Ja fa uns dies, la Margalida anunciava la concessió dels tres Centaures d’or, que atorga Chiron amb motiu del Dia Mundial d’Internet, a blocs relacionats d’alguna manera amb l’entorn d’Aracne fila i fila: Reconstrucció histórica. Un nou nivel d’empatia, El fil del mite Grec i Siringa, la música de l’antiga Grècia.
Enmig d’altres reconeixements per a blocs d’alumnes aràcnids, Edublogs, Esdelibro, Hèracles… -i d’altres que potser encara han de venir-, aquests auris homes-cavall podrien passar desapercebuts, si no fos que hi ha alguns elements que els donen una significació especial.
D’una banda, mostren experiències ben diferents pel que fa a l’origen, la finalitat i l’autoria.
- El primer i el tercer són Treballs de recerca d’alumnes de segon de batxillerat que han triat aquest format digital en lloc del tradicional. Tenen, per tant, una autoria singular i la seva finalitat és sevir de plataforma per mostrar el procés de recerca i les conclusions obtingudes, tot i que en els dos casos els alumnes manifesten la voluntat de mantenir-los en actiu.
- El segon és un espai col·lectiu, amb aportacions diverses -i per tant, autoria plural- nascut amb la voluntat d’esdevenir una annex temàtic de l’Aracne, com tants d’altres els darrers anys, seguint el camí obert per L’empremta d’Orfeu i més tard La cinta de Νίκη.
De l’altra, són una mostra de l’experiència compartida entre l’Institut Premià i l’Isaac Albéniz de Badalona que ens vam plantejar des del segon any de vida d’aquest bloc -d’això ja ha plogut molt- i que va ser acceptada com a Bona pràctica pel Departament d’Ensenyament.
- Els dos primers blocs són obra d’alumnes de l’IPM. Des de Premià, sota la supervisió de la Margalida, l’Arnau Lario va confeccionant el mosaic de la reconstrucció històrica a Catalunya i els alumnes de l’ESO segueixen el fill que els ofereix la mitologia grega.
- Siringa, la música de l’antiga Grècia prové de l’Albéniz de Badalona, on la Marina Salas s’endinsa en els orígens de la música, que tant li apassiona, mentre jo mateixa, meravellada de la seva sensibilitat musical, miro de guiar-la en el laberint digital.
El que us deia, aquesta pluja de centaures fa palesa la riquesa de l’experiència que compartim de fa temps i la diversitat de possibilitats que el format bloc ofereix al nostres alumnes. Tant de bo n’obtinguem més fruits i puguem reprendre també les experiències presencials inter-centres com l’excursió al Parc del Laberint, o els de Premià torneu a participar a la Magna celebratio, com ara fa 3 anys.
Orgullosa d’aquests reconeixements a nivell professional i personal, us animo a continuar perseguint i capturar centaures i d’altres figures mitològiques, que encara en queden molts rondant per l’univers clàssic digital, a l’espera de tenaços caçadors armats d’esforç, perseverança i enginy!
TERESA
