De Ovidio poeta

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona, una ciutat del centre d’Itàlia, el vint de març del 43 aC; era, per tant, contemporani del gran poeta Virgili. Pertanyia a una família benestant de l’ordre eqüestre que l’envià a Roma per completar la seva educació i formar-se en l’art de la retòrica. Va fer un viatge d’estudis a Grècia i va visitar Egipte, Àsia Menor i Sicília. De tornada a Roma, va exercir alguns càrrecs públics, però aviat es consagrà íntegrament a la poesia. Va pertànyer al cercle literari de Messala, grup que no compartia els objectius polítics de l’emperador August. Allà va conèixer altres poetes de l’època, entre els quals cal destacar Tibul i Properci, que van influir en la seva poesia. Aviat Ovidi es va convertir en un poeta d’èxit, fins que August va desterrar-lo, l’any 8 dC a Tomis (l’actual Costança, a Romania), que llavors era una colònia romana situada a la riba occidental del mar Negre, un lloc inhòspit per a un romà. Les causes del desterrament mai no han estat clares. El mateix Ovidi hi fa referència i esmenta un error i un poema obscè. Sembla que l’error té a veure amb el fet que es va veure implicat en una conspiració de la família imperial sobre la successió d’August, o bé amb els adulteris de les dues Júlies, la filla i la néta de l’emperador, totes dues també desterrades. Pel que fa al poema, es tracta de l’Art amatòria, que pel seu contingut eròtic i sensual va molestar August, que intentava reconduir la societat de l’època cap als valors tradicionals romans. August mai no va perdonar Ovidi, que va morir a l’exili, l’any 17 o 18 dC.

OBRA


La major part de les obres d’Ovidi pertanyen al gènere de la poesia elegíaca, escrita en dístics elegíacs (un hexàmetre i un pentàmetre), i les seves composicions expressen els seus sentiments més íntims, com ara la pena, l’amor, la tristesa, l’enyorament… També va escriure poesia èpica, escrita en hexàmetres.

La seva primera obra és un recull de poemes amorosos, els Amors, que canten les relacions del poeta amb una tal Corinna, un personatge fictici que pren el nom de la poetessa grega de Tànagra. Les Heroides són vint-i-una cartes, quinze escrites per heroïnes mítiques als seus amants absents. L’Art amatòria és un poema didàctic per a amants; la seva temàtica s’ha posat en relació, com hem vist, amb les causes que van motivar el seu desterrament. També va escriure Receptes de bellesa, un curiós receptari de bellesa femenina, i Remeis a l’amor, on explica com un es pot defensar de la passió amorosa i els mals d’amors.

De la poesia elegíaca, Ovidi va passar a la poesia èpica. Aquest cop de timó el va portar a la mitologia grega i a les antigues tradicions romanes; va compondre dos grans poemes didàctics: les Metamorfosis  i els Fastos, un poema inacabat, a causa del seu desterrament i posterior mort, sobre les festes del calendari romà.

Recordeu Narracions de mites clàssics? És una adaptació de les Metamorfosis, de fet, el poema més important d’Ovidi, acabat el 7 dC, just un any abans de ser desterrat. És una obra sensual i imaginativa. Ovidi volia que fos immortal i, de fet, ha esdevingut l’obra mestra de la poesia narrativa universal. Les Metamorfosis formen un conjunt de quinze llibres, escrits en hexàmetres, amb unes dues-centes cinquanta llegendes mitològiques que se succeeixen, sense pausa i per imperatiu literari, en el temps des dels orígens del món fins a la l’apoteosi i transformació de l’ànima de Juli Cèsar en estel. L’argument comença amb l’ordenació del caos inicial, la creació de l’univers i l’aparició dels déus i dels homes; continua amb la victòria dels déus olímpics contra els gegants; el diluvi universal; el mite de Deucalió i Pirra, els únics humans supervivents; i a partir d’aquí se succeeixen un reguitzell d’històries mitològiques i metamorfosis relacionades amb divinitats, herois i mortals que es transformen en animals, vegetals i minerals. I així fins a arribar a les vicissituds de la guerra de Troia i, després de la destrucció de Troia, amb l’arribada de l’heroi Eneas a Itàlia, continua amb el cicle de mites romans fins a la deïficació de Juli Cèsar. Cal cercar les fonts mitològiques d’Ovidi en tota la tradició literària anterior: Homer, Hesíode, els poetes tràgics grecs i els hel·lenístics Teòcrit, Apol·loni de Rodes i Cal·límac. Les metamorfosis ja eren un tema conegut en la literatura grega, però s’havien desenvolupat com a relat autònom sobretot en Nicandre de Colofó (segle III aC) i en Parteni de Nicea (segle I aC). Segons Ovidi, les Metamorfosis era una obra inacabada. Considerava que el text no estava del tot polit fins al punt que va decidir cremar el manuscrit de l’obra abans de partir cap a l’exili. El poema es va poder publicar a partir de les còpies que els seus amics havien conservat.

En el seu viatge a l’exili, torna a l’elegia tot abandonant la temàtica amorosa, i comença a escriure Tristes, cartes sense un destinatari determinat, que contenen passatges autobiogràfics. Les Pòntiques són un grapat d’elegies de súplica, de nostàlgia, adreçades a parents, a amics, a l’emperador i a personatges ficticis per tal d’implorar el perdó d’August i del seu successor Tiberi. Va escriure altres obres, entre les quals cal destacar Ibis, una invectiva plena de mitologia contra un enemic anònim al qual acusa de ser el responsable dels seus infortunis, i Halièutica, un tractat d’autoria discutida sobre els peixos i la pesca.

Gràcies a la seva fama, la seva obra, variada i amplíssima, s’ha conservat pràcticament sencera. Entre les obres perdudes, cal destacar una tragèdia, Medea. Ha aconseguit amb escreix, allò que desitjava al final de les Metamorfosis “Viuré en la fama per tota l’eternitat, si és que són certs els presagis dels poetes”.

RESPONDE LATINE: De Ovidio poeta

1. On i quan neix Ovidi?

2. On va anar a estudiar?

3. Què li deia el seu pare, quan Ovidi volia estudiar ars poetica, en comptes d’ars oratoria?

4. Quins poetes va conèixer Ovidi a Roma?

5. Quines obres va escriure i de què tracten?

6. Qui el va desterrar i per què?

7. Quines obres va enviar als seus amics  des del seu exili?

8. Quan i on va morir?

 

113 thoughts on “De Ovidio poeta

  1. Pingback: Ara que ha tornat Demofont | Aracne fila i fila

  2. Pingback: Orfeu i les Mènades | Aracne fila i fila

  3. Alina Roman

    Salve!

    Ovidi va néixer a Sulmona, una ciutat del centre d’Itàlia, el vint de març del 43 aC i va ser un gran contemporani de Virgili. Va pertànyer al cercle literari de Messala que era contrari als cercles polítics de l’emperador August. Va anar a estudiar a Grècia, va visitar Egipte, Àsia Menor i Sicília.El pare estava en contra i volia que ell estudiès ars oratoria en el seus trajectes va conèixer a grans poetes com Tibul i Properci, que van influir en la seva poesia. Les obres d’ Ovidi , la major part d’elles pertanyn al génere de la poesia elegíaca, escrita en dístics elegíacs (un hexàmetre i un pentàmetre), i les seves composicions expressen els seus sentiments més íntims, com ara la pena, l’amor, la tristesa, l’enyorament… També va escriure poesia èpica, escrita en hexàmetres , va escriure Les Heroides , L’Art amatòria , Remeis a l’amor i dos grans poemes didàctics: les Metamorfosis i els Fastos. August el va desterrar degut a un error que té a veure amb el fet que es va veure implicat en una conspiració de la família imperial sobre la successió d’August, o bé amb els adulteris de les dues Júlies, la filla i la néta de l’emperador, totes dues també desterrades. Les Pòntiques són un recull d’elegies de súplica, de nostàlgia, adreçades a parents, a amics, a l’emperador i a personatges ficticis per tal d’implorar el perdó d’August i del seu successor Tiberi. August mai no va perdonar Ovidi, que va morir a l’exili, l’any 17 o 18 dC.

  4. gimenez.judit

    Salve!
    Ovidi va nèixer a Sulmona l’any 43aC. Va anar a marxar a viure a Roma per formar-se en la retòrica, i va fer un viatge d’estudis a Grècia. El pare volia que Ovidi estudiés ars oratoria però Ovidi es va fer amb molts poetes de l’època com Tibul i Properci de manera que s’encaminà més aviat a l’art de la poètica. D’aquesta manera Ovidi va escriure obres com L’art amatoria o Remeis a l’amor de temàtica amorosa, Les metamorfòsis i els Fastos i Tristes i les Pòntiques de temàtica elegíaca. August el va exiliar perquè es sospitava que havia comès adulteri amb les dues Júlies, de la familia de l’emperador. Des de l’exili va escriure les Pòntiques adreçades a familiars, amics i l’emperador. Finalment Ovidi mor a l’exili l’any 17 dC a Tomis.

  5. Pingback: Narracions de mites clàssics i la seva pervivència lèxica | L'univers clàssic dels nostres mots

  6. Rebeca Barroso

    Salve!!

    Ovidi va neixer a Sulmona l’any 43aC, fou un poeta romà que va escriture sobre temes d’amor, dones abandonades i transformaciones mitològiques. Se’l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina. Ovidi va ser àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesía, molt imitada durant el final de l’Edat Antiga i l’Edat Medieval, va tenor una influència decisiva en l’art i literatura d’Europa durant molts segles. El seu pare volia que estudiés “ars oratoria” però Ovidi es va estudiar art de la poètica. Va morir el 17 o 18 dC Tomis, Escítia Menor, Imperi Romà (actual Constanţa, Romania).

  7. Pingback: Apol·lo i Dafne, de Bernini | El Fil de les Clàssiques

  8. Pingback: Kahoot: Ars amandi d’Ovidi | Aracne fila i fila

  9. Pingback: Ja has llegit Narracions de mites clàssics? | El fil del mite grec

  10. Pingback: Pervivència del mite de Dànae en l’art: Ticià | El fil del mite grec

  11. Pingback: Formulari de Narracions de mite clàssics | El fil del mite grec

  12. Pingback: Venus i Adonis de Shakespeare al Teatre Goya | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *