Hodie Dies Europae est. Avui és el dia d’Europa. Com cada any, a classe de llatí ho recordem. Tot i que enguany, Europa està en plena crisi i amb cor de pedra, com Anaxàrete, ja que nega l’entrada als refugiats, hem volgut recordar el rapte d’Europa i la seva pervivència en l’art, en l’actualitat… com a origen del nom del nostre continent i de la moneda que portem a la butxaca o de la barra de seguretat dels nostres bitllets d’euro, així com l’himne d’Europa i que altres alumnes d’altres centres europeus també estudien llatí, com en Jules i n’acaben fent un rap, com el nostre Deka. Podria ser el llatí llengua oficial de la UE?
Nosaltres ens hem plantejat, quin nom rebrien avui en dia els països d’Europa? Vet aquí el resultat: Ecce Europa Latine.
Quins d’aquests noms coincideixen amb els antics noms de les províncies romanes? Quins són noms parlants?
Maryama Saho, Carmen Parra i Aroa Moreno
4t ESO Lingua Latina
Alumnes i exalumnes de l’IPM a la XII Magna Celebratio. @FilAracne
Introducció:
El proppassat dissabte 30 d’abril i diumenge 1 de maig del 2016, es va celebrar aquest any la XII Magna Celebratio a Badalona, on hi van participar alumnes de diferents centres, els de l’institut Isaac Albéniz de Badalona i els alumnes del Vedruna-Gràcia de Barcelona i nosaltres mateixos, els de l’IPM de Premià de Mar. De l’IPM hi van participar alumnes de Llatí de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat. I, després de la magnífica i enriquidora experiència, una manera ben efectiva i diferent d’aprendre, volem deixar hic et nunc la nostra opinió personal del que ens va semblar la Magna Celebratio.
OPINIÓ MIGUEL ÁNGEL: M’ho vaig passar genial a la Magna! És una experiència enriquidora, on coneixes molta gent i et sents molt bé. Jo estava al Ludus Rethoricus, i encara que el meu paper era molt llarg (feia de Rethor, que és el mestre de la classe d’oratòria judicial i política) i tot i que dissabte feia molt de fred, amb amenaça de pluja, va ser molt divertit fer de romà tot el dia. L’any que ve faré el batxillerat científic, però seria molt especial per a mi poder tornar-hi un altre cop, sigui quin sigui el meu paper en la celebració. Dono les gràcies a tot l’equip, la Teresa, el Jordi i la Lida, per deixar-me participar. Fins d’aquí un any, Baetulo!
Miguel Ángel fent de rhetor a la XII Magna Celebratio. @FilAracne
OPINIÓ CARMEN: La veritat és que va ser una experiència única, no imaginava que m’ho passaria tan bé, he conegut molta gent i tots són molt simpàtics, jo hi vaig anar el dissabte pel matí i estava en els Ludi, va ser molt divertit jugar i ensenyar als nens com jugaven els romans, em va sorprendre la rapidesa en què aprenen. Crec que els va agradar conèixer jocs que avui en dia ja no es fan servir tant com el cércol o el molinarium. M’encantaria tornar-hi l’any que ve, em va agradar moltíssim!
OPINIÓ LEILA: Jo vaig anar a la Magna el dissabte pel matí i vaig participar en les activitats de Ludi ensenyant a jugar jocs romans a nens petits,Ludus Grammaticus ensenyant a escriure en llatí (sort que la Lida ens havia fet un taller per Sant Jordi de punts de llibre amb calamus) i Ludus rethoricus on actuava de discipulus, m’encanta fer teatre. M’ha encantat, m’ho vaig passat genial, una experiència increïble. El millor conèixer els companys, tots ells persones magnífiques. M’encantaria tornar a participar l’any que ve tot i que l’any que faci batxillerat científic i ja m’han dit que tot i voler no puc fer llatí. Quina llàstima! Moltes gràcies als professors que ho van organitzar i em van deixar participar! In proximum.
Alumnes de 1r de Batxillerat de Llatí a la XII Magna Celebratio. @FilAracne
OPINIÓ MAR: Aquest cap de setmana el nostre Institut ha participat altre cop en la Magna Celebratio de Badalona, en la qual hem participat de diverses maneres, uns com a legionaris (el Guillem i l’Arnau) i d’altres als Ludi i l’Schola. Jo, personalment, he participat en el taller de l’Schola, Ludus Grammaticus i Ludus Litterarius, en els quals m’ho he passat molt bé. Bàsicament la feina consistia a mostrar i alliçonar les persones com s’escrivia en l’època romana, pel que fa al material, amb calamus. Escrivíem en llatí i grec, la qual cosa va ser molt divertida, ja que la gent quedava al·lucinada veient la gran diferència que hi havia en l’escriptura d’abans i la d’ara.
Prèviament a començar el taller, vam canviar-nos de roba. Ens vàrem posar unes túniques agafades amb un cinturó a l’altura de la cintura i la veritat és que era bastant còmode. També hi havia un taller de perruqueria, en el qual ens van pentinar i ens van fer monyo amb unes trenes que va quedar molt bé. Personalment, el fet de participar en la Magna m’ha semblat molt interessant i divertit. Vaig passar una molt bona estona amb les meves companyes i veient com la gent aprenia i s’ho passava bé, sobretot els nens petits tan emocionats aprenent cultures clàssiques.
OPINIÓ MIREIA: A mi personalment m’ha agradat molt animar i participar en la Magna Celebratio ja que penso que ha sigut una bona experiència per endinsar-me més en el nostre passat romà i he pogut aprofitar aquesta ocasió per conèixer els ludiRomani i m’ha agradat molt poder explicar als nens com es jugava a l’antiga Roma. A més dels jocs, he conegut la secció de perruqueria, els tallers de Ludus Grammaticus i Litterarius i he pogut gaudir en primera persona de la petita actuació que feien alguns dels alumnes que hi participaven. Sincerament, m’ha semblat una molt bona experiència pel que fa la convivència amb els alumnes d’altres centres, poder gaudir amb altres persones, desconegudes fins aleshores i col·laborar tots junts. Pel que fa l’experiència amb el passat romà hi tornaria a participar sense cap dubte. Hi va venir molta gent, molta més de la que esperava, ja que era el dia de la mare i també el dia del treballador, però va tenir molt d’èxit per a tots.
En definitiva, vaig gaudir molt de la Magna Celebratio i l’any que ve si és possible, tornaré a participar-hi. Una bona experiència per conèixer més a fons el passat romà i també per conèixer gent d’altres centres que els agrada el mateix que a tu.
OPINIÓ CHOROUK: La Magna Celebratio del passat diumenge va ser increïble. Sincerament em va agradar molt l’experiència, era la primera vegada que feia un taller d’aquest tipus, i m’ha semblat genial. He après moltes coses, a relacionar-me amb més gent que desconeixia i moltes més coses. El taller que més em va agradar personalment va ser el de l’ schola, on havíem d’ensenyar els més petits a escriure en grec i en llatí el seu nom. També m’ho vaig passar molt bé fent el Rethoricus amb la meva companya Júlia, on havíem de representar una escena de l’antiga escola romana. Al final ho vam acabar representant tres vegades.
Em vaig sorprendre molt que hi vingués molta gent el passat diumenge 01/05/16, perquè com que era el dia de la mare no m’esperava tanta gent, però en fi, em sembla més que bé que hi vingués molta gent. En quant el vestuari i el pentinat, he de dir que van fer una gran feina, igual que les tendes on es feia cada un dels tallers de la Magna, estaven molt ben aconseguits, fins al màxim detall. En conclusió, va ser una gran experiència, un matí de diumenge en el qual m’ho vaig passar molt bé, juntament amb les meves companyes, Laia Arcas, Mar Cruz, Mireia Sànchez i Júlia Paris. Gràcies Margalida, per aquest taller que ens vas oferir per participar-hi.
OPINIÓ LAIA ARCAS: Va ser una experiència magnífica plena d’emocions i activitats, personalment em va encantar participar-hi, ja que vam passar unes quantes hores gaudint en la pell d’un personatge romà. Ho vam viure en primera persona, el com es vestien (llargs vestits de tela que arribaven per més a sota dels bessons, de diferents colors, roses, blancs i beig ) com es pentinaven ( cabells recollits, amb trenes i “monyos”, també ens van comentar, que les esclaves duien quasi sempre una sola trena a diferència de les altres classes socials de l’època), les activitats que feien (jocs romans, tallers de gramàtica, d’escriptura, de controversiae … a l’schola Romana. Vam fer diferents tallers a la XII Magna de Baetulo de diumenge presentades per una petita introducció, representada per un diàleg i una petita història. Vam ajudar i ensenyar a tots aquells, grans i petits, que volien a escriure en grec i en llatí, utilitzant les eines que els romans utilitzaven, és a dir, el papir, el pergamí, la tinta i el calamus. El millor de tot era l’entusiasme i la participació de tota la gent, que no hi va ser poca.
Va ser una fantàstica experiència la qual m’encantaria participar de nou! Per què? Doncs perquè ens ho vam passar molt bé, vivint en les carns d’unes autèntiques romanes, aprenent la cultura, els seus costums, l’oci, l’aprenentatge…a sobre va venir molta gent, tot hi sent un dia com el que era, és a dir, el dia de la mare, primer diumenge de maig.
OPINIÓ JÚLIA PARÍS: Aquest cap de setmana es va celebrar al Museu de Baetulo la XII Magna Celebratio, un festival romà on, alumnes del nostre institut hem pogut participar amb molt entusiasme. Penso que molta gent hauria de fer el pas i apuntar-s’hi; és una experiència molt enriquidora tant en l’àmbit personal, ja que estableixes relació amb altres joves, i en l’àmbit acadèmic perquè proporciona infinits coneixements. La Magna Celebratio no és simplement una ”exposició” on el públic l’únic que fa és observar diferents objectes i escoltar infinites explicacions per part de guies, sinó que la Magna és un festival on el públic es pot posar per uns instants en la pell dels romans de l’època. Això és justament el que més em va agradar. Juntament amb les meves companyes vaig poder ser noia romana durant tot el matí de diumenge, a través dels diferents tallers vaig poder pentinar-me com una d’elles (amb aquells pentinats tant elaborats que duien), vaig gaudir dels jocs de l’època al Ludus, i finalment vaig poder ensenyar a nens i nenes a escriure amb l’alfabet llatí i grec els seus respectius noms, a l’schola. Per últim felicitar i agrair a tot el personal que va fer possible aquest Festival, sobretot a la nostra professora Margalida per a animar-nos a participar-hi, fins a l’any que ve!!!
Maximas gratias vobis agimus. In proximam Magnam Celebrationem!
Participació de la Chaymae en el taller Schola amb els alumnes de 2n de Batx. B, Raül i Marc.
OPINIÓ CHAYMAE, alumna visitant: El dissabte 30 d’abril, vaig poder assistir al festival per primera vegada, que tot i la pluja no es va suspendre encara que va començar més tard. Normalment ens pensem que són festival on només assisteix gent gran però quan va començar a arribar la gent hi havia de totes les edats i els nens van mostrar molt interès i il·lusió. És la primera vegada que assisteixo a la Magna Celebratio i l’experiència va ser molt maca, ja que em van agradar molt els pocs tallers que van venir el dia del 1r aniversari del Museu Romà de Premià de Mar i que hi vaig participar, específicament al taller Funicularius, a Badalona hi va haver molts més tallers en els quals la gent va participar activament. A Badalona vaig participar en el taller de Schola, que mostrava com eren les escoles romanes, fent una activitat de llatinismes. Els tallers presentats per al grup de Reconstrucció històrica de Badalona que més em van cridar l’atenció és el de Musivarius que ensenyava a fer mosaics, el taller de medicina, piscator i el de ornatrix que consistia a pentinar i maquillar les noies a la manera romana.
És una gran experiència gaudir de la reconstrucció històrica aquest any i segurament tornaré a repetir l’experiència l’any que ve.
El vídeo de la Magistra Lida:
[youtube]https://youtu.be/X6-RdlfM2iQ[/youtube]
Un dels edificis més importants de l’antiga Roma és l’amfiteatre. La paraula ‘amfiteatre’ està formada pel prefix ‘amfi-‘ «ambdós» i el substantiu ‘teatre’, per la qual cosa ve a significar «teatre doble». En efecte, la planta oval de l’amfiteatre recorda la forma que resultaria d’unir dos teatres pel diàmetre de les seves escenes. Conegut originalment com a Amfiteatre Flavi (AmphitheatrumFlavium), passà a ser anomenat Colosseumperquè al seu costat hi havia una gran estàtua, el Colós de Neró.
Tots els que hem viatjat a Roma hem visitat el Colosseu (més conegut com a Coliseu). És un dels edificis més significatius i importants del món. Per això, he volgut fer un Thinglinkamb les parts d’aquest important edifici. Les parts més importants de l’edifici son: la càvea (cauea) o graderia a la qual s’accedeix mitjançant un sistema d’obertures anomenades vomitoris (uomitoria); l’arena (harena), espai on es feien els espectacles, envoltada d’un podi (podium) elevat que la separava de la càvea; el soterrani part que es troba sota l’arena.
En l’amfiteatre s’oferien tres tipus d’espectacle: els combats de gladiadors (munus gladiatorium); les caceres (uenationes) i, en alguns casos, les naumàquies (naumachiae). En els primers hi participaven diferents tipus de gladiadors, els més importants dels quals eren els reciaris, els tracis i els samnites o secutores. Les uenationes consistien en lluites entre feres, entre feres i homes, exercicis de doma o exhibició d’animals estranys. Les naumàquies eren simulacions molt realistes de combats navals.
Naumàquia
Espero que us sigui d’ajuda i que deixeu als comentaris quin és el vostre edifici romà preferit!
A Catalunya es conserven restes d’un amfiteatre de pedra a Tarragona i de la planta d’un amfiteatre de fusta a Empúries; en tots dos casos l’edifici és fora muralles. Molt recomanables de visitar, ja que no estan molt lluny i així podem conèixer el nostre passat romà.
Aquí us deixo una fotografia que vaig fer en el meu viatge a Roma el passat nadal, l’amfiteatre Flavi en l’actualitat:
Quan Juli Cèsar era molt jove, es diu que era un noi excepcionalment atractiu : Atlètic, ulls negres , pell pàl·lida, trets femenins … tant era així que el rei de Bitínia es va enamorar perdudament d’ell : el va convertir en el seu amant, vestint i maquillant-lo com una dona .
La seva joventut va estar habitada per grans conquestes i enamoriscaments , però arribada la maduresa a Juli Cèsar li va arribar el mateix que a gairebé tots els homes de la seva edat : la calvície o alopècia. Una cosa realment tràgica per una personalitat com la seva. Com suportar aquesta pèrdua de pèl? Després de ser rebutjat en nombroses ocasions pel cap gal Vercingètorix, un home del que s’havia enamorat, no ho va dubtar un segon: va ordenar que l’estrangulessin i que li elaboressin una perruca amb el ros cabell del noi.
Juli Cèsar gelós?
Admirava profundament Alexandre el Gran, encara que més que admiració era profunda enveja. Sempre va lamentar no haver aconseguit els seus mateixos èxits a la mateixa edat que el jove heroi macedoni.
Juli Cèsar un don juan?
No només li agradaven els homes, sinó que també les dones, ja que es va casar moltes vegades i va tenir amants com per exemple:
Cleòpatra
Cornèlia
Pompeia
Cosutia
Calpurnia
Lolia
Servilla
Què en sabeu d’aquestes dones? Amb qui es va casar? Quina relació tenia amb la seva mare?…
Es tracta d’una recreació de la vida quotidiana de la ciutat romana de Baetulo de fa més de dos mil anys, en què podrem gaudir d’una oportunitat única per descobrir els oficis, costums i rituals de l’antiga ciutat de Badalona.
En el Fil de les Clàssiques hi podreu trobar reportatges de les edicions anteriors de la Magna Celebratio, la primera en què hi vam participar va ser la de l’any 2008.
A Aracne fila i fila, també hi trobareu moltes entrades, fins i tot amb la participació activa dels aràcnides.
No us perdeu les entrades que dedica a la Magna Celebratio el bloc-treball de recerca de l’Arnau Lario, premiat altre cop amb un PRJ, i membre del grup de reconstrucció històricaBarcino Oriens, al qual també pertany en Guillem de segon de batxillerat.
XII Magna Celebratio. Fotografia de Mireia Sánchez passejant per Badalona
Qui s’hi apunta? Ens veiem a la Magna! Mentrestant mireu el vídeo promocional.
La dinastia de Juli-Clàudia fou el primer llinatge d’augusts de la història de Roma i la primera saga d’emperadors de la història global. Per raons evidents, la dinastia Juli-Clàudia és la més cèlebre de l’època imperial: va suposar el trànsit de la República al Imperi, va tenir al millor estadista i el més longeu governant, Octavi August (41 anys al tron); al bon militar i després degenerat Tiberi; al més cràpula i depravat dels emperadors, Calígula; a l’estudiós i hàbil economista Claudi; i per finalitzar, a l’excèntric Neró. Però aquesta casta de sobirans no hagués estat possible sense la vital contribució de dues dones: Atia Balba Cesonia, neboda de Cai Juli Cèsar, mare d’Octavi i portadora de la gens Júlia, i Lívia Drusil·la Clàudia: mare de Tiberi, esposa d’Octavi i portadora de la gens Clàudia.
Lívia Drusil·la fou, per tant, la primera emperadriu romana, nascuda el dia 30 de gener (dia de la pau) del 58 a.C. Era filla adoptiva de Marc Livi Drus Claudià, que a la seva vegada també fou adoptat i d’una dona d’estatus plebs anomenada Aufídia. Marc Livi pertanyia a la “gens Clàudia”, una família patrícia romana. Els Claudis patricis foren d’origen sabí i van arribar a Roma l’any 504 a.C.
La nostra protagonista es va casar, abans de convertir-se en emperadriu i tercera esposa d’August, amb Tiberi Claudi Neró. Però l’any 38 a.C va atreure l’atenció d’Octavi. Els murmuris de la gent de l’època deien que Octavi va quedar embadalit davant Drusil·la només veure-la, altres en canvi deien que el jove Octavi va estar enamorat d’ella des de la seva infantesa. Amb el que sí estan d’acord els cronistes és en què era la dona més formosa i distingida de la cort.
August, que estava casat en segones núpcies amb Escribònia (embarassada de la que seria la seva única descendència), va exhortar Tiberi per a que dissolgués l’enllaç amb Lívia. Així doncs, el primer marit de Lívia fou obligat a divorciar-se d’ella. Octavi August i ella es van casar el dia 17 de gener de l’any 38 a.C i es van embarcar en un matrimoni que perduraria durant 52 anys.
Amb el seu primer marit Lívia ja tenia un fill, el futur emperador Tiberi, i quan es va casar amb Octavi estava embarassada de sis mesos d’un segon fill, Neró Claudi Drus. Tots dos foren adoptats per August. Lívia i August mai no varen tenir fills, però ella sempre va exercir una gran influència i un paper clau en el seu govern i va complaure el seu marit en tots els aspectes, ignorant fins i tot les seves amants.
Tot i l’escàndol que en el seu moment va suposar aquest matrimoni, Lívia va ser presentada davant del poble com l’ideal de dona romana, en contraposició a gran part de la decaient cort i sobretot de la promíscua Cleòpatra VII. En la maquinària política del nou sistema liberal implantat per August la presència d’una dona lleial era imprescindible. Va ser així com Lívia Drusil·la s’havia convertit en el símbol de la República, la matrona arquetip: bella, prudent i humil, avorria el luxe i l’ostentació, vestia amb senzillesa prescindint de joies, es teixia la seva pròpia roba, organitzava esdeveniments en benefici de les dones més desfavorides… encara que és probable que part d’això formés part de la propaganda imperial, els aristòcrates l’envejaven i el poble l’adorava. Però ella també era una dona ambiciosa i sempre va estar present en els assumptes de l’Estat, de fet, va ser la principal consellera i confident de l’Emperador Octavi August, el qual ha passat a la història, en gran part, gràcies a l’assessorament i complicitat de la seva esposa.
Més tard, Lívia passaria a ser de la dona més venerada de Roma en temps d’Octavi, a ser una persona repudiada en època de Tiberi; la viudetat va fer d’ella una dona supèrbia, ansiosa de poder. L’any 29, entre els 82 i 86 anys després d’una llarga malaltia, Lívia moria a Roma. El seu fill, l’emperador Tiberi, ni tan sols va acudir al funeral. Més tard, l’any 42, el seu nét l’emperador Claudi la va deïficar; Divina Augusta va convertir-se, doncs, en la primera dona divinitzada de la història de Roma.
Clàudia Ordaz (text) i Ramon Alberó (thinglink)
1r Batxillerat Humanístic i Social
A partir de la lectura del Capitulum quintum decimum de Pars I Familia Romana deLingua Latina per se illustrata d’Hans H. Ørberg, alguns alumnes hem fet una petita recreació tot canviant magister Diodorus per nostra magistra (Chorouk) i en Sextus (discipulus bonus et industrius) per la Claudia (Clàudia O.), en Ramon, en Joaquín i el Robert fan de Marcus, Quintus et Titus i la Laia Costa de Narrator.
