
August de Prima porta (20 aC). Museus Vaticans, Roma. [Font: Viquipèdia]
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
Octavius Augustus, com ja sabeu, va ser el primer emperador romà al segle 27a.C. Amb la mort de Juli Cèsar i una vegada acabada la República, Octavi August va iniciar el sistema polític conegut com a Principat o Alt imperi. Dominava totes les institucions de l’Estat (Senat, magistratures i els comicis), com ja va passar a la monarquia, i ràpidament va obtenir el control civil, militar i religiós. La seva forma de política exterior va ser coneguda per la seva tasca pacificadora i, pel que fa a l’interior, va dictar una sèrie de reformes dins l’administració que van canviar el futur de Roma.
INTRODUCCIÓ
Nebot i hereu de Cèsar, Gai Juli Cèsar Octavià (Roma 23 de setembre 63 aC – Nàpols 19 d’agost de 14 dC) s’imposà a la Tercera Guerra Civil Romana que hi hagué després de l’assassinat de Cèsar l’any 44 aC. Des de l’any 31 aC governà l’imperi de facto, tot i que fins l’any 27 aC no rebé el títol de princeps de la República per part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia. Sota el lema de re-instaurar la República ell conduí, de fet, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual es coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.
EL SEU PERÍODE
El començament del govern de’Octavi August va ser el 2 de setembre de l’any 31 aC, el fi del seu comandament es va donar el 19 d’agost de l’any 14 dC i va tenir com a successor Tiberi. Es va fer públic el testament de Cèsar i es va reconèixer que Octavi seria el seu hereu. Amb 18 anys va ser menystingut pels seus rivals, principalment per Marc Antoni, que el tractava de nen petit, però això no va semblar frustrar-lo, ja que va buscar el suport entre els veterans de Cèsar i va remarcar la seva condició d’hereu. Va guanyar simpaties en impulsar el compliment del que va dictar Cèsar en el seu testament sobre el apartat diners, que era que repartirien la fortuna obtinguda per César entre el poble i els soldats, diners que Marc Antoni pretenia quedar-se. Entre els seus primers passos era molt important mantenir el caràcter diví del seu pare adoptiu. Octavi, aprofitant la baixa popularitat que tenia Marc Antoni entre els partidaris de Cèsar a causa dels seus abusos i els seu apropament al senat, va guanyar la seva primera victòria. Aleshores Antoni va acusar Octavi de conspirar contra ell i organitzar el seu assassinat; Octavi en va demanar proves i començaria així un enfrontament entre els dos.
Al cap d’un temps Octavi volia incrementar el seu poder per venjar la mort del seu oncle, Cèsar. Per altra banda, podia complaure els desitjos de venjança dels veterans de Cèsar. Per aquesta raó va començar una sèrie de persecucions i una matança contra els republicans, anul·lant l’amnistia als assassins de Cèsar. També va distribuir els diners del tresor al seu exèrcit i això va fidelitzar encara més el seus soldats.
L’aliança de Marc antoni amb Cleòpatra va acabar d’allisar el camí d’Octavi cap al poder.
FONTS
- Article de Marc cortés a Aracne fila i fila
- Wikipedia
- Imperium.org
Andrea Salas
1r batxillerat INS Isaac Albéniz
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » “Rei publicae finis - Dramatis personae”
Crec que també caldria tenir present l’entrada sobre Octavi August de l’alumna de l’INS Cristòfol Ferrer Laura Galán al Google maps d’Emperadors romans.
Gràcies Margalida=)
Doncs, jo us convido a complementar (si voleu) el google maps amb els emperadors que encara queden, però igualment, gràcies per ampliar la informació.
L’article de la Laura, en efecte, és un bon complement del de l’Andrea, o el de l’Andrea és un bon complement del de la Laura. Gràcies per convidar-nos al Google maps d’emperadors. Ja està molt ple, però a veure si algun dels alumnes de Badalona hi pot incorporar algun emperador que falti. Ara estem fent l’imperi, potser algú s’hi anima…
Va ser una bona exposició la de l’Andrea, encara que, comparada amb les altres em va semblar curta, però va estar molt bé 🙂
Aveee
si, crec que la meva exposició sem va fer curta, tot i que crec que per no sabermo massa no em va sortir pas malament…
Per cert Teresa a la wiki as posat l’enllaç d’aquest article “andrea Salas” i sobra una S
valeeeee
pd2: aqui també has publicat l’article posat salaS
no passa res es un error comú que comet molta gent hahah VALEEE
Andrea, gràcies per avisar-me de l’error. Tot i que no és greu, cadascú es diu com es diu i ara ja ho tens arreglat…
Ave!!
Em va semblar una exposició molt interessant encara que l’Andrea estava una mica nerviosa.
Ho comento ara perquè m’acabo d’adonar que l’article estava publicat.
Em va semblar interessant, especialment, perquè jo vaig tractar el tema de Juli Cèsar i aquest, era l’oncle d’Octavi August. A més, Octavi va ser el successor de Cèsar després de la seva mort.
Com a curiositat, m’ha impactat que Octavi August tingués una política exterior basada en la pacificació, ja que la majoria de governants romans anteriors a ell, es basaven, per contra, en la violència.
Bon treball Andrea!
Vale!!
Pingback: La cursa per rememorar la mort d’August | Aracne fila i fila
Pingback: Adolescents llegint Aduléscens | Aracne fila i fila