Aprofitant la tasca del Fil Moodle “Propostes per a la recerca d’una pàtria” he volgut recrear aquest epidosi de l’obra de Virgili:
Lavínia, els teus ulls s’empapen de sang
les teves llàgrimes llisquen per la pell
que tremola de tan terrible espant
produït pel conflicte tan cruel…
Llatins i troians es disputen el poder,
cap dels dos bàndols vol cedir,
els seus crits giren el món sencer
cap humà això no hagués escollit.
Cavalls que xisclen,
soldats encara
sense barba lluiten,
senten la sang amarga.
Turn i Eneas que volen manar,
un llatí i l’altre troià,
un dels dos morirà,
i l’altre amb Lavínia es farà.
El Laci, sepulcre d’humans,
futur niu dels romans.
Llatí neutral
empès pel vent d’austral.
La princesa Lavínia
es troba afligida,
espera amb resignació
que Fat prengui la decisió.
Laia Muñoz Osorio
1r Batx Llatí