Octavi August era el nebot de Juli Cèsar, aquest últim s’encarregà de la seva educació i el proclamà hereu de les seves propietats i dels seus càrrecs polítics. L’any 44 aC Juli Cèsar fou assassinat i llavors esclatà la tercera guerra civil romana (43-42 aC). Aquest conflicte va enfrontar els pro-Juli Cèsar i els assassins d’aquest.
L’assassinat del Cèsar de Karl von Piloty, pintat l’any 1865.
El conflicte acabà amb la formació del Segon Triumvirat, format per Octavi August, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid, l’any 40 aC. Octavi dirigeix els territoris occidentals romans, Marc Antoni s’encarrega dels territoris orientals i Marc Emili Lèpid es queda amb l’Àfrica romana. Durant aquest període, Marc Antoni reforçà les relacions amb Egipte, una província romana asiàtica, gràcies a l’estreta relació que mantenia amb Cleòpatra. A més a més, Octavi no va ajudar Marc Antoni durant els conflictes amb els parts. El 32 aC el senat va treure els poders a Marc Antoni i va declarar la guerra a Egipte: la quarta guerra civil romana havia esclatat. Aquest conflicte acabà el 30 aC amb el suïcidi de Marc Antoni i Cleòpatra. Octavi va guanyar el conflicte i va annexar el territori d’Egipte a Roma. Finalment el 27 aC Octavi es va proclamar Imperator Caesar Augustus. Aquest seria l’inici de l’imperi romà.
Bust de Cleòpatra VII del segle I aC, conservat a l’Altes Museum de Berlín.
L’emperador August concentrava tots els poders polítics, militars i religiosos (Pontifex Maximus). A més a més era cònsul, càrrec que li permetia controlar el senat i l’elecció de magistrats; de fet ell era el primer dels senadors (Princeps Senatus). L’imperi conservava les províncies romanes conquerides durant l’etapa de la república.
Bust d’August durant el seu regnat (segles I aC- I dC). Conservat al Museu de Glyptothek de Munic.
Durant l’època d’August, va eclosionar un vessant literari de l’elegia grega que tractava temes exclusivament amorosos i eròtics. Durant els cinquanta anys del regnat d’August, l’elegia va arribar al seu punt culminant, tant en producció com en qualitat. Aquest punt culminant de l’elegia romana va ser una de les conseqüències del programa polític i cultural d’August. L’emperador volia regenerar la població romana i que aquesta recuperés els valors tradicionals i la moral que havia anat perdent a l’època de la república, durant la qual molts romans es van enriquir fàcilment. Per aconseguir els canvis socials i culturals que es proposava, es van crear cercles d’artistes, els quals estaven protegits per homes enriquits i majoritàriament propers a August, els cercles més coneguts van ser el de Mecenes i el de Messala Corví.
Mecenes era un home molt ric i refinat, conseller de confiança i amic de l’emperador August. Mecenes acollia poetes d’origen més aviat humil i per tant sense gaires recursos econòmics, a canvi els poetes es comprometien a ser fidels al règim de l’emperador August. Del nom de “Mecenes” va sorgir el mot de “mecenes”: persona rica que participa generosament en els projectes dels artistes. Properci va formar part d’aquest cercle d’artistes juntament amb Virgili i Horaci.
Messala Corví també era un home enriquit, però no havia d’ajudar econòmicament els seus protegits ja que aquests ja disposaven de recursos monetaris. També cal afegir que el cercle de Messala Corví estava menys vinculat a la política d’August. Ovidi i Tibul pertanyien a aquest cercle d’artistes juntament amb Sulpícia.
Però en aquest apartat tractarem exclusivament els poetes romans més significatius que van conrear l’elegia, aquests van ser: Ovidi, Corneli Gal, Tibul i Properci.
Bust de Gai Cilni Mecenes, segle I aC. Localització: Irlanda.
– L’escriptor i polític Publi Ovidi Nassó va néixer el 43 aC a la ciutat de Sulmo (Sulmona, a la Itàlia interior), i va morir a l’exili a la costa occidental del mar Negre (actual Constança romanesa) el 17 o 18 dC. Ovidi va passar a formar part del cercle literari de Messala, contraris al regnat de l’emperador August.
L’estreta unió amb sobretot els poetes Tibul i Properci que també pertanyien al cercle literari de Messala, va comportar un gran èxit i reconeixement social però també la pèrdua de la confiança de l’emperador August que el desterrà l’any 8dC a la costa occidental del mar Negre, on moriria anys després. Aquest menyspreu del descendent de Venus va ser causat per la poesia tan provocadora que escrivia August i que indirectament va influenciar a la filla i a la néta de l’emperador a cometre un adulteri i que en general corrompia els valors tradicionals romans que August volia recuperar. També es rumorejava una possible conspiració envers l’imperator.
Podem dividir l’obra d’Ovidi en cinc grups tenint en compte la seva temàtica: poesia elegíaca d’amor, poesia didàctica d’amor, poesia èpica, poesia didàctica patriòtica i poesia elegíaca d’exili. Les obres més famoses són Les Metamorfosis i L’Art d’estimar. Les Metamorfosis (8dC) recullen la major part de la mitologia grega i romana (obres d’Homer, d’Hesíode, Apol·loni de Rodes…), encara que Ovidi assegurés que no estava acabada. L’Art d’estimar (2aC) consisteix en un “manual” d’amor, un conjunt de consells de com galantejar i portar correctament una vida en parella.
“Aeacidae Chiron, ego sum praeceptor Amoris” (Com Quiró va ser per Aquil·les, jo sóc el mestre de l’amor).
Estàtua commemorativa d’Ovidi a Constança (antiga Tomis, on el poeta es va exiliar), a Romania. Esculpida per Ettore Ferrari, l’any 1887.
– El poeta, orador i general romà Corneli Gal va viure entre el 69 aC i el 26 aC aproximadament. Era fill d’un libert i va començar a escriure poesia a l’edat de vint anys amb una gran acceptació social, inclosa la del que seria el primer emperador romà: August. L’emperador August va emportar-se a Corneli a diverses expedicions amb ell i el va proclamar triumvir d’uns territoris africans que pertanyien a l’imperi.
Corneli Gal va dirigir un destacament militar durant la batalla d’Àccium, el 31 aC, durant la quarta guerra civil romana, que va finalitzar amb la proclamació d’August com emperador. Ovidi el considerà un dels grans poetes elegíacs romans. Corneli Gal va escriure quatre obres elegíaques anomenades Amores, dedicades a Cytheris, una actriu de mims de l’època que era la seva amant. L’obra de Corneli va significar una gran influència per altres poetes com Ovidi, Tibul o Properci; però a la vegada la major influència de l’elegíac va ser Euforió de Calcis. També es conserven un pentàmetre (“uno tellures diuidit amne duas”) i un papir amb nou línies (Et redit ad nihilum quod nihil ante fuit). Corneli Gal no només va ser admirat com a poeta, sinó també com a orador, es coneixen les seves obres In Pollionem i In Alfenum Varum.
Bust de Corneli Gal, segle I aC.
– El poeta elegíac Albi Tibul va néixer el 55 aC i va morir el 18 aC. La seva família, que procedia de l’ordre eqüestre, havia perdut gran part de la seva fortuna i propietat arran dels conflictes interns a Roma durant el primer segle abans de Crist. Tibul era gran amic d’altres poetes com Messal·la, Properci, Ovidi, Horaci o Virgili.
La temàtica de l’obra de Tibul és l’amor malaltís i romàntic, el rebuig a la guerra, la mort, la riquesa i el comerç, la tranquil·litat de la vida camperola… L’estil de Tibul és més bé clàssic per la seva claredat i la manca d’ornamentació mitològica alexandrina.
S’han conservat dos llibres elegíacs de Tibul, els quals inclouen altres creacions literàries del cercle de Messal·la, al qual pertanyia.
– El primer d’ells tracta d’una noia plebeia anomenada Dèlia, de qui Tibul estava enamorat i volia que fos la seva amant. Malauradament Tibul no va aconseguir enamorar Dèlia.
– El segon llibre consisteix en un recull de sis poemes dedicats a Nèmesi, una nova amant del poeta. Tibul va jugar amb el nom de la dona i el de la deessa de la venjança, Nèmesi. Es dubta de l’existència de Nèmesi, tot i que possiblement va ser una cortesana que seduí Tibul quan Dèlia el va rebutjar.
Tibul a casa de Dèlia de Lawrence Alma-Tadema, pintat l’any 1866.
– Sext Aureli Properci va viure cap l’any 50 aC i el 15 aC. La seva família (de rang eqüestre) va perdre grans quantitats de terres quan Properci encara era un nen, tot i així va poder anar a estudiar a Roma, on va conèixer a altres poetes com Ovidi. També s’hi va enamorar, concretament de Cíntia; una modista, dansaire, poetessa i música. Cíntia va ser l’amor de la seva vida, però després de la seva mort, Properci va unir-se a Licínia, una altra amant.
L’estil de Properci es basava en la imitació de la poesia neotèrica alexandrina i de l’obra de Cal·límac. L’amor que Properci tracta és melancòlic i tràgic, envejós i desesperançador. L’obra de Properci consisteix en quatre llibres elegíacs, tres dels quals estan dedicats a l’amor que sentia cap a Cíntia.
“Cynthia prima suis miserum me cepit ocellis,
contactum nullis ante cupidinibus.”
(“Cíntia primer em va captivar miserable amb els seus ulls,
jo que encara no havia estat tocat per Cupido”)
Properci i Cíntia a Tivoli de Auguste Jean Baptiste Vinchon, pintat l’any 1815.
Què opineu d’aquests quatre poetes elegíacs romans? Us agraden els temes que tracten? Creieu que a l’actualitat l’elegia amorosa hi té cabuda? Quins corrents literaris i artístics al llarg de la història s’han influenciat de l’elegia romana? Preferiu l’exaltació o la moderació dels sentiments?
Laia Muñoz Osorio
2n Batx Llatí i Grec
Laia, crec que has tret un gran profit d’assistir a la conferència del professor Javier Velaza! El teu apunt serà d’un gran ajut als companys i companyes de llatí de segon.
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Suadela Venusque en la música actual
Pingback: La pervivència de l’elegia grega en l’elegia romana | Literatura grega a escena
Salve.
Felicitats de tot cor Laia. Novament t’has tornat a superar. Destaco sobretot la traça que has tingut alhora d’estructurar les idees principals i la senzillesa de l’escrit, ja que des del meu punt de vista, no costa d’entendre.
Vale.
Salvete!
Ara que els alumnes de 2n de batxillerat ens estem preparant l’examen final de llatí he de dir que aquest article ens anirà molt bé per tal d’estudiar l’apartat del cercle de poetes de l’època d’August!
És molt curiós com molts dels temes escrits en aquella època encara són vigents en la nostra.
Valete!
Pingback: La pervivència dels gèneres literaris grecs en la literatura occidental | Literatura grega a escena
Aquest article , és un article, llarg i costós de llergir-lo tot, ho he de confesar, però un cop llegit he de dir que és un article molt didàctic i d’una gran utilitat per estudiar, especificament els poetes que em són d emolta utilitat, pero tal de aprovar aquesta asignatura,per tant felicitó a l’escriptor d’aquest article peor al bona estructuració de l’article i pero fer possible que sigui més facil aprendre coses sobre aquests poetes de l’época d’august.
Salve!
Aquests poetes elegíacs ens han deixat un gran llegat, per exemple l’ars amatoria d’Ovidi, que han servit de referència a molts autors posteriors. Personalment, ens agraden els temes que tracten (amor i erotisme). Hi ha molts llibres d’aquest gènere actualment. Un poeta que recull aquesta pervivència de poesia amorosa és Juan Ramon Jimenez o Garcilaso de la Vega. Un altre poeta que agafa influència és Goethe. Els gèneres que agafen influència són la poesia amorosa i les novel·les amoroses . Nosaltres preferim l’exaltació dels sentiments perquè sinó els llibres de temàtica amorosa no tenen sentit si la protagonista o el protagonista no demostren els seus sentiments i es resignen.
Vale!
Salve!
Primer de tot dir que aquest article està molt ben fet, i ens servira a tots de gran ajuda.
Sincerament el tema de l’amor es un tema que m’agrada, per això articles com aquests s’agraixen.
Hi ha poesies com l’Ars Amatoria d’ovidi que han segit pervivint durant temps, iclus a dia d’avui s’utilitzen a l’escola.
Hi ha bastants poetes que inclueixen el tema amorós en les seves poesies com Garcilaso de la Vega.
Pingback: La cursa per rememorar la mort d’August | Aracne fila i fila
Xaipete
Aquest article està molt ben estructurat, hem servira d’ajuda. Personalment, m’agraden els temes que tracten, per això m’ha cridat l’atenció l’obra de Tibul és l’amor malaltís i romàntic. L’estil de Tibul és més clàssic per la seva claredat.
Dos llibres van quedar conservats de Tibul:
– El primer d’ells tracta d’una noia plebeia anomenada Dèlia, de qui Tibul estava enamorat i volia que fos la seva amant. Malauradament Tibul no va aconseguir enamorar Dèlia.
– El segon llibre consisteix en un recull de sis poemes dedicats a Nèmesi, una nova amant del poeta. Tibul va jugar amb el nom de la dona i el de la deessa de la venjança, Nèmesi. Es dubta de l’existència de Nèmesi, tot i que possiblement va ser una cortesana que seduí Tibul quan Dèlia el va rebutjar.
Avete omnes!
recentment he estat llegint llibres sobre el tema, i he descobert moltes coses que no coneixia sobre aquests poetes que van desafiar les polítiques tradicionalistes d’August, alguns dels quals (Ovidi, per exemple) van patir-ne les conseqüències directament. Però aquest corrent va servir per refrescar una Roma jove que havia canviat de model polític i social i que s’estava regenerant i creixent.
L’elegia romana em recorda el romanticisme, que també exaltava els sentiments i deia que la llibertat era el més important, tot i que jo crec que els sentiments no s’han de mostrar tan efusivament, sempre en la justa mesura…
Salve!
Un gran artícle felicitats.
Els poetes elegíacs ens han deixat un gran llegat com per exemple l’Ars amatoria d’Ovidi que a de més temps endavant va servir de gran influència per a altres escriptors. Gèneres que han sigut influenciats per aquestst autors són per exemple les poesies amoroses i les novel·les amoroses.
Aquestes obres ens recorden a l’estil artístic del romanticisme, perquè personalment trobo que els sentiments i el desordre tenen una forta cabuda en les seves obres.
M’he adonat que molts d’aquests autors eren bastant promiscus. L’estil de vida de l’autor és un factor molt important en l’estil i manera d’escriure de l’autor, com veiem a les obres de Lord Byron, un autor romàntic que va deixar constància de les seves extravagàncies en les seves obres i en gran part de la nostra imatge de “escriptor romàntic caòtic”.
Salue!
Quan August es va proclamar emparador, considerava que la població romana havia perdut els valors i la moral tradicional donat el creixement de l’imperi; per aquest motiu va decidir empendre una campanya en favor de la literatura i de les diferents arts. August, va utilitzar principalment la literatura amb una finalitat propagandística, doncs pretenia netejar la seva imatge i estimular la seva grandesa a través de famosos autors com era Virgili.
Salve!!
Els poetes elegíacs ens han deixat un gran llegat, com és el cas de “l’ars amatoria d’Ovidi “que va servir de referència a molts autors posteriors. A mi personalment m’agraden molt els temes d’amor, i per això també prefereixo l’exaltació dels sentiments, ja que d’aquesta manera els personatges demostren més el seu amor. Un dels corrents literaris i artístics que s’han influenciat de l’elegia romana és el romanticisme, ja que aquest també exaltava els seus sentiments.
Salve!
Aquests poetes elegíacs ens han deixat moltes coses com per exemple l’ars amatoria d’Ovidi, que han servit de referència a molts autors posteriors. Els temes que tracten (amor i erotisme) estan bastant b i son molt interessants a part de que m’agraden bastant. Hi ha molts llibres d’aquest gènere actualment. Un poeta que recull aquesta pervivència de poesia amorosa és Juan Ramon Jimenez o Garcilaso de la Vega. Un altre poeta que agafa influència és Goethe. Els gèneres que agafen influència són la poesia amorosa i les novel·les amoroses . L’exaltació dels sentiments son importants perquè sinó els llibres de temàtica amorosa no tenen cap sentit si la protagonista o el protagonista és nega a mostar els seus sentiments respecte un de l’altre.
Salve!!
Actualment podem trobar molts llibres que tracten de l’amor i l’erotisme. Aquests quatre grans poetes ens han deixat una gran influència que ha servit com a punt de referència per altres autors posteriors a ells.
Un dels corrents literaris i artístics que ha sigut influenciat per l’elegia romana ha sigut el romanticisme. En tema de novel·les, pel·lícules…és preferible que hi hagi una exaltació dels sentiments, però crec que en la vida real és millor la moderació.
Vale!
Xaipete
Aquest article està molt esta molt ben fet.
– El primer d’ells tracta d’una noia
plebeia anomenada Dèlia, de qui Tibul estava enamorat i volia que fos la seva amant. Malauradament Tibul no va aconseguir enamorar Dèlia.
– El segon llibre consisteix en un recull de sis poemes dedicats a Nèmesi, una nova amant del poeta. Tibul va jugar amb el nom de la dona i el de la deessa de la venjança, Nèmesi. Es dubta de l’existència de Nèmesi, tot i que possiblement va ser una cortesana que seduí Tibul quan Dèlia el va rebutjar.
Pingback: Dia Mundial de la Poesia amb referències clàssiques | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Un dia a la UB | Aracne fila i fila
L’amor és un invent dels poetes romans? Mònica Miró en parla a “Els ulls de Minerva”