Hem acabat la matèria optativa alternativa a la religió Isop en valors i competències, hem treballat al Fil Moodle de primer de l’ESO, però ens agradaria tenir a Aracne Fila i Fila aquestes faules, com la de La cigala i la formiga, perquè tothom les conegui i no passin a l’oblit:
View more PowerPoint from El Fil de les Clàssiques
View more presentations from El Fil de les Clàssiques
Alumnes de 1r d’ESO Isop en valors
Així m’agrada! Veig que heu entès al 100% el curs! L’enhorabona!
Salve!
He fet un google maps sobre la plaça Isop (escriptor grec).
Χαίρετε! Salvete!
La veritat és que quan t’endinses al món de l’Aracne, descobreixes nous recursos visuals i informàtics per il•lustrar, com per exemple, en aquest cas en que ens heu presentat aquestes faules d’Isop. Felicitats nois perquè ho heu fet de manera molt original i entenedora.
De les tres faules, la única que no coneixia era la de les granotes. Sempre he trobat que les faules eren una de les millors vies d’aprenentatge de coses tan elementals com ara, millorar la nostra posició de vida sempre que ens ho sigui possible.
Rebuscant entre el bagul de faules d’Isop n’he trobat una que m’ha resultat bastant divertida i la qual t’ensenya a no aparentar el que no ets. Aquesta es diu “L’Ase vestit amb pell de lleó”, i us en deixo l’enllaç per si us crida l’anteció: http://www.totcontes.com/faules-isop/54/l-ase-vestit-amb-pell-de-lleo
Des de l’Institut Albéniz una forta abraçada,
MARINA
És ben vigent, Marina; hi ha molts ases amb pell de lleó!
I sovint, la saviesa consisteix a saber mirar a sota de la pell de lleó i veure’ls les orelles de burro…
Jo tampoc coneixia la faula de les granotes. La de la tortuga la vaig conèixer de petita amb un cortometratge de Disney. Em semblen molt interessants i bones per aprendre valors humans i per tenir més ètica a la vida. Jo no conec ninguna faula més per desgràcia.
Jo coneixo la del Pere i el llop ens la va explicar la meva tieta a mi i al meu germà quan érem petits
La que recordo es la de la gallina i els ous d’or
Un bon dia, un home passejava pel bosc i es va trobar una bonica gallina. Se la va endur a casa i als pocs dies es va adonar que cada dia posava un ou d’or. Es va creure que dins l’estómac de la gallina hauria molt or i es faria ric i la va matar.
Però com va ser la seva sorpresa quan en obrir va veure que per dins era igual que les altres gallines. Resulta que la gallina posava ous d’or però ella no era d’or. De manera que com l’havia matat es va quedar sense la riquesa que la mare natura li havia atorgat al deixar al bosc la gallina dels ous d’or.