Tag Archives: Odissea

Un comentari homèric

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Reus el congrés de CDC, partit que es troba al capdavant del Govern de Catalunya. El cònclave de la formació nacionalista ha estat l’argument d’aquesta punyent crítica de Tian Riba, col·laborador del programa matinal “La primera hora”, que dirigeix i presenta Jordi Basté a RAC 1, en què el comentarista estableix un paral·lelisme entre les finalitats del partit polític i alguns passatges de l’Odissea.

Què us ha semblat el comentari? Per què creieu que utilitza l’obra homèrica com a mesura de la trajectòria del partit polític?

GABY

Nausica a la Viquilletra, part grega

El grup de Literatura Catalana, juntament amb les alumnes de Grec de segon de Batxillerat, hem fet un treball col·laboratiu sobre Nausica de Joan Maragall. El grup que hem fet el treball som Versos d’ara i de sempre, com en Jordi ja ha explicat al seu article. El resultat de tota la nostra feina el podeu veure en aquest altre article.

La tasca de la Thaïs i meva ha estat treballar la part grega. Hem agafat els fragments que havien triat de Joan Maragall i hem anat buscant l’equivalent a l’edició de l’Odissea de l’editorial Les belles lettres, traduïda al francès per Victor Bérard per a la col·lecció des universités de france, que estava en grec i en francès.

També hem hagut de buscar l’equivalència en una edició en vers de l’Odissea, traducció catalana de Carles Riba, perquè al costat del text en grec, el fes entenedor a tothom. Carles Riba va ser un literat i filòleg clàssic molt important. Li agradava molt escriure sobre temes clàssics i va fer dues versions de l’Odissea, una en vers i una altra en prosa, les dues en català. També va ser qui es va encarregar d’acabar de lligar alguns fragments de la Nausica de Joan Maragall, un cop aquest va morir amb l’obra sense enllestir.

Els fragments en grec els hem afegit per escrit a la grabació i apareixen entre les diferents escenes, juntament amb el text de Carles Riba recitat.

A Literatura catalana vam triar uns versos per representar i la tasca dels de Grec va ser trobar alguns fragments de l’Odissea d’Homer en què es veiés el que representaríem. Va ser dificil trobar alguns fragments, ja que hi havia alguns diàlegs que pronunciaven diferents personatges segons les dues versions. Un exemple és el paper de Nausica, que en el text de Joan Maragall té més importància i és ella la que pronuncia alguns parlaments que a la versió d’Homer recita la reina Areté.

[Il·lustració de Laia Martínez]

Marina García
Grec i Llatí
2n Batx.

Ciclop etern

 

Ciclop etern

Oh, tu ull de ciclop etern i immòbil
gegant de peus de plom
arrelat
als nostres cors arran de costa,
que vetlles pacient per la mar
i els mariners teus
quan el sol s’ajaça i els foscos presagis
de la nit
badallen i es desempereseixen!

Oh, tu, Polifem modern, vigia celest
déu de la claror nocturna,
quantes vides has furtat a la fondària,
al torb i a la maregassa,
amb la teva resplendor d’aurora?

Quantes quimeres i goigs
explicar-nos podries si volguessis
trencar
el teu fidel vot de silenci i temprança!

Oh, tu pilar del vent i la confiança,
ocell inert
que sense ales voles
i ens fas sense ulls veure
en l’obscuritat,
assenyalant-nos el dolç recer i la cala
acollidora,
aixoplugant-nos amb la teva càlida mirada!

Oh, tu, far del meu cor,
company silent de tants i tants
foscos i clars dies
que em guies
quan les hores dormen,
no apaivaguis el teu esguard ni m’abandonis:
obscura i sense sentit,
sense tu,
fora ma vida.

© Xavier Serrahima 2oo9

Poema guardonat (ex-aequo) del
II Concurs de Poesia Curta “Ciutat de Maó”,
organitzat per l’ajuntament de la ciutat

TOTS ELS DRETS RESERVATS

No es permet reproduir totalment o parcial l’obra per cap mitjà sense l’autorització escrita de l’autor

(autorització que es podrà sol·licitar a través del formulari de contacte del seu web)

L’institut Premià de Mar participa en el I Concurs Odissea Catalunya

Els alumnes de 1r de batxillerat, animats per la Lida, ens hem presentat a la Primera Edició del Concurs Odissea a Catalunya com podeu observar en aquest Google map dels centres i equips participants:


Mostra Odisea 2012 en un mapa més gran

En total,  la nostra classe ha aconseguit set grups participants:

  • DEIXEBLES D’ORFEU
  • LES METAMORFÒSIQUES
  • LACASITOS
  • SAPPHIRA
  • FELICITAS
  • E PLURIBUS UNUM
  • JAM MOUSEWORLD

Aquests grups farem la seva primera intervenció en el concurs entre els dies 6 i 9 de febrer i, si tot va bé i tenim sort, participarem en el desempat local i la fase final durant els dies 15 i 29 de febrer.

Aquest concurs es fa per primera vegada a Catalunya després de portar set edicions a Galícia, cinc a València i dues a Aragó.

Es tracta d’un concurs de cultura clàssica que va adreçat a tots els alumnes de secundària, on els alumnes participem en un nombre màxim de tres concursants per grup. Es divideix en dues fases, l’autonòmica i l’estatal, amb el següent funcionament: Dins de les dates concretades s’ha d’accedir a la pàgina web oficial del concurs, i respondre a les preguntes formulades (aquestes seran tres més una d’especial).

Un  cop fet els possibles desempats a Catalunya i tenir la classificació autònomica, hi ha un procediment semblant de manera estatal, i amb els participants guanyadors de cada territori. Amb això es celebrarà la fase final amb concursants de Galícia, València, Aragó i Catalunya.

Les bases del concurs que hem de tenir molt presents són les següents:

I. El concurs consistirà a respondre les preguntes que cada dia es publicaran a la pàgina web.

II. Podran participar-hi alumnes matriculats en els centres oficials d’ensenyament secundari de Catalunya el curs 2011/2012, format per equips de tres membres com a màxim. Aquests equips hauran de tenir un professor responsable. Un mateix professor pot ser responsable de diferents equips.

III. La inscripció dels equips es realitzarà entre els dies 11 i 3 de febrer de 2012, emplenant el formulari d’inscripció directament a la web del concurs. Una vegada enviat, cada equip rebrà al correu electrònic del professor responsable una clau per a concursar. Un cop començat el concurs no es podrà substituir cap dels components de l’equip.

IV. Els tres primers dies (6, 7 i  8 de febrer)  sortiran publicades les tres primeres preguntes que versaran sobre un tema relacionat amb la Cultura Clàssica:

  • 1r dia:  els viatges en la mitologia grega i romana.
  • 2n dia:  els viatges en la vida quotidiana a Grècia i Roma.
  • 3r dia:  els viatges en la història i institucions grecollatines.

V. El quart dia ( dijous 9 de febrer) sortiran publicades altres preguntes-pista i una superpregunta de major dificultat que les preguntes ordinàries: la resposta de la superpregunta vindrà donada per les inicials de les respostes correctes de la pregunta-pista,  seguint el seu ordre de publicació. Totes aquestes preguntes tindran com a eix temàtic els viatges de la literatura grecollatina.

VI. Els equips participants hauran de respondre les preguntes completant directament el formulari publicat a la pàgina web del concurs.

VII. Nomès en cas excepcional d’avaria del sistema informàtic podran ser admeses les respostes per correu electrònic a l’adreça següent: correu.aplec@gmail.com, sempre i quan hi consti la clau, nom del grup i professor responsable.

VIII. Per cada pregunta correctament contestada s’obtindran  5 punts i l’error suposarà el descompte d’1 punt. Si s’encerta la superpregunta s’obtindran 10 punts i per cada resposta encertada de les preguntes-pista per arribar a la solució s’obtindran 2 punts més;  per cada error es decomptarà 1 punt.

IX. No es poden deixar preguntes sense respondre (en blanc), tant a les tandes de preguntes dels tres primers dies com a la super-pregunta, ja que en fer-ho s’anul·len totes les altres de la sèrie.

X. En les respostes no s’admetran abreviatures i haurà de respectar-se l’ortografia correcta de les paraules.

XI. Les preguntes, preguntes-pista i superpregunta han de ser sempre respostes amb una sola paraula, quedant automàticament invalides les que consten de més d’una paraula en la resposta.

XII. Quan es demani expressament la resposta en llatí, ha d’usar-se aquesta llengua i escriure la paraula en cas nominatiu singular /1a persona del singular si és verb, tal com es troba al diccionari, llevat que s’indiqui expressament d’altra manera.

XIII. Les transcripcions de les paraules gregues han d’atenir-se a les normes de transcripció al català. Qualsevol transcripció a altres llengües serà considerada com un error. Per a la transcripció de les paraules gregues en general i dels noms propis grecs poden consultar-se els enllaços que s’ofereixen a la secció de FAQ (preguntes freqüents).

XIV. Al web hi ha una relació de preguntes i respostes relatives a la participació correcta en el concurs. No dubteu a consultar-les, perquè poden ser de molta utilitat i evitar errors innecessaris.

XV. Cada dia es publicaran al web les respostes correctes a les preguntes o superpregunta del dia anterior i l’ordre de classificació dels equips.

XVI. El resultat provisional es publicarà, si no es produeix un empat, el divendres 10 de febrer de 2012,  deixant aquest dia per a atendre les reclamacions si n’hi hagués.

XVII. El resultat final d’aquesta primera fase es publicarà el dilluns 13 de febrer. En cas d’empat a punts es procedirà segons allò establert en els punts següents:

XVIII. En cas d’empat a punts entre equips que puguin optar al segon o tercer premis, no hi haurà desempat la classificació s’establirà atenent al temps emprat a respondre.

XIX. En cas d’empat a punts entre equips que optin als primer premi es celebrarà un desempat, que consistirà en una nova superpregunta que es publicarà al web la tarda del dimecres 15 de febrer.

XX. Aquest desempat tindrà lloc a les dependències dels centres designats per l’organització, com a mínim un per Delegació Territorial, i serà vigilat per un professor/a d’un altre centre participant o per un representant de l’organització.

XXI. En el desempat les preguntes poden ser de qualsevol dels temes de les fases anteriors del concurs. S’aixecarà acta de tot el procés segons el model proporcionat per l’organització.

XXII. En cas de nou empat a punts, l’equip que menys temps hagi emprat a respondre a aquesta superpregunta de desempat serà el guanyador i seleccionat per a la fase estatal, i amb el mateix criteri, si s’escau, s’adjudicaran els premis inferiors.

XXIII. El resultat provisional d’aquest desempat es publicarà el dijous 16 de febrer, quedant  aquest dia quedarà per a atendre les reclamacions, si n’hi hagués.

XXIV. El resultat final del desempat i, per consegüent, de la fase local del concurs, es coneixerà el divendres 17 de febrer.

XXV. Per a participar en la fase estatal, les diferents seccions hauran de comunicar a SEEC-Galicia les dades dels equips guanyadors de les seves respectives seccions abans del divendres 24 de febrer.

XXVI. Els equips guanyadors a les seves respectives seccions competiran entre si en una segona fase estatal, amb una gran pregunta que serà publicada la tarda de dimecres 29 de febrer.

XXVII. Aquest desempat tindrà lloc en les dependències del centre guanyador o, si no és possible, en un centre designat per l’organització i vigilat per un responsable d’aquesta.

XXVIII. El resultat provisional es publicarà  dijous 1 de març, quedant aquest dia per a atendre les reclamacions, si n’hi hagués.

XXIX. El resultat final d’aquesta fase estatal es farà públic divendres 2 de març.

XXX. En la fase catalana el jurat estarà format per membres elegits de l’entitat organitzadora.

XXXI. En la fase estatal el jurat estarà format pels membres de les organitzacions participants (dos representants a determinar per cada secció).

XXXII. S’estableixen els següents premis:

  • Un primer premi de 100 euros per al primer equip classificat.
  • Un segon premi de 75 euros per al segon equip classificat.
  • Un tercer premi de 50 euros per al tercer equip classificat.

XXXIII. S’estableix el premi següent en la fase estatal, aportat a parts iguals entre les seccions participants:

  • Primer equip classificat: 600 euros.

XXXIV. El lliurament de premis de la fase catalana tindrà lloc en el marc del Festival Magna Celebratio de Badalona, que se celebrarà entre el 27 i el 29 d’abril.

XXXV. En cas de qualsevol reclamació o consulta, aquesta es dirigirà al correu electrònic següent: correu.aplec@gmail.com.

XXXVI. Les bases del concurs podran ser modificades per part de l’organització per causes de força major (temporals, avaria informàtica, etc.).

Bona sort!

Rocío Molina

1r Batx. Llatí Institut Premià de Mar

L’Olimp, com te l’imagines?

 

ἡ μὲν ἄρ᾽ ὣς εἰποῦσ᾽ ἀπέβη γλαυκῶπις Ἀθήνη
Οὔλυμπόνδ᾽, ὅθι φασὶ θεῶν ἕδος ἀσφαλὲς αἰεὶ
ἔμμεναι. οὔτ᾽ ἀνέμοισι τινάσσεται οὔτε ποτ᾽ ὄμβρωι
δεύεται οὔτε χιὼν ἐπιπίλναται, ἀλλὰ μάλ᾽ αἴθρη
πέπταται ἀνέφελος, λευκὴ δ᾽ ἐπιδέδρομεν αἴγλη·
τῶι ἔνι τέρπονται μάκαρες θεοὶ ἤματα πάντα.

 

Tal havent dit, partí la dels ulls lluents, Atena,

cap a l’Olimp, on diuen que hi ha la seu per a sempre

ferma dels déus; ni vents la sotraguen, ni pluja la mulla

ni mai neu s’hi acosta sinó que tostemps s’hi desplega

sense núvols l’atzur, i una blanca lluor la corona.

És allí que es delecten els déus benaurats tots els dies.


Homer, ODISSEA VI 41-46 (trad. Carles Riba)

 

Un dibuix fet

Com t’imagines tu l’Olimp?

Diana

“De itinere”: Κεφαλλονιά IV- Ítaca

Ιθάκη… Sí, ja he fet la meva visita a Ítaca, ja he complert. Espero que el meu viatge continuï estant ple d’experiències i ple de coneixences i prego que sigui llarg, però em sento com si hagués complert una etapa. Segurament és només una qüestió d’edat, però m’agrada mirar-m’ho amb un cert lirisme. Què és la vida sinó un poema inacabat?

Vathí, la capital d’Ítaca

[Font: grecotour]

És aquest un racó de món amb molt d’encís. Les seves costes no tenen res a envejar a les illes veïnes; el caràcter porós del seu relleu la forneix de grutes, una d’elles anomenada també de les Nimfes, si bé no tan espectacular com la de Melissani; fins i tot és possible que el palau d’Odisseu es trobés a Cefal·lònia i no aquí, a prop d’Stavros (Σταυρός) com semblen apuntar les darreres excavacions. Cal recórrer-la i gaudir-ne, tant si hi busquem les petges d’Odisseu com si no.

Com que les paraules ja les posa el poeta i els acords el músic, aquí us deixo algunes imatges evocadores per fer-vos-en una idea.

Fixeu-vos que al final hi ha un exercici en el qual queda palesa la presència del mite homèric en tots els àmbits de la vida itaquesa.

TERESA

“De itinere”: Κεφαλλονιά II- Com viu l’altra meitat…

L’àmbit insular grec sol ser identificat amb les illes de l’Egeu, amb l’animada Míconos (Μύκονος) o la bella Santorini (Σαντορίνι) com a bandera, també és fàcil trobar viatgers que han experimentat la varietat d’alguna illa més gran, sobretot Creta (Κρήτη), però no tants són conscients dels tresors que amaga el Jònic. La costa més occidental de Grècia allotja set illes, anomenades en conjunt heptanès, que van de la septentrional, Corfú (Κέρκυρα), fins a Citera (Κύθιρα), la més meridional, tot passant de nord a sud per Paxos (Παξοί), Lefcada (Λευκάδα), Ítaca (Ιθάκη), Cefal·lònia (Κεφαλλονιά) i Zacint (Ζάκυνθος). Més exhuberants que les seves germanes orientals, a exepció de Citera, semblant a Creta, és fàcil comprendre el delit d’Odisseu per tornar a la seva pàtria -sigui quin sigui el seu emplaçament exacte-, beneïda per la fertilitat de les seves oliveres i vinyes, així com la frondositat dels boscos.

Σπαρτοχώρι (ΜΕΓΑΝΗΣΙ – MEGANISI) [Foto: Josep Lario]

Paga la pena, doncs, en un viatge a Cefal·lònia, fer un periple en vaixell per les illes més properes per gaudir del paissatge des del mar. Si no es té la sort de poder fer-ho lliurement en un bot governat per un mateix, és imprescincible,  si més no, contractar un creuer anomenat de les tres illes, que ens portarà a Lefcada i dos dels seus illots, Meganisi (Μεγανήσι) i Escorpió (Σκoρπιóς), a l’hora que ens permetrà capbussar-nos al blau Jònic des del vaixell.

Per a qui a hores d’ara es pregunti el perquè del títol de l’article, cal dir que respon a la sensació que vaig experimentar en capbussar-me en una platja recòndita d’Escorpió, propietat privada de la família del magnat grec Aristoteles Onassis. Se’m fa increible pensar que tota una illa pugui esdevenir seu d’una sola família, però no vaig poder evitar sentir-me una intrusa en aquelles aigües i aquella sorra, que en principi haurien de ser de tots. Des del mar es pot contemplar l’embarcador, on de tant en tant deuen recalar els iots de les celebritats, i la carretera que porta directament a les tres mansions que conformen el paisatge urbanístic: les dels dos fills, Cristina i Alex, i una tercera a l’altra banda de l’illa per a la vídua Jacquelin. Una quarta edificació serveix d’allotjament al nombrós servei, és clar, que són els que hi passen més temps.

Platja d’Escorpió [Foto: Josep Lario]

Sí, ja sé que la història de la nissaga del famós armador grec és una mostra que “els rics també ploren” i de família mal avinguda amb personatges desgraciats víctimes dels interessos més obscurs. No tenen massa a envejar als protagonistes dels cicles mítics de què beuen les tragèdies gregues, és cert. Però no deixa d’impactar-me, o potser indignar-me, -i més en un moment de crisi com l’actual- comprovar com viu l’altra meitat…

En fi, per no acabar amb aquesta reflexió agredolça, també us he de dir que si teniu tanta sort com jo, podreu topar-vos amb una autèntica trirrem solcant les aigües com el mateix rei d’Ítaca en el navili manllevat als feacis. No tenia rems i els tripulants anaven vestits amb texans, però els ulls de la proa eren inconfusibles i el nom encara més:  Η ΟΔΥΣΣΕΙΑ.

Port d’Σπαρτοχώρι [Fotos: Josep Lario]

TERESA

Tot el soroll del món, de Vicenç Llorca

Tot el soroll del món (ed. Columna, 2011) és la primera novel·la del poeta Vicenç Llorca (vid. Les places d’Ulisses i En absència de l’àngel a El Fil de les Clàssiques). Amb molta sensibilitat, amb un llenguatge cinematogràfic i alhora poètic, farcit de molts referents literaris i pictòrics, planteja si l’amor pot donar una segona oportunitat en persones marcades per una relació sentimental anterior.

Vaig tenir el goig d’assistir i enregistrar la presentació del llibre a la Biblioteca Can Llaurador de Teià:

[youtube]https://youtu.be/fzH5YJkAuq8[/youtube]

En llegir la novel·la, em vaig adonar del magnífic joc en què Vicenç, un poeta metafísic com el seu protagonista en Francesc Bertran, utilitzava el viatge de plaer a la República Dominicana i al país veí d’Haití  per endinsar-se en el viatge interior dels seus diferents personatges, tal com en el periple odisseic de l’heroi grec Ulisses. Hic et nunc no desvetllaré tot el que jo hi he arribat a trobar, espero que llegiu el llibre i, si pot ser amarats de l’experiència de la lectura homèrica, virgiliana, dantesca o …, llavors ja descobrireu tot el que en ell s’hi amaga. També us adonareu ara que és època de vacances, temps de viatjar, que el viatge, tant avui com en temps d’Homer, d’Alexandre el Gran, d’Hanníbal o de Sèneca, sempre ens proporciona coneixement  i ens fa millors, talment la lectura d’un bon llibre(vid. El viaje en la Antigüedad, de Fernando Lillo).

Reprodueixo aquí un petit fragment de la carta que, a Tot el soroll del món, el vell americà Charles deixa a la recepció de l’hotel com a comiat per a Francesc Bertran, i ja veureu que a més de les referències clàssiques que equiparen els embats de l’huracà Melinda a l’erupció del volcà Vesuvi i la mort de Plini el Vell (vid. El Fil de les Clàssiques) a mi em recorda la mort d’un personatge de l’Odissea, sabeu quin?:

Deixaré que Melinda sigui el forat negre que em faci avançar en la dimensió del temps i de l’espai. No, no m’he tornat boig. Se’n recorda de Plini el Vell? No va poder evitar acostar-se fins al Vesuvi per contemplar l’espectacle únic de la natura que s’expressava sublim en l’erupció del volcà. Doncs bé, me n’aniré a la platja i avançaré i avançaré envers Melinda. I ella, que em comprendrà, m’agafarà als seus braços i ja seré en el joc veloç de la felicitat de fondre’m amb la natura, com en un gran bes. I si no em pren és perquè encara no és el moment, i ho comprendré amb humilitat. En qualsevol cas, tot el que tindrà vostè de mi serà unes hores en què ens haurem dit més veritats que no molts éssers estimats en una vida. No compta la quantitat, sinó la qualitat que guanyem en l’experiència dels fets i de les vides a través de la intensitat dels moments. Com una llum de l’eternitat. pàg. 264, Ed. Columna, 2011.

Encapçala la novel·la una cita molt ben aconseguida de Secretum de Petrarca:

Excute pectus tuum acriter; invenies cunta que nosti, si ad ignorata referantur, eam proportionem obtinere quam collatus Occeano rivolus estivis siccandus ardoribus.

(…) Sed ille mos vester execrandus est; transitoria curatis, eterna negligitis.

Fruïu de la lectura, ocupeu-vos de les coses que paguen la pena!

N.B.: Si voleu seguir tota l’actualitat de la novel·la visiteu el bloc de l’autor, Quadern Blau.

Margalida

Un tastet d’Odissea

Ulisses, dormit, és deixat a Ítaca.

Ulisses, dormit, és deixat a Ítaca

JOMA

Una pregunta del nostre últim examen de Grec 2, es mereix, una reflexió més profunda ja que fa molt de temps que vàrem llegir l’Odissea d’Homer o més aviat la seva adaptació Les aventures d’Ulisses.

En quines circumstàncies arriba Ulisses a la seva terra? Qui són els feacis? Identifiqueu els noms propis dels primers deu versos del cant VI de l’Odissea i expliqueu quin paper fan a l’Odissea. Per cert, l’estada d’Ulisses al país dels feacis quin paper cabdal juga en la trama de tota l’Odissea?

Alumnes de Grec de 2n de batxillerat