Aprofitant el tema de propostes de mites clàssics pendents en el Fil Moodle, he fet aquest poema. Sabeu a quin personatge es refereix? En què es converteix?
La teva bellesa és insuperable
i l’admires reflectida en el llac,
però el teu cervell és d’ase,
que el físic no et deixi dominar!
Tens la sort que moltes
noies t’estimen,
per què les has de rebutjar?
Quan te n’adonis, serà massa tard.
Eco t’oferia el cor,
li trencares,
Eco volia ser teva,
la menyspreares.
Va perdre el cos
per tu,
va perdre el plor,
per tu,
va perdre el son,
per tu,
ella creu que ningú no la vol,
només per tu…
Rebutjar-la per acabar
ofegat al llac,
què has guanyat?
L’home més egoista no l’hagués deixada escapar…
Laia Muñoz Osorio
1r Batx Llatí
Val més tard que mai, Laia! A més m’ha semblat una molt bona idea resoldre l’activitat amb una poesia de creació pròpia tan bona com aquesta.
Salve.
T’ha quedat molt maco aquest poema Laia, felicitats!!!. Crec que el personatge al que es refereix és Narcís, que es converteix en la flor que rep el seu mateix nom quan veu el seu propi reflex en el riu, acabant enamorant’se d’ell mateix.
Vale.
Crec que Narcís i Eco són dos personatges que inspiren a molts poetes sigui pel seu tràgic final o per l’amor platònic al que mai es pot arribar…
Gràcies!
Pingback: El mite de Narcís i la seva pervivència en Federico García Lorca | El fil del mite grec
Xaipe!
Penso que és un gran poema, reflecteix molt bé també el meu pensament, que un bon físic mai s’olucionarà res, en canvi el teu cervell si.
És refereix a Narcís, que era un personatge de la mitologia grega de gran bellesa. Sobre el seu mite perduren diverses versions, entre les quals es compta la d’Ovidi, que va ser el primer a combinar les històries d’Eco i Narcís. Segons aquesta última història, tant donzelles com nois s’enamoraven de Narcís a causa de la seva bellesa, però ell rebutjava les seves insinuacions i era insensible als requeriments amorosos de les nimfes.
Pel que reflecteixes molt bé en el poema és com Narcís rebutjava a tothom, pero al cap hi a la fi només era un egoista i va deixar escapar a qui de debó estimava.