Tag Archives: Música

Tocant la flauta ad lib. a classe de llatí

En la música s’utilitzen conceptes sobretot italians, però de tant en tant se’n troba de llatins.

L’altre dia, tocant una sonatina ( que té uns moviments semblants a l’ òpera) vaig trobar l’expressió ad lib. Qui de vosaltres em sabria dir què vol dir?

Bé, us segueixo posant en situació, com us deia, la sonatina que estava tocant tenia els moviments d’una òpera.

L’òpera es caracteritza perquè sempre hi apareix una Aria, que és quan el/la protagonista expressa els seus sentiments. Per posar-vos un exemple, he triat l’Aria d’una òpera molt especial, dedicada a Orfeu i Eurídice. En l’Aria, Orfeu expressa el seu patiment en viure sense Eurídice. No us explico més que aquest mite està a la tercera part del llibre Narracions de mites clàssics i ens l’hem de llegir abans de les vacances de Nadal.]

Aquí podem veure com la mitologia apareix en l’art escènic (ja que l’òpera és actuada), en la música i en la pintura. Com per exemple aquest quadre de Rubens també representant el mite d’Eurídice i Orfeu.

A classe de llatí de primer de batxillerat, tocant per a tots vosaltres:

Laura Luna Surinyach
1r Batx. Llatí

Torna a Aracne la poesia inèdita amb referents: “Hortènsies” de Pepita Castellví

5 Replies

HORTÈNSIES

Clara nit d’estiu. Sèiem a les cadires
arrenglerades davant del castell
enmig d’una disbauxa d’hortènsies rosa.
Amb una música brillant, fonda
com escrita en un pentagrama d’algues,
les notes del “Preludi” de Debussy
“Ce qu’a vu le vent d’ouest”
ens envoltaven mentre la lluna
espiava per les finestres de la nit.
La suavitat del vespre em feia somiar;
Iris que estima Zèfir, el vent de l’Oest,
corre, jugant a amagar-se del seu estimat.
L’alè transparent del vent
esbulla la cabellera lluent
d’Iris que amb les seves ales daurades
vola encenent Arcs de Sant Martí.
El somni és breu, l’encanteri es trenca
i em torna a la bellesa
de la música de Debussy.

PEPITA CASTELLVÍ

La “Cançó grega” al Cantània 2011, Beceroles

50 Replies

Dilluns passat, 2 de maig a la tarda, els alumnes de cinquè i de sisè de la meva escola vàrem cantar a l’Auditori de Barcelona per a tots els pares el Cantània d’enguany: Beceroles del compositor Enric Palomar amb el text de Màrius Serra. Amb en Xavi hem après a cantar molt bé i molta música, però també les lletres de l’alfabet grec. De fet, abans d’estudiar-nos la partitura, ens va fer estudiar tot l’alfabet grec; jo ja me’l sabia perquè sempre escoltava El rap de les lletres gregues del Deka i havia fet aquesta plantilla de cal·ligrafia grega.

A classe de música, hem treballat de valent durant mesos. Tot el Cantània d’enguany tenia una lletra difícil i una partitura complicada, però va ser molt emocionant veure a l’Auditori, on tantes vegades havia anat a concerts familiars, tants de nens i nenes cantant amb les lletres gregues estampades a la samarreta. Nosaltres no les portàvem en honor d’un company hindú de la classe, ja m’hagués agradat!. Afortunadament varen deixar enregistrar tot el Cantània als pares i vaig pensar des d’un principi que la Cançó grega podria ser un bon regal per a tots vosaltres, aràcnids i aràcnides.

Qui diu que el grec no està de moda? Uns vint-i-cinc mil nens de 3r, 4t, 5è i 6è d’Educació Primària durant el mes de maig i juny de 2011 cantaran a l’Auditori de Barcelona i també a Granollers, Mataró, Vilafranca del Penedès, Olot, Manresa, Figueres, El Vendrell, Valladolid, Salamanca i Parla dins Beceroles aquesta cançó grega i tots se sabran l’alfabet grec com nosaltres. Te’l saps tu? A què esperes? Ara amb el vídeo de la “Cançó grega” no tens excusa. Intenta-ho.

Per molts anys Cantània! Moltes gràcies Bergantí per donar-nos l’oportunitat de participar-hi. Moltes gràcies, Xavi, per ensenyar-nos tan bé!

Valèria

5è Educació Primària

El rap de la filosofia, de Deka

13 Replies

Tot va començar amb El rap de les Clàssiques. El recordeu? i el del llatí? i el de les lletres gregues? i el del dia d’Europa? i el de la 1a declinació? i el de les conclusions del meu treball de recerca? … mentre trobo la inspiració per fer un rap horacià (ja que no he fet cap èpode ni cap oda i …) us presento el rap de la filosofia. Com bé sabeu la filosofia va tenir els seus orígens a l’antiga Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet, en el segle VI aC. Els primers filòsofs (Tales, Anaxímenes, Anaximandre), tot buscant el principi fonamental de l’univers van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite μῦθος i mitjançant el λόγος raonament trobaren la veritat, en grec ἀλήθεια (Arrels clàssiques del lèxic científic, tècnic i humanístic, pàg. 80 de Margalida Capellà, ed. Teide).

Escolteu el meu rap de la filosofia i a veure qui hi troba més referents clàssics, qui és capaç de dir tots els mots i els seus ètims d’origen grec o llatí, tot començant pel mateix mot filosofia:

Oriol García-Penche, Deka

2n de batxillerat

Horaci: Beatus ille en l’actualitat

25 Replies

Hola Aracnins!

Fa uns quants dies vam treballar a classe Horaci, el més gran poeta líric de la literatura llatina, escollint diferents odes i epodes, encara ben actuals, que ens entren a la Selectivitat.

: Casa familiar d’Horaci a Venosa

A Horaci, el podríem descriure com un poeta satíric bastant reflexiu, que expressava tot allò que enyorava amb una perfecció absoluta. El seu pare es va encarregar de donar-li una bona educació, primer a la llar familiar a Venosa, després a Roma i finalment a Atenes. Quan tornà a Roma, va començar a escriure. El mateix Virgili el va presentar l’any 39 aC a Mecenàs que el va incorporar al cercle d’artistes en l’òrbita d’August. Horaci hi va destacar tant que Mecenàs li va regalar una finca a Sabínia. Va passar la resta de la seva vida lliurat a l’oci i a la creació poètica. Va morir l’any 8 aC, pocs mesos després de la mort de Mecenàs.

El tòpic horacià que vaig escollir és “Beatus ille”, segurament us sona, ja que l’hem treballat a literatura castellana i catalana amb alguns autors com Garcilaso de la Vega i Fray Luis León, als cursos passats. Per fer-vos una petita idea del significat d’aquest tòpic, tracta sobre l’ elogi d’una vida retirada, bàsicament en el camp i el trobem en l’Epode II d’Horaci. Aquest epode, és segurament el més conegut de tots els poemes horacians. Fins als últims quatre versos, és un elogi apassionat de la vida al camp. Al final, el poeta sorpèn el lector desprevingut amb un toc d’humor.

Tot i que vam tenir poc temps per recol·lectar tots els referents trobats d’aquest tòpic en la pervivència en l’actualitat, n’he trobat molts com podreu veure en el meu treball de més avall. Alguns us sorprendran!

Què us ha semblat? Penseu que utilitzem aquest tòpic en el sentit de estar vivint en una vida retirada fora dels perills de les ciutats? Quins altres referents clàssics de beatus ille coneixeu?

Irena Jagustin Arana

LLATÍ 2n Batx.

Kylie Minogue recrea Afrodita i l’Olimp

21 Replies

Kylie Minogue va fer parada aquest dissabte a Barcelona, en la gira mundial que està fent per presentar el seu últim treball “Aphrodite” del qual en Deka ja en va parlar en el seu treball de recerca L’emprenta d’Orfeu. La cantant australiana va recrear al públic del Palau Sant Jordi la seva particular visió de l’Olimp i la destresa de la dea de l’amor. Aquí teniu la crònica de la notícia que en feien a Tv3:

Gaby

Apol·lo, el rap de la 1a

175 Replies

Senyors i Senyores, aquí estem les dues compositores més famoses de tot el món que som la Hady i la Georgina i el cantant que ha reproduït la nostra cançó, l’Uri. I us presentem el nostre “single” més venut….! El rap d’Apol·lo!

EL RAP D’APOL·LO

Aquell era Apol·lo, que estava enamorat,
de la seva estimada, d’una noia rossa.
Ella no volia saber gran cosa d’ell.
Ja que només li agradava, la seva bellesa,
i el seu cant però ella va ser llesta,
i va demanar al seu pare que la convertís,
en alguna rosa,
per aconseguir que Apol·lo deixés d’estimar-la
i també d’adorar-la.

Una rosa enmig del prat, per culpa d’un déu entremaliat,
que no va saber deixar estar, sense amics ni companyia, pobra rosa com està.

Apol·lo sentia els batecs, del cor de la rosa,
l’olor dels seus cabells que volava per l’aire.
El gust dels seus llavis roses que li recordaven
la seva mare Rosa.
(Rosa, rosa, rosam, rosae, rosae, rosa, rosae, rosae, rosas, rosarum, rosis, rosis)

una rosa enmig del prat, per culpa d’un déu
entremaliat,
que no va saber deixar estar, sense amics ni companyia, pobra rosa com està.

(rosa, rosa, rosam, rosae, rosae, rosa, rosae, rosae, rosas, rosarum, rosis, rosis)

Esperem que escolteu el disc Raps i balades!

Georgina Tur
Hady Camara
4t ESO Llatí

Les Sibil·les paganes

28 Replies

Fa unes setmanes, l’Uri i jo vam fer una exposició per Història de l’art, on analitzàvem la volta de la Capella Sixtina. Sabíeu però, que aquesta obra de Miquel Àngel és una fusió del cristianisme i el món pagà? Doncs sí, als triangles laterals es poden apreciar profetes de la religió cristiana i les Sibil·les paganes.

Les sibil·les són profetisses, sovint d’origen oriental, que emetem oracles sota la inspiració d’Apol·lo. Els seus dictàmens eren recollits a les coleccions d’oracles sibil·lins, als quals s’acudia en casos de necessitat. Entre les més famoses Sibil·les hi ha la d’Eritrea a l’Àsia Menor, i la cumana a Cumes, prop de Nàpols. Aquesta última va ser a la que va acudir Eneas abans de baixar als inferns. A més es creu que Apol·lo va prometre-li que el seu oracle seria inexorable si accedia a ser l’amant de qualsevol que hi anés. A canvi, ella va demanar viure tants anys com grans hi ha en un grapat de sorra, però oblidà demanar al propi temps la joventut. De tal manera que, transformada en una vella, acabà per desitjar la mort.

[youtube]https://youtu.be/7_FRV4i4Guw[/youtube]

Aquí us deixo un fragment de l’Eneida de Virgili (VI, 1-12) que explica el moment en què Eneas consulta la Sibil·la cumana:

Sic fatur lacrimans, classique immittit habenas et tandem Eubocis Cumarum adlabitur oris. Obverunt pelago proras; tum dente tenaci ancora fundabat navis et litora curvae praetexunt puppes. Iuvenum manus emicat ardens litus in Hesperium; quaerit pars semina flammae abstrusa in venis silicis, pars densa ferarum tecta rapit silvas inventaque flumina monstrat. At pius Aeneas arces quibus altus Apollo praesidet horrendaeque procul secreta Sibyllae, antrum immane, petit, magnam cui mentem animumque Delius inspirat vates aperitque futura. Iam subeunt Triviae lucos atque aurea tecta.

“Així parla Eneas plorant, i abandona les regnes al seu estol, i finalment aborda a les ribes eubees de Cumes. Els troians giren les proes cap al mar; tot seguit, amb llurs dents tenaces, les àncores subjecten els vaixells, i les popes corbades orlen el litoral. Una colla ardorosa de joves es llança damunt la costa hèsperia; els uns cerquen les sements del foc amagades dins les venes del sílex, els altres irrompen en els boscos, cau atapeït de les feres, i assenyalen els corrents d’aigua que troben. Però el pietós Eneas ateny el cim de la carena on senyoreja el temple elevat d’Apol·lo, i, a alguna distància, el redós, ple d’horror sagrat, de la Sibil·la, un antre immens, on el déu profètic de Delos li inspira la seva gran ànima i la seva voluntat, i li descobreix el futur”.
Traducció de J. Sariol, S. Cucurella i C. Moncau

[youtube]https://youtu.be/LKNPDcdkJiY[/youtube]

En la tradició cristiana, les Sibil·les anuncien l’arribada de Crist i desenvolupen, per a San Agustí, un paper paral·lel al dels profetes de la Bíblia: el món pagà ha contribuït així a l’anunci del missatge cristià. (Vid. El cant de la Sibil·la)

Us he preparat aquest muntatge:

Laura Galán

2n batxillerat

Grec

Fa dos anys, ja coneixíem Horaci

10 Replies

Ara que esteu acabant un cicle, alumnes de 2n de batxillerat, està bé que recapitulem i comprovem si hem evolucionat, des de 4t d’ESO, si ara cometríeu els mateixos errors, si teniu les mateixes mancances que quan vau començar el vostre contacte amb la matèria de Llatí.

A punt d’endinsar-nos en la profunditat de la lírica horaciana, en els tòpics que el poeta va deixar per a la posteritat, en la lectura de la selecció d’Odes i Epodes que ens proposen per a Selectivitat, cal recordar que fa dos anys l’Annia i la Cristina van fer aquest treball sobre l’oda I, 11.

[Per veure-ho més còmodament cliqueu aquí i seleccioneu pantalla compelta]

A part de donar la vostra opinió sobre la pervivència del tòpic literari del carpe diem en la cançó de “Falsa alarma”, aprofitem per fer una reflexió sobre l’aspecte formal de la presentació. A dia d’avui la tornaríem a fer igual? Què retocaríeu? Quins aspectes cal tenir en compte a l’hora de fer una presentació de diapositives?

Compareu la cançó amb aquesta altra que ens presentava l’Oriol de Premià.

A hores d’ara també hauríem de ser capaços de copsar la pervivència del tòpic en d’altres manifestacions que no el citen directament, però que sens dubte el fan palès. Què us sembla aquesta cançó de Melendi? O l’Hoy puede ser un gran dia de Joan Manuel Serrat? La veritat és que no acabaríem mai…

Carpete diem, discipuili discipulaeque!

Ametllers

10 Replies

Ja han florit els ametllers! La Marga aquests dies de fred hivernal troba a faltar el color blanc de la serralada de l’illa que la va veure néixer i l’aroma de mel que desprenen els ametllers acabats de florir. Espero que el meu poema t’alegri l’enyor!; però potser és hora de fer memòria i comentar els apunts de El Fil de les Clàssiques que tracten els referents clàssics dels ametllers. Recordeu el bell mite que ens va explicar aquí, o la cancó de la Maria del Mar Bonet, o el poema de Josep Carner o els versos de Joan Maragall o el text de Josep Pla al bloc de català Llegir molt i escriure bé….

AMETLLERS

Darrera l’horitzó

dorm la primavera.

Els seus llargs cabells

verdejen la terra.

Amb el seu alè

han florit els ametllers.

De lluny semblen joies

de maragda i argent

El vent juga a córrer

i esfulla les flors,

els pètals que cauen