Category Archives: Llatí 2n

Tiró i la llengua de l’orador

Seguint en la línia de les reflexions lingüístiques que hem anat presentant al bloc en base als articles de Joan-Luís Luís a Presència, aquí us en deixo una que l’autor ja ens havia promès a un d’anterior, glossat al bloc per la Thaïs. Parlant de la lletra &, el nom de Tiró havia sortit esmentat com a possible (que no segur) inventor d’aquest signe que a tots us semblava tan anglosaxó.

[Cliqueu a sobre la imatge per accedir a l’article]

Després de llegir-lo, pareu atenció als següents aspectes:

  • Busqueu en l’article anterior sobre la & la referència a la futura publicació d’aquest nou escrit sobre Tiró.
  • Qui va ser l’amo d’aquest personatge? Què en sabeu? Va ser sempre esclau? Expliqueu la seva posició en la societat romana.
  • Què són les notae tironianae? Aquesta tècnica té algun precedent grec?
  • A quin sistema d’escriptura romà es fa referència al final de l’article? Què en sabeu?
  • I especialment per als de Grec, digueu el significat de les paraules següents, contextualitzeu-les en l’article i, si és d’origen grec, comenteu-ne l’etimologia: taquigrafia, estenografia, transcripció, mecanografia.

TERESA

Antígona a la Viquilletra

Després dels dos articles sobre la presentació del grup Versos d’ara i de sempre a la Viquilletra i sobre la figura de Nausica, elaborats pel Jordi i la Teresa, la nostra tasca no va acabar i els components del grup vam seguir amb la nostra recerca que ens va conduir fins a Antígona, la protagonista de l’obra homònima escrita per Salvador Espriu.

Antigoneleigh

Oli sobre tela de Frederic Leighton, 1882
[Font: www.wikipedia.com]

La nostra segona feina consistia a elaborar una sèrie d’articles per al blog litecat, que pertany a l’assignatura de Literatura catalana del nostre centre, on relacionéssim  l’Antígona, el seu autor i les refències clàssiques d’aquesta revisitació del mite de Sòfocles.

Els membres de Versos d’ara i de sempre vam redactar un total de vuit articles, on analitzem elements de l’obra de l’escriptor català com el destí, el poder autoritari, la pietat i la guerra o la veritat.

Però l’article que més relació guarda amb el món romà és el que relaciona la figura d’Antígona i la d’Horàcia. Ambdues són dones que, mogudes per una gran bondat, són capaces de qualsevol cosa per fer allò que creuen que és el millor per a la situació que els ha tocat viure. Horàcia mor a mans del seu germà després de plorar desesperadament la mort del seu promès, un Curiaci enemic de la seva pròpia família, a mans del mateix home que la mata a ella. Després d’això, i per més inri, el seu pare li nega la sepultura al mausoleu familiar. Aquesta tràgica història d’Horàcia té similituds i diferències amb Antígona però, tot i això, mostren la mateixa actitud femenina davant una gran desgràcia. Antígona mor després d’una aferrisada lluita perquè un dels seus germans, Polinices,  sigui enterrat amb honor després que el seu altre germà acabés amb la seva vida. Aquest article mostra amb més profunditat els trets que uneixen les dues dones.

Per últim, el vídeo que teniu a continuació és una recapitulació de tots els nostres articles sobre l’obra d’Espriu, l‘Antígona.

[vimeo]http://vimeo.com/39110502[/vimeo]

Anna Pardo Fernàndez, INS Isaac Albèniz, 2.2 Batxillerat

Titànic, cent anys d’una tragèdia, més de dos mil d’història

10 d’abril de 1912: El RMS Titanic feia el seu viatge inaugural des de Southampton (Anglaterra) fins a Cherbourg (França), des d’on salparia cap a l’Atlàntic amb destinació a Nova York. El RMS Titanic pertanyia al trio de Transatlàntics Olympic. Si us fixeu tant “Titanic” com “Olympic” fan referència a criatures mitològiques clàssiques per d’aquesta manera donar un toc de majestuositat i refinament.

Milers de persones de diferents classes socials embarcaven en el gran Transatlàntic, alguns simplement per gaudir del creuer, altres amb expectatives de prosperitat a Amèrica.

Eren temps d’inestabilitat política ja que tothom era conscient de que una Guerra s’estava preparant al continent. A més a més de fugir d’un possible conflicte bèl·lic, les famílies obreres també ho feien dels règims majoritàriament autoritaris que oferia Europa. Durant els anys 1870 i 1914, hi va haver un gran èxode europeu que s’instal·là als Estats Units.

La nit del 14 d’abril de 1912, cap a dos quarts de dotze, el Transatlàntic va topar amb l’iceberg que acabaria amb milers de vides. El vaixell portava una velocitat per sobre de la recomenada, per aquest motiu va ser molt difícil esquivar el tros de gel que els amenaçava.

A mitjanit es va donar la mala notícia i deu minuts més tard es va demanar un auxili tot activant l’estat d’emergència.

El RMS Titanic no va poder suportar molt més d’una hora per sobre la gèlida aigua i es calcula que aproximadament cap a dos quarts de tres, ja s’havia enfonsat.

També es comenta que de les 1178 places disponibles en els bots salvavides, només es van ocupar 711 i que el 75% dels passatgers de tercera classe no es van poder salvar. Tot i així es va donar preferència a les dones i els nens, depenent de la seva categoria i classe.

Actualment es diu que van morir 1517 persones (de les 2227 que van embarcar) en aquella nit del 14 al 15 d’abril de 1912 a bord del RMS Titanic.

Creieu que si ara ens trobéssim en aquesta situació, seríem capaços d’ensortir-nos-en?

Trobeu algun paral·lelisme entre el final del RMS Titanic i  el dels Titans?

Peter Paulus Rubens

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí

Referents clàssics a “Luces de Bohemia”

Ramón María del Valle-Inclán

A classe de Literatura Castellana, hem estat llegint Luces de Bohemia, de Ramón María del Valle-Inclán. És una obra teatral que està ambientada a principis del segle XX, en plena època modernista, d’inestabilitat política i social, de lluita entre classes socials. L’autor, a través del llibre, ens està donant una visió deformada de la realitat, intensificant els factors més desagradables i miserables d’aquesta. Vet aquí que a mesura que llegíem aquest llibre a classe, em vaig adonar que apareixien forces referents clàssics i vaig decidir fer un apunt a Aracne Fila i Fila.

Aquí us faig una llista per escenes de les referències als clàssics que apareixen a l’obra:

Escena Primera:

·  Su cabeza rizada y ciega, de un gran carácter clásico-arcaico, recuerda los Hermes:

Aquesta descripció pertany al protagonista de l’obra Max Estrella, en ella se l’està comparant amb l’estètica de l’època clàssica i arcaica, a més a més de les imatges que ens han arribat del déu missatger.

· Don Latino de Hispalis:

Aquest personatge és l’íntim amic i acompanyant de Max Estrella. Rep aquest nom perquè es considera un romà de la ciutat d’Hispalis, l’actual Sevilla.

· ¡No le saque usted de los brazos de Morfeo!

Don Latino fa referència al déu de la son.

 

Escena Segona:

· ¡Salutem plurimam!

Don Gay utilitza una salutació llatina per entrar en escena.

 

Escena Quarta:

· De tarde en tarde, el asfalto sonoro. Un trote épico. Soldados Romanos. Sombras de Guardias:

A l’introducció de l’escena quarta, es comparen els guàrdies del Madrid pre-republicà amb els soldats de l’antiga Roma.

· Los Epígonos del Parnaso Modernista.

Es compara el Parnàs del poetes grecs amb l’Èlit dels poetes modernistes, que era l’estil artístic que estava de moda en aquell moment.

· Dorio de Gadex, jovial como un trasgo, irónico como un ateniense…

Aquí trobem una altra referència a la capital de Grècia.

· Usted es un clásico:

Amb aquest dit, Dorio de Gadex està dient a Don Latino que és un clàssic, en el sentit que li agraden les coses que sempre s’han fet i mai no passen de moda.

· La Patrulla de Soldados Romanos desemboca por una calle traviesa:

Un altre cop, Valle-Inclán fa servir la imatge dels soldats llatins per donar èmfasi a la seva força i importància.

 

Escena Sisena:

· Alea iacta est:

Max Estrella utilitza el llatinisme de Juli Cèsar per referir-se a que la sort ja està decidida.

 

Escena Setena:

· Dorio, no hagas chistes de primero de Latín:

Amb aquesta frase, Clarinito vol dir que els alumnes de primer de llatí encara tenen molt per aprendre, i per tant no poden fanfarronejar dels seus coneixements.

· Soy Latino por mi nacimiento en la bética Hispalis:

Com hem dit abans, Don Latino justifica el seu nom argumentant que va néixer a Sevilla, que en l’època dels romans es deia Hispalis i a la vegada pertanyia a la província de Baetica.

· ¡Ni siquiera sabe usted decirlo en latín!

S’està dient que qui no sap uns mínims de llengua llatina, és ignorant ja que serà incapaç d’entendre gran part del món.

 

Escena Vuitena:

· Como Homero y como Belisario:

Aquests dos personatges van ser cecs, i Max Estrella es compara amb ells, tant per la seva saviesa com per la manca de visió.

· Definitiva e irrevocable. Es el regalo de Venus:

Es refereix a una cosa que és invariable, com el regal de Venus, la poma de Paris.

· Vengo a pedir un castigo para esa turba de miserables y un desagravio a la Diosa Minerva:

Compara un càstig greu amb la deshonra a la deessa de la intel·ligència, que en l’època de la Grècia politeista, era dels delictes més greus.

· Un legionario, a quien pregunté, si sabía los cuatro dialectos griegos:

Es refereix a l’arcàdic, l’eòlic, el dòric i el jonicoàtic. El legionari fa referència a un policia que encara que tingui poder, desconeix aquests graus de cultura i saviesa.

· Ventana de Helena:

Helena de Troia.

· Si en este laberinto hiciese falta un hilo para guiarse…

Fa referència al mite del Minotaure, en el que Teseu i Ariadna amb l’ajut d’un cabdell van arribar fins la sortida del laberint.

 

Escena Novena:

· Estatua cesárea:

Estàtua de Juli Cèsar

· La otra ribera de la Estigia:

L’Estígia és el riu que s’ha de creuar per arribar al Món dels Morts, al Submón d’Hades. Per a que el barquer et portés, havies de pagar dues monedes que una vegada havies mort, els teus parents et posaven als ulls.

 

Escena Desena:

· ¡Una ninfa!

Max Estrella descriu a la Lunares com a una nimfa, com a referent clàssic de bellesa.

· Los héroes clásicos han ido a pasearse en el callejón del Gato:

Max Estrella està deformant i menyspreant als herois clàsscis, ja que en el carrer del Gato hi havia uns miralls que deformaven tothom que passava.

 

Escena Tretzena:

· El Parnaso Hipano-Americano:

S’està fent una parodia dels poetes modernistes hispans com Rubén Darío, que volien ser com els poetes del Parnàs grec.

 

Escena Quatorzena:

· Necrópolis:

Es refereix a la ciutat dels morts, a un cementiri.

· Un único griego:

Una única persona amb cap, amb cultura.

· ¡Yo hubiera sido feliz hace tres mil años en Atenas!

Rubén Darío creu que hagués estat més feliç a la Grècia clàssica ja que hi havia un ambient més pacífic i savi.

· En Grecia quizá fuese la vida más serena que la vida nuestra…

El Marqués afirma l’opinió de Rubén.

· Nosotros divinizamos la muerte:

Els déus clàssics també la divinitzaven.

· ¿Ni siquiera habéis oído hablar de Artemisa y Mausoleo?

Un altre cop es relaciona la incultura i la ignorància amb la falta de coneixements clàssics. En aquest cas, s’esmenta la deessa grega de la intel·ligència i la guerra estratègica, i un mausoleu que és un monument funerari o sepulcre de l’època clàssica.

· No sabéis mitología, pero sois dos filósofos estoicos:

Tot i que són ignorants per desconéixer la mitologia clàssica, són filòsofs de l’estoïcisme, un corrent filosòfic hel·lenístic del segle III aC, que consistia en defensar la indiferència envers els plaers i els dolors humans.

 

 

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí i Grec

Magna celebratio MMXII: Programa de mà

Tot reprenent el fil endegat al primer article sobre la Magna d’aquest any, aquí teniu el programa oficial que també es pot consultar a la web oficial del festival.

Si el consulteu, veureu que els nostres Ludi Romani i la nostra Schola apareixen presentats a l’apartat de “TALLERS I ACTIVITATS FAMILIARS”, concretament a la Zona III, corresponent a la plaça Font i Cussó. Estem segurs que aquest nou emplaçament, tot just al darrera del Museu i al damunt del jaciment principal, suposarà un salt qualitatiu per als nostres tallers pel fet de trobar-se en un lloc més cèntric i, sobretot, per la millora de les condicions acústiques, que de ben segur agrairan els nostres oradors del Ludus rhetoricus.

Per la nostra part, la maquinària ja s’ha posat en marxa als nostres centres i els 54 comentaris! deixats al primer article auguren una molt bona participació, possiblement superior encara a la de l’any passat. En aquest sentit, a partir de les paraules que hi heu anat deixant -ja sabeu que sovint dic que els comentaris són tant o més importants que l’article en si- voldria exposar les següents consideracions:

  • Enguany tindrem la sort de comptar amb servi servaeque amb experiència d’una o dues edicions, que de ben segur alleugeriran la tasca dels professors en ser capaços d’aconsellar els novells i organitzar els diferents espais amb coneixement de causa, de manera que els tallers rutllin perfectment sense la necessitat d’una supervisió constant dels professors. Per exemple, a l’hora de la distribució de les túniques i els detalls de l’abillament, que l’any passat vam comprovar que podia resultar una mica complicat, especialment el primer dia, una alumna de segon de batxillerat interessada en aquests temes, ja s’ha ofert a participar activament en la coordinació del procés.

  • Menció especial mereixen, al meu entendre, els oferiments d’exalumnes ja estudiants d’universitat que s’hi apunten de nou. Hi ha res més emotiu que el fet que la Magna esdevingui punt de retrobament d’aquells discipuli discipulaeque que ja han volat del niu, però que els docents recordem amb afecte?

  • De les paraules de la Margalida m’ha semblat entrendre que en aquesta edició també ella tindrà un gran suport a l’hora de deixar constància de tot el que s’esdevingui. La frase “Els alumnes l’esperen amb candeletes i, fins i tot, alguns s’han comprat una càmera de vídeo per enregistrar l’esdeveniment i fer recerca!” que apareix al comentari 3 em fa pensar en un núvol de paparazzi pendents del més mínim detall.

  • No obstant, de res no serviria l’experiència dels veterans o la perseverança dels reporters sense la il·lusió i les ganes d’aprendre dels novells. En sou molts que us apropareu per primera vegada a una experiència d’aquesta mena i en vosaltres rau l’èxit de l’activitat.

D’altra banda, als centres s’estan fent tasques introductòries que han de permetre que tots els participants arribeu a final d’abril ben preparats. A més de treballar a classe els temes de l‘educació i l’oratòria romana, hi ha plantacions de papirs al pati del Premià i vindran a realitzar tallers i xerrades persones externes com els dos experts amb què tenim la sort de comptar enguany, l’Albert i el Josefet, o representants del Museu de Badalona com la Clara Forn, organitzadora del festival. Anirem posant en comú el contingut de totes aquestes sessions per tal que, entre tots, formem un equip ben documentat i, per tant, eficaç.

Això no ha fet més que començar. Fins a la pròxima!

TERESA

Un projecte interdisciplinar: castellà-llatí!

Aràcnids i aràcnides d’arreu, des de l’institut Castellar de Castellar del Vallès us voldríem donar a conèixer un treball (modest això sí) que hem fet (i que encara estem polint) treballant eixos transversals entre les assignatures de Llengua i literatura castellana i Llatí a segon de Batxillerat:

Photobucket

Ester Falip
Professora de Llengua i Literatura Castellana
INS. Castellar
Castellar del Vallès

Animals fantàstics versus animals mitològics

Havent preguntat a l’alumnat sobre quina diferència hi ha entre un animal fantàstic i un animal mitològic, la majoria respon que l’animal mitològic és creat pels déus i enviat als homes com a càstig, per a pertorbar-los… la lluita contra ells reflecteix l’esforç de la humanitat per conservar l’harmonia còsmica. Però també és cert que l’home ha gaudit sempre d’una fèrtil imaginació i ha creat uns éssers fabulosos, dignes de qualsevol mite. Tot i així tothom ha coincidit en què se’ls pot considerar uns monstres i i sobretot uns éssers sobrenaturals.

Els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, han treballat a l’assignatura de “Plàstica” els animals, el dibuix a llapis i com fer les ombres”. Des del primer moment em vaig posar en contacte amb la Rosa Terradelles, la professora, per a veure si podien deixar volar la imaginació dels alumnes, i sense deixar de banda els nostres objectius, poder treballar entre totes dues els animals mitològics, a partir dels seus animals fantàstics. Em va dir que sí i van començar la feina.

Ecce imagines!!!

Ara a partir del que hem estudiat responeu les següents preguntes:

1) Posar nom als seus animals (cada dibuix té un número) i raonar-lo.

2) Identificar els animals mitològics (podeu consultar l’article de TERESA) del segon vídeo i explicar-los breument.

3) No tots els animals mitològics fan referència a la cultura clàssica. A quines altres mitologies pertanyen ?

Rocío
quod sumus

De nou, Coriolà!

Setmana sí i setmana també, trobarem referents clàssics en la cartellera d’espectacles. En el teatre Lliure de Barcelona fan Coriolà de William Shakespeare en una adaptació lliure i sota la direcció d‘Àlex Rigola. Què en sabeu, però, del personatge llegendari romà de Coriolà? Quin autor clàssic ens fa coneixedors de Coriolà? Quina actualitat pot tenir avui?…

“En part, no se’ns forma per ser uns veritables ciutadans conscients. I en part no se’ns educa, sinó que se’ns condiciona per manipular i crear una opinió. Allò que anomenem opinió pública és una opinió mediàtica creada per l’educació i els mitjans. Totes dues coses controlades pel poder. Res més. (···) Comunicar-se és indispensable. Ens hem d’unir. Actuar d’acord és indispensable. Cadascú, sol, no és res.” Jose Luis Sampedro

…i vosaltres, aràcnids i aràcnides, què en dieu?

Gaby

Projecte Neptú, 4a edició

El matí de divendres 24-2-12 se celebrà a l’Auditori del Museu Comarcal d’Igualada la quarta edició del Projecte Neptú. El Projecte Neptú és una matinal que anualment aplega alumnes de batxillerat de les matèries de Grec i de Llatí dels instituts de l’Anoia junt amb els seus respectius professors i professores.

Obrí l’acte el director del Museu Comarcal d’Igualada Albert Tulleuda en qualitat d’amfitrió i a continuació la llatinista Norma Jorba Trillas, experta en poesia llatina epigràfica, oferí a l’alumnat una xerrada sobre Plaute i la comèdia romana. La conferència, relacionada amb el temari de la tan temuda selectivitat, es titulava El teatre en el món romà. Un recorregut pel teatre romà a través del currículum de llatí per a les proves de la Selectivitat. En ella no només féu un repàs a la figura i l’obra de Plaute, sinó també a les característiques que presentava la fabula palliata i al rastre que aquesta modalitat antiga de comèdia ha deixat en el teatre i el cinema. Després d’una pausa-esmorzar, els alumnes es distribuiren per grups a fi de relacionar-se amb nois i noies d’altres centres i respondre plegats un senzill qüestionari. Tot seguit participaren mantenint els mateixos grups en el concurs clàssic, tal vegada el moment més esperat de la matinal.

Projecte Neptú 2012

Els joves anaren responent a preguntes de selectivitat a fi de posar a prova els seus coneixements i cada integrant del grup vencedor rebé un lot de llibres com a premi; la resta de companys els dedicà el cant del Gaudeamus igitur a mode d’homenatge final. El concurs fou coordinat per les professores Teresa Palomas i Carme Subirà. I a tall de comiat Jordi Segura, regidor d’Hisenda i Interior de l’Ajuntament d’Igualada, adreçà unes paraules als joves que s’hi havien aplegat.

Participaren en la trobada més d’un centenar d’alumnes pertanyents als següents centres educatius: Pere Vives Vich (Igualada), Joan Mercader (Igualada), Acadèmia Igualada (Igualada), Pla de les Moreres (Vilanova del Camí), Montbui (Sta Margarida de Montbui), Molí de la Vila (Capellades), Guinovarda (Piera), Alexandre de Riquer (Calaf), Montclar (Jorba) i Camp Joliu (L’Arboç). Les professores i professors encarregats tant d’organitzar l’aplec lúdico-formatiu com de col·laborar en la jornada foren Àngel González, José María Cózar, Guillem Cintas, Carme Subirà, Rocío Cantero, Teresa Palomas, Laura Costa, Carme Ballester, Salvador Oliva, Maria Martorell, Josep Pelfort i Judit Guàrdia. La xerrada de la matinal fou emesa en directe per internet a través de la xarxa de telemàtica educativa de Catalunya i resta enregistrada al web del CECI, en l’apartat de videoconferències, per a tot aquell que tingui interès en visionar-la o escoltar-la. Projecte Neptú una vegada més (i ja en van quatre!) ha estat possible gràcies al grup de docents que s’hi ha implicat, gràcies a la Secció d’Estudis Clàssics del CECI (Prometeu Encadenat) i al propi Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada que hi donen cobertura tècnica i econòmica i gràcies també al Museu de la Pell i Comarcal d’Igualada que tan generosament ens brinda les seves esplèndides instal·lacions.

Salvador Oliva March (coordinador del Projecte Neptú)

Magna celebratio A.D MMXII: In crescendo!

Aràcnids i aràcnides, una nova edició de la Magna celebratio ens espera els dies 27, 28 i 29 d’abril. Si fa dos anys la nostra proposta de col·laboració en aquest festival de reconstrucció històrica de Badalona era més aviat modesta, d’aprenents, el curs passat ens vam proposar fer un pas endavant, objectiu que considero aconseguit amb escreix amb la nostra schola i la gran acollida que va tenir la convocatòria, sobretot per la incorporació a ple rendiment d’un nou centre, l’Escola Vedruna de Gràcia. Penso que juntament amb l’Institut Cristòfol Ferrer i l’Isaac Albéniz vam fer un gran equip que estic segura que enguany encara s’eixamplarà més i funcionarà millor, ja que els alumnes experts podran guiar i acompanyar els novells.

Consolidat el projecte, com ens hem proposat de millorar-lo? Doncs, la presència d’experts en les nostres files marcarà la diferència, atès que enguany tenim el plaer de comptar amb dos nous participants que donaran un toc de rigorositat científica a la nostra schola.

  • L’Albert Anglès, un apassionat estudiós del món romà, va participar com a voluntari a les excavacions de Vindolanda. Situat als confins de l’Imperi, vora al mur d’Adrià, aquest emplaçament romà és conegut per les seves tauletes de fusta, uns 1400 fragments, que actualment es troben majoritàriament al British Museum de Londres. Els textos que aquestes suporten ens aporten informació impagable sobre la vida al limes britànic. Doncs bé, al nostre ludus podrem aprendre més coses sobre aquest suport d’escriptura i tot el que s’hi relaciona.

Tab. Vindol. II 291. Carta de Clàudia Severa a Sulpícia Lepidina,
probablement el primer testimoni d’escriptura en llatí realitzada per una dona.
[Font: Vindolanda Tablets Online]
  • Josefet Fuentes és ja conegut en l’entorn del nostre univers aràcnid, des que vam poder gaudir de les seves escultures amb referents clàssics i ens va obrir les portes de la seva Officina litterarum Latinarum. Ben aviat des de l’Institut Premià ens explicaran com evolucionen els papirs que estan conreant per al taller d’escriptura que ell dirigirà per a nosaltres.

Estris d’escriptura a la biblioteca de INS Badalona VII. [Foto: Josefet]

Com sempre, a partir d’aquest hi haurà més articles on anirem precisant els detalls organitzatius i prepararem els alumnes participants per al correcte desenvolupament de les jornades, també hi haurà sessions als centres en què vindran a explicar-nos detalls sobre la reconstrucció històrica, de les quals deixarem testimoni al bloc per compartir experiències. No obstant, no hi ha dubte que sense vosaltres, nois i noies, res no seria possible. Necessitem la vostra empenta, la vostra implicació, interès i entrega, l’energia que dóna sentit a aquesta experiència, i per això us convido a deixar en comentari la vostra predisposició a participar-hi, de manera que el professorat de cada centre pugui anar fent la previsió de participants de dissabte i diumenge.

Fa dos anys va ser fabulós, el curs passat va ser increïble. Què ens depara el futur? Quin adjectiu hauré d’utilitzar? No sé què diran els fats, però el que està clar és que entre tots podem pujar un graó més per anar in crescendo….

TERESA