Category Archives: Grec 1r

Monedes americanes i llatines

2 Replies

Fa un temps, en una d’aquelles tardes d’hivern -com les que ara vivim- que donaries qualsevol cosa per menjar alguna cosa calenta, vaig anar a un forn de pa per a comprar. Però aquella compra em va costar cara, ja que la dependenta va ser tan llesta com per, en lloc de donar-me com a canvi una moneda de cinc cèntims, em va tornar una moneda d’un centau americà, sense que jo m’adones.
Com ja sabreu, el dòlar té un valor monetari més baix que l’euro, així que no em va beneficiar per res a la meva butxaca aquest canvi.
Tot i així, de tot s’ha de treure la part positiva, i mirant-la, em vaig adonar que aquest centau americà té certa bellesa. Observeu bé les seves cares de la moneda, que hi trobeu?
En aquest article trobem un cas semblant, però amb els bitllets dels dòlars.

Qui em podria dir la diferència entre els dòlars americans i l’euro? i la diferència entre el meu centau americà i, per exemple, una moneda d’un cèntim?

Moneda creu
Moneda cara

Si us fixeu bé, la moneda té vàries inscripcions, una d’elles en llatí. Qui me les podria traduir? A qui correspon el retrat que apareix en una de les bandes? I l’edifici? Amb quin edifici grec el podríem relacionar?

BONES FESTES!!

Rebeca

Les set meravelles de l’antiguitat

6 Replies

En Marc Arquillo i jo, en Carlos Thiriet, hem fet, per tal de celebrar el setè aniversari de El Fil de les Clàssiques, aquest thinglink on situem i parlem de les set meravelles de l’antiguitat. Algunes han desaparegut gairebé per complert a causa de desastres naturals, com terratrèmols o incendis, d’altres encara se’n conserven algunes restes i només una encara es troba gairebé intacta. Si voleu saber quina és, mireu el thinglink.

Quina meravella us agrada més? Per què? Amb quina meravella relacionaríeu l’estàtua de la Llibertat? Quina mervella es contempla a la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar? Sabeu quines són les set meravelles de Catalunya? i les set meravelles del món en l’actualitat? i les set meravelles de tots els temps?

Marc Arquillo i Carlos Thiriet,                                                                                                                       Alumnes de grec de 1r de Batxillerat

El Discòbol de Miró

4 Replies

L’escultura del Discòbol forma part de l’art grec clàssic, que després va servir com a referent als moviments posteriors que van retornar al classicisme i a l’humanisme, com al Renaixement. Per tant, aquesta obra d’art serveix com a model dels cànons de bellesa que hi haurà als corrents de més endavant.

La seva temàtica esportiva i atlètica, i la tensió muscular que mostra ja s’utilitzava en l’escultura arcaica del segle VII i perdura encara fins als nostres temps, fent que avui dia sigui possible agafar aquesta figura com a referent dels Jocs Olímpics.

Molts escultors han imitat aquesta figura agafant-la com a model, en són un exemple el Discòbol de Pierre-Étienne Monnot feta el 1658, que es troba actualment al museu Capitoli, i també la del jardí d’escultures del Rijksmuseum d’Amsterdam, que es va fer l’any 1900.

Sabríeu dir quins altres conseqüents té aquesta escultura?

Powered by emaze

Génesis Robalino
2n Batxillerat Llatí

Freud i les clàssiques

4 Replies

A l’asignatura de Filosofia (del grec “Φιλοσοφία” philo-sophia, “amor per la saviesa”) hem estat parlant sobre Sigmund Freud, un neuròleg ben interessat en les clàssiques. En aquest E.maze podeu veure que a les seves teories hi ha referents clàssics, a més del complex d’Èdip, Electra…

Powered by emaze

Ariadna Zarkos
1r Batx. Grec

Reconstruint les lletres gregues a la romana

22 Replies

El divendres, els alumnes de grec de 1r de Batxillerat (de l’Institut Premià de Mar) van realitzar una activitat diferent de les que estan programades al currículum escolar o al modus operandi  de la Margalida, tot i que ja en vaig organitzar una fa uns dies: un taller de panòplia i, a més, altres vegades s’han fet a l’IPM tallers d’escriptura, entre d’altres.

L’esmentada activitat tenia dues parts, la teòrica (on explicava el context del sistema educatiu romà) i la pràctica (quan els alumnes veien i tocaven el material del qual els havia parlat anteriorment).

La societat romana, sobretot durant el període republicà (509-27 a. C.), com en l’antiga Grècia democràtica (508-322 a. C.), les dates d’inici d’ambdós períodes poden no coincidir per mera casualitat, les decisions es prenien per concens i, per tant, era molt important la retòrica. Per aquest motiu, i sobretot després de la conquesta de Grècia (146 a. C), l’educació va passar a ser un element imprescindible en la vida d’un patrici (òbviament, només ells podien permetre-s’ho), i centenars d’esclaus grecs amb molts coneixements van ser enviats a la capital per fer de pedagogs, degut a la seva fama de savis.

Pel que fa al tema que ens ocupa, els alumnes utilitzaven diferents materials i superfícies d’escriptura:

  • La tauleta de cera:  Recipient de fusta de forma rectangular ple de cera, que feia la funció de “llibreta”, ja que era reutilitzable (amb la part plana d’un punxó calenta es fonia la cera).
Tauleta de cera

Tauleta de cera: Ha servit de forma regular des que es va inventar l’escriptura.

  • Làmines metàl·liques de plom i de bronze i especialment les d’aquest últim que van tenir gran relleu en la civilització romana.

Tauletes de Vindolanda (fusta)

  • Fulles i escorces d’arbres: diversos pobles de l’antiguitat les van aprofitar, a falta d’altres elements manuals.
  • Plaquetes de fusta: Encerada o blanquejada (àlbum ), van estar molt en voga entre grecs i romans si es va continuar usant-durant tota la Edat Mitjana.

 

  • El papir: Format per tires (anomenades philyrae pels romans) de la medul·la fibrosa ( biblos ) de l’arbust palustre papyrus enganxades en sentit longitudinal i transversal i després premsades i encolades amb engrut que des d’uns 3000 anys aC va constituir l’obligat material dels volums egipcis i l’ús es va estendre a Europa des del segle VI aC continuant més o menys fins al segle XI de l’era cristiana.

A continuació, vam passar a la part pràctica del taller, que consistia en escriure els primers versos de la Ilíada i l’Odissea, primer sobre paper, després pergamí i, al final, papir. Com podreu veure al vídeo a continuació, va ser, com a mínim, entretingut:

[youtube]https://youtu.be/yS4p9AqbETo[/youtube]

Per acabar, què en penseu? Els que hi vau participar, us va agradar? Creieu que la reconstrucció dels materials d’escriptura us va ajudar a entendre com escrivien els romans?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Etimologies i medicina: θεραπεία

9 Replies

Χαίρετε!

Per a la setmana de la ciència, els alumnes de Grec vam fer recerca sobre arrels gregues presents en el món de la medicina.  Jo vaig treballar l’ètim θεραπεία, que traduït vol dir “cura“, però transcrit és “teràpia“.

Aquesta paraula té un prefix, que és:

  • terap-, que dóna només una sola paraula: terapèutica.

També té, òbviament, un sufix, que és:

  • -teràpia, que dóna una llarga sèrie de paraules, per exemple: fisioteràpia o psicoteràpia.

Vegeu uns exemples de les mateixes paraules però en diferents idiomes:

Català fisioteràpia psicoteràpia
Castellà fisioterapia psicoterapia
Francès physiothérapie psychothérapie
Portuguès fisioterapia psicoterapia
Anglès physiotherapy psychotherapy
Alemany physiotherapie psychotherapie

Us deixo aquí mateix les definicions d’aquestes dues paraules (definicions extretes del DIEC):

  • fisioteràpia: Ús terapèutic dels agents físics naturals o artificials com ara aigua, aire, electricitat, radiacions, fred, calor.
  • psicoteràpia: Tractament de les malalties mentals, dels desordres psicosomàtics i dels trastorns emocionals i d’adaptació.

Finalment, us presento un fotomuntatge amb altres paraules amb aquest origen, juntament amb fotografies que les representen:

També us deixo uns enllaços d’uns articles etimològics relacionats amb la medicina que han fet les meves companyes: ἰατρός i τόμος.

  • Sabríeu dir alguna altra paraula que tingui aquesta etimologia? Si es així, mencioneu-la i escriviu la seva definició.
  • Sabeu, a part de les esmentades, alguna altra etimologia relacionada amb el món de la medicina?

Marina Ruiz. Grec i Llatí 1er Batx.

 

Etimologia i medicina: τόμος

10 Replies

Durant la setmana de la ciència algunes companyes de batxillerat i jo vam fer un mural sobre algunes etimologies del grec. A mi em va tocar l’etimologia de τόμος (-tomia).
El significat d’aquest ètim és “tall” i la podem trobar en paraules com:

Amigdalotomia: Incisió en una amígdala.

Aquí teniu unes paraules escrites en diferents llengües i que provenen de la mateixa etimologia:

Català  anatomia  autotomia
Castellà  anatomía  autotomía
Anglès  anatomy  autotomy
Francès  anatomie  autotomie
Alemany  anatomie  autotomie
Portuguès  anatomia  autotomy

I aquí el significat d’aquestes paraules segons el DIEC:

–anatomia: Dissecció o separació de les parts que integren un ésser viu.

–autotomia: Amputació reflexa d’una part del cos que es fan alguns animals per escapar-se dels seus enemics.

Com ja he dit, -tomia significa tall, així que va ser difícil trobar imatges de cada paraula que no fossin molt desagradables, ja que a internet tot eren imatges d’operacions, que poden ferir la sensibilitat d’algú, començant per la meva. Però finalment, crec que me’n vaig sortir i tot seguit us deixo un vídeo en què podreu veure les imatges del meu apartat en el mural:

Mar Alonso’s Slidely by Slidely Slideshow

  • Us proposo buscar el significat d’algun mot del muntatge i comentar la seva relació amb el significat de l’ètim.
  • Coneixeu altres paraules que continguin aquest ètim? Expliqueu què significa cadascuna d’elles.

Mar Alonso Garin.
Batxillerat 1.2