ANNA VINYOLES AULADELL | Aracne fila i fila

Salvete aràcnids i aràcnides!!!

Us volem fer partíceps de la nostra alegria de participar i gaudir del XVIII Festival juvenil de teatre grecollatí.

Els alumnes de l’INS Premià de Mar gaudirem de les representacions teatrals de clàssics que, cada any, fomenta la Societat Catalana de teatre grecollatí en el marc del festival de teatre per a joves. Els objectius són clars: per perviure els clàssics eterns i, alhora, fer-los arribar als més joves. Per aconseguir-ho, es representen un conjunt d’obres per diferents localitats del territori català, obres interpretades per adolescents per a un públic adolescent. Enguany, les localitats on s’esdevindran les representacions són Tarragona, Girona i l’Hospitalet de Llobregat, i les obres són “Medea” d’Eurípides i una selecció d’obres de Plaute, d’entre les quals es troba “Miles Gloriosus”, que es representa a Girona, el dia 5 de març, dia que l’alumnat de llatí i cultura clàssica anem d’excursió. Gràcies a una activitat com aquesta, podrem gaudir de bona literatura, d’una representació teatral feta expressament per a nosaltres, “aprenents de la cultura”, i alhora d’una jornada lúdica en un context magnífic: la bella Gerunda.

I si ens preparem per una jornada tant excepcional? Què us sembla si hi anem sabent, d’entrada, qui eren Plaute, Eurípides i Èsquil? En quina època varen viure? Per què són coneguts? Espero els vostres comentaris amb les respostes! Anem preparant la carmanyola!!!

Finalment, aprofitem l’avinentesa per agrair als organitzadors la possibilitat de gaudir de la cultura que ens brinden amb la seva feina i, ja que hi som, fer un clam una vegada més per afirmar que la cultura no és només entreteniment: les nostres administracions (no només les iniciatives civils) haurien de vetllar perquè la cultura tingués les funcions que li són pròpies (instruir i donar a conèixer), cosa que només es pot fer si se li dóna difusió. I un impost com l’IVA no ajuda gaire… Però iniciatives com aquest festival, sí. Així doncs, gràcies encara per la part que ens toca.

Anna Vinyoles Auladell

ProfessoraINS Premià de Mar

Salvete Aràcnids!

L’altre dia vaig participar en una xerrada-debat en què vaig pensar en vosaltres, ja que el tema principal girava entorn dels adolescents d’avui dia. La pregunta inicial, que donava peu a les intervencions dels presents, era: un alumne sap escriure quan acaba 4rt d’ESO? Francament, la conclusió no va ser del tot encoratjadora… Pel que veiem als Moodles, als xats i a les vostres activitats, us costa escriure seguint una ortografia correcta, mantenint una estructura i explicant-vos de manera coherent i ordenada. Ara bé, sou la generació que més escriu de tots els temps: escriviu al Facebook, a l’escola o INS, sms, xats gratuïts, correus electrònics i un llarg etcètera.

Mentre escoltava la xerrada, em vaig trobar a mi mateixa fent la reflexió següent: l’alumnat, quan acaba l’ESO, és conscient del valor que té l’escriptura dins la seva imatge? És conscient que la imatge que mostra de si mateix/a a les xarxes socials ve del tot determinada per la seva habilitat a l’hora d’escriure? I encara, com ens canvia la nostra opinió d’algú quan veiem com escriu? O no ens canvia gens? I quan veiem el tipus de lletra que fa servir? Pensem el mateix d’algú que ens envia missatges comprensibles, d’algú que ens envia informacions incoherents o incorrectes? I, doncs, l’habilitat d’expressar-se, d’escriure té el prestigi que es mereix (ja sigui en llatí, ja sigui en català o swahili)?

I, per acabar, us heu imaginat mai què pensarien al futur de nosaltres si, d’aquí posem 100 anys, no quedés res del món actual excepte els nostres escrits? Quina imatge creieu que es farien de vosaltres?

Us animo a participar en el debat que, tenint en compte que en sou els protagonistes, us toca de ben a prop. Som-hi!!

Valete!!!

Anna Vinyoles Auladell, Professora INS Premià de Mar

N.B.: Novena conversa pedagògica

[flv]http://video.xtec.cat/real/creav/conversa8nov12.flv[/flv]