barcino.jpg

Bàrcino va ser fundada al denominat Mons Taber, una petita elevació vora el mar amb molt bona defensa i ben comunicada per la via Augusta, un bon emplaçament per a una ciutat en temps de pau.

L’Inici de la vida a la ciutat se situa entre els anys 15 i 10 aC. com a conseqüència de les reformes territorials i administratives ordenades per August. El nom complet d’aquesta ciutat va ser: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino i els seus habitants eren coneguts com “barcelonins o faventins”.

L’estat jurídic de la ciutat va ser el de colònia. Així que Barcelona té més de 2.000 anys d’història.

Les ciutats romanes estaven molt ben planificades i la seva construcció havia d’obeir uns plànols detallats i precissos.

A les vies d’entrada es trobaven els espais funeraris constituïts per monuments de diferents mesures i tipus, alineats paral·lelament al camí.

L’aigua és canalitzava a partir de fonts o rius situats a la vora de la ciutat, mitjançant una construcció que ajudava a salvar els desnivells, l’aqüeducte. Aquest permetia que l’aigua arribés a la ciutat i s’emmagatzemés o es distribuís per les fonts públiques, les indústries i les cases particulars.

En el cas de Barcelona coneixem l’existència de dos aqüeductes que són visibles en la base de la muralla que es troba més propera a la Catedral. Un d’ells es canalitzava pel carrer dels Arcs i l’altre s’ha trobat part del seu recorregut al carrer Duran i Basa a la part posterior de l’edifici.

La ciutat

muralles

La configuració interna de la ciutat estava determinada pel traçat de dos carrers principals: Decumanus maximus, que anava orientat en direcció est-oest, i el Cardo Maximus de nord a sud. En els extrems d’aquests carrers, es trobarien les portes principals. La resta dels carrers s’articulen a partir de traçar paral·leles a les dues principals, i es coneixen com Decumani i Cardines.

Les muralles

Envoltaven una superfície superior a les 10 hectàries, i tenien una forma octogonal no regular, molt més de llargada que d’amplada, i que s’adaptava al relleu del turó. Tenia dos recintes amurallats, el primer dels quals està datat en el moment de la fundació de la ciutat, i el segon és el que actualment podem veure. Són de finals del segle III i es van adossar a la cara externa de les anteriors. Van arribar a tenir una amplada màxima de 8 metres. Van utilitzar tot tipus de materials per construir-les, tan arquitectònics (que procedien de diversos edificis de la ciutat) com també escultures o inscripcions. La forma era la mateixa, amb un apèndix quadrat situat al centre de la façana del costat del mar. Constava de 76 torres, de les quals 10 no eren quadrades, i aquestes estaven situades en els angles i en les portes.

El fòrum i el Temple d’August

temple

Era l’espai central de la ciutat, on es creuaven els dos carrers principals. Allà es concentraven els espais i les construccions destinades al comerç, la justícia o les reunions de les autoritats de la ciutat, amb edificis com la Cúria o la Basílica, que delimitaven una àrea rectangular. Actualment la forma i la situació de totes les construccions que la formarien no es coneixen realment.
El conjunt del fòrum estava presidit per un o més temples. En el nostre cas, coneixem l’existència d’un, situat en el punt més alt del Mons Taber . Solament es conserven en la seva posició original tres columnes amb els seus respectius capitells d’ordre compost i part de l’arquitrau, que actualment podem veure en el nº10 del carrer Del Paradís. Sabem que era un temple hexàstil i perípter, de 35 metres de llarg i 17,5 d’ample, dedicat a l’emperador August.

Aqüeducte

Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat. Situats a la muralla al costat de la porta de l’actual Plaça Nova, on se n’han conservat restes que han permès una reconstrucció d’una arcada d’un d’ells. Al carrer Duran i Bas se n’han descobert un tram de quatre arcades.
L’aigua que subministraven els aqüeductes provindria l’un de Collserola i l’altre del Besòs.

Recordeu el vídeo de Bàrcino a l’article Aqüeductes, ponts i camins.

Edita: MARTA MOLINA, llatí 2n

El Bàrcino per El Fil de les Clàssiques, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.