Tag Archives: Postres

Hàbits alimentaris romans, quins són heretats dels antics grecs?

En aquesta entrada parlarem sobre l’alimentació dels romans, ja que hi ha moltes coses sobre la seva alimentació que ens poden semblar molt peculiars i estaria bé de saber.

Àpats diaris

Els romans feien tres menjars diaris (tenint en compte que els seus dies duraven 12 hores) :

– El ientaculum (desdejuni): es prenia a primera hora del matí , i consistia habitualment en pa untat en all i sal, formatge, ous, llet, hortalisses, fruites seques, raïm, olives (olivae) i vi pur (merum) o amb mel (mulsum). De vegades els més joves menjaven alguna mena de dolços o galetes.

Detalle Caupona o Taberna - Autor: Pepo Segura. CC Atribución - No Comercial - Compartir bajo la misma licencia

El desdejuni

L’esmorzar (o prandium): cap al migdia menjaven les sobres del sopar del dia anterior, tant fredes com calentes. L’àpat podia tenir lloc dempeus o tombat.

Romans esmorzant

El sopar: el sopar constituïa l’àpat principal del dia. Com que el seu dia no s’allargava massa, podien començar a menjar sobre les 16h o 17h, és a dir, en caure la tarda. El sopar podia prolongar-se durant diverses hores (en alguns casos fins i tot durant tota la nit i fins al matí següent). Se solia reunir la família i també les amistats. Era entre els romans un dels grans moments de la jornada, i representava no només el moment d’alimentar (com el desdejuni i l’esmorzar), sinó també una important ocasió convencional i de plaer.

 El sopar es partia en tres plats:

1.- Gustatio (entrants): ous, xicoira, amanides, enciams, cols, naps, carxofes, espàrrecs, olives, bolets…

2.- Prima cena, altera cena i tertia cena (plats principals): es menjava molt peix com ara barb, morena, rèmol… També es menjava porc, ànec, pollastre, moltó, cabra, llebre… Tot plegat s’amania amb sal, vinagre, canyella o julivert.

3.- Les postres: Consistien en pastissos, fruites, confitures, crema batuda, gelats...

El sopar

Curiositats

En temps anteriors, els romans acostumaven a menjar farina cuita o puré de llegums, però posteriorment, durant l’Imperi, el luxe es va imposar a la taula. Els metges els hi aconsellaven vomitius, és a dir, per a què mengessin, vomitessin i tornessin a menjar de nou.

Per a la gent amb molts diners hi havia la comissatio, que era una mena de segon festí en el qual es beu amb molta abundància. El vi que hi bevien es mesclava amb aigua calenta, freda o gelada. Si hi havien invitats, aquests es divertien tots junts escoltant flautistes, cantants, bufons, ballarins/es…

Es coneixia el vi per tota la mediterrània, però les dones tenien prohibit veure’n. La cervesa era coneguda com la beguda dels pobres i la mel va arribar a reemplaçar el sucre durant molt de temps. Els romans utilitzaven diàriament una gran diversitat de salses i espècies per a cuinar i condimentar els seus àpats.

On, com i amb qui menjaven els romans

Quan un (sovint ric) solia anar a dinar a casa d’algú com a convidat, portava el seu propi esclau, per a serveis com: portar-li tovalloles, aigua …. Tenien una postura per menjar estranya: estirats sobre el costat esquerre, deixant lliure la ma dreta per menjar. El menjador es deia triclinium, perquè eren tres llits amb el capçal davant d’una tauleta quadrada. El llit que no tenia un altre davant (lectus medius) era el principal; el seguia en importància el que estava a la seva esquerra (lectus Summus). Però amb el temps la tauleta es va fer rodona i els tres llits es van fer un únic llit en forma de mitja lluna. Aquesta tauleta es deia repositorium. Les dones solien menjar amb els seus marits. I els esclaus només es posaven a taula amb els amos en alguns dies de festa.

Triclinium o comedor de la Domus - Autor: Pepo Segura. CC Atribución - No comercial - Compartir bajo la misma licencia

Productes bàsics usats pels romans

A Roma, igual que en els nostres dies, hi havia una sèrie de productes bàsics, com el pa, el vi, la mel, i altres, com el Garum o la sal, fonamentals en l’elaboració de plats i menjars de l’art culinari. D’una manera general podríem dir que el pa era un aliment de rics. El poble romà prenia el puls o pulmentum, espècie de pasta composta essencialment d’aigua i farina, molt semblant a les nostres farinetes. Si es diluïa amb molta aigua esdevenia un plat excel·lent.

Puls o pulmentum (farinetes)

Eines romanes emprades per menjar

  • Les culleres eren molts usades: tenien diverses funcions a l’hora de menjar.

  • Els esclaus tallaven el menjar en petits talls amb ganivet per als amos.

  • L’ús de la forquilla es desconeixia o s’obviava.

  • En canvi, menjaven gairebé tot amb les mans, com per exemple feien els àrabs.

  • El vidre era considerat un objecte de luxe.

Esmorzar convencional

Cuina eròtica romana

Evidentment el menjar pot ésser eròtic. La gran similitud entre la boca i els llavis vaginals és clara: ambdues són zones sensuals, sensibles i plenes de terminacions nervioses. Sembla definitiu que fer l’amor és semblant a consumir un àpat exquisit i la preparació prèvia al preescalfament.

Es consideren afrodisíacs els elements que estimulen el desig sexual. La lastanaga, cogombre, porro, carxofa, nap, ostres, cargols, préssecs, figues, peres, dàtils, nous, l’orada, algunes parts del porc i el senglar, ous i bulbs, entre altres aliments, eren considerats afrodisíacs. Els condiments també tenien una funció similar, i la llista es molt llarga, cal esmentar l’anís, les llavors d’api, la canyella, l’ortiga, el pebre, el safrà i l’eruga o ruca. També tenia la consideració d’afrodisíac el garum, la salsa feta per fermentació de peix i marisc. Quant a la beguda, el vi era la beguda deshinibidora per excel·lència.

Hipotrimma, salsa agredolça feta a base de mató, panses i pinyons

 

Receptari de cuina romana:  receptes

Quid cubiculum est?
Us convidem a visitar el nostre bloc: Menjar i beure a l’Antiga Grècia per tal de descobrir quins hàbits culinaris tenen els romans heretats dels grecs?

Ana Maria Falcón i Rebeca Barroso
2n Batx. Humanístic

Postres romanes per llepar-se’n els dits!

Salvete amici et amicae!

Avui vinc a parlar-vos de la meva part preferida dels àpats: les postres.

I és que la paraula postre, prové del llatí posterum i, aquesta de post (després, darrera). El postre és un dolç o una fruita que es menja després de l’àpat.
El postre, etimològicament, és l’oposat de l’aperitiu (que prové d’aperire, que significa obrir), i que es menja per picar abans de l’àpat principal.

A l’Antiga Roma, els àpats ja es dividien en tres parts, tal i com ho fem nosaltres ara:

  • Gustatio: Era la primera part del banquet, és a dir, l’aperitiu. Eren petits mossos fets d’aliments lleugers de tal manera que estimulessin la gana. Per acompanyar es bevia el mulsum: un brevatge de vi i mel.
  • Ferculum: El sopar pròpiament dit on podien arribar a haver-hi fins a tres plats que s’acompanyaven de vi.
  • Secundae mensae: És a dir, les postres. En els grans banquets, es convertien en una petita reunió informal on es menjaven coses picants i seques o coses molt dolces per estimular la set.

La nostra cuina, la cuina mediterrània, està fortament influenciada pel món clàssic, per exemple: Els romans consumien principalment postres elaborats amb ous, els endolcien amb mel  i els enriquien amb fruits secs.

Aquí podreu trobar 11 receptes de postres de l’Antiga Roma, extrets del llibre De re coquinaria d’Apici.

Ara parlem d’alguns ingredients:

  • La mel era un aliment molt recurrent durant l’època clàssica: La mel servia, per exemple, per conservar les fruites i així tenir-ne durant l’hivern; servia per endolcir el vi (anomenat mulsum). La mel també era utilitzada en altres camps no-gastronòmics com per exemple per fer perfums o per curar afeccions o fins i tot (barrejada amb altres ingredients) podia arribar a curar l’enverinament per bolets.
  • L’oli d’oliva és un producte típic de la Mediterrània que els romans ja coneixien. Amb el mateix (o molt semblant) mètode que feien servir per a premsar el raïm, els romans premsaven les olives per obtenir el famós or líquid. A part de l’oli d’oliva, les branques d’olivera eren considerades símbols de pau i prosperitat.
  • El pebre és un condiment que arriba a l’imperi romà el 30 a.C. Després de la conquesta romana d’Egipte, l’imperi envia expedicions marítimes a l’Índia en busca d’articles inusuals i preuats i porten entre molts altres, el pebre. Degut a la durada del viatge i a l’exclusivitat del producte, el pebre arribarà a preus molt alts, car era un producte de luxe. Hi havia diferents tipus de pebre: El pebre negre (el més comú) però després hi havia el pebre vermell o el blanc. Podem dir per tant, que el pebre estava de moda i que per això, encara que ens sembli estrany, està en tants postres.
  • Els fruits secs eren un aliment molt típic en la cuina clàssica. Com els boscos mediterranis solen tendir a ser boscos secs, hi havia una gran abundància d’arbres productors de fruits secs com les nous, les castanyes, els pinyons, les avellanes… També eren comunes les panses ja que les vinyes eren un conreu extens i també era habitual el consum de fruita fresca com les pomes, les peres, el codony, etc.

Coneixíeu algun d’aquests postres? Quin és el que més us ha sobtat? Coneixeu altres dolços romans que es mengin en èpoques de l’any concretes? Us atreviu a fer aquestes postres i compartiu amb nosaltres les fotografies? Entre tots i totes podem anar completant el nostre receptari de cuina romana amb Col·lex!

Plurimam salutem. Prosit!

Patrícia Ortiz Vincent
2n de Batxillerat de Llatí