Dia mundial del medi ambient amb Ovidi!

Avui, dia 5 de juny,  és el dia mundial del medi ambient. Aquest va ser establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1972. Ovidi va fer dues metamorfosis sobre l’ecologisme i el consum racional d’aigua. Grecs i romans ja van ser els primers en contaminar i en tenir consciència de preservar la natura. Si no recordeu els mites que hem llegit a Narracions de mites clàssics, i que també a Ecce pictura i a Aracne us hem fem cinc cèntims aquí:

 

Els camperols de Lícia:

Quan Latona es queda embarassada de Júpiter, Juno, enfadada l’expulsa de la terra dels déus, i ella arriba desesperada a l’illa de Delos, on, sota una olivera té els seus dos fills, Apol·lo i Diana. Quan arriba al país de la Quimera, Lícia, on fa moltíssima calor, Latona vol beure d’un riu i donar aigua als seus bessons, però uns camperols  li ho impedeixen i no li deixen beure de cap de les maneres. L’aparten delllac i remouen les aigües enterbolint-les. Ella, enfadadíssima, els condemna a viure per sempre en aquell riu i els transforma en granotes pel seu menspreu, per la manca de compassió i per la negació d’un bé comú com és l’aigua.

 

Dríope i Lotis:

Dríope, un dia va anar a un llac, per portar corones a les nimfes. Duia en braços un nen que no havia fet encara un any. Dríope va agafar unes flors per entretenir el seu fill. No esva adonar que de les flors van caure unes gotes de sang. La nimfa Lotis s’havia transformat en aquesta planta, canviant d’aspecte, però, no de nom. Dríope no ho sabia, i demanà perdò, però, els seus peus s’havien quedat clavats a terra con unes arrels i li va anar creixent una escorça fins les espatlles. De les mans li van sortir fulles, tapant-li completament el cabell. Van arribar Andrèmon i el seu pare, que la buscaven, i es van posar a bersar-la. Només li quedava el rostre sense convertir en arbre, i entre llàgrimes demana que agafin el seu nen i que quan es fes gran no agafés  flors dels arbres i que consideri tots els fruits divins.

Dríope i Lotis

s animalons, a part de plantes, arbres, flors…

Què n’opineu vosaltres? Creieu que aquests mites ovidians desprenen el valor medioambiental? Recordeu altres mites de Narracions de mites clàssics que intentin inculcar l’amor envers la natura?…

Laura Luna i Laia Bagà

1r Llatí Batxillerat

 

13 thoughts on “Dia mundial del medi ambient amb Ovidi!

  1. Margalida Capellà Soler

    Optime, discipulae! Dues narracions ovidians ben triades per celebrar el dia mundial del medi ambient amb Ovidi!

  2. Eulàlia

    M’encanten aquests mites! El dels camperols de Lícia és un dels meus preferits! Fins i tot els clàssics respectaven i tenien cura del medi ambient.

  3. Chaima Anzaoui

    Aquest article parlà sobre el dia mundial del medi ambient.Ovidi va ser el que va fer dues metamorfosis sobre l’ecologisme i el consum racional d’aigua. I els grecs i romans van ser els primers en contaminar i en tenir consciència de tenir cura de la natura.

    Per tant,aquests dos mites:els camperols de Lícia:els primers de preservar la natura i Dríope i Lotis. Aquests dos mites relacionen el element fundamental d’aquest món, el medi ambient el que ens ayuda a sobreviure i per tant destaca en aquest mites, com un bé i del que impedia per exemple Latona,de veure aigua, càstiga els camperols , per no deixar a veure un bé que no és seu.Sinò de la natura.

  4. martins.erik1120

    Molt bons els dos mites, no estava assebentat de que hi havia un dia mundial del medi ambient, i ara que ho sé trobo que s’ho mereix perqué cada vegada hi ha menys trossos de terra que no estiguin urbanitzats i és una pena jaja

    Vale:)

  5. irina

    Penso que tots dos mites estan molt ben triats i que desprenen el medioambiental, el primer el dels camperols de Lícia, parla sobre l’aigua, que és un bé comú i que no tothom té, els camperols es van negar a donar aigua a Latona. En el segon el de Lotis i Dríope parla sobre les flors, que moltes vegades arranquem flors dels arbres o del terra encara que sigui per adornar, i en aquest cas Dríope va rebre el seu càstig, en que va ser convertida per la nimfa Lotis en un arbre.

    Estan molt bé tots dos mites ja que parlen sobre la natura i sobre el medi ambient i lo important que és.

    Hi ha molts mites que parlen sobre la natura com el de Filèmon i Baucis, Jacit, etc.

  6. Andrea Balart

    Salve!

    Després d’haver llegit aquest article he buscat per internet i he trobat que l’home romà es preocupava més per la natura que no l’home actual. Els romans trobaven a faltar l’edat d’or en que la naturalesa convivia amb perfecta harmonia amb l’home, a més veneraven molt a la deessa Gea, la mare naturalesa. Deixo aquí l’enllaç de la web on parla sobre l’economia a l’antiga Roma.

    http://fernandolillo.blogspot.com.es/2009/05/ecologia-de-grecia-y-roma-en-el-aula.html

    En les metamorfosis d’Ovidi, es parla sobre la natura concretament en la segona part on els cossos es transformen en plantes. Alguns dels mites són: Narcís.
    tant donzelles com nois s’enamoraven de Narcís a causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes. La que més l’estimava era Eco, la qual havia disgustat Hera i per això aquesta l’havia condemnada a repetir les últimes paraules de tot allò que se li digués. Eco va ser, per tant, incapaç de parlar a Narcís del seu amor, però un dia, quan ell estava caminant pel bosc, va acabar apartant-se dels seus companys. Quan ell va preguntar “Hi ha algú aquí?”, Eco va respondre: “Aquí, aquí”. Incapaç de veure-la, amagada entre els arbres, Narcís li va cridar: “Vine!”. Després de respondre, “Vine, vine”, Eco va sortir d’entre els arbres amb els braços oberts. Narcís cruelment es va negar a acceptar el seu amor i la nimfa, desolada, es va ocultar en una cova i allí es va consumir fins que només va quedar la seva veu. Per a castigar Narcís, Nèmesi, la deessa de la venjança, va fer que s’enamorés de la seva pròpia imatge, reflectida a les aigües d’una font. Va acabar llençant-se dins les aigües. Al lloc on el seu cos havia caigut, va créixer una bella flor, que va fer honor al nom i la memòria de Narcís.

    També ens parla de Jacint, fill d’Amicles, rei d’Esparta i de Diomeda. Jove molt bell, fou estimat per Zèfir i pel déu Apol·lo.
    Practicant l’esport del llançament de disc, Apol·lo li provocà per accident una ferida mortal. De la sang que va brollar de la ferida de Jacint, Apol·lo en va fer brotar la flor del mateix nom, a las fulles de les quals apareixia la lletra Y, inicial de Ὑάκινθος.

  7. Paula Franco Semitiel

    Salve!

    Primer de tot vull dir que la fotografia de l’arbre en forma de dona és impresionant.

    Per altre banda he consultat el linck que ens ha deixat en el seu comentari la nostra companya Andrea Balart.
    La informació que ens recomana està molt bé.

    Per cert, deixo aqui una petita introducció per a tots aquells que no sapiguen qui és Ovidi:

    Publius Ovidius Naso (Sulmona al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC – Tomis, actual Constanta, l’any 17), conegut en el món catalanoparlant com P. Ovidi Nasó,[1] fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Se’l compta, junt amb Virgili i Horaci, com un dels tres poetes per excel·lència de la literatura llatina. Ovidi va ser àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l’Edat Antiga i l’Edat Medieval, va tenir una influència decisiva en l’art i literatura d’Europa durant molts segles.

    Ovidi escrivia en dístics elegíacs amb només dues excepcions: la seva Medea perduda, els dos fragments de la qual que es conserven estan en trimetres iàmbics i en anapests, respectivament, i les seves grans Metamorfosis, que va escriure en hexàmetres dactílics, el metre de l’Eneida de Virgili i l’èpica d’Homer. Ovidi ofereix una èpica diferent a la dels seus predecessors, una història cronològica del cosmos des de la creació fins al seu propi dia, incorporant-hi molts mites i llegendes sobre transformacions sobrenaturals pròpies de les tradicions grega i romana.

    I sí, crec que els mites d’Ovidi estan molt relacionats amb el mediambient i em sembla genial, clar estar, és el nostre entorn i em de fer referència.

  8. imad

    Salve!

    Molt bon article! Aquest article parla sobre el dia mundial del medi ambient.Ovidi va ser el que va fer dues metamorfosis sobre l’ecologisme i el consum racional d’aigua.

    Vale!

  9. sheila

    Salve!
    Crec que els dos mites estan ben triats, i que demostren la consciència ecològica, de cuidar el medi ambient que tenien els grecs i romans. Ja que ens mostren que destruir la natura té les seves conseqüències, i que per tant hem de cuidar de la natura que ens envolta.
    El dels camperols ens parla sobre el consum d’aigua, i el de Dríope i Lotis sobre les flors que moltes vegades arrenquem només per fer bonic.

  10. Pingback: Els Camperols de Lícia | El fil del mite grec

  11. Pingback: Dríope i Lotis | El fil del mite grec

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *