Author Archives: luna.laura1120

Un matí de llibres a la UB

El dia 25 de febrer de 2013, els alumnes de 2n de batxillerat de llatí vam anar a visitar la Universitat de Barcelona de Lletres.

La visita va consistir en dues parts: la primera, on ens van ensenyar la biblioteca de lletres, les hemeroteques, i les reserves, diverses sales on tenen els llibres més antics, i la segona, on vam assistir a dues conferències, una adreçada a l’assignatura de llatí, i una altra a la de grec, tot i que aquesta també feia referència a alguns mites romans.

Peitho i Afrodita Casa de l'Amore punito

 

 

La història del llibre ens trasllada fins a l’Antic Egipte, on s’escrivia en papirs. Aquest costum va traslladar-se a les diverses cultures mediterrànies com es pot veure en l’Antiga Grècia i l’Antiga Roma.

Els rotlles de papir s’embolicaven en un cilindre de fusta enrotllats. Alguns sobrepassaven els quaranta metres de llargada i es desenrotllaven horitzontalment.

Els textos s’escrivien per una sola cara i en columnes i el títol s’indicava per mitjà d’una etiqueta que es lligava al cilindre.

Més tard el papir va ser substituït pel pergamí. La seva producció va començar cap al segle III aC, quan van començar a aconseguir-la a partir de la pell dels animals.

Això donava millors resultats perquè es podia conservar més temps, en millors condicions, més sòlid, i permetia esborrar el text.

Els cilindres papir s’anomenen volum en llatí, paraula que significa moviment circular, enrotllament, espiral, remolí, revolució, en fi, rotlle de fulles escrites, manuscrit enrotllat, llibre. de Els romans utilitzaven també taules de fusta untades amb cera en què es podia imprimir i esborrar els signes amb l’ajuda d’un estilet (que tenia una extremitat acabada en punta i l’altra arrodonida). Aquestes taules podien estar unides de manera similar a les dels còdex.

Finalitzant l’Antiguitat entre els segles II i III, i ja en l’Edat Mitjana, el còdex va substituir el volum. El llibre ja no era un rotlle continu, sinó un conjunt de fulles cosides, de manera que va adquirir l’aspecte rectangular que coneixem avui. Des d’aquell moment va ser possible accedir directament a un punt precís del text. Resultava més manejable, podia posar-se sobre una taula facilitant, d’aquesta manera, el que el lector pogués prendre notes o escriure mentre llegia. El format dels llibres va anar millorant amb la separació de les paraules, les majúscules i la puntuació, cosa que permetia una lectura silenciosa; després es van afegir les taules de les matèries i els índexs, que van facilitar l’accés directe a la informació requerida. Va ser aquest un format tan eficaç que encara s’utilitza avui, després de més de 1.500 anys de la seva aparició.

El paper va reemplaçar, progressivament, el pergamí. Una matèria més barata que va permetre una difusió més àmplia del llibre.

L’elaboració de les tècniques d’impressió per part de Gutenberg cap el 1440 van donar pas a l’entrada del llibre en l’era industrial. El llibre ja no era un objecte únic, escrit o reproduït d’acord amb la demanda. L’edició d’un llibre requereix de tota una empresa, capital per la seva realització, i un mercat per a la seva difusió. Per tant, el cost de cada exemplar baixa considerablement el que, al seu torn, augmenta notablement la seva expansió.

El llibre en forma de còdex i imprès en paper, tal com el coneixem actualment, apareix, per tant, a finals del segle XV. Als llibres impresos abans del gener de 1501 se’ls anomena incunables.

Incunable Tirant Lo Blanc Manuscrit Llibre d'hores

Incunable Tirant lo Blanc Manuscrit Llibre d’hores, Milà

 

En la nostra visita a la Biblioteca de la UB vam poder gaudir de diferents exemplars de manuscrits, incunables i dels primers llibres impresos. En tots ells vam poder observar la cura que tenien els seus creadors per millorar la seva primera perspectiva, ja que havien moltes orles que els decoraven, o detalls acolorits que feien la visió dels llibres més còmode i fàcil.

La Biblioteca de la UB disposa d’una xarxa de dinou biblioteques ubicades en els diversos campus i centres de les Universitats. Té quasi dos milions de llibres i revistes especialitzades en versió impresa o en versió electrònica, i és una de les primeres biblioteques de Catalunya i de l’Estat espanyol.

Laia Sànchez Puerto, Laura Luna Surinyach, Patrícia Ortíz Vincent i Rocío Molina Roca. 2n Batx, llatí.

Encara no saps la cinquena declinació?

Res

Res

Res

Res

Rem

Res

Rei

Rerum

Rei

Rebus

Re

Rebus

 

 

http://exteriors.files.wordpress.com/2012/10/canzo_declinacio.mp3

 

Declina els substantius següents i fes-ne almenys una frase. Si en trobes més, no t’oblidis d’afegir-los aquí en comentari.

Acies, -ei (f.): línia (de batalla).
Dies, -ei (m. y f.): dia.
Effigies, -ei (f.): efígie.
Facies, -ei (f.): forma exterior, rostre.
Fides, -ei (f.): fe, confiança.
Materies, -ei (f.): matèria.
Meridies, -ei (m.): migdia.
Pernicies, -ei (f.): ruïna, calamitat.
Res, rei (f.): cosa.
Series, -ei (f.): sèrie.
Species, -ei (f.): vista, aspecte; aparença.
Spes, -ei (f.): esperança.

Laura Luna Surinyach
2n Batxillerat LLatí

Preludi

Preludi és un mot d’origen llatí (praeludium), com podem veure és pre (abans) del ludus (del joc).

En català vol dir una acció que prepara alguna cosa més important i una part introductòria.

Imatge de previsualització de YouTube

Tot un exemple del seu ús freqüent! Aquesta cançó pertany al CD dels Amics de les arts Espècies per Catalogar que va sortir el dia 14 de febrer!

Però en música també s’utilitza molt sobretot en música barroca.

En música un preludi és una peça o un fragment que serveix per introduir a una altra més extensa com una suite o una sonata. Generalment els preludis són molt ràpids i tenen molta nota per tal d’exercitar els dits. Però és clar, no pots tocar un preludi qualsevol abans d’una sonata sinó has de mirar la tonalitat en què està la sonata o suite (la peça important, vaja) i fer el preludi de la mateixa tonalitat.

Tot seguit teniu un preludi de Sigor Albinoni que espero que us agradi tant com a mi.

Imatge de previsualització de YouTube

Laura Luna Surinyach
1r de batxillerat
Llatí

Tocant la flauta ad lib. a classe de llatí

En la música s’utilitzen conceptes sobretot italians, però de tant en tant se’n troba de llatins.

L’altre dia, tocant una sonatina ( que té uns moviments semblants a l’ òpera) vaig trobar l’expressió ad lib. Qui de vosaltres em sabria dir què  vol dir?

Bé, us segueixo posant en situació, com us deia, la sonatina que estava tocant tenia els moviments d’una òpera.

L’òpera es caracteritza perquè sempre hi apareix una Aria, que és quan el/la protagonista expressa els seus sentiments. Per posar-vos un exemple, he triat l’Aria d’una òpera molt especial, dedicada a Orfeu i Eurídice. En l’Aria, Orfeu expressa el seu patiment en viure sense Eurídice. No us explico més que aquest mite està a la tercera part del llibre Narracions de mites clàssics i ens l’hem de llegir abans de les vacances de Nadal.]

Aquí podem veure com la mitologia apareix en l’art escènic (ja que l’òpera és actuada), en la música i en la pintura. Com per exemple aquest quadre de Rubens també representant el mite d’Eurídice i Orfeu.

http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/lenguayliteratura/media/200704/18/literaturauniversal/20070418klplylliu_29.Ies.SCO.jpg

A classe de llatí de primer de batxillerat, tocant per a tots vosaltres:

Laura Luna Surinyach
1r Batx. Llatí