Author Archives: ortiz.patricia1020

Referents clàssics a Els jocs de la fam

Salve amici!

Avui vinc a parlar-vos de la trilogia de Els jocs de la fam. I és que, aquesta saga tan aclamada que té fins i tot versió cinematogràfica (encara que només hi ha la primera pel·lícula), també té referents clàssics visibles en els noms dels personatges.

La saga consta de tres llibres: Els jocs de la fam, En flames i L’ocell de la revolta.

 

A continuació, una petita sinopsi de la saga:

La guerra ha deixat transformada Amèrica del Nord en el país de Panem, dividit en dotze districtes controlats pel tirànic poder del Capitoli. Sense llibertat i en la pobresa, cap habitant pot sortir dels límits del seu districte. El Capitoli ja va destruir el tretzè districte per la seva rebel·lia, i com commemoració d’aquest fet i per recordar al poble que ha de ser submís, cada any, dos representants de cada districte, una noia i un noi d’entre 12 i 18 anys seran obligats a subsistir en un medi hostil i ser tancats en un estadi a l’aire lliure on els vint-i-quatre lluitaran a mort entre ells fins que quedi un sol supervivent, un vencedor. Són els Jocs de la Fam, un horrible espectacle televisiu, un mortífer reality show.

Ara parlarem del territori:

Panem: Panem és el país resorgit de les cendres dels antics Estats Units, és un país sotmès al règim i als interessos de la gent del Capitoli, que explota els altres districtes que viuen en la misèria per a que ells no els hi falti res. Està dividit en dotze districtes, els primers districtes com l’u, el dos, el tres i el quatre són els més rics respectivament, mentre que la resta de districtes fins arribar al 12 són els més pobres. Abans de la revolució dels dies obscurs existia el districte 13, però com la rebel·lió va ser massa potent, el capitoli va decidir arrasar per sempre més tot el districte.

La paraula panem ve del llatí, que significa pa. El pa és l’aliment bàsic de la cultura occidental que s’elabora des de temps de la Grècia clàssica. L’autora utilitza una metàfora per referir-se al propi país ja que el llibre es diu Els Jocs de la Fam, on els districtes passen gana i penúries.

El Capitoli: El Capitoli és l’estat central de Panem. És el districte on està establert el govern i el districte privilegiat, ja que és la capital, el centre neuràlgic de tot el territori. El Capitoli gaudeix de privilegis com el estar exclòs de la participació de Els Jocs de la Fam. El Capitoli és la llar de la burgesia de Panem: és un territori on abunda el luxe i la exhuberància.

El Capitoli és un dels set turons de Roma. En el turó hi trobem el temple de Júpiter, un dels temples més importants de tota Roma. Es diu de Capitoli a un edifici majestuós i elevat.

________________________________

Al llarg dels tres llibres, trobem diferents personatges que amb els seus noms, ens evoquen a èpoques passades: a l’època clàssica.

Coriolanus Snow: És l’antagonista principal de la saga, el president Snow és el cap del Capitoli i de tots els districtes de Panem. Provocat pels dos tributs que sobreviuen en Els Jocs de la Fam, en Peeta i la Katniss, el president Snow obliga als protagonistes demostrar al públic que no era un acte de rebel·lió contra el Capitoli, sino que tan sols estaven bojament enamorats.

En Coriolà (Cneus Marcius Coriolanus) era fill de Vetúria i d’un home que va morir quan Coriolà era molt jove. Era un general romà que lluità en la guerra contra els volscs. El 493 a.C va conquistar la ciutat volsca de Coroli, amb el qual es guanyà el sobrenom de Coriolà.

El president Snow és un cap d’estat dèspota i tirà que obliga a la població dels districtes a treballar en condicions molt dures mentre es moren de gana i mata a la població indiscriminadament. Coriolà era conegut com un dèspota que prohibí la distribució de blat al poble.

Sèneca Crane: És el Vigilant en Cap dels setantaquatrens Jocs de la Fam (en el primer llibre). És executat per deixar viure a la Katniss i en Peeta quan anaven a pendre les baies verinoses, ja que, el President Snow ho interpretà com un recolzament a la revolució contra Panem.

Luci Anneu Sèneca va ser un filòsof, polític i dramaturg romà. Va néixer a Corduba (l’actual Còrdova) l’any 4 a.C. Se’n va anar a estudiar a Roma, tot i -diu la tradició- ser un nen malaltís. Va aprendre retòrica i filosofia estoica però degut a la seva malaltia va haver d’establir-se a Egipte des del 25 fins el 31 d.C. Quan va tornar exercí d’advocat i l’any 37 va estar a punt de perdre la vida degut als seus problemes amb l’emperador Calígula, que li perdonà la vida ja que creia que la seva mala salut acabaria amb ell i 12 anys més tard, la dona de Claudi el cridà a Roma per a que eduqués el seu fill, el futur emperador Neró. Finalment, l’any 65 Neró va ordenar que Sèneca se suïcidés ja que creia que estava conspirant contra ell.

Sèneca Crane és un home ben format i amb prestigi, igual que el vertader Sèneca.

Caesar Flickerman: És el presentador de Els Jocs de la Fam juntament amb el seu company, en Claudius Templesmith, tot i que ell és el presentador principal del xou, el que entrevista els tributs i comenta els Jocs en directe, és l’ànima televisiva de l’esdeveniment.

Gai Juli Cèsar o més conegut com a Juli Cèsar va ser un dels dirigents més significatius de Roma. Com se sol creure equivocadament, Juli Cèsar no va ser emperador, sinó que va formar el Triumvirat juntament amb Pompeu i Cras, els dos homes que el van recolzar en el seu ascens polític. Juli Cèsar va néixer el 12 o 13 de Juliol  de l’any 100 a.C a Roma. És  un personatge important ja que va estendre i ampliar el territori romà i va rebre el títol de dictador vitalici. Va morir assassinat el 15 de març de l’any 44 a.C. a la cúria del teatre Pompeia, on es reunia el Senat, aquest dia és conegut com els Idus de Març. Quan Cèsar va entrar al Senat, el grup de conspiradors format per Brutus, Bucilià i Gai Cassi el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l’estàtua de Pompeu, el seu gran rival.

En Caesar Flickerman és un home mediàtic, amb un gran carisma, que sap improvitzar i sortir del pas quan les coses es posen difícils. El públic se l’estima ja que l’identifiquen amb l’ànima televisiva dels Jocs, per tant podem dir que té un gran poder sobre els espectadors. En Juli Cèsar va ser un dictador que ha passat a la història com el màxim representant de l’època de l’imperi romà, no es podria entendre l’època clàssica sense Juli Cèsar, com tampoc es podria entendre els Jocs de la Fam sense en Caesar Flickerman.

Claudius Templesmith: En Claudius és el company d’en Caesar Flickerman, la seva feina és de segon locutor. Ajuda a entendre millor els jocs aportant dades d’anys anteriors i contextualitzant les situacions. En Claudius i en Caesar formen un duet molt entranyable i inseparable.

L’emperador Claudi va ser el quart emperador de Roma, i tot i que el seu regnat va ser breu (tan sols del 41 fins el 54 d.C.) va fer una incorporació molt important a l’imperi romà: Britànnia. Va néixer a Lugdunum (l’actual Lyon, a França) el 10 d.C. Anys més tard, quan Calígula va ser assassinat, Claudi va ascendir al tron d’emperador. Va morir, suposadament assassinat el 54 d.C.

Tant Claudi com en Claudius no són gaire coneguts, no són el centre d’atenció, però la seva feina, tot i que a primera vista sembla que no sigui important, ho és, i molt! En Claudi va conquerir Britànnia, on el llatí va deixar una petjada que s’ha anat conservant i que avui en dia és molt present. En Claudius acompanya a en Caesar completant els jocs amb dades curioses, interessants i amb comentaris molt encertats.

Plutarch Heavensbee: És el vigilant dels setantacinquens Jocs de la Fam (apareix al segon llibre) i, secretament, forma part d’una organització que recolza la Revolució. Ajuda als tributs del Vassallatge del Vint-i-cinc a escapar de l’estadi. Cal dir que fa la seva aparició estel·lar al primer llibre quan, durant l’entrenament de la Katniss Everdeen cau a la ponxera.

Luci Mestri Plutarc va ser un historiador i assagista grec que va viure en el temps de la Grècia romana, és conegut sobretot per la seva col·lecció de biografies de personatges grecs i romans titulada “Vides paral·leles“. Va néixer el 46 d.C. a Queronea i va estudiar amb Ammoni a l’Acadèmia d’Atenes. Va viure pràcticament tota la seva vida a la seva ciutat natal i va exercir de magistrat. Les seves dues grans obres són Vides paral·leles: una col·lecció de biografies de personatges grecs i romans, escrites amb intenció didàctica, més que no pas històrica, i Obres Morals: una col·lecció de tractats de temàtica diversa.

En Plutarch és un home alegre i divertit que no dubta que es va arriscar molt en ajudar els tributs. En Luci Mestri Plutarc, al igual que el nostre vigilant, és un home que va escriure la seva major obra amb una finalitat didàctica, amb ganes d’ensenyar i d’ajudar.

Cinna: És l’estilista de la Katniss en els dos Jocs de la Fam en els quals participa i la converteixen en el símbol de la rebel·lió. El disseny dels seus vestits que porta la Katniss a les entrevistes amb en Caesar Flickerman persuadeixen  la població de Panem i els fan pensar en que la revolució és possible. És colpejat fins a la mort pels seus actes de rebel·lia.

Luci Corneli Cinna va ser un destacat polític romà que, tot i ser de família patrícia, va ser el líder del partit popular romà. Va néixer a Roma l’any 103 a.C i va morir a Ancona l’any 84 a.C. Va ser cònsol des de l’any 87 a.C fins a la seva mort l’any 84 a.C. en un motí mentre combatia la legió de Sul·la. La seva filla va ser la primera esposa de Juli Cèsar mentre que, el seu fill va ser un pretor que es va aliar amb els assassins del Cèsar i va expressar públicament la seva opinió favorable a la mort del Cèsar.

En Cinna, tot i provenir de la regió més rica i privilegiada de Panem, el Capitoli, és l’estilista de la Katniss, la noia tribut del districte més pobre de Panem, el Districte 12.  És un home que no té la necessitat de lluitar per la rebel·lió però, ell creu que és necessària i per això, a través dels vestits, converteix la Katniss en el símbol d’una revolució. En Luci Corneli Cinna, tot i ser de família patrícia, va ser el líder del partit popular, és a dir, la facció del poble. Avui ho podríem entendre com un partit d’esquerres i progresista, i va lluitar contra l’optimat, és a dir, la facció aristocràtica, la ideologia més conservadora. Tots dos van lluitar per causes que no els afectaven gaire ja que provenien de família benestant.

Portia: És l’estilista de’n Peeta durant els dos Jocs de la Fam en els quals participa. Mor penjada amb el seu equip de preparació pels seus actes rebels.

Pòrcia Catona va ser una dama romana filla de Cató d’Urica, i l’esposa de’n Marc Juni Brut, l’assassí del Cèsar. Va morir quan va ingerir les brases d’un braser després d’haver rebut la notícia de la mort d’en Brut. Després de morir el seu fill i el seu primer marit, es va casar amb el cosí d’aquest, en Brut. Compartia amb el seu pare uns forts coneixements de filosofia i era una gran partidària de la República romana, mostrant així, un rebuig a les accions d’en Juli Cèsar. Era tan persuasiva que va convèncer al seu marit Brut per a que li expliqués el seu complot contra el Cèsar i va demostrar que era una gran confident. Quan el seu marit va morir a la batalla de Filips, ella es va suïcidar, segons diu la història, ingerint unes brases.

Tant la nostra Portia com la Porcia Catona van ser grans confidents i van saber guardar el secret que amagaven els seus companys: Portia va saber guardar el secret d’en Cinna de fer esclatar la revolució i Pòrcia li va guardar el secret a en Brut d’un dels assassinats més importants de la història.

Messalla: Assistent de televisió dels rebels del Districte 13. És un home prim i jove amb varis jocs d’anells provinent del Capitoli.

Marc Valeri Messal·la Corví va ser un magistrat, escriptor i orador romà. Va néixer segons Eusebi el 59 a.C. però probablement és un error i va néixer alguns anys abans, el 69 a.C. Es va educar a Atenes on fou amic d’HoraciBíbul. Abans de la formació del triumvirat posterior a la mort de Juli Cèsar, va tornar a Itàlia i es va decantar pel partit senatorial i especialment el seu cap Cassi i per això, Messal·la fou proscrit però absolt al haver pogut demostrar que era absent de Roma el 44 a.C. Va lluitar a la Batalla de Filips amb Cassi i Brut, i un cop morts, va tornar a Europa. És probable que patís Alzheimer o demència ja que dos anys abans de morir no recordava ni el seu nom i, finalment morí entre el 3 a.C i el 3 d.C.
Va deixar un llegat destacable ja que va escriure sobre història, poesia i gramàtica.

Tant el nostre assistent de televisió com el Messal·la històric es van canviar de bàndol polític i van recolzar la llibertat.

Castor i Pollux: Camarògrafs del Capitoli en l’equip de televisió dels rebels. Són germans i són anomenats insectes per la Katniss degut a l’equip per filmar que duen.

Càstor i Pòl·lux, segons la tradició grega, eren germans d’Hèlena de Troia i fills bessons de Zeus i Leda, la dona del rei espartà Tindareu, que va aconseguir seduir transformant-se en un cigne. Càstor era mortal i Pòl.lux diví, ja que diu el mite que Càstor va néixer de Tindareu com Clitemnestra, en canvi Pòl·lux si que va néixer de Zeus. Els bessons van viure diferents aventures com el rescat d’Hèlena de Troia juntament amb Teseu. En morir Càstor degut a una picabaralla amb un granger anomenat Idas, Pòl·lux no ho va poder suportar i li va demanar a Zeus que li treies a ell també la vida o que convertís el seu germà en immortal. Zeus va decidir que passarien mig any a l’Olimp i l’altre mig a l’Hades. Una altra versió del mite afirma que Zeus els va convertir en la constel.lació de Gèminis.

Els nostres germans camarògrafs són bessons, igual que en Càstor i en Pol·lux del nom, per tant, trobem una clara referència clàssica en el fet de que són bessons i que és diuen igual. També podem relacionar amb el fet de que Castor acaba morint en el Capitoli, al igual que el seu anàleg clàssic: Càstor.

Darius: És un jove Agent de la Pau del Districte 12. Es converteix en avoc després d’intentar salvar en Gale de les fuetades del nou cap dels Agents de la Pau. Es converteix en l’avoc de la Katniss en el Vassallatge dels Vint-i-cinc i mor durant un interrogatori.

Darios I el Gran va ser  el tercer rei de Pèrsia de la dinastia Aquemènida. Després de la mort de l’únic hereu, hi va haver una gran disputa interna. Darius era un soldat de l’elit, i amb gran habilitat va aconseguir prendre el poder i matar a l’usurpador Gaumata, un mag que havia pres el lloc de Cambises durant les seves campanyes a Egipte, pretenent ser el seu germà. Darius va ser un gran conqueridor, però sobretot, el gran administrador de l’Imperi Persa. Va oficialitzar la moneda, sent el primer governant en la història a emprar la moneda amb efectivitat, va construir el precursor del canal de Suez a Egipte, la carretera Reial, una gran via de 2700 km que connectava totes les capitals de l’Imperi. Va fundar Persèpolis, capital cerimonial de l’Imperi i una de les ciutats més belles mai creades. Va manar a explorar l’Oceà Índic, entre altres grans obres. També va expandir l’Imperi Persa fins al riu Indus a l’Est, va atacar als Escites creuant el Danubi a per l’oest, sense tenir èxit, i després de la revolta dels grecs jònics, part de l’Imperi, i del suport per part del costat europeu de Grècia, va buscar castigar els instigadors, també sense èxit. Va morir mentre planejava una tercera expedició al temps d’una insurrecció a Egipte, al 487 a.C.

Tant en Darius com en Darios I el Gran van ser soldats (en cas den Darius, Agent de la Pau) i tots dos van ser persones amb empenta i autodeterminació personal.

Lavinia: És una avox que treballa per el Capitoli com a servent de la Katniss Everdeen. En el segon llibre encara no es coneix el nom, però en l’Ocell de la revolta, en Peeta diu que el seu nom és Lavinia. Abans de convertir-se en avox, Lavinia i un noi desconegut van ser vistos per en Gale i la Katniss en el bosc mentres ells caçaven. Un aerolliscador va aparèixer en mig del no-res i es va endur els dos nois.

Segons la mitologia romana Lavínia era filla de LatinusAmata, única hereva al tron de la regió del Laci. Va ser promesa a Turn, rei dels rútuls, però amb l’arribada d’Enees el seu pare la hi va donar com esposa. Aquest fet va desencadenar una guerra entre alguns dels pobles llatins liderats per Turn i les forces afins als troians. Quan la guerra va acabar entre els pobles del Laci, els troians en van resultar vencedors gràcies a l’ajuda de la mare divina d’Enees. De les relacions mantingudes amb Enees, Lavínia dóna a llum a un fill pòstum, Silvi, que va succeir a Ascani al tron dels llatins.

La Lavínia literària és una noia desgraciada, com Lavínia, ja que acaba morint quan dóna a llum a Silvi.

Cato: Noi tribut del Districte 2. És expert en la lluita amb espases. Mata a diversos tributs durant la sanguinolenta batalla de la cornucòpia. És l’últim tribut en morir. És superb, orgullós i violent.

Marcus Porcius Cato Uticensis, anomenat també Cató el Jove va ser un destacat polític romà que va néixer el 95 a.C. a Roma. Els seus pares van morir quan ell era jove i es va criar a casa del seu oncle, en Marc Livi Drus. Coetani de Ciceró, va ajudar-lo a ascendir a cònsul menor. Més endevant, Pompeu, Cras i Cèsar formarien el Triumvirat, al qual en Cató odiaria per repartir-se la República pactant els càrrecs polítics. Poc després el van enviar a governar l’illa de Xipre per lliurar-se de la seva presència en la capital de l’imperi. Finalment, morí el 12 d’abril del 46 a.C. a Útica.

Cato és un noi violent que odia els tributs dels Districtes més pobres com en Cató odiava els líders del Triumvirat per repartir-se la República al seu gust.

Brutus: Noi tribut del Districte 2 que apareix al llibre En Flames. Company d’Enobaria, és assassinat per en Peeta.

Marc Juni Brut és conegut com el tiranicida per ser un dels principals instigadors de l’assassinat d’en Juli Cèsar. Va néixer a Roma la tardor del 85 a.C. a Roma. Descendent d’un dels fundadors de la República, va abraçar les idees de la facció republicana i va practicar l’austeritat i el desinterès que va aprendre de la filosofia estòica. Cansat de la tirania del Cèsar, un dia, davant de la estàtua del seu avantpassat va decidir planejar l’assassinat contra aquest i, quan Juli Cèsar va veure a Brut amb el punyal a la mà dreta va exclamar: “Tu també, fill meu!” i no va oposar resistència. Poc després marxà a l’Orient a la batalla de Filips: Es diu que tenia malsons i negres visions i, poc després es va suïcidar l’any 42 a.C. travessant-se ell mateix amb l’espasa mentre deia: “Virtut, tan sols ets un nom!”.

En Brutus té un caracter molt varonil com en Brut, que reflexa el seu caràcter en les cartes que li va enviar a Ciceró.

La Comadreja: Noia tribut del Districte 5 que apareix en el primer llibre. Es diu així per la seva semblança a una mostela, per la seva rapidesa i agilitat. Mor al menjar-se les gàbies de nit (baies verinoses).

Galantis era una serventa pèl-roja d’Alcmena que la va assistir durant el naixement d’Hèrcules. Quan Alcmena estava de part,va patir dificultats per parir a un nen tan gran. Després de set dies va demanar l’ajuda d’Ilitia, la deessa dels naixements. No obstant això, Ilitia no la va ajudar perquè Hera li ho va demanar. En lloc d’això, va estrènyer les seves mans i va creuar les seves cames, evitant que el nen naixés. Alcmena es va retorçar de dolor, va maleir els cels i va empitjorar fins estar a punt de morir. Galantis, que entrava i sortia sovint, la va veure i, sospitant de les seves intencions, li digué de sobte que la seva senyora ja havia parit. Ilitia, sorpresa, s’aixecà tot separant les cames, i llavors pogué néixer Hèrcules. Hera, indignada amb aquest engany, transformà Galantis en una mostela. Va seguir vivint amb Alcmena després de la seva transformació.

La nostra mostela, al igual que Galantis, és una noia astuta i àgil, que és capaç de sobreviure amb les restes i les armes que es descuiden els altres tributs a l’arena. Però tanta astúcia la condueix a la mort.

Cressida: Directora de l’equip de televisió dels rebels. És originària del Capitoli.

Crèssida és una dona grega, capturada i convertida en esclava pels troians, que s’enamora del príncep troià Troilus, a qui jura amor etern. No obstant això, quan és tornada als grecs en un intercanvi de presoners es converteix en amant de l’heroi aqueu Diomedes, la qual cosa embogeix Troilus.

Crèssida, al igual que el nostre personatge literari, era una dona grega, (considerada una de les civilitzacions més pròsperes de la història) que va acabar com a esclava. La nostra Cressida és originària del Capitoli, el territori més pròsper i amb més nivell de vida de tot Panem, i va acabar al Districte 13, que va ser destruït durant Els dies foscos.

Símbols de Els Jocs de la Fam

Bé, si us ha picat la curiositat, podeu clicar a sobre de Els Jocs de la Fam, En Flames o en L’ocell de la revolta per poder llegir-los en llengua castellana, on-line gratuïtament.

Salve!

Patrícia Ortiz Vincent

2n de Batxillerat Llatí

 

Postres romanes per llepar-se’n els dits!

Salvete amici et amicae!

Avui vinc a parlar-vos de la meva part preferida dels àpats: les postres.

I és que la paraula postre, prové del llatí posterum i, aquesta de post (després, darrera). El postre és un dolç o una fruita que es menja després de l’àpat.
El postre, etimològicament, és l’oposat de l’aperitiu (que prové d’aperire, que significa obrir), i que es menja per picar abans de l’àpat principal.

A l’Antiga Roma, els àpats ja es dividien en tres parts, tal i com ho fem nosaltres ara:

  • Gustatio: Era la primera part del banquet, és a dir, l’aperitiu. Eren petits mossos fets d’aliments lleugers de tal manera que estimulessin la gana. Per acompanyar es bevia el mulsum: un brevatge de vi i mel.
  • Ferculum: El sopar pròpiament dit on podien arribar a haver-hi fins a tres plats que s’acompanyaven de vi.
  • Secundae mensae: És a dir, les postres. En els grans banquets, es convertien en una petita reunió informal on es menjaven coses picants i seques o coses molt dolces per estimular la set.

La nostra cuina, la cuina mediterrània, està fortament influenciada pel món clàssic, per exemple: Els romans consumien principalment postres elaborats amb ous, els endolcien amb mel  i els enriquien amb fruits secs.

Aquí podreu trobar 11 receptes de postres de l’Antiga Roma, extrets del llibre De re coquinaria d’Apici.

Ara parlem d’alguns ingredients:

  • La mel era un aliment molt recurrent durant l’època clàssica: La mel servia, per exemple, per conservar les fruites i així tenir-ne durant l’hivern; servia per endolcir el vi (anomenat mulsum). La mel també era utilitzada en altres camps no-gastronòmics com per exemple per fer perfums o per curar afeccions o fins i tot (barrejada amb altres ingredients) podia arribar a curar l’enverinament per bolets.
  • L’oli d’oliva és un producte típic de la Mediterrània que els romans ja coneixien. Amb el mateix (o molt semblant) mètode que feien servir per a premsar el raïm, els romans premsaven les olives per obtenir el famós or líquid. A part de l’oli d’oliva, les branques d’olivera eren considerades símbols de pau i prosperitat.
  • El pebre és un condiment que arriba a l’imperi romà el 30 a.C. Després de la conquesta romana d’Egipte, l’imperi envia expedicions marítimes a l’Índia en busca d’articles inusuals i preuats i porten entre molts altres, el pebre. Degut a la durada del viatge i a l’exclusivitat del producte, el pebre arribarà a preus molt alts, car era un producte de luxe. Hi havia diferents tipus de pebre: El pebre negre (el més comú) però després hi havia el pebre vermell o el blanc. Podem dir per tant, que el pebre estava de moda i que per això, encara que ens sembli estrany, està en tants postres.
  • Els fruits secs eren un aliment molt típic en la cuina clàssica. Com els boscos mediterranis solen tendir a ser boscos secs, hi havia una gran abundància d’arbres productors de fruits secs com les nous, les castanyes, els pinyons, les avellanes… També eren comunes les panses ja que les vinyes eren un conreu extens i també era habitual el consum de fruita fresca com les pomes, les peres, el codony, etc.

Coneixíeu algun d’aquests postres? Quin és el que més us ha sobtat? Coneixeu altres dolços romans que es mengin en èpoques de l’any concretes? Us atreviu a fer aquestes postres i compartiu amb nosaltres les fotografies? Entre tots i totes podem anar completant el nostre receptari de cuina romana amb Col·lex!

Plurimam salutem. Prosit!

Patrícia Ortiz Vincent
2n de Batxillerat de Llatí

Bienvenue au Pont-Du-Gard!

Salvete amici! Com tots sabeu, de restes i monuments romans n’hi ha gairebé per tota Europa. Avui us acosto a la regió francesa de la Languedoc-Roussillon (Llenguadoc-Rosselló en català), al departament de Gard.
Us porto el monument antic més visitat de tota França: El Pont du Gard.

Situat a 25 km de la famosa ciutat de Nîmes (més coneguda pels romans com a Nemasus), el Pont du Gard es troba en una vall a les muntanyes del Cévennes, tot creuant el riu Gard, que li dóna nom al monument.
El Pont du Gard és, tècnicament, un aqüeducte construït durant el segle I d.C. per l’Imperi Romà, i se li atribueix a Marc Vipsani Agripa que era gendre de l’emperador August.

L’aqüeducte té tres nivells:

  • El primer nivell, què són els pilars i l’estructura primària d’aquesta obra arquitectònica, està format per 6 arcs. Mesura 22m d’alçada i 142m de llargada, i el gruix de les columnes de les quals parteixen els arcs és de 6m.
  • El segon nivell està format per 11 arcs de pilars una mica més petits: en aquest cas de 4m de gruix. Tot i així l’estructura mesura 20m d’alçada i 242m de llargada.
  • El tercer nivell consta d’uns arcs més petits però té un camí interior (dintre de l’estructura dels arcs que travessa l’aqüeducte i dalt de tot, la superfície del tercer nivell està habilitada pel pas de l’aigua (perquè de fet, per això serveix un aqüeducte).
    El tercer nivell consta d’una pendent de 0,4 graus perquè flueixi bé l’aigua. Mesura 275m de llargada, és el nivell més gran.

Totes tres estructures juntes mesuren uns 50m aproximadament d’alçada.

Fa poc va patir grans danys a causa d’una inundació de la zona l’any 1998, però gràcies a l’ajuda de la UNESCO i de la UE, el govern francès va poder posar en marxa un pla de reconstrucció i restauració i va potenciar el seu atractiu turístic, i va trigar poc en convertir-se en un monument de referència de la zona del sud de França (El Pont du Gard és una de les 5 atraccións turístiques més visitades de França amb 1,4 milions de visitants a l’any).
El Pont du Gard és molt més que l’aqüeducte en si, ja que està dotat d’una àrea comercial equipada amb restaurants, botigues de “souvenirs” i moltes sales amb museus didàctics i lúdics que t’acosten a la vida romana.

Si aquest article us ha convençut i voleu anar a veure aquesta joia, vet aquí alguns consells pràctics per guiar la vostra visita:

  • El preu del pàrking és de 18 euros per vehicle, estiguis una hora o un dia. Per tant pots deixar el cotxe en una altra banda, però el problema és que no hi ha lloc on aparcar en varis kilòmetres a la rodona, per tant us recomano que deixeu el cotxe en algun lloc i aneu caminant fins al pont, així de pas feu exercici.
  • Després de veure el pont, podeu anar al museu i, si aneu amb nens petits, podeu anar al Ludo, un museu didàctic pensat pels més petits de la casa.
  • NO us recomano anar als restaurants o “bistrots”, ja que són força cars, jo el que recomano és que aneu amb l’entrepà, us sortirà més a compte, i més si heu de pagar el pàrking!

 

Per últim us deixo aquest vídeo i l’enllaç a un del canal de la UNESCO que ens acosta aquesta maravella de la arquitectura romana.

 

Valete amici! Espero que us hagi agradat!

Patrícia Ortiz Vincent

1r Batxillerat Llatí