Category Archives: Llatí 1r

Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

[Una habitació ample i majestuosa. Una princesa agenollada al seu llit. Llum de lluna que acarona els seus plors. Medea es lamenta del seu dilema: el seu cor batega per Jàson però el seu cos se’l deu al seu pare Eetes, el rei de la Còlquida. No sap què decidir, se sent sola, com si no pertanyés a ningú…]

 

MEDEA: Oh, desconsolada jo! Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

Medea, Herculà

Estimo el pare, a Jàson, per què em fas dubtar?

Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

Per què em fas emmalaltir?

Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

Sento que estic embogint!

Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

Explica’m a què es deuen aquests plors…

Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

Qui és aquell que gosa entrar a la meva habitació?

 

CALCÍOPE: Oh Medea, germana enamorada,

ets coneixedora del destí dels meus fills?

Oh Medea, germana enamorada,

només de pensar-ho em fa mal el pit!

Oh Medea, germana enamorada,

saps quina és la solució?

Oh Medea, germana enamorada,

has d’oferir a Jàson el cor.

 

MEDEA: Oh Calcíope, sigues venerada pels déus!

Ara no en tinc cap dubte sobre el que haig de fer…

Oh, Calcíope, sigues venerada pels déus!

Quan vaig veure  Jàson, el vaig ignorar sense voler…

Oh, Calcíope, sigues venerada pels déus!

Qui és aquella que del meu balcó ve?

 

Medea, Estàbia

LAVÍNIA: Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

Eneas no em fa cas. Què vols què faci?

Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

Vaig casar-me amb ell perquè guanyà la guerra.

Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

Les guerres sempre acaben igual, no valen la pena!

Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

Aquest home mai escarmenta!

Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

Cada nit amb dues o tres joves es presenta!

Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

Estic farta de semblar forta i valenta…

Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

Al precipici m’agradaria fer-li una empenta.

Oh, princesa Medea! Sóc la reina del Laci.

L’he deixat a casa, me’n vaig, haig de vèncer.

 

MEDEA: Reina Lavínia, quina raó!

Jo no vull quedar-me amb el pare, cruel com un lleó!

Reina Lavínia, quina raó!

Tampoc vull casar-me amb el gallard Jàson!

Reina Lavínia, quina raó!

Jo el que vull és anar a conèixer món!

Reina Lavínia, quina raó!

No parem fins que el cel no es tenyeixi de dol!

 

[Medea i Lavínia baixen pel balcó a través d’una corda i Calcíope desconcertada es planteja el succeït i també salta pel balcó]

 

 

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí-Grec

 

Els meus playmòbils per Itàlia a la Tabula Clikariana!

En l’últim viatge, visitant restes arqueològiques d’època romana amb els meus pares, m’ho vaig passar la mar de bé fotografiant els meus playmòbils romans. No us penseu que sigui fàcil o almenys no ho va ser per a mi: o sortia el playmòbil o sortia la meva mà o el jaciment. En fi, sis de les meves fotografies (el Colosseu de Roma, Vil·la Adriana a Tívoli, Via Àpia, Pompeia, Stabia i el Vesuvi) ara formen també part d’aquesta Tabula Clikariana:

 


Mostra Tabula Clickariana en un mapa més gran

Valèria Cuní

6è Educació Primària

Escola Bergantí, El Masnou

Gaudeamus igitur a Cantània 2012

Final de curs és aquí i és hora de cantar Gaudeamus igitur ja que finalment heu resolt l’enigma que us plantejava aquí.

Cada any anem amb els alumnes de primària a la Cantània i enguany hi hem anat, hem cantat i us hem gravat el fragment corresponent:

[youtube]https://youtu.be/DXpTthZoulM[/youtube]

Us atreviu vosaltres a cantar tot l’himne?

Que tingueu un bon estiu!

Xavi de música

Dia mundial del medi ambient amb Ovidi!

Avui, dia 5 de juny,  és el dia mundial del medi ambient. Aquest va ser establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1972. Ovidi va fer dues metamorfosis sobre l’ecologisme i el consum racional d’aigua. Grecs i romans ja van ser els primers en contaminar i en tenir consciència de preservar la natura. Si no recordeu els mites que hem llegit a Narracions de mites clàssics, i que també a Ecce pictura i a Aracne us hem fem cinc cèntims aquí:

 

Els camperols de Lícia:

Quan Latona es queda embarassada de Júpiter, Juno, enfadada l’expulsa de la terra dels déus, i ella arriba desesperada a l’illa de Delos, on, sota una olivera té els seus dos fills, Apol·lo i Diana. Quan arriba al país de la Quimera, Lícia, on fa moltíssima calor, Latona vol beure d’un riu i donar aigua als seus bessons, però uns camperols  li ho impedeixen i no li deixen beure de cap de les maneres. L’aparten delllac i remouen les aigües enterbolint-les. Ella, enfadadíssima, els condemna a viure per sempre en aquell riu i els transforma en granotes pel seu menspreu, per la manca de compassió i per la negació d’un bé comú com és l’aigua.

 

Dríope i Lotis:

Dríope, un dia va anar a un llac, per portar corones a les nimfes. Duia en braços un nen que no havia fet encara un any. Dríope va agafar unes flors per entretenir el seu fill. No esva adonar que de les flors van caure unes gotes de sang. La nimfa Lotis s’havia transformat en aquesta planta, canviant d’aspecte, però, no de nom. Dríope no ho sabia, i demanà perdò, però, els seus peus s’havien quedat clavats a terra con unes arrels i li va anar creixent una escorça fins les espatlles. De les mans li van sortir fulles, tapant-li completament el cabell. Van arribar Andrèmon i el seu pare, que la buscaven, i es van posar a bersar-la. Només li quedava el rostre sense convertir en arbre, i entre llàgrimes demana que agafin el seu nen i que quan es fes gran no agafés  flors dels arbres i que consideri tots els fruits divins.

Dríope i Lotis

s animalons, a part de plantes, arbres, flors…

Què n’opineu vosaltres? Creieu que aquests mites ovidians desprenen el valor medioambiental? Recordeu altres mites de Narracions de mites clàssics que intentin inculcar l’amor envers la natura?…

Laura Luna i Laia Bagà

1r Llatí Batxillerat

 

Locus Amoenus

Aprofitant la tasca del tòpic en llatí, he recuperat un poema que vaig escriure ja fa temps i que crec que coincideix força bé amb el tòpic literari Locus Amoenus.

Aquest llatinisme va ser utilitzat sobretot durant el Renaixement, tot i que troba precedent en la literatura de Virgili, Homer, Teòcrit i Horaci.

Espero que us agradi:

 

Agua, agua cristalina,

¿Adónde te llevan tan bonita?

Agua, agua cristalina,

¿Adónde te llevan tan deprisa?

¡Oh flor, roja flor!

¿Cómo es que desprendes tanto amor?

¡Oh flor, roja flor!

¿Por qué tus pétalos brillan bajo el Sol?

Ven, verde árbol, ven aquí,

enséñame a ser tan robusto como tú.

Ven, verde árbol, ven aquí,

mueve tus ramas, te iluminará la luz.

Canta avecilla, cántame más,

ayúdame a no desafinar.

Canta, avecilla, cántame más,

estiende tus alas y échate a volar.

Bosque, corre, vete, tápate;

una tormenta está a punto de llegar.

Bosque, corre, vete, tápate;

no quiero que ésta te haga llorar.

Bosque, corre, sal, destápate;

una tormenta está a punto de marchar.

Bosque, corre, sal, destápate;

tu bello canto quiero volver a escuchar.

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí

Posem el cascavell al gat?

Dibuix de Valèria a Blanc de Guix.         6è de Primària

Aràcnids i aràcnides i especialment els d’Isop en valors, a veure si sabeu què vol dir aquesta dita i de quina faula d’Isop prové? Li posem el cascavell o no?

Valèria Cuní
6è Educació Primària
Escola de dibuix Blanc de Guix, El Masnou

D’on aconseguien els romans els minerals?

Després d’haver estudiat D’on portaven els romans els aliments?, ara ens toca esbrinar d’on aconseguien el marbre i els minerals (Au, Ag, Cu, Sn, Pb i Fe)?


Mostra El comerç en el món romà: els minerals en un mapa més gran
Les mines d’or de Las Médulas foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el desembre de 1997:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=jJN-BOVOtmg&__scoop_post=e6da9320-770a-11e4-a2e1-842b2b775358&__scoop_topic=2725070#__scoop_post=e6da9320-770a-11e4-a2e1-842b2b775358&__scoop_topic=2725070[/youtube]

Alumnes de llatí de 4t opt. 1 i 2

L’origen llatí dels noms i cognoms catalans

Origen llatí dels noms
vid. aquí

Què us ha semblat? Què en sabeu vosaltres? Quins apunts heu publicat als vostres blocs sobre l’antroponímia d’origen grecollatí?…

Si en voleu saber més, diumenge 3 de juny, a les 11.00 hores, a l’Escola de Mallorquí de Manacor, dins el cicle de xerrades d’Acampallengua no us perdeu la meva conferència “L’origen dels noms i cognoms catalans”.

Antoni Janer Torrens
professor de l’IES Damià Huguet
Campos, Mallorca

Conjur d’aromes

Ella treballava a la plaça del fòrum en un parada de fruits secs; jo passava sovint sense fixar-me en res més que en la seva pell resplendent sota el sol del migdia, quan les coses més senzilles es tornen tresors. Mai no he estat una persona tímida, potser perquè no vaig arribar a comprendre el seu significat, per tant res  no m’impedia d’ observar-la sense cap pudor, quan jo la mirava ningú no existia al fòrum, com la força de tot l’Olimp, la meva mirada penetrava el seu cos banyat de llum.

Les primeres paraules que vam creuar no les recordo i no sabria per què les vam iniciar, recordo les nostres passes allunyant-se plaça amunt mentre observàvem el sol desfent-se entre les muntanyes. Vam arribar a casa seva entre acudits sobre la gent que tots dos ens trobàvem al fòrum i altre cop no sabria dir-vos com és que vaig trobar-me amb els seus llavis, érem ombres en les clarianes del solstici que s’infiltraven per la finestra, ens vam integrar en la densitat dels aromes, érem i no existien pensaments, foc i vent.

El seu nom es presentava en els meus llavis amb facilitat, com l’impuls de l’instint, vaig posar-me dempeus i no vaig aturar-me des que el sol va aparèixer, em movia amb la gràcia d’un ballarí i percebia l’harmonia del món com un gran músic, ella va despertar un esperit atàvic en mi, jo vaig cedir al desig.

Els altres no compartien el meu entusiasme, parlaven amb mi i m’aconsellaven, discutien sobre termes que no era capaç de compendre, obsessió, ira, por, misèria. Jo únicament dedicava tot a observar-la, la perseguia en cada pas, en cada alè, en tots els seus pensaments.

Ella es va esfumar amb el xiuxiueig del fullatge, vaig buscar l’única persona en tota Roma capaç de obrir-me un nou camí en el neguit. Els últims carrers de les cases dels mercaders eren al seu cau, amb ulls sobre l’asfalt governava en la clandestinitat.

Les escales giravoltaven descobrint nous tapissos, escenes estrambòtiques del gènere humà, on la imaginació s’endinsava. Evidentment m’esperava amb tot llest per començar, trenta talles de fusta antiga, espècies fresques sobre el plat, dotze espelmes sota l’òrbita dels ulls de bou, les urpes de l’àguila reial i els meus dits com a compositors de l’obra, tot està preparat.

Escric el conjur induït per la potència dels aromes, una estranya companyia estimula els meus músculs mentre la seducció de les paraules desperta el subconscient que es manifesta en tots els versos. No té sentit pensar en nocions com el temps i l’espai, aquesta és una nova dimensió amb regles pròpies, hem travessat el món de les paraules i únicament distingeixo clars i obscurs, grans onades d’aire mobilitzen aquest espai ingravitatori, i ella és aquí, ara tan aprop que sóc capaç d’apropar el seu cor al meu pit, sentir la seva respiració al meu coll, observo el seu iris i pronuncio el seu nom que s’expandeix al llarg de l’espai.

Ara ho sé, ella és la regent d’aquest univers extraordinari, jo la vaig allunyar del món, lluny de la carn i els ossos. Vam estimar-nos tant que ella va convertir-se en l’atmosfera del meu esperit, quan els rajos van travessar la nostra habitació van emportar-se els seus records, les seves petjades i viuen en mi, jo sóc el guàrdia dels seus petons tatuats als meus llavis en secret.

És moment de tornar al cau, doncs els olors s’apaguen, els músculs s’enfonsen i la seva imatge s’allunya, la seva veu en mi, els seus bategs entre els meus dits, la seva pell brillant des dels meus ulls, no es poden apagar. Les convulsions comencen a precipitar-se, el cor s’ofega, ja és el moment…

L’única persona que podria obrir-me un nou camí de nou ja ho té tot preparat, perquè me’n vagi en el mateix silenci en què vaig arribar.

Dani Costa

aràcnida universitari