Category Archives: Cultura Clàssica 3r

Anem al teatre!

 

Salvete aràcnids i aràcnides!!!

Us volem fer partíceps de la nostra alegria de participar i gaudir del XVIII Festival juvenil de teatre grecollatí.

Els alumnes de l’INS Premià de Mar gaudirem de les representacions teatrals de clàssics que, cada any, fomenta la Societat Catalana de teatre grecollatí en el marc del festival de teatre per a joves. Els objectius són clars: per perviure els clàssics eterns i, alhora, fer-los arribar als més joves. Per aconseguir-ho, es representen un conjunt d’obres per diferents localitats del territori català, obres interpretades per adolescents per a un públic adolescent. Enguany, les localitats on s’esdevindran les representacions són Tarragona, Girona i l’Hospitalet de Llobregat, i les obres són “Medea” d’Eurípides i una selecció d’obres de Plaute, d’entre les quals es troba “Miles Gloriosus”, que es representa a Girona, el dia 5 de març, dia que l’alumnat de llatí i cultura clàssica anem d’excursió. Gràcies a una activitat com aquesta, podrem gaudir de bona literatura, d’una representació teatral feta expressament per a nosaltres, “aprenents de la cultura”, i alhora d’una jornada lúdica en un context magnífic: la bella Gerunda.

I si ens preparem per una jornada tant excepcional? Què us sembla si hi anem sabent, d’entrada, qui eren Plaute, Eurípides i Èsquil? En quina època varen viure? Per què són coneguts? Espero els vostres comentaris amb les respostes! Anem preparant la carmanyola!!!

Finalment, aprofitem l’avinentesa per agrair als organitzadors la possibilitat de gaudir de la cultura que ens brinden amb la seva feina i, ja que hi som, fer un clam una vegada més per afirmar que la cultura no és només entreteniment: les nostres administracions (no només les iniciatives civils) haurien de vetllar perquè la cultura tingués les funcions que li són pròpies (instruir i donar a conèixer), cosa que només es pot fer si se li dóna difusió. I un impost com l’IVA no ajuda gaire… Però iniciatives com aquest festival, sí. Així doncs, gràcies encara per la part que ens toca.

Anna Vinyoles Auladell

ProfessoraINS Premià de Mar

El pèplum, la nova tendència

Últimament a totes les botigues de roba trobem aquests vestits que anomenen “pèplum” i que s’han convertit en la tendència de la temporada. No us ha semblat un nom amb arrels clàssiques? Bé, un d’aquests dies en què et poses a pensar en ves a saber què, aquesta paraula i el vestit se’m van aparèixer i vaig decidir fer-ne un article.

 

Photobucket

Cariàtides de l’Erectèon. Actualment al Museu de l’Acròpoli. Imatge extreta de Wikimedia

El mot pèplum prové del grec πέπλος (peple), que era la túnica de llana, sense mànigues i oberta als costats que duien les dones gregues, sobretot les esclaves, que només vestien peple, i les dones benestants, les quals l’alternaven amb el quitó (χιτών). A més, les gregues utilitzaven una mena de cinyells que usaven per donar a la túnica un disseny més personal i original.

 

Photobucket
Extreta del web: www.demayorquieroserpersonalshopper.com

Així doncs, quina és la semblança entre el peple i el vestit pèplum? Si ens fixem en la imatge del peple grec, veiem com, a la part de la cintura, hi ha una mena de capa més curta feta del teixit sobrant. Aquest fet era habitual, ja que les túniques eren molt llargues i s’acostumava a recollir-les amb els cinyells (si vàreu anar a la Magna Celebratio segur que ho vau poder comprovar). Per tant, el vestit pèplum d’aquesta temporada s’assembla al peple grec per aquesta mena de faldilla més curta a la cintura.

De ben segur que alguna aràcnida  ja té aquest vestit a l’armari. Us havíeu adonat d’aquesta semblança amb el peple grec? Què opineu sobre la pervivència de la cultura clàssica en la moda?

Si voleu saber més sobre la vida quotidiana a Grècia, podeu visitar aquest interessant article. I si voleu conèixer l’abillament romà, visiteu aquest altre.

Carla Pallach Ros
2.2 Batxillerat
INS Isaac Albéniz

Els instruments musicals de l’antiga Roma

Després de veure el primer reportatge del programa Nydia de Televisió de Catalunya, deixeu en comentari en quin minut surt la flauta de Pan?

Quins instruments toquen aquests músics d’un mosaic trobat a Pompeia i que es pot contemplar al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols?

A veure si sabeu quin instrument romà tocava un aràcnid en aquesta reconstrucció històrica de Blanes?

Quines diferències i semblances trobeu entre la música grega i la romana, una vegada heu celebrat Santa Cecília amb música de l’antiga Grècia?

Gaby

“Ibers: no hi ha qui els entengui”

Quèquicom, el programa científic del 33 explica la petja que van deixar els ibers en les nostres terres. Amb el reportatge de Georgina Pujol i Cari Pardo “Ibers: no hi ha qui els entengui”, el programa mostra com catalans, valencians i andalusos tenen una continuïtat genètica amb els ibers.

Qui eren els ibers? Què en sabem? Qui els va sotmetre i com? Què tenim nosaltres dels ibers? On hem d’anar si volem veure un jaciment arqueològic ibèric reconstruït? Hi has anat mai? I a Ullastret, hi has anat? Què en saps d’Ullastret? Què tenen els ibers dels grecs?…

Un altre interessant suggeriment de Dolors Clota

 

La flauta de Pan i la Cantània

Mirar el mite

Emmarcat dins la setmana de Santa Cecília, patrona de la música, que se celebra el proper dia 22, els i les alumnes de 5è de l’Escola Bergantí del Masnou us volem recordar el mite de la flauta de Pan. Esperem que us agradi el nostre treball! Per altra banda, us volem fer saber que aquest any tornarem a cantar la Cantània a l’Auditori de Barcelona, una obra que, com ja va sent habitual els últims anys, torna a tenir referències clàssiques. Enguany se titula “Ha passat un àngel” i explica els viatges d’aquest àngel en busca del silenci. Després de viatjar per l’Antàrtida i el fons del mar i no trobar-lo, l’autor l’enfila cel enllà però s’empara en el guerrejar dels mites i les constel·lacions per justificar l’absència del silenci tan preuat. Serà de nou a la terra, en una història ben emocionant, quan potser el trobarà… Encara no us ho podem explicar tot! I és veient aquesta reiteració dels referents clàssics en la Cantània, les cantates que anualment publiquen a l’Auditori i que aquest any arriben a 40.000 cantaires, però també en altres obres literàries o d’altres tipus, que se’ns acut reflexionar sobre la qüestió. Per què creieu, doncs, que sempre són presents aquests referents? Es pot fer una gran obra obviant-los?

Xavi de música

Mythologia Graeca!

A partir d’un PowerPoint que tenia de l’any passat sobre la mitologia grega, vaig decidir fer-ne un de nou posant el nom del déu en grec i en llatí. Espero que us agradi!

Quins són els atributs de cada un dels déus i deesses? Quins conceptes representen? Amb quins mites relacioneu aquests déus? Quins mots i expressions en català, castellà, anglès… tenen l’origen en el nom dels déus grecs o romans? Escriviu el nom dels déus grecs en majúscules.

Elisa Moya 1 Batx. C

Grec i Llatí

Ἐν οἴνῳ ἀλήθεια

In vino veritas

Bevem vi dolç a la tardor,
del raïm tallat quan ja fresqueja.
Aviat arribarà l’hivern,
amb les glaçades de matinada,
quan la lluna lletosa s’insinua
i el fi del silenci es trenca
amb la remor freda de l’albada.
Bevem vi aspre a la tardor
dels fruits fermentats de la verema
nascuts als ceps de la nostra terra.
Bevem vi daurat, escumejant,
bevem vi fosc, color magrana.
Alcem la copa amb ulls brillants,
brindem pels dies d’hores blaves
d’hores de llum, d’hores de grana…
Brindem per la foguera de la vida
abans no l’apagui el vent
quan arribi a la vesprada.
Pepìta Castellví

És temps de tardor. La verema ja s’ha fet i jo em pregunto per què als descendents dels laietans (que som nosaltres) ens segueix interessant tant el vi, el del present i el del passat? Què en sabeu del vi a Grècia i a Roma? Podien beure vi les dones? Quins referents clàssics coneixeu? Quins vins eren els més preuats? Per què encara els bons vins tenen el nom en llatí o en grec? Quins coneixeu?…

Pepita Castellví

Com ens fa quedar l’escriptura?

Salvete Aràcnids!

L’altre dia vaig participar en una xerrada-debat en què vaig pensar en vosaltres, ja que el tema principal girava entorn dels adolescents d’avui dia. La pregunta inicial, que donava peu a les intervencions dels presents, era: un alumne sap escriure quan acaba 4rt d’ESO? Francament, la conclusió no va ser del tot encoratjadora… Pel que veiem als Moodles, als xats i a les vostres activitats, us costa escriure seguint una ortografia correcta, mantenint una estructura i explicant-vos de manera coherent i ordenada. Ara bé, sou la generació que més escriu de tots els temps: escriviu al Facebook, a l’escola o INS, sms, xats gratuïts, correus electrònics i un llarg etcètera.

Mentre escoltava la xerrada, em vaig trobar a mi mateixa fent la reflexió següent: l’alumnat, quan acaba l’ESO, és conscient del valor que té l’escriptura dins la seva imatge? És conscient que la imatge que mostra de si mateix/a a les xarxes socials ve del tot determinada per la seva habilitat a l’hora d’escriure? I encara, com ens canvia la nostra opinió d’algú quan veiem com escriu? O no ens canvia gens? I quan veiem el tipus de lletra que fa servir? Pensem el mateix d’algú que ens envia missatges comprensibles, d’algú que ens envia informacions incoherents o incorrectes? I, doncs, l’habilitat d’expressar-se, d’escriure té el prestigi que es mereix (ja sigui en llatí, ja sigui en català o swahili)?

I, per acabar, us heu imaginat mai què pensarien al futur de nosaltres si, d’aquí posem 100 anys, no quedés res del món actual excepte els nostres escrits? Quina imatge creieu que es farien de vosaltres?

Us animo a participar en el debat que, tenint en compte que en sou els protagonistes, us toca de ben a prop. Som-hi!!

Valete!!!

Anna Vinyoles Auladell, Professora INS Premià de Mar

N.B.: Novena conversa pedagògica

[flv]http://video.xtec.cat/real/creav/conversa8nov12.flv[/flv]

Postres romanes per llepar-se’n els dits!

Salvete amici et amicae!

Avui vinc a parlar-vos de la meva part preferida dels àpats: les postres.

I és que la paraula postre, prové del llatí posterum i, aquesta de post (després, darrera). El postre és un dolç o una fruita que es menja després de l’àpat.
El postre, etimològicament, és l’oposat de l’aperitiu (que prové d’aperire, que significa obrir), i que es menja per picar abans de l’àpat principal.

A l’Antiga Roma, els àpats ja es dividien en tres parts, tal i com ho fem nosaltres ara:

  • Gustatio: Era la primera part del banquet, és a dir, l’aperitiu. Eren petits mossos fets d’aliments lleugers de tal manera que estimulessin la gana. Per acompanyar es bevia el mulsum: un brevatge de vi i mel.
  • Ferculum: El sopar pròpiament dit on podien arribar a haver-hi fins a tres plats que s’acompanyaven de vi.
  • Secundae mensae: És a dir, les postres. En els grans banquets, es convertien en una petita reunió informal on es menjaven coses picants i seques o coses molt dolces per estimular la set.

La nostra cuina, la cuina mediterrània, està fortament influenciada pel món clàssic, per exemple: Els romans consumien principalment postres elaborats amb ous, els endolcien amb mel  i els enriquien amb fruits secs.

Aquí podreu trobar 11 receptes de postres de l’Antiga Roma, extrets del llibre De re coquinaria d’Apici.

Ara parlem d’alguns ingredients:

  • La mel era un aliment molt recurrent durant l’època clàssica: La mel servia, per exemple, per conservar les fruites i així tenir-ne durant l’hivern; servia per endolcir el vi (anomenat mulsum). La mel també era utilitzada en altres camps no-gastronòmics com per exemple per fer perfums o per curar afeccions o fins i tot (barrejada amb altres ingredients) podia arribar a curar l’enverinament per bolets.
  • L’oli d’oliva és un producte típic de la Mediterrània que els romans ja coneixien. Amb el mateix (o molt semblant) mètode que feien servir per a premsar el raïm, els romans premsaven les olives per obtenir el famós or líquid. A part de l’oli d’oliva, les branques d’olivera eren considerades símbols de pau i prosperitat.
  • El pebre és un condiment que arriba a l’imperi romà el 30 a.C. Després de la conquesta romana d’Egipte, l’imperi envia expedicions marítimes a l’Índia en busca d’articles inusuals i preuats i porten entre molts altres, el pebre. Degut a la durada del viatge i a l’exclusivitat del producte, el pebre arribarà a preus molt alts, car era un producte de luxe. Hi havia diferents tipus de pebre: El pebre negre (el més comú) però després hi havia el pebre vermell o el blanc. Podem dir per tant, que el pebre estava de moda i que per això, encara que ens sembli estrany, està en tants postres.
  • Els fruits secs eren un aliment molt típic en la cuina clàssica. Com els boscos mediterranis solen tendir a ser boscos secs, hi havia una gran abundància d’arbres productors de fruits secs com les nous, les castanyes, els pinyons, les avellanes… També eren comunes les panses ja que les vinyes eren un conreu extens i també era habitual el consum de fruita fresca com les pomes, les peres, el codony, etc.

Coneixíeu algun d’aquests postres? Quin és el que més us ha sobtat? Coneixeu altres dolços romans que es mengin en èpoques de l’any concretes? Us atreviu a fer aquestes postres i compartiu amb nosaltres les fotografies? Entre tots i totes podem anar completant el nostre receptari de cuina romana amb Col·lex!

Plurimam salutem. Prosit!

Patrícia Ortiz Vincent
2n de Batxillerat de Llatí

L’odissea dels Simpsons

Salvete Condiscipuli!

Els Simpsons és una sèrie d’animació nord-americana de comèdia, creada per Matt Groening i emesa en diferents països del món. La sèrie és una sàtira de la societat estatunidenca i està dirigida a gent de totes les edats i narra la vida i el dia a dia d’una família de classe mitjana que viuen en un poble fictici anomenat Springfield.

Us deixo un capítol dels Simpsons que tracta sobre l’Odissea. Surt el cavall de Troia i seguidament es pot veure la tornada d’Homer a casa mentre la Marge esta rodejada de pretendents i cosint el pèplum. Heu llegit l’Odissea d’Homer o bé la seva adaptació, Les aventures d’Ulisses? Quins paral·lelismes hi podeu trobar? Quines diferències?

Valete.

Sandra Moya
3r Cultura Clàssica