Category Archives: Cultura Clàssica 3r

“Mythology” de Jana Álvarez, no us la perdeu!

Si encara no he vist l’exposició “Mythology” de Jana Alvarez, il·lustradora i artista multidisciplinar, (Torrelavega, Cantàbria, 1966) no us adormiu perquè només es pot veure a l’Espai Drap-Art de Barcelona (carrer Groc, 1) fins al 28 d’aquest mes de juliol.

La Jana es va começar a interessar pel concepte dels mites i les creences tot just ara fa dos anys, el 2010, i ara exposa el resultat d’aquest projecte mític entre el passat i el futur, tot partint del present, entre la natura i l’artifici, i entre l’antiguitat clàssica i el més el nou i reciclat.

De ben segur, la seva visió mítica t’ajudarà a conèixer la realitat dels mites del passat com el de Persèfone o el de les sirenes, amb un llenguatge plàstic contemporani, entre el dibuix al·legòric i el collage digital, i a entendre els mites del present, i per què continuem tenint necessitat de crear-los per fer més suportable les nostres vides, sobretot l’emocional. Potser no hem canviat tant els éssers humans, tot i que ara portem tecnologia digital a les mans!

Reconeixeu els personatges mitològics d’aquestes il·lustracions de Jana Álvarez?

Jana Álvarez

Si en voleu veure més i no podeu anar a l’exposió, no us perdeu aquest muntatge:

Carla Álvarez

“Metamorfosi de Ticià 2012”

32 Replies

"Diana i Acteó" de Ticià. Wiquimèdia Commons.

"La mort d'Acteó", de Ticià. Wiquimèdia Commons.

"Diana i Cal·lixto" de Ticià. Wiquimèdia Commons.

Londres aquest estiu no només és seu dels Jocs Olímpics. Per primera vegada i gràcies a les donacions populars tres quadres del pintor renaixentista italià Ticià (“Diana i Acteó”, “Diana i Cal·lixto” i “La mort d’Acteó”) inspirats en Les Metamorfosis d’Ovidi són el motiu principal d’atracció d’una de les exposicions d’aquest estiu a la National Gallery de Trafalgar Square, al centre de capital britànica: Metamorphosis Titian 2012

A l’exposició es poden contemplar altres obres de Ticià i d’altres contemporanis seus, així com artistes del segle XX i XXI, que la curadora Minna Moore-Ede considera “respostes actuals” al treball de Ticià com inspiracions i noves creacions ovidianes a càrrec de poetes anglosaxons, com el premi Nobel irlandès del 1995, Seamus Heaney. En aquest encreuament d’arts, el ballet també ha trobat inspiració en els mites ovidians per a la coreografia. Així, Chris Ofili, Conrad Shawcross i Mark Wallinger presenten propostes relacionades amb els dissenys que han realitzat per als espectacles de The Royal Ballet Company que, en paral·lel a l’exposició, es poden veure a la Royal Opera House, de Covent Garden.

La multidisciplinarietat de la mostra no ha agradat als crítics d’art; però caldria veure-ho per jutjar-ho. D’entrada, feu un tastet amb l’anunci promocional de “Metamorphosis Titian 2012”. Pobre Acteó! Oh, cruel Diana!

Valèria
6è E.P.
Mallorca

Els nostres mal gestos també són romans!

22 Replies

Hauríeu d’haver vist el gest que vàrem fer tots tres, quan la Margalida un dia a classe de llatí ens va proposar de fer a nosaltres, afortunats, aquest treball sobre la pervivència dels gestos dels antics romans en els joves d’avui a partir d’un estudi d’un grup d’investigadors filòlegs de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat de Barcelona, encapçalat per Maria Antònia Fornés. Nosaltres ens ho vàrem passar d’allò més bé, ara -bé més aviat quan comenci el curs escolar- us toca a vosaltres de jutjar el nostre treball i d’escodrinyar els gestos i mal gestos actuals, herència d’aquests romans que no ens deixen de sorprendre cada dia que passa. També podeu anar a les fonts dels textos originals que els descriuen i complementar-ho amb testimonis artístics (pintura, mosaic, escultura, et.). Llavors podreu jutjar a consciència si els romans de les pel·lícules són creïbles. Us deixem amb la mel a la boca: sabíeu que els romans eren uns grans besadors i que aquesta també és una herència que ens han llegat? Bé, però això són figues d’un altre paner i ara us deixem amb els nostres mal gestos. No sigueu durs amb nosaltres! Mai no ens haguéssim pogut imaginar de fer un treball de classe així!

[youtube]https://youtu.be/id8qdp6kA78[/youtube]

Carlos, Erik et Sergio

LLatí 4t ESO optativa 1

In albis

5 Replies

Fins ara, no ens havíem adonat de que aquí a Premià, tenim una escola de teatre anomenada In Albis.

Mostra Establiments amb referents clàssics en un mapa més gran

Jo hi vaig però ignorava que el seu nom fos llatí i tampoc en sabia el seu significat. Realment és una mica irònic aquest nom per a una escola de teatre i és molt contradictori; però a la vegada molt original. Sabeu què vol dir In albis? Comenteu!

Aïda Espasa Vilardell
4t ESO

Equidistàncies sagrades a l’antiga Grècia

16 Replies

[youtube]https://youtu.be/fS4MeCZJ4XI[/youtube]

Inspirat per un vídeo que va trobar la Margalida al YouTube i que ens va donar a conèixer al fòrum de notícies del Moodle on se situen un grapat dels llocs sagrats i de gran importància del món clàssic grec, els alumnes de la classe de 1r de Batxillerat de Grec hem fet un Google Maps relacionant tots aquests indrets sagrats de tota la geografia grega antiga. Per cert, recordeu quin nom rebia la zona grega del sud d’Itàlia?

Veure Equidistància de llocs sagrats grecs en un mapa més gran

Es pot veure com en el Google Maps normalment aquests indrets sagrats que, segons els antics no es van construir a l’atzar, es relacionen entre si en forma de triangle, i un bona part d’aquests pics van dirigits a Atenes, el centre i capital de tota la Grècia clàssica. Per què creieu que poden tenir aquesta forma triangular? Quin tipus de triangles (equilàter, escalè…) hi detecteu? Quines distàncies els uneixen? Com ho varen poder fer els antics grecs sense les eines tecnològiques modernes?

En el mapa, hi hem afegit l’antiga Olímpia, l’antiga Esparta, múltiples Asclepièon (centres curatius), l’Olimp, centres oraculars, com el de Dodona, Delfos, alguns temples, com el d’Apol·lo, el de Posidó…
Sabeu altres punts sagrats de Grècia? Els podríeu-ho situar en el mapa? Si no en trobeu més, podríeu deixar en comentari les diferents equidistàncies sagrades i treure’n conclusions, així com donar-ne la vostra opinió

Èric Andreu
1r batx. Grec

El Laci, sepulcre d’humans, futur niu dels romans

14 Replies

Aprofitant la tasca del Fil Moodle “Propostes per a la recerca d’una pàtria” he volgut recrear aquest epidosi de l’obra de Virgili:

Lavínia, els teus ulls s’empapen de sang

les teves llàgrimes llisquen per la pell

que tremola de tan terrible espant

produït pel conflicte tan cruel…

Llatins i troians es disputen el poder,

cap dels dos bàndols vol cedir,

els seus crits giren el món sencer

cap humà això no hagués escollit.

Cavalls que xisclen,

soldats encara

sense barba lluiten,

senten la sang amarga.

Turn i Eneas que volen manar,

un llatí i l’altre troià,

un dels dos morirà,

i l’altre amb Lavínia es farà.

El Laci, sepulcre d’humans,

futur niu dels romans.

Llatí neutral

empès pel vent d’austral.

La princesa Lavínia

es troba afligida,

espera amb resignació

que Fat prengui la decisió.

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí

L’home més egoista…

5 Replies

Aprofitant el tema de propostes de mites clàssics pendents en el Fil Moodle, he fet aquest poema. Sabeu a quin personatge es refereix? En què es converteix?

La teva bellesa és insuperable

i l’admires reflectida en el llac,

però el teu cervell és d’ase,

que el físic no et deixi dominar!

Tens la sort que moltes

noies t’estimen,

per què les has de rebutjar?

Quan te n’adonis, serà massa tard.

Eco t’oferia el cor,

li trencares,

Eco volia ser teva,

la menyspreares.

Va perdre el cos

per tu,

va perdre el plor,

per tu,

va perdre el son,

per tu,

ella creu que ningú no la vol,

només per tu…

Rebutjar-la per acabar

ofegat al llac,

què has guanyat?

L’home més egoista no l’hagués deixada escapar…

John William Waterhouse

Laia Muñoz Osorio

1r Batx Llatí

Vindolanda, un fort únic al mur d’Adrià

9 Replies

Albert Anglès a Vindolanda

Recordeu quan vaig venir a l’institut Premià a parlar-vos sobre la meva experiència en excavar a Vindolanda? Recordeu el meu article “Vindolanda. La vida quotidiana als confins de l’imperi Romà” publicat a Sàpiens (Març 2012)? Recordeu les tauletes de fusta de Vindolanda i les reproduccions sobre les quals vàrem poder escriure amb calamus a la Magna Celebratio 2012 de Badalona?

Albert Anglès a la VIII Magna Celebratio

Recordeu el que segurament és el primer testimoni d’una dona a Britànnia, Clàudia Severa, que convida una altra, Lepidina, pel seu aniversari?

Vindolanda tauleta 291. Invitació de Clàudia Severa a Lepidina.

Ahir a la 2 varen passar un documental fabulós sobre el mur d’Adrià i Vindolanda. Si no el vàreu poder veure, us el passo aquí per alimentar més en tots vosaltres, aràcnids i aràcnides, la passió pel món romà i en concret pel jaciment de Vindolanda.

A veure si ara recordeu per què el fort de Vindolanda és únic, què tenen d’especial les tauletes de fusta i per què, quan, on i com es va construir el mur d’Adrià?

Molt bon estiu i potser ens tornem a veure des de Vindolanda!

Albert Anglès Minguell
APE/S Market Research Iberia, BASF

Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

6 Replies

[Una habitació ample i majestuosa. Una princesa agenollada al seu llit. Llum de lluna que acarona els seus plors. Medea es lamenta del seu dilema: el seu cor batega per Jàson però el seu cos se’l deu al seu pare Eetes, el rei de la Còlquida. No sap què decidir, se sent sola, com si no pertanyés a ningú…]

MEDEA: Oh, desconsolada jo! Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

Medea, Herculà

Estimo el pare, a Jàson, per què em fas dubtar?

Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

Per què em fas emmalaltir?

Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

Sento que estic embogint!

Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

Explica’m a què es deuen aquests plors…

Diga’m, petit Eros, digues-m’ho ja!

Qui és aquell que gosa entrar a la meva habitació?

CALCÍOPE: Oh Medea, germana enamorada,

ets coneixedora del destí dels meus fills?

Oh Medea, germana enamorada,

només de pensar-ho em fa mal el pit!

Oh Medea, germana enamorada,

saps quina és la solució?

Oh Medea, germana enamorada,

has d’oferir a Jàson el cor.

MEDEA: Oh Calcíope, sigues venerada pels déus!

Ara no en tinc cap dubte sobre el que haig de fer…

Oh, Calcíope, sigues venerada pels déus!

Quan vaig veure Jàson, el vaig ignorar sense voler…

Oh, Calcíope, sigues venerada pels déus!

Qui és aquella que del meu balcó ve?