Salvete amici et amicae!
Avui vinc a parlar-vos de la meva part preferida dels àpats: les postres.
I és que la paraula postre, prové del llatí posterum i, aquesta de post (després, darrera). El postre és un dolç o una fruita que es menja després de l’àpat.
El postre, etimològicament, és l’oposat de l’aperitiu (que prové d’aperire, que significa obrir), i que es menja per picar abans de l’àpat principal.
A l’Antiga Roma, els àpats ja es dividien en tres parts, tal i com ho fem nosaltres ara:
- Gustatio: Era la primera part del banquet, és a dir, l’aperitiu. Eren petits mossos fets d’aliments lleugers de tal manera que estimulessin la gana. Per acompanyar es bevia el mulsum: un brevatge de vi i mel.
- Ferculum: El sopar pròpiament dit on podien arribar a haver-hi fins a tres plats que s’acompanyaven de vi.
- Secundae mensae: És a dir, les postres. En els grans banquets, es convertien en una petita reunió informal on es menjaven coses picants i seques o coses molt dolces per estimular la set.
La nostra cuina, la cuina mediterrània, està fortament influenciada pel món clàssic, per exemple: Els romans consumien principalment postres elaborats amb ous, els endolcien amb mel i els enriquien amb fruits secs.
Aquí podreu trobar 11 receptes de postres de l’Antiga Roma, extrets del llibre De re coquinaria d’Apici.
Ara parlem d’alguns ingredients:
- La mel era un aliment molt recurrent durant l’època clàssica: La mel servia, per exemple, per conservar les fruites i així tenir-ne durant l’hivern; servia per endolcir el vi (anomenat mulsum). La mel també era utilitzada en altres camps no-gastronòmics com per exemple per fer perfums o per curar afeccions o fins i tot (barrejada amb altres ingredients) podia arribar a curar l’enverinament per bolets.
- L’oli d’oliva és un producte típic de la Mediterrània que els romans ja coneixien. Amb el mateix (o molt semblant) mètode que feien servir per a premsar el raïm, els romans premsaven les olives per obtenir el famós or líquid. A part de l’oli d’oliva, les branques d’olivera eren considerades símbols de pau i prosperitat.
- El pebre és un condiment que arriba a l’imperi romà el 30 a.C. Després de la conquesta romana d’Egipte, l’imperi envia expedicions marítimes a l’Índia en busca d’articles inusuals i preuats i porten entre molts altres, el pebre. Degut a la durada del viatge i a l’exclusivitat del producte, el pebre arribarà a preus molt alts, car era un producte de luxe. Hi havia diferents tipus de pebre: El pebre negre (el més comú) però després hi havia el pebre vermell o el blanc. Podem dir per tant, que el pebre estava de moda i que per això, encara que ens sembli estrany, està en tants postres.
- Els fruits secs eren un aliment molt típic en la cuina clàssica. Com els boscos mediterranis solen tendir a ser boscos secs, hi havia una gran abundància d’arbres productors de fruits secs com les nous, les castanyes, els pinyons, les avellanes… També eren comunes les panses ja que les vinyes eren un conreu extens i també era habitual el consum de fruita fresca com les pomes, les peres, el codony, etc.
Coneixíeu algun d’aquests postres? Quin és el que més us ha sobtat? Coneixeu altres dolços romans que es mengin en èpoques de l’any concretes? Us atreviu a fer aquestes postres i compartiu amb nosaltres les fotografies? Entre tots i totes podem anar completant el nostre receptari de cuina romana amb Col·lex!
Plurimam salutem. Prosit!
Patrícia Ortiz Vincent
2n de Batxillerat de Llatí
Patri, crec que hauries de proposar de degustar un dia aquestes postres romanes al centre, per exemple per celebrar les Saturnàlia!
Avui precisament el MNAR ensenya a elaborar postres romanes a les famílies de Mèrida!
http://derecoquinaria-sagunt.blogspot.com.es/search/label/POSTRES
Salve! La veritat és que en coneixo uns quants com el pa dolç o el pastís de figues. Quan vem anar d’excursió l’any passat a la boqueria jo i la Irina vem fer un apunt sobre la mona de Pasqua romana. Antigament els romans el feien sense xocolata i la forma era molt semblant al torell de reis, pero amb ous durs per sobre.
Salve! Algun d’aquests postres em sona tot i que no n’he menjat però als postres de les cartes d’algun restaurant els he vist. Per exemple el milfulles, o el pastís de codonyat. La truita m’ha sobtat moltíssim! Lida, si tingués temps, no dubtis que en faria algun, amb lo que m’agrada cuinar! Potser quan acabi l’època d’exàmens ho faig com a apunt! Ave!
Està molt bé aquest article sobre els postres, la veritat es que no en coneixia cap i gràcies a això n’he conegut molts més. M’enrecordo que l’ant passat a llatí vem fer la excrusió a la boqueria i la Eulàlia ens va explicar una mica tots els plats romnas, el gustatio, el ferculum i el secundujm mensae. Penso que s’assemblen una mica als actuals plats que tenim, primer, segon i postres.
Salve!!
Primerament dir-li a la Patri que s’ha treballat molt l’apunt i que el resultat penso que ha sigut molt bo. Jo quan l’he llegit he après molt ja que no tenia ni idea que el postre també l’haviem heretat dels romans. I m’ha semblat curiós que això dels tres àpats també ho hem agafat d’ells.
En segon lloc dir que jo si que molts cops havia sentit a parlar d’alguns postres com el pa dolç, els dàtils amb fruits secs, els pastissos de nous i figues i el pastís de codonyat amb formatge i pomes.
La veritat és que cap d’aquests els he provat ja que a mi no m’agraden gaire els dolços. També el que m’ha semblat molt curiós i impactant ha sigut el fet de que aquests postres eren romans, això no ho sabia!!
M’ha semblat molt interessant l’apartat dels ingredients, cosa que tampoc sabia que provenien dels romans i que ara son molt freqüents.
Especialment per mi el que més m’ha semblat sobtat ha sigut el de dolç fregit jajajaj, quan l’he llegit se m’ha fet la boca aigua!!!
Vale!!
Salve!
La meva enhorabona, Patri, per aquest article! Segur que t’ha portat molta feinada!
És curiós que els romans ja cuinessin amb oli d’oliva, la mel, la pebre o els fruits secs. Aquests romans mai deixaran de sorprendre’ns!
La dieta romana era molt rica i sobretot natural perquè com podem comprovar els ingredients utilitzats són molt saludables. D’aquí que la seva hereva, la dieta mediterrània també sigui una de les més riques i equilibrades del món.
Veient aquestes receptes m’entren ganes de tastar aquests plats. A veure si algun dia ens en portes!
Salvete!
M’ha encantat aquest article Patri! A mi, m’encanta la cuina i sobretot el món de la reposteria i l’elaboració de postres.
L’únic postre romà que coneixia éren les “torrijas”, que es fan amb pa banyat amb llet i ou, després es fregeixen i posteriorment es banyen amb mel. També sabia de l’existència dels dàtils amb fruits secs però no sabia que fos un postre romà!
Realment aquests postres que has posat tenen molt bona pinta! El postre que més m’ha sobtat ha estat la truita de llet i mel, ja que mai he menjat una truita dolça, i la mel la deu endolcir molt!
Quan acabem l’època d’examens, m’agradaria provar de fer algun d’aquests postres, i si ho faig, en faré fotografies i en faré un article! M’agradaria provar de fer el pa dolç o els dàtils amb fruits secs, ja que a la meva àvia li agraden molt i moltes vegades en compra !
Valete!
Salve!!
Felicitats Patri, trobo que has fet un molt bon article.
M’ha cridat força l’atenció, ja que és curiós descobrir poc a poc que moltes de les coses d’ara, actuals en la nostre societat, cultura, provenen dels romans i segeuixen vivents.
Vale!
Salve!!!
Moltissimes felicitats Patri. Quin gran article! M’han entrat unes ganes de probar aquestes fantastiques receptes.
Jo ja sabia que la mel, l’oli d’oliva, els fruits secs,.. eren bàsics en la dieta dels romans. No havia sentit a parlar de cap d’aquestes receptes.
La veritat es que el que m’ha sobtat d’aquestes receptes és que em recorden molt a alguna de les receptes que vaig cuinar l’any passat a una excursió amb els companys de Grec. Tambè utilitzen bastant la mel.
De totes maneres aquestes receptes les hauré de intentar algun dia que m’hi han entrat ganes.
Vale!!!
Salve!!!
Patri quin article més dolç i mai millor dit!!!!! Ens hauríem d’animar i fer un dia dolços per a tota la classe que a tu t’agrada cuinar!!
És curiós saber que molts dels postres que es mengem nosaltres tenen orígen romà, poc a poc ens adonem de que els romans tenen molta influència sobre la nostra cultura!
Felicitats una altra vegada Patri!
Vale
Salve!
El posterum és la meva part preferida a l’hora de dinar jajaja!
A l’Antiga Roma, els àpats ja es dividien en tres parts, tal i com ho fem nosaltres ara:
Gustatio: Era l’aperitiu.
Mulsum: Vi i mel.
Ferculum: El sopar.
Secundae mensae:Les postres.
Nosaltres també acompanyem el menjar amb vi, aigua i altres begudes. Sopem i tant a l’hora de dinar com a la de sopar tenim les postres.
L’any passat vam anar a la boqueria i vamo cuinar plats romans, i sí, utilitzavem mel per endolçar els aliments.
Vam dinar, pèsols, carn i torrijas. Ami em va agradar molt!
Em sembla bé, un dia fem cuina romana i entre tots portem aliment i després de classe, a les dues i mitja qui volgui experimentar i provar coses noves que es quedi, una activitat amb nota extra!
Salve!!
Feliciter Patri per el teu apunt, m’agradat molt, ja que m’agrada molt la cuina i més cuinar postres!! Algun dia podriem fer alguna activitat així no? L’any passat vam fer els alumnes de 4t una excursió a la boqueria de Barcelona, allà vam fer dinars Romans, i els postres eren torrijas… estaven boníssimes. Aquest any també podriem fer una sortida com la de l’any passat no?
Vale!!
Salve!
Aquest article sobre els postres està molt bé. No sabia que a l’època dels romans ja es dividien els àpats en tres plats com ho fem actualment. El postres que surten en aquest article tenen molt bona pinta, segur que deuen estar molt bons!
Salve!
M’ha encantat l’article! Està molt ben fet i és molt interessant, sobretot per la gent a qui ens agrada molt la cuina.
M’ha sorprès molt saber que aquest postres provenen dels romans, cal dir que alguns em sonaven però d’altres no. Tot i així, estic encantada de saber una mica més sobre la seva cuina i els ingredients que utilitzaven.
Bon profit!