Antígona a la Viquilletra

Després dels dos articles sobre la presentació del grup Versos d’ara i de sempre a la Viquilletra i sobre la figura de Nausica, elaborats pel Jordi i la Teresa, la nostra tasca no va acabar i els components del grup vam seguir amb la nostra recerca que ens va conduir fins a Antígona, la protagonista de l’obra homònima escrita per Salvador Espriu.

Antigoneleigh

Oli sobre tela de Frederic Leighton, 1882
[Font: www.wikipedia.com]

La nostra segona feina consistia a elaborar una sèrie d’articles per al blog litecat, que pertany a l’assignatura de Literatura catalana del nostre centre, on relacionéssim  l’Antígona, el seu autor i les refències clàssiques d’aquesta revisitació del mite de Sòfocles.

Els membres de Versos d’ara i de sempre vam redactar un total de vuit articles, on analitzem elements de l’obra de l’escriptor català com el destí, el poder autoritari, la pietat i la guerra o la veritat.

Però l’article que més relació guarda amb el món romà és el que relaciona la figura d’Antígona i la d’Horàcia. Ambdues són dones que, mogudes per una gran bondat, són capaces de qualsevol cosa per fer allò que creuen que és el millor per a la situació que els ha tocat viure. Horàcia mor a mans del seu germà després de plorar desesperadament la mort del seu promès, un Curiaci enemic de la seva pròpia família, a mans del mateix home que la mata a ella. Després d’això, i per més inri, el seu pare li nega la sepultura al mausoleu familiar. Aquesta tràgica història d’Horàcia té similituds i diferències amb Antígona però, tot i això, mostren la mateixa actitud femenina davant una gran desgràcia. Antígona mor després d’una aferrisada lluita perquè un dels seus germans, Polinices,  sigui enterrat amb honor després que el seu altre germà acabés amb la seva vida. Aquest article mostra amb més profunditat els trets que uneixen les dues dones.

Per últim, el vídeo que teniu a continuació és una recapitulació de tots els nostres articles sobre l’obra d’Espriu, l‘Antígona.

Anna Pardo Fernàndez, INS Isaac Albèniz, 2.2 Batxillerat

17 thoughts on “Antígona a la Viquilletra

  1. Margalida Capellà Soler

    L’ENHORABONA! Esteu fent una feina interessandíssima, interdisciplinar, … Moltíssimes gràcies per donar-la a conèixer aquí als aràcnids i aràcnides d’arreu. Antígona és una de les meves obres preferides!
    Bona Sort en el concurs!

  2. Michelle

    Primer de tot he de felicitar el bon treball que has fet. És un article clar i entenedor. També dir que el vídeo d’Antígona és molt encertat ja que amb les imatges queda molt més clar el mite.

    Per últim fer un petit incís i dir que a la tercera línia del tercer paràgraf, hi ha una falta ortogràfica: cruen, que suposo que voldries dir creuen*.
    Això es tot, felicitats de nou Anna!

  3. Teresa Devesa i Monclús

    Es nota que te l’has llegit amb atenció Michelle. Anna, ja saps què et toca corregir. Entre tots podem millorar, amb rigor, la feina publicada. D’això se’n diu entorn col·laboratiu.

  4. Annia

    Ave!
    felicitats, crec que són artícles molt interessants i dels quals sempre en podem aprendre com eren o pensaven els romans, a més he de dir que és una sort poder col·laborar amb l’assignatura de literatura catalana.
    Veig que aquestes dos dones són dones lluitadores, que no deixen mai d’intentar allò que volen, però que a la literatura se les presenta com a dones tristes, plenes de dolor per tal de fer-les més dèbils.
    Crec que és normal que les dones volguessin donar sepultura als seus enamorats, ja que els romans creien que si a una persona quan moria no li donaves sepultura ni feies els ritus necessaris, com per exemple posar una moneda d’or sobre els ulls, les seves ànimes estarien vagant.

  5. Jordi Berdún

    Salve Anna

    Anna he de felicitar-te per la bona relació que has fet entre Antígona i Horàcia . Tot i que la vam treballar des de literatura catalana, no ens havia quedat massa clara a causa de la poca informació que hi teniem en el nostre abast. Tot i això, has sapigut fer un bon tranfons per tal de relacionar-les.

    L’estudi que es fa d’aquestes fues horoïnes, fa que el món contemporàni tingui consciència que les dones poden ser, fins i tot, molt més dures que un sol home.

    Anna, saps amb quin altre personatge podríes relacionar-ho ? Doncs ho podries relacionar amb Eva Perón. Eva Perón va ser una heroïna del segle passat que va tenir força rellevància per la seva lluita constant per el sufragi femení i per la igualtat femenina. La seva figura se la pot relacionar amb Antígona per ser una gran lluitadora i , sobretot, segura dels seus pensaments tot i la repressió que vivia en aquell moment Argentina. Un altre aspecte relacionat es que tot i saber que estava molt malalta i que el seu destí seria la mort ( com Antígona si traïa al seu tiet) va seguir fent la seva tasca i , sobretot, forta davant els seus objectius a realitzar.

    Espero que hagis captat la meva idea vers a la figura de la Dama d’Argentina.

    Vale !

  6. gimenez_tha

    Felicitats Anna, per tan bona feina!

    L’article que has elaborat està molt bé perquè expliques de manera molt entenedora la feina que hem hagut de fer tots a la classe de literatura catalana amb l’ajuda de la Motse.
    També m’ha agradat que expliquessis la història d’Horàcia.

    Encara que hi ha unes quantes faltes d’ortografia, està molt ben configurat.

    Per últim vull donar una ajudeta a les semblances entre Antígona i Horàcia:

    SEMBLANCES:

    1.- La guerra entre els homes com un acte arbitrari i destructiu: els que abans s’estimaven tot d’una es donen mort.

    2.- El plany de dolor de les dones que clamen per la pau i per la reconciliació.

    3.- La crueltat fratricida: Etèocles i Polinices matant-se l’un a l’altre, Horaci travessant amb l’espasa la pròpia germana.

    4.- L’obcecació pels ideals de país, de pàtria o de ciutat, les quals anul·len les lleis més elementals de compassió i de solidaritat entre els individus.

    5.- La compassió de les dues dones en vers els seu germà o, en el cas de la segona, el promès.

    I això és tot el que puc aportar. Felicitats una altra vegada Anna! 🙂

  7. Ilya Natarov

    Salve!

    Molt bon article Anna! Els de literatura catalana vam estar molt de temps llegint l'obra d'Antigona i ens vam esforçar molt per fer els articles del Litecat.
    Esta molt ben feta la relació del l'Antígona i d'Horàcia ja que son dues dones valentes que són capaces de fer qualsevol cosa per fer allò que cruen que és el millor per a la situació que els ha tocat viure.

  8. pardo_fernan Post author

    Gràcies Michelle per veure que falta una e al tèrcer pàrraf. Jo no puc canviar-ho per què l’article ja està penjat, però la Teresa ho farà enseguida perquè ella si que té dret a editar articles que ja estan publicats.

  9. Marina Garcia

    Salvete

    Aquest treball que hem fet entre difrents assignatures està molt bé, ja que podem entre totes aconseguir tenir una idea més amplia sobre Antígona. Les coses que aprenem a unes assignatures està molt bé que les poguem aprofitar per altres, i així, hem pogut veure diferents aspectes i diferents punts de vista d’un mateix fet, el mite d’Antígona.

    Desde el punt de vista romà, Horàcia, es pot comparar amb Antígona, ja que és una dona que passa per unes circumstàncies que fan que aquest personatge femení es comporti com Antígona.
    A Horàcia, és el seu promès el que mor, a diferència de a Antígona, que són els seus germans. El promès de Horàcia era un enemic, ja que era dels Coriacis. Lluitaven els Coriacis i els Horacis. El promès de Horàcia l’havia matat un dels seus germans. Horàcia està desesperada i el seu propi germà la mata. Aleshores, el seu pare li nega la sepultura al mausoleu familiar.
    Les històries d’Horàcia i Antígona tenen molts elements en comú, com és el fet de que es negui una sepultura, i l’actitud de la dona.

    Per acabar, m’agradaria dir que el video definitiu ha quedat molt bé i queda molt ben explicat tot el treball i totes les idees de Antígona que hem vist en els diferents articles.

  10. pardo_fernan Post author

    Gràcies a tots per les felicitacions. Molt ben vista la comparació amb Eva Perón, Jordi.

  11. Teresa Devesa i Monclús

    Després de tota la feinada que heu dut a terme, qualsevol cosa que puguem dir és poc, però a mi m’agradaria aprofitar l’article d’Horàcia per fer palesa la importància d’utilitzar fonts contrastades de documentació. Crec que us ha quedat clar que, si mai torneu a tractar aquest tema, no cal fer cas de la informació de la Viquipèdia en català sobre aquest personatge. Segons aquesta, Lucrècia “va esbaconar” el seu germà, cosa que desvirtua bastant qualsevol possibilitat de comparació amb la pietosa Antígona.
    Sobre la comparació amb la figura d’Evita, ens costaria una mica més trobar els punts de contacte, però ha estat una proposta interessant per la teva part, Jordi.

  12. sara

    Anna! Molt bon article! Després de tant de temps i tant llegir sobre Antígona s’està convertint en un referent i sembla que representi moltes coses a la vida quotidiana.

    El curs s’està acabant, i nostra participació com a membres de Versos d’ara i de sempre ha estat una experiència diferent, una forma d’apendre des de diverses matèries una obra única i representativa.

    Amb els articles que vam redactar va quedar tot ben lligat i analitzat, sobretot els temes més importants com el destí, el poder autoritari, la pietat i la guerra o la veritat. A partir d’aquí, espero que tota aquesta feina quedi per ajudar a tots aquells alumnes interessats i que serveixi per donar a conèixer aquesta obra tant especial com l’Antígona des de tots els punts de vistes de tots els autors que han volgut escriure la seva versió.

  13. pallach.carla

    Hola!!

    Anna, molt bon article! Fas un resum de totes les tasques que heu realitzat sobre “Antígona”. El vídeo també m’ha agradat molt ja que es veu clarament la influència d'”Antígona” de Sòfocles en altres autors posteriors.

    Veiem clarament, també, com les diferents guerres han estat les causants d’aquestes revisitacions al mite de Sòfocles. Per tant, la influència d’aquest mite es deu a que, malauradament, la seva temàtica és atemporal.

    Moltes felicitats a tots els de “Versos d’ara i sempre”!! Heu fet una feina molt ben feta i m’ha agradat molt treballar els vostres articles!

    Adéu!!

  14. Teresa Devesa i Monclús

    Molta sort a selectivitat, nois i noies! Us imagineu que us toca “Antígona”? Tant que l’heu treballat!
    Carla, aquesta obra continua sent lectura de Literatura catalana l’any vinent. Tot això que tindreu avançat.

  15. Pingback: Anònim

  16. Pingback: Premi Viquilletra 2012: Ruta literària per Sarrià | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *