Author Archives: pardo_fernan

Antígona a la Viquilletra

Després dels dos articles sobre la presentació del grup Versos d’ara i de sempre a la Viquilletra i sobre la figura de Nausica, elaborats pel Jordi i la Teresa, la nostra tasca no va acabar i els components del grup vam seguir amb la nostra recerca que ens va conduir fins a Antígona, la protagonista de l’obra homònima escrita per Salvador Espriu.

Antigoneleigh

Oli sobre tela de Frederic Leighton, 1882
[Font: www.wikipedia.com]

La nostra segona feina consistia a elaborar una sèrie d’articles per al blog litecat, que pertany a l’assignatura de Literatura catalana del nostre centre, on relacionéssim  l’Antígona, el seu autor i les refències clàssiques d’aquesta revisitació del mite de Sòfocles.

Els membres de Versos d’ara i de sempre vam redactar un total de vuit articles, on analitzem elements de l’obra de l’escriptor català com el destí, el poder autoritari, la pietat i la guerra o la veritat.

Però l’article que més relació guarda amb el món romà és el que relaciona la figura d’Antígona i la d’Horàcia. Ambdues són dones que, mogudes per una gran bondat, són capaces de qualsevol cosa per fer allò que creuen que és el millor per a la situació que els ha tocat viure. Horàcia mor a mans del seu germà després de plorar desesperadament la mort del seu promès, un Curiaci enemic de la seva pròpia família, a mans del mateix home que la mata a ella. Després d’això, i per més inri, el seu pare li nega la sepultura al mausoleu familiar. Aquesta tràgica història d’Horàcia té similituds i diferències amb Antígona però, tot i això, mostren la mateixa actitud femenina davant una gran desgràcia. Antígona mor després d’una aferrisada lluita perquè un dels seus germans, Polinices,  sigui enterrat amb honor després que el seu altre germà acabés amb la seva vida. Aquest article mostra amb més profunditat els trets que uneixen les dues dones.

Per últim, el vídeo que teniu a continuació és una recapitulació de tots els nostres articles sobre l’obra d’Espriu, l‘Antígona.

[vimeo]http://vimeo.com/39110502[/vimeo]

Anna Pardo Fernàndez, INS Isaac Albèniz, 2.2 Batxillerat

Emporiae MMXI : L’abillament a l’antiga Roma

Com ja quasi tots segurament sabeu, el pasat 13 d’ctubre els alumnes de llengües clàssiques de l’Institut Isaac Albèniz vam tenir l’oportunitat de visitar Emporiae. Va ser una excursió plena de curiositats i que ens va aportar nous coneixements tant sobre el món romà com sobre el món grec. Cada alumne tenia la seva tasca a fer, i la meva era fer un petit estudi sobre la vestimenta romana i comparar-la amb la que portava la guia, que anava caracteritzada de Iulia romana.

Per començar aquesta anàlisi, fa falta saber que els romans, i els grecs també, gaudien d’un dolç clima mediterrani que procurava temperatures no gaire extremes. A més, l’educació que van rebre durant la República també va caracteritzar la seva, normalment, senzilla vestimenta, que servia per preservar-se de la climatologia i per cobrir-se el cos nu. A més a més, la vestimenta servia com a signe d’identificació de l’estatus social de la persona que portava la peça.

Imatge que mostra les principals peces de la vestimenta romana

La vestimenta habitual entre els cives era la toga, que durant l’Imperi va ser usada tant per homes com per dones lliures, però després va ser d’ús exclusiu per als homes. Aquesta toga es caracteritzava per estar feta de llana i, normalment, ser de color blanc. A sota d’aquesta toga hi havia la túnica, que no tenia mànigues i se cenyia a la cintura amb un cinturó. Encara que trobem diferències de color i d’ornament en la toga segons l’edat, l’estatus i la funció a la societat,  la vestimenta era idèntica pera  tots, menys per als esclaus, i, així, es convertí un dels grans símbols de la cultura romana. Per últim, les persones que gaudien d’una posició privilegiada a la societat, vestien la dalmàtica, una túnica amb mànigues amples, que arriba als genolls i està tancada per davant i oberta pels costats fins a l’espatlla.

Pel que fa a les dones, aquestes en un inici van lluir la toga, però va passar a ser mal vista per la societat, i la bona romana va vestir amb túnica. Les casades portaven una stola sobre la túnica, la qual normalment tenia mànigues i comptava amb un brodat o amb un prisat. La túnica sense mànigues s’anomenava colobium i la que tenia les mànigues amples, dalmatica. També usaven la palla, que era un llarg xal de llana. Durant l’Imperi, les patrícies lluïen un vel decorat amb franges d’or o de plata, senyal, també, que estaven casades.

Els romans no van deixar de banda els complements, i els van convertir en una part essencial de la vestimenta de l’època. Començant pels barrets, es por dir que els romans no en solien usar, però que, quan ho feien, optaven pel  petasus. Com a calçat utilitzaven sandàlies amb tires de cuir que podien ser simples, les solea, o enfilar-se fins a mitja cama.

Després d’aquesta exposició i, com a tema central d’aquesta entrada relacionada amb la sortida a Emporiae, descriurem l’abillament de la guia que ens va fer la visita. Se’ns va presentar com Iulia, una patrícia romana casada, fet que s’observarà en el seu vestit. L’actriu lluïa una dalmatica rosa pal prisada amb un brodat subtilment daurat a la part superior, la qual s’ajustava a la cintura amb un cinturó ample i de cuir. A les mànigues, i per unir-les, opta per uns botons en platejat. Al cap portava un vel molt llarg amb un to rosat més fosc que contrastava amb un brodat daurat, que tenia com a origen una ampla corona àuria. Com a complements, portava les clàssiques solea per calçat i uns braçalets que, encara que tenien un aspecte molt actual, poden ser comparats amb els de pasta que exhibien les romanes. L’únic error en l’ambientació tèxtil i estètica de la guia era que l’actriu duia les ungles pintades.

Com a conclusió d’aquesta entrada centrada en la moda de l’Antiga Roma, cal dir que els romans han estat unes de les civilitzacions que més han influït en la vestimenta i que, l’actual industria tèxtil la utilitza com a inspiració continua en les nombroses col·leccions presentades cada temporada.

I, si voleu saber més sobre l’abillament romà, no dubteu en visitar aquest enllaç.

Anna Pardo Fernàndez

2n batxillerat INS Isaac Albéniz de Badalona