Ciclop etern

 

Ciclop etern

Oh, tu ull de ciclop etern i immòbil
gegant de peus de plom
arrelat
als nostres cors arran de costa,
que vetlles pacient per la mar
i els mariners teus
quan el sol s’ajaça i els foscos presagis
de la nit
badallen i es desempereseixen!

Oh, tu, Polifem modern, vigia celest
déu de la claror nocturna,
quantes vides has furtat a la fondària,
al torb i a la maregassa,
amb la teva resplendor d’aurora?

Quantes quimeres i goigs
explicar-nos podries si volguessis
trencar
el teu fidel vot de silenci i temprança!

Oh, tu pilar del vent i la confiança,
ocell inert
que sense ales voles
i ens fas sense ulls veure
en l’obscuritat,
assenyalant-nos el dolç recer i la cala
acollidora,
aixoplugant-nos amb la teva càlida mirada!

Oh, tu, far del meu cor,
company silent de tants i tants
foscos i clars dies
que em guies
quan les hores dormen,
no apaivaguis el teu esguard ni m’abandonis:
obscura i sense sentit,
sense tu,
fora ma vida.

© Xavier Serrahima 2oo9

Poema guardonat (ex-aequo) del
II Concurs de Poesia Curta “Ciutat de Maó”,
organitzat per l’ajuntament de la ciutat

TOTS ELS DRETS RESERVATS

No es permet reproduir totalment o parcial l’obra per cap mitjà sense l’autorització escrita de l’autor

(autorització que es podrà sol·licitar a través del formulari de contacte del seu web)

42 thoughts on “Ciclop etern

  1. Margalida Capellà Soler

    Moltíssimes gràcies, Xavier, per publicar a Aracne fila i fila aquest meravellós poema teu amb referents clàssics; quan vares venir a l’institut Premià de Mar a parlar-nos de la teva adaptació de L’ase d’or i et vaig convidar a ser aràcnid, poc m’imaginava que acceptessis la invitació i col·laboressis amb aquest poema. Esperem amb candeletes les teves col·laboracions, de ben segur seran molt enriquidores per a tots nosaltres.

    Alumnes de llatí de quart, què us sembla la faceta poètica de Xavier Serrahima? Utilitza mots tan difícils i enrevessats com ens va comentar que li deien?

    Alumnes de grec, no vàreu tenir el plaer de participar al fòrum amb Xavier Serrahima, però, ara podeu llegir el seu poema Ciclop etern i comentar els seus referents clàssics: qui era Polifem? què simbolitza el ciclop Polifem? Com l’utiliza i per què?…

  2. macias.gene2010

    La vritat ha sigut una pena que no hages pogut estar en la seva xerrada que va fer a l’insitut, tenia dos grans preguntes per fer-li pero bueno en una altra ocacio suposu…
    podre opinar sobre el llibre de L’ase D’or la vritat al principi em va costar ficar-me a l’historia pero un cop dins em va agradar molt va ser un llibre diferent i atrevit respecte els altres llibres.
    Respecte a la seva xerrada no hi puc dir massa ja que no vaig poder estar pero suposo que va estar excelent !
    espero que li agi agradat els punts de llibres que hi vam fer 🙂

    macu el poema gran escriptor i gram poeta :D!

    VALE!

  3. Zícora

    Salveee.

    Un poeme molt bonic, m’ha agradat molt. Crec que associa al cíclop Polifem amb la llum que guia als vaixells tan com a les persones.

    Valee.

  4. Marta Bautista

    Salve!!

    Jo si que vaig anar a la xerrada de Xavier Serrahima, em va agradar bastant! És un bon escriptor però a mi particularment el llibre de l’Ase d’or no em va agradar gaire…
    Però per lo que he llegit també es un bon poeta!!

    Vale!!

  5. aida.alvarez1220

    Salvee!
    Quin poema més chulo.. quina llastima que no vaig poder anar, la veritat es que m’hages agradat poder asistir..

    vale.

  6. marcos.sergio2009

    Salve!
    M’hagués agradat estar més atent per haver escoltat aquest poema però ja que era camara no vaig poder..m’agrada 🙂
    vale!

  7. Margalida Capellà Soler

    Sergio, no et va passar per alt per estar concentrat en l’enregistrament. En Xavier no el va recitar a la xerrada.

  8. Noelia Vargas

    Va estar molt bé la xerrada i és un bon escriptor i també un bon poeta!

  9. fontanet.alba2010

    Salve!
    Em va agradar molt la xerrada de Xavier Serrahima, va ser molt enriquidora, interessant i divertida. Parlant del poema, m’agrada molt, és molt maco. La faceta poetica de Xavier és Genial!!! Sí que és veritat que segueix utilitzant paraules enrevessades com va comentar a la xerrada, com arrelat o torb.
    Però el poema es molt chlo! M’agrada molt! I també m’agrada molt que en Xavier sigui aràcnid i que faci aportacions tan bones.
    Vale!

  10. PaulaPla

    SALVE
    M’ha agradat bastant el poema, sembla se que també és un bon poeta!
    És veritat que va comentar que utilitzava mots molt enrevessats, però aquest poema l’he entés perfectament jajaj no he tingut cap dificultat:)
    VALE!

  11. Andrea Balart

    Salve! m’agrada molt aquest poema, està associat al cíclop Polifem . La xerrada em va agradar molt, tot i que no va recitar cap poema. El llibre del Ase d’or em va agradar molt era molt complert, tractava molts temes.

  12. Clara Trullenque Ortiz

    Ave!
    Doncs a mi aquest poema m’ha agradat i crec que es llegeix més a gust que el llibre, podria ser perquè els mots que utilitza no són tan complicats d’entendre o perquè és més entretinguda en si.

    Vale! 😀

  13. gomez.luque2011

    Em va agradar molt la seva visita, encara que alguns cops ens feia riure per les seves expresións o el que deia en el poema, encara això ho fa molt bé i es un bon poeta!
    Aquest poema l’he entés molt bé, es molt xulo, ho dic perque hi havia molt poemes que fa servir paraules que no fem servir molt en el nostre dia a dia, i no les enteniem

    valee!:D

  14. Clara Trullenque Ortiz

    Podríem relacionar aquest poema amb la cançó de El far del sud, ja que crec que el cíclop aquí és un far 😀

  15. irina

    Em va agradar molt la xerrada, i crec que tot el que va dir és veritat, segons com llegeixes el llibre et pot semblar d’una manera o d’una altre, a mi també em van agradar molt les històries com la de la sandàlia. Aquest poema m’ha agradat molt, crec que associa al cíclop Polifem amb la llum que guia als vaixells tan com a les persones. En aquest poema hi ha paraules que no he acabat d’entendre: arrelat, desempereseixen..
    El cíclop és un gegant que només té un ull.

  16. aiida

    un poema molt maco. amb apraules que costen d’entendre però si. jajaja a mi en gneral en Xavier serrahima em va agradar bstant com escirbia i tot. Ja li vaig comentar al final de quan va vindre! Ave!

  17. Erik Martins

    Salve!

    Vaig assistir a la xerrada i va ser interessant. El poema esta ben fet i m’agrada crec que serveix per fer aixo!:)

    Vale.

  18. Sabina

    Salve!
    El poema m’ha agradat més que el llibre, el trobo més entretingut i molt més fàcil d’entendre. Potser les paraules que es fan servir són més comuns i senzilles.
    Vale! 😀

  19. tinker.tomas2010

    Salve!
    Tot i que el poema esta be, crec que és millor que en Xavier es dediqui a traduir llibres o a escriur-els.

    Vale!:D

  20. Eva Perez

    SALVEE
    el poema esta molt ben fet, la veritat es que m’ha surpres.
    la xarrada va estar molt be també

  21. lourdes caparros

    En Aquest poema el ciclóp podria ser un far? ja que es refereix a que esta il.luminat, al costat del mar, guia les costes…

    VALE

  22. Eva Serrano

    Salvee!!
    No sabia que en Xavier també fés poesia! Sí que utlitiza mots una mica dificil però pel context es pot entendre perfectament.
    Li deuen agradar molt els referents clàssics ja que tant el poema com el llibre que he llegit parlen d’això.
    Valee!

  23. Mireia Moral

    SALVEE!
    Vaig anar a la xerrada, i va estar molt bé, va ser molt completa, ens va contestar molt bé totes les preguntes. El poema es molt bonic.
    VALE =D

  24. gerard carrillo

    Salve!

    la veritat es que estic dacord amb el Tom tot i que evidentment es una opiniò subjectiva de cadascù.

    Vale 😀

  25. natalia espejo

    Salve! 🙂
    La xerrada em va agradar molt i aquest poema l’he entés molt bé, es molt bonic.

  26. Yasmina Berkane Pais

    Salve! 🙂

    Coincideixo amb els meus companys en que va estar molt bé la xerrada d’en Xavier. Encara que no hem va agradar el llibre de l’Ase d’Or aquest poema, el Ciclop Etern, està molt bé i m’alegra que en Xavier comenti a Aracne, ja que la seva aportació ha estat molt interesant.
    VALE!

  27. Naim

    Salve!
    Hem va agradar moltissim la xerrada d’en Xavier,el poema de Ciclop Etern està molt bè, tot i que costa una mica entedre aquest poema.

  28. franco.paula0920

    Salve!

    Està molt bé el fet de escriure una poesia per a un cíclop, un ser mitològic d’un sol ull.
    “Oh, tu ull de ciclop etern i immòbil”. Lúnic ull que té en el centre de la cara.
    També esmenta a Poliferm “Oh, tu, Polifem modern, vigia celest, déu de la claror nocturna”.

    Tots els versos sempre començen amb “Oh, tu”.
    Per cert, desconeixia el fet que Xavier Serrahima escriu poesia. Encara m’enrecordo en la visita que ens va fer gràcies a la lectura de l’ase d’or. Seria un plaer tornat a veure aquest home que tant s’interessa per als referents clàssics.

    Segons el Cant Novè de l’Odissea, Ulisses, en el viatge de tornada de Troia, va arribar a una illa,Odiseu juntament amb uns companys escollits per ell mateix van decidir explorar l’illa amb un dels tres vaixells que controlaven, després de donar mitja volta sencera a l’illa Odisseu va trobar una cova, Odisseu va penetrar-hi juntament amb dotze companys i entre tots van muntar un festí amb el menjar que el ciclop guardava a la seva cova, a qüestió de menjar, els grecs van perdre la noció del temps i es van adonar massa tard de l’arribada del ciclop a la seva llar. Polifem va tancar l’entrada de la cova amb una enorme roca i després d’encendre una foguera va poder divisar els grecs amagats al fons de tot. Si bé al principi va sentir curiositat per els nouvinguts, però en veure que s’havien menjat gairebé totes les seves reserves va muntar en còlera i en venjança va devorar a dos dels grecs.
    Ulisses, empresonat a la cova amb els grecs restants va elaborar un pla per fugir. Quan va caure la nit, Ulisses va oferir vi al ciclop (el qual desconeixia completament l’existència d’aquest líquid). El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contestà “Ningú”. Aprofitant que dormia,ja que Ulisses i els seus l’havien emborratxat, Ulisses el deixà cec amb una estaca. A continuació, Ulisses i els seus companys fugiren disfressats d’ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i demanaren què passava, el ciclop digué: “Ningú m’ha deixat cec! Ningú m’ha atacat!”. Així els companys de Polifem pensaren que ningú li havia fet cap mal. Aquesta astúcia va deixar lliures Ulisses i els seus companys. Polifem des de la seva illa va sentir les burles del grecs que s’endinsaven a la mar, i amb un últim acte de fúria els va llençar una roca, però com l’havien encegat va fallar el llançament. Finalment Polifem va pregar a el seu pare que governa les aigües, que evités que Ulisses arribés a la seva pàtria.

  29. Marta Verde i Elisa Moya

    Salve!
    Oh, tu ull de ciclop etern i immòbil
    gegant de peus de plom (…)
    Jaja, quina clavada.
    Clar, té un únic ull i és una bèstia enorme.
    La xerrada del Xavier Serrahima és la del llibre de “L’ase d’or” que va asistir la Elisa va estar molt bé a l’home el vam veure molt sociable i disposa a contestar les preguntes que li formulavem. Seria un plaer tornat a veure aquest home que tant s’interessa per als referents clàssics.

  30. Andrea Balart

    Salve!
    Polifem era un gegant que vivia en una cova i només tenia un ull.. Quan hi van passar Ulisses i els seus companys els va capturar i cada nit se’n menjava un per sopar.
    Ulisses el va emborratxar de vi i li va clavar la llança roent a l’ull. Es va lligar amb els companys supervivents a la panxa de les ovelles de Polifem aprofitant quan van sortir de la cova a pasturar.
    Polifem tocava l’esquena dels seus animals per impedir que els seus presoners s’escapessin a llom del ramat, però no es va fixar en les panxes..
    Ulisses s’havia presentat com “Ningú”, quan el cíclop li havia demanat pel nom. Així, quan els altres gegants van preguntar a Polifem qui l’havia ferit els va contestar: “Ningú”, i el van deixar per boig. Després li va foradar l’ull. Al final es va escapar amb les ovelles.

    Deixo aquí un enllaç on està la Odissea:
    http://issuu.com/institutcambo/docs/odissea_01

  31. irina

    Salve!
    El poema està molt bé, crec que associa al cíclop Polifem amb la llum que guia als vaixells, és a dir amb un far ja que només té un sol ull i per tant és com la llum del far. Polifem era un ciclop d’un sol ull fill de Posidó i de la nimfa Toosa.
    A l’Odissea,es narra com Ulisses, en el viatge de tornada de Troia, va arribar a una illa, i juntament amb uns companys van decidir explorar l’illa. Després de donar mitja volta sencera a l’illa, Ulisses va trobar una cova, va penetrar-hi juntament amb dotze companys i entre tots van muntar un festí amb el menjar que el ciclop guardava a la seva cova. El ciclop va arribar i va tancar l’entrada de la cova amb una enorme roca i després d’encendre una foguera va poder divisar els grecs amagats al fons de tot. En veure que s’havien menjat gairebé totes les seves reserves va muntar en còlera i en venjança va devorar a dos dels grecs.

    Quan va caure la nit, Ulisses va oferir vi al ciclop . El ciclop va demanar a Ulisses el seu nom i ell, astutament, li contestà “Ningú”. Aprofitant que dormia,ja que Ulisses i els seus l’havien emborratxat, Ulisses el deixà cec amb una estaca. A continuació, Ulisses i els seus companys fugiren disfressats d’ovelles. Quan els altres ciclops sentiren remor i demanaren què passava, el ciclop digué: “Ningú m’ha deixat cec! Ningú m’ha atacat!”. Així els companys de Polifem pensaren que ningú li havia fet cap mal. Aquesta astúcia va deixar lliures a Ulisses i els seus companys. Polifem des de la seva illa va sentir les burles del grecs que s’endinsaven a la mar, i amb un últim acte de fúria els va llençar una roca, però com l’havien encegat va fallar el llançament. Finalment Polifem va pregar a el seu pare que evités que Ulisses arribés a la seva pàtria.
    Per això, Ulisses és perseguit per la ira del déu del mar, Posidó, enutjat amb ell perquè ha deixat cec el seu fill, el ciclop, Polifem.

  32. alexandre mercadé moya

    Salveteeee!!!
    Aquest poema està molt bé diria que assosia a Poliferm amb la llum que guia als vaixells al seu desti.
    Poliferm era un ciclop (un ser gegant amb un sol ull) que surt a l’Odissea i Ulisses emborratxan-lo li restrosa el ull.

  33. Arnau Alvarez

    Salve 🙂
    Sense dubte algun el que ha fet el poema té un talent incalculable es un molt bo poema ja que sembla que tu estiguis davant de Polifem mirant-li desde la ment fins a tot el cos de el gran ull enmig del cap fins als grans peus del gran Polifem es un poema be fet,encara que hi ha coses que no les entenc perqué no tinc el intel·lecte suficient per entendre algunes paraules tant complexes.

  34. Alex Aguilera

    Salvee!

    És un poema molt bonic i interesant! Està molt ben fet i molt ben pensat. Hi ha coses que no entenc, algunes paraules.. A part això, m’agradat molt.
    Qui ho ha escrit és un gran poeta!

  35. amandaleon

    Salve!

    Un poema molt romàntic. Ciclop, encara que tingui un sol ull, tè sentiments i estima algú. Molt bon poema i molt bon escriptor!

  36. Carlos Padial Pineda

    Salve!
    Un poema molt romàntic. Polifem , encara que tingui un sol ull, tè sentiments i estima algú. Molt bon poema i molt bon escriptor!

    El poema m’ha agradat molt, i en part em sento identificat amb ell, encara que no sigui un Ciclop.

    Per cert, el missatge de amandaleon es meu, nose perque quan m’he loguejat amb el meu correo, no m’he fixat en que el nom del escriptor del comentari, no era jo…

  37. Pingback: Anònim

  38. arnau soler

    Salve!!

    Avagades els mites de la entigua grecia ens sempre veuen els ciclops com dulens gegants i que es menjen les persones.
    Però avegades tambe tenen sentiments i tenen boncor com es veu en aquet poema.
    El escripto que va fer aquet pioema es otava que es referia a algu en perticular .
    M’aagradat molt per la manera de expresar aquets sentiments

  39. Sandra

    Salve, m’he quedat sense paraules!
    Que bon escriptor, un bon poema romàntic que te fa sentir identificat, és a dir, com si tu fossis aquesta persona a la qual es refereix el poema, en aquest cas el clicop Poliferm.

    Hi han paraules que no les acabo d’entendre però així era la poesia per referir-se aquella època, des del meu punt de vista és una llàstima que paraules antigues siguin substituïdes per unes altres.

    Vale.

  40. Mireia Abelaira

    Salve!
    Aquest poema esta molt bé, m’agradat com es compara amb una llum calida que ilumina.
    Vale!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *