Tag Archives: Cultura romana

Reconstruint les lletres gregues a la romana

22 Replies

El divendres, els alumnes de grec de 1r de Batxillerat (de l’Institut Premià de Mar) van realitzar una activitat diferent de les que estan programades al currículum escolar o al modus operandi  de la Margalida, tot i que ja en vaig organitzar una fa uns dies: un taller de panòplia i, a més, altres vegades s’han fet a l’IPM tallers d’escriptura, entre d’altres.

L’esmentada activitat tenia dues parts, la teòrica (on explicava el context del sistema educatiu romà) i la pràctica (quan els alumnes veien i tocaven el material del qual els havia parlat anteriorment).

La societat romana, sobretot durant el període republicà (509-27 a. C.), com en l’antiga Grècia democràtica (508-322 a. C.), les dates d’inici d’ambdós períodes poden no coincidir per mera casualitat, les decisions es prenien per concens i, per tant, era molt important la retòrica. Per aquest motiu, i sobretot després de la conquesta de Grècia (146 a. C), l’educació va passar a ser un element imprescindible en la vida d’un patrici (òbviament, només ells podien permetre-s’ho), i centenars d’esclaus grecs amb molts coneixements van ser enviats a la capital per fer de pedagogs, degut a la seva fama de savis.

Pel que fa al tema que ens ocupa, els alumnes utilitzaven diferents materials i superfícies d’escriptura:

  • La tauleta de cera:  Recipient de fusta de forma rectangular ple de cera, que feia la funció de “llibreta”, ja que era reutilitzable (amb la part plana d’un punxó calenta es fonia la cera).
Tauleta de cera

Tauleta de cera: Ha servit de forma regular des que es va inventar l’escriptura.

  • Làmines metàl·liques de plom i de bronze i especialment les d’aquest últim que van tenir gran relleu en la civilització romana.

Tauletes de Vindolanda (fusta)

  • Fulles i escorces d’arbres: diversos pobles de l’antiguitat les van aprofitar, a falta d’altres elements manuals.
  • Plaquetes de fusta: Encerada o blanquejada (àlbum ), van estar molt en voga entre grecs i romans si es va continuar usant-durant tota la Edat Mitjana.

 

  • El papir: Format per tires (anomenades philyrae pels romans) de la medul·la fibrosa ( biblos ) de l’arbust palustre papyrus enganxades en sentit longitudinal i transversal i després premsades i encolades amb engrut que des d’uns 3000 anys aC va constituir l’obligat material dels volums egipcis i l’ús es va estendre a Europa des del segle VI aC continuant més o menys fins al segle XI de l’era cristiana.

A continuació, vam passar a la part pràctica del taller, que consistia en escriure els primers versos de la Ilíada i l’Odissea, primer sobre paper, després pergamí i, al final, papir. Com podreu veure al vídeo a continuació, va ser, com a mínim, entretingut:

[youtube]https://youtu.be/yS4p9AqbETo[/youtube]

Per acabar, què en penseu? Els que hi vau participar, us va agradar? Creieu que la reconstrucció dels materials d’escriptura us va ajudar a entendre com escrivien els romans?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Explorant Can Ferrerons

6 Replies

Premià de Mar té molta història oculta, de la que els joves en sabem molt poc, per això he fet un Thinglink de Can Ferrerons, un jaciment romà que tenim en el poble i que no coneixem. Amb aquesta informació podrem saber-ne més sobre la història de Premià.
Aquí podeu veure un treball de recerca sobre Can Ferrerons, guanyador del Primer premi HERÀCLES 2012 i una part en el TR també premiat Turisme arqueològic al Mareme. No us el perdeu!!

 

Us agrada visitar llocs antics i saber-ne més sobre el que ha passat o com es van originar? Heu visitat algun jaciment romà o alguna arquitectura romana? En cas que n’hàgiu vist alguna, a on esta situada i digueu-ne si us va agradar o no.

Què us ha semblat Can Ferrerons? El visitareu quan s’inauguri?

Els aràcnides que l’han visitat n’han fet ficcions, fins i tot amb premi, treballs de recerca i projectes de recerca de 4t amb molt èxit!

Mariona Sabanés 1r BAT Llatí

L’esclavitud a Roma

23 Replies

El 2 de desembre és el Dia Internacional per a l’Abolició de l’Esclavitud. L’esclavitud a l’Antiga Roma va ser molt freqüent ja que la majoria de la població formava part d’aquest bloc de persones privades de llibertat, propietat dels seus amos. Procedien a ser esclaus si eren fills d’un altre esclau (vernae), si era un infant abandonat, si havien estat condemnats a penes que implicaven la pèrdua de la llibertat i sobretot si havien estat capturats per un enemic en alguna batalla; de vegades, ciutats senceres queien en esclavatge. Per l’impagament d’un deute també es podia arribar a ser esclau.

No podien elegir si volien deixar de ser esclaus, per això tenien un amo, qui era el que decidia tot sobre ells, passaven a ser propietat de l’amo i no tenien cap dret. Les condicions de vida eren molt pitjor per als esclaus rurals, ja que dormien en cel·les i encadenats. Mireu que n’és de dura la seva vida…

 Aquí us deixo una presentació amb informació més resumida sobre els esclaus romans:

Sou més curiosos i en voleu saber més? Mireu el principi de la pel·lícula d’Espàrtac on es pot veure com els esclaus són tractats i la duresa de la seva feina:

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=SMe8mMKMrek[/youtube]
Si tinguessis el poder suficient per poder decidir en la vida dels esclaus, faries algun càstig per tots els amos dels esclaus per tenir-los sotmesos? Crearies més maneres per poder alliberar-los, els hi donaries més facilitats? Que n’opines sobre La llei de les 12 taules? Si fos per vosaltres, deixaríeu que existissin els esclaus o haguéssiu deixat que n’hi haguessin tants? Què hagués estat de Roma sense tecnologia i sense esclaus? I en l’actualitat n’hi ha? Per què? És l’esclavitud un crim contra la Humanitat? Per què encara no s’ha eradicat en el segle XXI?…

‘Ningú podrà ser sotmès a esclavitud o servitud, l’esclavitud i el tràfic d’esclaus queden prohibits en totes les seves formes” (article 4 de la Declaració Universal dels Drets Humans)

 Mariona Sabanés

1r Batx. Llatí

Σπεῦδε βραδέως / Festina Lente. Una recomanació ben vigent

7 Replies

Χαίρετε.
I per als qui no entengueu el grec: Salvete omnes!

Aquest article tracta de la pervivència d’una expressió grega, després llatina i, finalment, europea. L’expressió és: Σπεῦδε βραδέως.

Grec: Σπεῦδε βραδέως. Llatí: Festina lente. Català: Qui més corre, fa més tard
Castellà: Vísteme despacio, que tengo prisa.
Anglès: More haste, less speed.

Si us hi fixeu, totes les expressions juguen amb l’antítesi ràpid-lent, que crea un efecte d’estranyesa, ja que atempta contra les lleis de la lògica. La voluntat és captar l’atenció del lector sobre la necessitat de no apressar-se en l’execució dels nostres actes.

Suetoni, en la seva obra De vitis duodecim Caesarum, i més concretament en l’apartat Divus Augustus, 25.4, menciona l’ús d’aquesta expressió llatina per part del primer emperador romà. El text mostra les idees d’August sobre com s’ha d’actuar davant les diverses situacions de la vida:

nihil autem minus inperfecto duci quam festinationem temeritatemqueconuenire arbitrabatur. crebro itaque illa iactabat: σπεῦδε βραδέως:
ἀσφαλὴς γάρ ἐστ᾽ ἀμείνων ἢ θρασὺς στρατηλάτης et: ‘sat celeriter fieri quidquidfiat satis bene.’ proelium quidem aut bellum suscipiendum omninonegabat, nisicum maior emolumenti spes quam damni metus ostenderetur. nam minimacommoda non minimo sectantis discrimine similes aiebat esse aureo hamopiscantibus, cuius abrupti damnum nulla captura pensari posset.

Suetoni, Cròniques de Nuremberg

Aquí podem observar la traducció d’aquest text al català, duta a terme per Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals (100 llatinismes més vius que mai), 2014.

[August] considerava que res no convenia menys a un perfecte general que la precipitació i la temeritat. I així, sovint repetia aquelles màximes: afanya’t amb lentitud, és millor un general prudent que no un d’intrèpid i es fa prou de pressa tot el que es fa bé. Declarava que mai no s’havia d’emprendre un combat o una guerra si no es feia palesa una esperança d’èxit més gran que la por del fracàs. Perquè deia que aquells que persegueixen guanys ínfims amb un gran perill s’assemblen als que pesquen amb un ham d’or: certament, la captura de cap presa no compensaria l’amenaça del dany causat si el fil es trenqués.

Suetoni no és l’únic autor que ens explica la preferència que August tenia per la llengua grega, considerada de cultura a l’Imperi. A les Noctes Atticae, 10.11.5, Aulus Gel·li ens mostra un altre context on l’emperador va fer servir aquesta expressió.

Aquest és el fragment en llatí d’Aulus Gel·li:

[5] Illud vero Nigidianum rei atque verbi temperamentum divos Augustus duobus Graecis verbis elegantissime exprimebat. Nam et dicere in sermonibus et scribere in epistulis solitum esse aiunt σπεῦδε βραδέως, per quod monebat ut ad rem agendam simul adhiberetur et industriae celeritas et diligentiae tarditas, ex quibus duobus contrariis fit “maturitas”.

I aquí la traducció en català, a partir de la traducció a l’anglès de John C. Rolfe.

Aquella restricció de la paraula, i de l’acció per ella sola, que va ser feta per Nigidi fou molt elegantment expressada pel deïficat August amb dues paraules gregues; car diuen que ell solia utilitzar en la conversa, i escriure en les seves cartes, σπεῦδε βραδέως, expressió amb què ell recomanava que, per aconseguir un resultat, caldria utilitzar al mateix temps la immediatesa de l’energia i la dilatació de la precaució, dues qualitats oposades a partir de les quals arriba aquella “perfecció”.

Una edició prerenaixentista de les Noctes Atticae. Data de l’any 1483. A dalt, a l’esquerra, podem observar una miniatura on està representat Aulus Gel·li.

  • Quina altra sèrie d’obres de Suetoni ens ha arribat fins a l’actualitat?
  • Per què les Noctes Atticae porten, precisament, aquest adjectiu?
  • I, finalment, les alumnes de Grec de 2n de Batxillerat podríeu fer l’anàlisi morfosintàctica de Σπεῦδε βραδέως? 

Pau Molar Vilà
1.2 Grec i Llatí

Anàlisis d’anuncis amb referents clàssics (II)

22 Replies

Continuem analitzant anuncis! Esteu preparats? Comencem!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5m05ZDYBUG8[/youtube]

En aquest anunci, es pot veure com es juga amb el món clàssic i l’època contemporània. Fixeu-vos, el circ romà reflecteix l’opressió que l’emperador (interpretat per Enrique Inglesias) donava als gladiadors, ja que els tractava com a esclaus.

Una peculiaritat d’aquest anunci, és que les lluites normalment es feien entre homes, no entre dones —encara que sí que es podia donar el cas d’algun combat entre dones, com en aquest cas—. Les gladiadores, en no voler lluitar entre elles es posen a cantar (una cançó de l’època contemporània) per incitar al poble a revolucionar-se contra l’emperador i contra aquesta opressió de la que ja hem parlat. Utilitzen la beguda Pepsi com a símbol d’inici d’aquesta revolta. Una vegada més, trobem l’erotisme dins d’aquest anunci.

A la imatge, el més important que veiem, és el colosseu romà. També trobem molta gent mirant l’espectacle i l’emperador amb els seus súbdits a la vora. I per últim les gladiadores, que són tres de les grans cantants actuals: Beyoncé, Pink i Britney Spears.

Creiem que el més important d’aquest anunci és el so, pel fet de barrejar la música contemporània amb l’escenari del món clàssic. La música que interpreten les tres cantants és We will rock you, de Queen. El missatge de la cançó també està clar, la revolució.

I per acabar, veiem que, com a l’anterior anunci, no hi ha text.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=DkotR63eo2c[/youtube]

Aquest anunci té una part còmica, i és que, com encara no existia el clàxon, utilitzen la veu per cridar l’atenció als dos carros aturats enmig del camí. Aquí podem veure com era de singular el tràfic a aquesta època.

Com podeu veure, els dos carros són d’aqua i jugus, i és això el que utilitza l’autor per que la gent entengui l’origen de l’Aquarius. Amb això també ens estan dient que l’Aquarius es va començar a beure des de fa molt temps.

La imatge és el típic paisatge d’una vila romana. Es poden veure carros amb cavalls, i persones vestides amb les togues, que són els «vestits» propis dels romans.

A la música, al principi es pot sentir el so de la típica trompeta romana, i després se sent un narrador, que barreja l’espanyol amb paraules llatines. Al final també se sent parlar, en llatí, a un romà.

El text que podem visualitzar en aquest anunci són les paraules abans mencionades, aqua (aigua) i jugus (que creiem que és una paraula inventada amb la terminació -us, pròpia del llatí), escrites en els dos carros que xoquen. I al final de l’anunci també es pot llegir Alegra al populum, que vol dir “alegra a la gent” ja que en llatí populus és “poble, gent”.

Com heu pogut apreciar, ja havíem vist més anuncis amb referents del món clàssic dels que creiem, i no ens havíem adonat de que és la viva imatge d’aquest món. Els déus, els poders, l’amfiteatre, les vestimentes… fins i tot hi ha referents als gladiadors i gladiadores!

Amb això esperem que, des d’aquest moment, cada cop que veieu algun anunci amb referents cap aquest grandiós món perdut, pugueu fixar-vos encara més en els detalls i, si podeu, enviar-nos l’enllaç del vídeo per analitzar-lo!

Fins el trimestre que ve!

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3.

Anàlisi d’anuncis amb referents (I)

34 Replies

Com ja us vam prometre a l’última entrada al blog, anem a analitzar els dos primers anuncis de la nostra presentació Drive.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Q8lxGGx0R04[/youtube]

 

L’home protagonista assumeix el poder de Zeus,—déu grec considerat pare dels déus i dels homes— i es veu com una persona poderosa, que ho pot tot, com un heroi, fins i tot. Es pot veure la clara prepotència (de Zeus), i l’erotisme de les deesses (per Afrodita/Venus), per tant Zeus li dóna la força amb la qual guanya el nostre protagonista, i Afrodita/Venus l’atracció eròtica.

Al final del vídeo, podem veure l’explotació del món de les deesses gregues, i també de l’erotisme, com eina útil per a la publicitat.

El missatge que l’anunci ens vol transmetre és que la persona que utilitzi aquesta colònia tindrà la força dels déus i l’atractiu de les deesses.

A la imatge del vídeo tenim el món clàssic i, com hem dit anteriorment, la força de Zeus i l’atractiu de les deesses, especialment de la dea de l’amor i el sexe.

Al so, trobem una cançó que ens fa veure la força, el fet de que sigui un guanyador, i per suposat, tot gràcies a la colònia. La lletra de la cançó encara ens deixa més clar que és millor que ningú, i que és ell el que guanyarà.

I per últim, al text, la paraula llatina invictus, que en anglès també vol dir «invicte», la qual es refereix a un equip o lluitador que no ha perdut cap lluita.

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cMGhXqAtrWQ[/youtube]

 

A aquest anunci de colònia per a home, el protagonista està en un colosseu romà. Recordem que en el colosseu romà es feien lluites entre gladiadors, i que, per tant, aquest home ens indica indirectament que ha guanyat, que és ell el que mana aquí, el que té el poder. L’erotisme juga aquí també una part força important, ens diu que aquesta colònia és per a homes força forts i amb una bellesa inqüestionable.

A la imatge, trobem el colosseu romà, sense cap ànima, com si s’estigués preparant per un combat imminent.

Al so, podem escoltar un tambor de fons, per donar-li intensitat. Aquesta balada instrumental sembla dir-nos que tot està a punt per a la lluita.

La lletra és inexistent, en aquest anunci —obviant el nom de la fragància—.

 

¿Us ha agradat? ¿Què penseu que aquests anuncis tinguin tants referents clàssics? ¡Comenteu tot el que vulgueu!

 

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3.

Tot un món de referents: els anuncis…

46 Replies

Per començar, què és la publicitat? La publicitat s’utilitza per incitar els consumidors a comprar alguna cosa, i és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització. La publicitat utilitza determinats aspectes per fer-la més atractiva; són un exemple les paraules en altres idiomes, la història passada, la mitologia i la llegenda, l’erotisme…

Nosaltres analitzarem durant aquest any més anuncis amb referents clàssics que exposem en aquesta presentació de Drive segons els tres elements clau: la imatge, el so i el text. Esperem que us agradi!

1. Anàlisi d’anuncis amb referents I
2. Anàlisi d’anuncis amb referents II
3. Anàlisi d’anuncis amb referents III
4. Anàlisi d’anuncis amb referents IV
5. Anàlisi d’anuncis amb referents V
6. Anàlisi d’anuncis amb referents VI

In proximum!
Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t C. Optativa 3.

La reconstrucció històrica més didàctica

33 Replies

Avui, alguns dels alumnes de la Margalida heu viscut una experiència (espero) interessant i amena, diferent del que passa a les aules normalment. Més lluny de la presentació del meu treball de recerca, que segurament no ha estat més diferent de les que veureu quan exposin els treballs els de segon de batxillerat (toqui quan us toqui), el més interessant ha estat el fet que alguns alumnes s’han emprovat les armadures de legionari (i han pogut comprovar que no pesen tant).

Pels que no hagueu tingut l’oportunitat de venir, aquí teniu el muntatge que he fet amb parts de les dues sessions que he fet durant el dia d’avui:

Per cert, no oblideu d’omplir-me aquest qüestionari per al TR!


Moltes gràcies!

Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat

La Bàrcino més visual: reconstruccions en 3D

15 Replies

Ahir, els amants del món clàssic vam assabentar-nos que s’havia creat una aplicació per a tauletes (Bàrcino 3D) que ens mostra com era la ciutat de Barcino a finals del segle III de la nostra era. Va ser impressionant (com a mínim en el meu cas), perquè no sabia que des de Barcelona s’estaven impulsant aquest tipus d’iniciatives, cosa que em va provocar una grata sorpresa.

Els usuaris poden veure els espais i monuments de la ciutat romana Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, ubicar-los en l’actual i admirar l’estructura urbanística de l’antiga ciutat romana amb perspectiva d’ocell, a més de veure tots els edificis amb força luxe de detalls (com podreu comprovar al vídeo):

De moment, l’aplicació està disponible per a tauletes i a finals d’any també ho estarà per a telèfons intel·ligents.

L’Ajuntament prepara dues aplicacions més sobre l’època romana de la Sagrera i les domus de Barcelona.

La reconstrucció en 3D és un fenomen a l’alça en el món de l’arqueologia i els museus, degut al magnífic suport que dóna a les persones que no són expertes en el tema, ja que els ajuda a fer-se una idea de què eren els conjunts de sòcols que actualment podem trobar en un jaciment arqueològic qualsevol.

Salve visitator!

Arnau Lario
2n Batx.

La veu de la reconstrucció històrica catalana

4 Replies

Avete aràcnids!

Sóc l’Arnau Lario, de 2n de Batxillerat, i us vull presentar el meu treball de recerca: Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia.

10585763_639487886148228_954396801_o

A vegades pot ser difícil estudiar la llengua i la cultura de societats que fa molt de temps que es van enfonsar a la pols del temps, i dóna la sensació d’estar intentant entendre la manera de fer de fantasmes, de persones il·lustres que mil·lenis enrere van exhalar el seu últim sospir, però que morts i tot encara conserven la seva grandesa.

Així doncs, què podem fer per ficar-nos a la pell dels grans pensadors i militars de l’antiguitat? Jo tinc la resposta: reconstrucció històrica!

Pels que no sàpiguen què és la reconstrucció històrica és la recreació d’ambients, vestits, costums i eines d’èpoques antigues, sigui de l’època que sigui. Un exemple n’és la Magna Celebratio, el festival al qual espero que assistiu aquest any. Aquí teniu algunes fotos per tal que us en feu una idea:

La “legio” romana a la Magna Foto de Barcino Oriens

Mostra de cosmètics a la Magna Foto de Barcino Oriens

Ara passo al meu TR. Aquest consisteix en un bloc, l’enllaç del qual trobareu aquí, on recullo opinions d’experts en la matèria (acadèmics, membres de grups de reconstrucció històrica, treballadors de museus…), escric fitxes dels diferents festivals i grups de reconstrucció històrica a Catalunya i faig reportatges de la meva pròpia experiència en la matèria. Feu-hi una ullada, espero que us sigui d’ajuda si mai treballeu sobre aquest tema o busqueu informació sobre la Magna, els grups que hi participen, les activitats que s’hi fan…

Per acabar, voldria demanar la vostra col·laboració. Estic fent una enquesta en el marc del TR, i necessito que ompliu el formulari que trobareu a continuació. No necessitareu més de tres minuts, i m’ajudeu a millorar el treball.

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat