d’èpoques antigues, sigui de l’època que sigui. Un exemple n’és la Magna Celebratio, el festival al qual espero que assistiu aquest any. Aquí teniu algunes fotos per tal que us en feu una idea:

La “legio” romana a la Magna Foto de Barcino Oriens

Mostra de cosmètics a la Magna Foto de Barcino Oriens

Ara passo al meu TR. Aquest consisteix en un bloc, l’enllaç del qual trobareu aquí, on recullo opinions d’experts en la matèria (acadèmics, membres de grups de reconstrucció històrica, treballadors de museus…), escric fitxes dels diferents festivals i grups de reconstrucció històrica a Catalunya i faig reportatges de la meva pròpia experiència en la matèria. Feu-hi una ullada, espero que us sigui d’ajuda si mai treballeu sobre aquest tema o busqueu informació sobre la Magna, els grups que hi participen, les activitats que s’hi fan…

Per acabar, voldria demanar la vostra col·laboració. Estic fent una enquesta en el marc del TR, i necessito que ompliu el formulari que trobareu a continuació. No necessitareu més de tres minuts, i m’ajudeu a millorar el treball.

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

El primer emperador de Roma: August

August és una figura molt interessant de la història de l’Imperi romà, i la seva biografia també: NascutRoma el 23 de setembre del 63 aC, nebot i hereu de Juli Cèsar, va entrar als cercles de poder amb la mort del seu pare adoptiu el 44 aC. Des de l’any 31 aC va governar l’imperi de facto, tot i que fins a l’any 27 aC no va rebre el títol de prínceps de la República per part del Senat

Amb els seus aliats Marc Antoni i Lèpid va lluitar contra els assassins de Cèsar fins el 42 aC, quan els van vèncer a la batalla de Filipos (Grècia). Llavors es van repartir el domini de l’Imperi: Octavi es va quedar amb les dues províncies d’Hispània, Itàlia i la Gàl·lia, Marc Antoni es va quedar la part oriental i Lèpid les províncies africanes, el graner de Roma d’aleshores.

Un cop Octavi va haver derrotat Sext Pompeu, l’últim enemic que li quedava, el  36 aC va derrocar Lèpid i va declarar la guerra a Marc Antoni.  La resolució del conflicte va arribar aviat: el 2 de setembre de l’any 31 aC, la flota octaviana va vèncer Antoni i Cleòpatra a Actium.

Un cop va tornar a Roma, es va trobar amb el mateix problema que Juli Cèsar 15 anys enrere: canviar l’estructura de la República capa un orde monàrquic sense tocar els drets adquirits pel poble 500 anys enrere. Però se’n va sortir, i el  16 de gener del 27 aC el Senat li va atorgar el títol d’August.

Va ser llavors quan va iniciar una campanya massiva de publicitat per netejar la seva imatge i donar legitimitat al seu govern. Va utilitzar diversos recursos:

  •  Un intens programa d’obres públiques (publica magnificentia). Va construir edificis funcionals com ara aqüeductes i un immens rellotge de sol, però sobretot obres representatives com ara el fòrum d’August o el teatre de Marcel. August mateix parla en un informe dels 82 temples que féu construir en un any. En són un altre exemple les quatre columnes que hi ha a l’actual Centre Excursionista de Barcelona, que formaven part del temple dedicat a aquest emperador.
  • Va cuidar la seva imatge i va donar la sensació que compartia el seu poder amb el Senat. S’autoproclamà princeps senatus, president del Senat, títol que ja se li havia concedit anteriorment i que tan sols el designava com a primus inter pares, el primer entre iguals.
  • Es va erigir en el curador dels bons costums, i va promulgar la seva intenció de tornar a l’antic modus vivendi, a les tradicions ancestrals. A més, era considerat el curator morum (cuidador dels costums).
  • Va utilitzar la literatura com a element de propaganda: Autors com Ovidi, Virgili o Tit Livi, entre altres, van dedicar les seves obres (Eneida, Ab urbe condita…) a engrandir i dignificar la figura d’August, a més de legitimar el seu poder polític. Per exemple, a l’opera prima de Virgili es relaciona la gens Iulia amb Venus i Mart, a més dels troians, de manera que August quedava com un descendent dels fundadors de Roma i amb orígens divins.

De la seva política, tant civil com militar, en van derivar anys de prosperitat econòmica i pau a tot l’imperi (el que és conegut com pax augusta), i se’l considera un puntal de la romanització gràcies, en part, a la seva reorganització de les províncies, al canvi de l’estructura al govern d’aquestes i al repartiment de terres a les desenes de milers de soldats llicenciats.

Va morir a NolaNàpols, el 19 d’agost del 14 dC, data que enguany hem commemorat (amb menys efusió del que m’hauria agradat) de diferents maneres, la majoria durant el festival de reconstrucció històrica Tarraco viva, com per exemple:

  • Amb la reconstrucció de l’ara pacis i de tot el seu fris
  • Amb una reproducció de l’August de prima porta policromada
  • Amb nombroses conferències i actes

Aquí teniu un programa de Catalunya ràdio que parla de la vida d’August:

Per acabar, us deixo la presentació que vaig fer el dilluns a classe, que ve a ser un resum del que he explicat, que sempre és més fàcil d’entendre:

Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat

Ave, dimoni!

Saluete aràcnides i àracnids!

Com cada any durant el més de maig, als badalonins i badalonines ens arriben les festes majors, unes festes que mantenen el caràcter tradicional però amb un element propi de la ciutat: la Cremada del Dimoni. Trabucaires, música simfònica, diables que escupen foc, timbalers, gegants, batucades, castellers tocant el cel amb la mà…, vesteixen els carrers de festa i alegria per homenatjar el nostre copatró, Sant Anastasi.

 Cartell Festes de Maig, Badalona 2014 (Ajuntament de Badalona)

Abans de centrar-me en el tema principal de l’article, el dimoni, m’agradaria fer-vos cinc cèntims sobre l’origen de les Festes de Maig de Baetulo o festes de Sant Anastasi, que havien estat tradicionalment de caràcter religiós. Amb els anys però, això va anar canviant i passada la Segona Guerra Civil, la Confraria de Sant Anastasi va decidir crear un nou acte perquè la ciutat tingués la seva propia festa. Així doncs, van anar per feina i van revisar tot tipus de documents i llibres fins a trobar, en una obra del Baró de Maldà, Calaix de Sastre, l’entrellat per a crear la tradició. Aquest llibre, contava com uns pescadors, l’any 1785, cremaren un figurón a la platja de Badalona i, a partir d’aquests fets, els membres de la Confraria de Sant Anastasi idearen, l’any 1940, un dimoni que esdevingué símbol de Badalona fins als nostres dies.

El primer dimoni que van veure cremar els badalonins, com a acte de cloenda de la passada del sant, va ser el de l’11 de maig de 1940 a l’explanada de les excavacions, que és l’actual plaça de l’Assemblea de Catalunya i va finalitzar amb un espectacle pirotècnic. Amb els anys i l’experència s’anaren millorant molts aspectes de l’acte: la localització, el dia, els dissenys…

En els nostres dies, el dimoni es crema a la platja, ja que la descoberta de les termes romanes de Baetulo i la construcció del Museu de Badalona van obligar a canviar l’emplaçament.

Aquest any el dimoni és molt especial, sobretot per aquells que som uns grans amants de la cultura clàssica. Es tracta d’un soldat o gladiador romà, i tot i que al llarg dels anys la temàtica ha intentat tractar temes de l’actualitat com ara l’economia, el canvi climàtic, esdeveniments socials…, sembla que aquest any han volgut rememorar els orígens de la nostra ciutat, Baetulo. Per fi han explotat un dels records històrics més importants que tenim, perquè com molts sabeu, Baetulo va ser la ciutat que fundaren els romans l’any 100 aC i que aquesta destaca per la seva excepcionalitat, ja que és una de les poques ciutats habitades de Catalunya que conserva unes restes tan ben mantingudes. Així doncs, si teniu oportunitat, us convido a fer una visita pel Jardí de Quint Licini, les termes, el Decumanus, la Casa dels Dofins i el conducte d’aigües.

A continuació, us presento un vídeo on apareixen alguns dels dimonis més representatius de la ciutat de Badalona.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9g6-skfgAEA[/youtube]

I ja per posar punt i final al meu article, vull acabar explicant que des de fa setze edicions, el dimoni és dissenyat pel guanyador del concurs “Crema’l tu” en què els participants han de dissenyar el model  i, si aquest és escollit pel jurat, es converteix en el que es cremarà el dia 10 de maig a les 22h de la nit. Des de Badalona, us convido a veure com el soldat romà és derrotat per les flames del foc. A més, gaudireu d’un munt d’activitats, com ara concerts, espectacles pirotècnics, danses… Us enllaço el programa de les festes perquè us animeu a acostar-vos-hi.

I unes preguntes perquè acabeu de conèixer  de ben a prop la meva civitas:

  • Quin any vàrem tenir una diablessa a la ciutat? Quins dos artistes s’encarregaren del disseny del dimoni durant molts anys? Què em podeu dir d’ells?
  • Qui ha dissenyat el dimoni d’aquest any 2014?
  • Quin dia es podrà visitar visitar gratuïtament l’espai de les Termes, el Decumanus, el Jardí de Quint Licini i la Casa dels Dofins durant la nit? Quines activitats s’hi realitzaran?

Salut i bones festes Majors!

MARINA SALAS ZAMORA, Institut Isaac Albéniz (Badalona)

La cursa per rememorar la mort d’August

En el marc del meu Treball de Recerca, veig nombroses notícies d’actes que commemoren els 2 mil·lenis des de la mort del primer emperador de Roma, Octavi August. Concretament, l’efemèride serà el 19 d’agost, el dia exacte de la seva defunció.

A causa d’això, nombroses entitats, festivals i ciutats han començat a organitzar actes i celebracions commemoratives, així com conferències i exposicions. Aquí teniu alguns exemples d’aquest fenomen:

Com ja expliquen altres articles, August va entrar a l’alta política amb la formació del segon triumvirat, gràcies a la seva condició de fill adoptiu de Cèsar i a les seves dots polítiques. Un cop va guanyar la tercera guerra civil (42 aC), el seu poder sobre Roma va augmentar. En un món convuls i en constant canvi, va saber dominar els seus per crear un imperi estable i econòmicament viable. Un cop va vèncer Marc Antoni a la batalla d’Acci (31 aC), Octavi va proclamar l’imperi i va passar a anomenar-se August. El segle d’August és un moment esplendorós de Roma en tots els aspectes i especialment en la cultura.

Estàtua d’August, Roma

Pel que fa a la península ibèrica, l’emperador hi va passar bastants anys, ja que va assistir personalment al desenvolupament de les guerres càntabres (29 a. C.-19 a. C.), tot i que poques vegades va anar al front, per problemes de salut. Mentre es desenvolupaven els conflictes, August va residir a Tàrraco, ciutat que va créixer de manera considerable fins convertir-se en port principal del Mare nostrum. Va rebre un fort impuls urbanístic, una mostra del qual és el teatre i la monumentalització del fòrum local. I el 27 aC la ciutat va ser proclamada capital de la Tarraconense.

Pel que fa a Tarragona, un clar exemple de la rememoració de l’efemèride és la construcció d’una rèplica de l’Ara Pacis ubicada al nou Espai August, al recinte firal del Palau de Congressos de Tarragona. Durant la Tarraco Viva es representarà el fris de l’Ara, amb els 98 personatges que formen l’altar d’August.

Maqueta de la ciutat, Volta del Pallol (Tarragona)

Tàrraco és un clar exemple de la petjada que va deixar August a Hispània, i en pot ajudar a donar una explicació al fenomen que tractem. Però no n’és l’únic, ja que aquest passat cap de setmana es va celebrar la Magna Celebratio, com ja sabeu, on el Grup de Reconstrucció Històrica de Badalona va fer una recreació del casament d’Octavi August amb Lívia Drusil·la i també es van fer dues conferències: “August”, per Marc Mayer (catedràtic de Filologia Llatina a la UB), i “El paper de la cultura en la política d’August”, per Montserrat Tudela (llicenciada en Filologia Grega, directora de la revista Auriga). No vaig poder assistir-hi, però sé per la meva professora que van ser molt interessants.

Personalment, he arribat a la conclusió que  els pobles de la costa oriental de la península tenim una espècie d’agraïment a August, de manera que busquem alguna manera de retre-li homenatge, i aquesta n’és una. Per què?

Arnau Lario Devesa

1r Batxillerat

Tres premis per a un microrelat sobre l’excepcional planta octogonal de Can Ferrerons

DSC_0247 (1)

Arnau Lario Devesa, Sant Jordi 2014 IPM

L’Arnau Lario Devesa, alumne de Llatí i de Grec de l‘institut Premià de Mar, mentre aquest matí desfilava per la X Magna Celebratio de Badalona vestit de romà amb la Legio I Barcino i després d’haver guanyat el dia de Sant Jordi el premi de prosa amb referències clàssiques del Certamen de Sant Jordi de l’IPM, ha estat guardonat amb el primer premi del jurat i també amb el premi de popularitat dels microrelats del Concurs literari de Sant Jordi al Facebook de la Biblioteca Martí Rosselló. El lliurament de premis del Certamen Literari de Premià de Mar ha tingut lloc aquest diumenge dia 27 a les 12h al Teatre l’Amistat de Premià de Mar.
L’enhorabona, Arnau!

10290659_713790488664430_1266814442182868697_n

Arnau Lario Devesa, Magna Celebratio-Certamen Literari Premià de Mar 2014

Tot seguit teniu el seu microrelat sobre el jaciment romà de Can Ferrerons d’excepcional planta octogonal:

Sorolls. Llum. El pes dels segles em cau al damunt, i, només llavors, m’adono de la meva vellesa. De cop, dues siluetes es retallen sobre pedres cisellades milers d’anys enrere. No reconec cap dels dos. Sens dubte, no són els homes barbuts que em van deixar enrere fa tant de temps, ja que des de llavors em vaig quedar així, sota terra, sense vida, sense sol. Tampoc reconec els seus vestits. Tant de temps fa que estic aquí sota? Suposo, perquè l’home que vesteix roba de color blau i l’altre no semblen gaire confiats. A les mans duen unes barres metàl·liques que desprenen llum. Tot i això, de seguida se’n van, i tot torna a estar en silenci. Al cap d’uns dies, en tornen més, i s’hi estan més estona. Un altre cop foscor, si bé l’últim en sortir s’ha deixat una finestra oberta, per on s’escola un raig de llum. Mentre observo la trajectòria d’aquest, intento buscar als racons més remots de la meva memòria records de l’última vegada que Febus em va regalar la seva escalfor divina. Riures. Música. Les vivències floreixen com plantes enfiladisses i ocupen la meva ment. He vist passar els segles per la terra, religions pel cel i vaixells pel mar. El mar, com l’enyoro… He vist coses fabuloses, i alhora, he vist algunes les quals maldo per oblidar. Recordo, per exemple, l’entremaliat Luci, que dibuixava originals figures de cavalls, o la bellíssima Primília, la mort de la qual vaig plorar amargament. Durant molt de temps vaig pensar que era immortal, però, un dia, va arribar el principi de la meva fi. El meu final va arribar una nit d’estiu. Sempre he pensat que la meva maledicció és el silenci, perquè vaig haver de presenciar com moria tothom. Un lleu tremolor em torna al present. No sé quant temps ha passat. Des que em vaig enfonsar en la foscor he perdut la noció del temps. Per la posició del raig de llum, han passat setmanes, potser mesos. No em sorprenc en absolut. El temps se’m fa molt curt. Un mes és una part molt petita del total de la meva vida. De cop, comencen a caure els murs de l’edifici que fa molt de temps que em protegeix. Com esgotats gegants, es precipiten cap al terra, on podran descansar, per fi. Una explosió de llum m’encega. A partir d’aquest moment, desenes de persones, com fugissers lemures, m’ajuden a tornar a la vida. Al cap d’un temps, però, em tornen a privar del sol, i em tanquen en una presó de pedra, on continuen reparant-me. No entenc res del que diuen. Podrien ser nous invasors que van conquerir la regió als bàrbars peluts? No ho sé. Ara que m’han ressuscitat, tindré temps per a conèixer-los i, si més no, els haig d’estar agraït. Només sé que fa temps que ve gent, de tant en tant, i admira la meva estructura. Espero que segueixi així. Sóc la vil·la, i he tornat a la vida.

Planta octogonal de Can Ferrerons. Foto d’Actium, Ramon Coll

“Sirena” al concurs de Sant Jordi de l’IPM

En el certamen clàssic del Concurs de Sant Jordi de l’institut Premià de Mar, “Sirena” ha obtingut el premi de poesia amb referències clàssiques.

Sirena

Melodia embriagadora,

dolça veu angelical.

Que encantes a tots els homes

amb el teu cant infernal.

Bellesa infinita,

que enamores innocents.

Que els atraus amb erotisme

fins que es tornen presoners.

Quan un navili s’apropa,

no vols deixar-lo escapar.

Ells intenten evitar-te,

ets el gran perill del mar.

Pocs mariners se salven

si escolten el teu cant.

Temptació irresistible,

Joc de seducció mortal.

Poema de Marta Serna Sánchez.

DSC_0242 Marta Serna

Sant Jordi 2014, premi de poesia amb referències clàssiques de l’IPM

Una pinzellada clàssica en el Dia Mundial de la Poesia

Avui, divendres vint-i-un de març, és el Dia Mundial de la Poesia. Per aquest motiu, la nostra professora de llengües clàssiques va proposar-nos que busquéssim un poema en grec o llatí i el portéssim a classe. M’agradaria compartir el poema grec que he escollit amb tots vosaltres.

H EΛΛΗΝΙΚΗΓΛΩΣΣΑ

 Ὅταν κάποτε φύγω ἀπὸ τοῦτο τὸ φῶς

θὰ ἑλιχθῶ πρὸς τὰ πάνω ὅπως ἕνα

ρυακάκι ποὺ μουρμουρίζει.

Κι ἂν τυχὸν κάπου ἀνάμεσα

στοὺς γαλάζιους διαδρόμους

συναντήσω ἀγγέλους, θὰ τοὺς

μιλήσω ἑλληνικά, ἐπειδὴ

δὲν ξέρουνε γλῶσσες. Μιλᾶνε

μεταξύ τους μὲ μουσική.

La llengua grega

Quan en algun moment me’n vagi d’aquesta llum,

m’enroscaré cap a dalt com un corrent que murmura.

I si per casualitat en algun lloc,

enmig dels blavosos passadisos,

trobo àngels, els parlaré grec, perquè

no saben llengües.

Parlen entre ells amb música.

 Nikiforos Vrettakos

Espero que us hagi agradat,

Cristina Collbatallé, alumne de grec i llatí de l’INS Anton Busquets i Punset.