Benvinguts aràcnids i aràcnides,
Tinc la intenció de presentar-me a tots vosaltres: el meu nom és Tit Livi i vaig néixer l’any 49 a.C a la ciutat de Patavium, fundada per Antenor. He crescut entre llibres i sempre he mantingut una curiositat constant per la història de la ciutat que trepitgen els meus peus, Roma. He de reconèixer que no em va ser fàcil presentar-vos el resultat de la meva recerca, però ara és davant de vosaltres la meva herència, Ab urbe condita (és a dir, des de la fundació de la ciutat).
No he trobat sensat obligar-vos a llegir 140 llibres, que és el volum de la meva obra, que comprèn la història de Roma des de l’any 753 a.C fins a la mort de Drus el Vell a l’any 9 d.C. No obstant, he decidit compondre un poema on sintetitzo els punts generals de la meva obra, d’aquesta manera tindreu un primer contacte amb l’obra Ab urbe condita i espero que un dia o altre, us animeu a llegir-la perquè és la meva immortalitat:
Ab urbe condita
Conec les intimitats de grans emperadors
he viscut al costat d’August i Claudi anys d’or,
Sumergit en llibres que parlen dels meus avantpassats,
he rescrit la història d’un imperi que no es perdrà.
Ab urbe condita, des de la fundació de Roma,
la corona de Numa és a l’inici del relat,
quan la monarquia era el poder sensat,
d’un gran savi i millor persona.
Però el temps dels homes bons s’abandona
quan el poder queda en mans dels guerrers,
reis com Tuli Hostili oblidaren que els homes són primers,
a les guerres i les campanyes que ompliren de sang Roma.
He escrit les històries dels emperadors
que succeiren els monarques, reis i alts senyors,
cent quaranta llibres no són suficients,
per parlar de les històries que Roma
ha viscut des dels seus jaciments.
El mite del fugitiu Eneas dóna peu a l’inici,
i la mort de Drus el Vell donà fi al relat en el solstici.
Dani Costa
2n de batx. Llatí
Què n’opineu? Jo ja he opinat aquí!.
Caram, Margalida, és tot un honor tenir editors del bloc tan il·lustres com Tit Livi. Ja sap ell que ha estat protagonista de la selectivitat d’enguany, no només a Llatí, sinó també a Història de l’Art, on ha sortit un quadre inspirat en l’episodi dels Horacis i els Curiacis?
En fi, Dani, trobo molt original el plantejament narratiu del teu apunt i espero que tot et vagi molt bé a final de curs.
Salue
Casualment, o no, els alumnes de segon de batxillerat vam començar aquest curs amb una traducció de Ab urbe condita que, per cert, hem va semblar força difícil. Crec que és molt interessant la relació de Tit Livi i la historiografia llatina, encara que aquest any ens ha dit la Teresa que no aprofundaritzarem gaire en Tit Livi perquè no ens toca llegir cap obra seva obligatoriament. Per últim, felicitar en Dani per la seva original exposició!
Salve Dani
Ostres noi, m’he quedat molt impressionat. Has tingut que treballar-hi força , oi? Nosaltres, els alumnes de llatí de INS Albéniz vam tenir que traduir un petit text de Ab urbe condita i em va resultar molt interessat. Sóc un gran amant de la poesia com de la història i vist la fusió que has fet mitjançant una base històrica fer un poema, no té desperdici!
Nosaltres l’estem començat ara mateix a estudiar. És tota una pena no llegir-lo aquest any, ja que tot el que sigui fets històrics n’entusiasmam molt. Això sí, tampoc vui desprestigiar al gran Virgili, ja que l’Eneida, tot i ser així com era, tenia una base històrica i també em va donar cert interès.
Jo crec, que és molt bona feina!! Enhorabona.
Jordi.
Penseu que la nostra intenció a l’institut és donar-vos la base perquè pugueu triar les vostres lectures futures. Ara no ho podem fer tot, però no us esteu més endavant d’endinsar-vos en els clàssics que us han atret. Sense lectures obligatòries, així, perquè sí…
M’encanta aquest article, sobretot el bé plantejat i escrit que esta, la frase ” espero que un dia o altre, us animeu a llegir-la perquè és la meva immortalitat ” la trobo bastant poética, per el fet de que amb immortalitat referint-se al llibre es com dir que aquesta opbra seva tan famosa entre els amants de l’història i els clàssic, sempre perdurarà, per tant, El nom d’aquest autor estarà vigent avui dia.
Salve!
En Tit Livi, o Titus Livius, va néixer al nord d’Itàlia, a Pàdua, al voltant de l’any 59 aC, i va ser un gran historiador.
Va ser un home amb una gran formació retòrica (art de parlar amb públic) i literària. Va investigar sobre l’obra dels primers historiadors romans, ja que volia donar una visió de la història de Roma, aproximadament des de l’origen fins a l’època d’August. Finalment va acabar escrivint al voltant de 142 llibres d’història, amb el títol de “Ab urbe condita” (des de la fundació de la ciutat), tot i que només n’han sobreviscut 35. Les característiques principals de la seva obra són l’ús de paraules poètiques.
Tit Livi era amic de l’emperador August, ja que en Tit Livi l’admirava perquè apreciava el talent d’August. Estava casat i va tenir quatre fills, va morir al 17 dC als 76 anys.
Ab urbe condita, descriu la història de Roma des del 753 aC fins a la mort de Drus Major l’any 9 dC. Els llibres I a X conten la història de Roma des de la seva fundació fins a les guerres samnites, mentre que els llibres XXI a XLV narren la Segona Guerra Púnica i el final de la guerra contra Perseu de Macedònia. Entre les seves pàgines es troba la primera ucronia (història alternativa) coneguda: Titus Livi imaginant el món si Alexandre el Gran hagués iniciat les seves conquestes cap a l’oest i no cap a l’est de Grècia.
Salve!
Molt original el poema!
Tit Livi, va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua) el 59 aC. Era amic d’August i va induir a Claudi a dedicar-se a la composició històrica. Va viure la major part de la seva vida a Roma i va tenir dos fills, tot i que algunes fonts confirmen que en va tenir quatre. El títol de la seva obra més famosa, Ab Urbe Condita (“Des de la fundació de la ciutat”), descriu la història de Roma des del 753 aC fins a la mort de Drus Major l’any 9 dC. En aquetsa obra, Tit Livi barreja la narració amb els fets històrics. En les seves obres Tit Livi feia servir un estil poètic i arcaic. Ab Urbe Condita estava format per 142 llibres, dels quals nomès en van sobreviure 35. Va morir a Pàdua l’any 17 dC quan tenia 76 anys.
Salve!!
“Ab urbe condita” significa des de la fundació de la ciutat, és a dir, des de la fundació de Roma.
“Ab urbe condita” estava format originalment per 142 llibres escrits per Tit Livi, dels quals sols n’han sobreviscut 35: de l’1 al 10 i del 21 al 45, amb algunes llacunes en els llibres del 40 al 45. Aquí he trobat una pàgina on estan els llibres online i es poden descarregar: http://tlivio.260mb.com/index3.html
He trobat interessant que Tit Livi no dóna una interpretació política de la història, sinó que intenta comprendre els fets des de la psicologia dels personatges.
Aquest va ser un important persontage en la historia de Roma,Tit Livi, va fe la obra Ab,urbe condita(des de la fundació de Roma).Des de l’any 753 aC de Eneas fins el 9 dC del Dus el vell. Aquesta obra parla de les intimitats de grans emperadors d’August i Claudi.
L’obra comença des de la fundació de Roma , la corona de Numa és l’inici del relat quan aquest es mor, el ppoder quedar en mans dels guerrers, reis com uli Hostili.Tit Livi ha escrit les històries dels emperadors que succeiren els monarques.
A mi personalment penso que Tit Livi en el llibre “ Ab vrbe condita “ tè una visiò pesimista , ja que en l’época que està vivint ès una época de transiciò entre la República i l’Imperi i això fa que n’hi hagi conflictes com guerres ..
Resposta exercici 4 opció A exàmen Prova d’Accès:
Titus Livi o Tit Livi (Titus Livius) va viure entre el 59aC i el 17dC. Va nèixer a Pàdua (Patavium). Procedia d’una familia de l’elit municipal, però no va viatjar a Roma fins a l’edat adulta. Visqué gairebe sempre a Roma tot i que va torna a Pàdua al final de la seva vida, on va morir amb 76 anys. A Roma es va guanyar l’amistat de l’emperador August. Les seves idees erem clarament republicanes, pet tant, oposades a les de l’emperador.
El títol de la seva obra més famosa és: Ab urbe condita (des de la fundació de la ciutat). L’obra descriu la història de Roma des del 753aC fins la mort de Drus Major l’any 9dC. Té com objectiu relatar tots els fets de la història de la ciutat.
L’obra constava de 142 llibres, només 35 n’han sobreviscut fins als nostres dies. Els llibres I fins el X narren la història de Roma des de la seva fundació fins a les guerres somniles, mentres que els llibres XXI fins el XLV narren la segona Guerra Púnica i el final de la guerra contra Perseu de Macedònia.
Per redactar l’obra, Tit Livi, va usar com a fonts a un autor grec anomenat Polibi i historiadors com ara Cató i Juli Cèsar.
Salve!
Titus Livi va escriure la col·lecció de llibres Ab Urbe Condita que significa “des de la fundació de la ciutat”, i que es refereixen a la ciutat de Roma, que es va fundar el 753 aC.
Hi ha un total de 142 llibres, però només n’han sobreviscut 35 que els llibres I a X expliquen la història de Roma des de la seva fundació fins a les guerres samnites i que els llibres XXI a XLVexpliquen la Segona Guerra Púnica i el final de la guerra contra Perseu de Macedònia.
Actualment estic fent el meu treball de recerca, utilitzant alguns textos de “Ab urbe condita” i he trobat una pàgina web on es poden trobar els 35 llibres trobats, en la seva versió original en llatí: http://www.thelatinlibrary.com/liv.html
Crec que aquet llibre és molt interessant i ha ajudat a molts historiadors i arqueòlegs a saber més coses sobre Roma i la època en que estan escrits.
Aquí deixo la resposta de l’exercici 4 opció A exàmen Prova d’Accès de les PAU 2012-2013:
Livi va viure probablement entre el 59 aC i el 17 dC; va néixer a
Pàdua i procedia d’una família acomodada de l’elit municipal; no va anar a
Roma fins a l’edat adulta i allí es va guanyar l’amistat de l’emperador August; a
diferència de la majoria d’historiadors romans, no va dedicar-se a la política.
Malgrat la seva familiaritat amb August no va entrar mai a formar part dels
cercles literaris de l’època. Les seves idees eren clarament republicanes, per
tant, oposades a les d’August; en canvi, fou un gran defensor de les reformes
que va emprendre l’emperador pel que fa a la regeneració moral de la societat.
La seva única obra, que pertany al gènere de la historiografia, es titula Ab urbe
condita i té com a objectiu relatar tots els fets de la història de la ciutat i de
l’imperi naixent des de l’època mítica fundacional fins a l’època contemporània
de l’autor. L’obra constava de 142 llibres, que Livi va anar publicant per
entregues (probablement de deu en deu), dels quals ens n’han pervingut amb
prou feines trenta cinc. En el pròleg de l’obra l’autor explicita els objectius
particulars de la seva obra: a) recordar les accions del principal poble del món,
b) descriure els homes i la forma de vida que havia conduït Roma a la glòria a
què havia arribat i a la posterior decadència moral, representada sobretot pel
període de les guerres civils i c) col•laborar amb l’acció reformadora d’August.
És clar, doncs, que Livi pretén un doble objectiu, didàctic i ètic. La història ha
de relatar els fets de la forma més objectiva possible i alhora ho ha de fer per
servir d’ensenyança a les generacions futures.
Salve.
La carta de presentació i el poema m’han agradat molt. La frase “Ab Urbe Condita significa “Des de la fundació de la ciutat” i és una obra molt extensa de l’autor Tit Livi. Durant el primer trimestre vàrem traduïr un fragment d’aquesta obra.
Vale.
Tit Livi va viure entre el 59 aC i el 17 dC; va néixer a Patavium (Pàdua) i procedia d’una família acomodada de l’elit municipal; no va anar a Roma fins a l’edat adulta i allí es va guanyar l’amistat de l’emperador August; a diferència de la majoria d’historiadors romans, no va dedicar-se a la política. Malgrat la seva familiaritat amb August no va entrar mai a formar part dels cercles literaris de l’època. Les seves idees eren clarament republicanes, per tant, oposades a les d’August; en canvi, fou un gran defensor de les reformes que va emprendre l’emperador pel que fa a la regeneració moral de la societat. La seva única obra, que pertany al gènere de la historiografia, es titula Ab urbe condita i té com a objectiu relatar tots els fets de la història de la ciutat i de l’imperi naixent des de l’època mítica fundacional fins a l’època contemporània de l’autor. En el pròleg de l’obra l’autor explicita els objectius particulars de la seva obra: recordar les accions del principal poble del món, descriure els homes i la forma de vida que havia conduït Roma a la glòria a què havia arribat i a la posterior decadència moral, representada sobretot pel període de les guerres civils i col•laborar amb l’acció reformadora d’August. Tit Livi pretén un doble objectiu, didàctic i ètic. La història ha de relatar els fets de la forma més objectiva possible i alhora ho ha de fer per servir d’ensenyança a les generacions futures.
Salve.
Un bon article. He cercat informació sobre Tit Livi i he trobat que fou un historiador romà nascut a Pàdua (Patavium) vers el 59 a.C. Titus Livi posseïa fortes conviccions republicanes. Era amic personal i persona de consideració de la cort de l’Emperador August, el qual va protegir i donar el seu suport per apreciar el seu talent. Se’l coneix especialment per la seva obra Ab Urbe Condita, que en llatí vol dir “Des de la fundació de la ciutat”. Va viure gairebé sempre a Roma, però durant l’últim període de la seva vida va tornar a Patavium on finalment va morir al 17 d.C. quan tenia 76 anys. Era casat i tenia almenys dos fills (probablement quatre), un d’ells una filla, casada amb Luci Magi, un retòric, segons Sèneca. Era tan popular que fins i tot es diu que un gadità va viatjar a la seva ciutat amb l’únic propòsit de veure’l i que un cop fet se’n va tornar.
Vale.
Pingback: Ròmul i Rem (1961), de Sergio Corbucci | La cinta de Νίκη
Pingback: Titus Livius, scriptor historicus: Ab urbe condita | Aracne fila i fila
Salve!
Tit Livi va néixer a Patavium, actual Pàdua, l’any 59 aC i va morir l’any 17 dC a Pàdua. Tit Livi tenia bona relació amb August i Virgili.
Va estudiar filosofia i retòrica però sobretot es va dedicar a la història. Va escriure Ab urbe condita ( des de la fundació de la ciutat), la qual li va ocupar més de quaranta anys de la seva vida.
Tit Livi es va casar i va tenir dos fills i una filla, un dels fills va morir perquè tenien el mateix praenomen, cosa que estava prohibit si els dos germans eren vius.
Ab urbe condita: comença des de la fundació de Roma, any 753 aC fins al 9 aC. L’obra estava composta per cent quaranta-dos llibres, però només es conserven trenta-cinc.
En l’ obra es parla del naixement de Ròmul i Rem, del regnat de Roma i dels set reis de la ciutat. Els reis de Roma estaven dividits en dos grups, els sabins i els etruscs. Els sabins eren: Ròmul; Numa; Tul·lus Hostili i Anc Marci. I els reis etruscs eren: Tarquini Prisc; Servi Tul·li i Tarquini el Superb.
En l’obra a part de parlar dels reis també, explica històries com el rapte de les sabines, d’Horacis i Curiacis, la violació de Lucrècia entre altres.
A partir de l’obra de Tit Livi, molts artistes es van inspirar amb els temes i van realitzar les seves obres, com per exemple el pintor Jacques- Louis David va representar el Jurament dels Horacis i el Rapte de les Sabines.
Vale 🙂