La Bàrcino més visual: reconstruccions en 3D

Ahir, els amants del món clàssic vam assabentar-nos que s’havia creat una aplicació per a tauletes (Bàrcino 3D) que ens mostra com era la ciutat de Barcino a finals del segle III de la nostra era. Va ser impressionant (com a mínim en el meu cas), perquè no sabia que des de Barcelona s’estaven impulsant aquest tipus d’iniciatives, cosa que em va provocar una grata sorpresa.

Els usuaris poden veure els espais i monuments de la ciutat romana Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, ubicar-los en l’actual i admirar l’estructura urbanística de l’antiga ciutat romana amb perspectiva d’ocell, a més de veure tots els edificis amb força luxe de detalls (com podreu comprovar al vídeo):

De moment, l’aplicació està disponible per a tauletes i a finals d’any també ho estarà per a telèfons intel·ligents.

L’Ajuntament prepara dues aplicacions més sobre l’època romana de la Sagrera i les domus de Barcelona.

La reconstrucció en 3D és un fenomen a l’alça en el món de l’arqueologia i els museus, degut al magnífic suport que dóna a les persones que no són expertes en el tema, ja que els ajuda a fer-se una idea de què eren els conjunts de sòcols que actualment podem trobar en un jaciment arqueològic qualsevol.

Salve visitator!

Arnau Lario
2n Batx.

15 thoughts on “La Bàrcino més visual: reconstruccions en 3D

  1. Zícora

    Salve

    Una aplicació molt original. Després de tot, és una altra manera d’endinsar-nos a la Bàrcino del segle III, però això sí, molt més realista.

    Vale

  2. camil.arigon

    Salve!

    Em sembla una aplicació molt interessant poder veure la Barcelona del segle III aC en 3D!

    Bàrcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, va ser fundada per l’emperador August cap a l’any 14 a.C., un cop acabades les guerres càntabres. La ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat en l’edat mitjana mont Tàber.
    L’extensió de la colònia, delimitada per unes muralles amb torres i quatre portes, no superava les deu hectàrees. La ciutat tenia la típica estructura romana de les ciutats, amb una forma octogonal i amb una distribució en quadrícula dels habitatges i edificis de la ciutat.

    El fòrum era la plaça central dedicada a la vida pública i als negocis. Se situava entre el cardus maximus i el decumanus maximus, aproximadament al centre del recinte emmurallat. El temple de Bàrcino estava dedicat a August; dos aqüeductes conduïen les aigües cap a Barcino; i la necròpolis es trobava en l’exterior de l’àrea emmurallada, tal com era costum en l’època.

    El govern de la ciutat seguia les formes que l’imperi i la província atorgava a les colònies de la mateixa època, un poder bastant autònom. El municipi tenia jurisdicció sobre la ciutat (urbs), i l’àrea rural que l’envoltava (territorium). Les classes socials es podien dividir entre ciutadans, aquells nascuts a la ciutat o que havien obtingut la ciutadania; sense ciutadania, residents transitoris i esclaus sense drets.

    La cúria municipal, formada per un centenar de membres, era una assemblea que tractava tots els aspectes de poder de la ciutat (polítics, administratius, judicials). Es renovava cada 5 anys, encara que per poder exercir-la es requeria ser un home lliure i posseir patrimoni.

    Una part significativa de l’antiga Bàrcino és visible al subsòl arqueològic del Museu d’Història de Barcelona, on també es conserven testimonis dels seus monuments i de la vida quotidiana dels seus habitants.

  3. Marta Gallardo

    Salve!

    Barcino, forma reduïda de l’oficial Colonia Faventia Iulia Augusta Pia Barcino, va ser fundada entre els anys XIII i XV aC durant el control de Roma per l’emperador August després d’acabar amb les Guerres Càntabres.
    La ciutat es va alçar damunt un petit turó anomenat, en l’edat mitjana, mont Tàber (15 m. sobre el nivell del mar).
    Es trobava emmurallada (1.500 m2.) i delimitava unes 10 hectàrees.

    S’hi va respectar l’estructura habitual de les fundacions romanes: era de forma octogonal però el seu recinte era rectangular amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó.
    Els dos carrers principals partien de les quatre portes i formaven una creu: el Decumanus Maximus i el Cardo Maximus.
    El fòrum de Bàrcino es trobava en el punt d’unió del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus i allà, s’hi alçava un gran temple, construït a l’últim quart del s. I a.C. i probablement dedicat al culte imperial. Juntament es trobava la basílica i el temple.
    No hi ha constància que s’hi construïssin grans edificis com un amfiteatre o com un circ, ja que era una ciutat de mida molt reduïda on la vida quotidiana estava bastant limitada. Però, hi ha una hipòtesi on diuen que potser va haver-hi un amfiteatre on, actualment, trobem l’església de Santa Maria del Mar.
    Hi havia termes públiques i dos aqüeductes que subministraven aigua a la ciutat: provenia l’un de Collserola i l’altre del Besòs.
    I per últim, trobem la necròpolis que estava situada a l’exterior emmurallada.

    Els seus òrgans de govern eren similars als de l’imperi: dos duòvirs (que feien la funció dels cònsols), dos duòvirs quinquennals (que feien la funció dels censors), edils, un ordo decurionum (amb les funcions del senat).
    A finals del s. III dC o a inicis del IV dC la ciutat va ampliar les seves muralles, ja que hi havia amenaces dels pobles bàrbars.

    Les restes més ben conservades són les de la muralla però també s’han trobat de diversos habitatges del tipus domus, sobretot sota la Plaça del Rei i els seus voltants (actualment visibles al Museu d’Història de la Ciutat). D’altres cases privades se’n van poder rescatar bells mosaics com els de les tres Gràcies i la cursa de circ.

  4. Marta Gallardo

    Per cert, l’aplicació de Barcino del segle III aC en 3D està molt ben feta, i consta d’un munt de detalls que no sabia que es coneixien!

  5. Pingback: Bàrcino i les seves magistratures | Aracne fila i fila

  6. Xènia Sánchez Hernández

    Salve!
    Em sembla una aplicació molt original i interessant! Té un munt de detalls que jo no coneixia i segurament molta gent tampoc, bona feina!

    Barcino és reducció de la original Colonia Faventia Iulia Augusta Pia Barcino. Una ciutat que va ser fundada sota la mà d’August, durant els segles XIII-XV després d’acabar les Guerres Càntabres. Hi havia ja ciutats dominades al nord-oest de la península. Aquesta ciutat es va alçar en un petit turó que a l’edat mitjana s’anomenava mont Tàber.
    La colònia no superava les deu hectàrees i estava delimitada per muralles i dues torres amb quatre portes.
    La ciutat tenia l’organització habitual de les fundacions romanes (tenia una forma octogonal adaptat al relleu del turó). Els dos carrers principals: Decumanus i Cardo formaven una creu. El fòrum de Bàrcino es trobava al bell mig de la creu que formaven els dos carrers principals.
    La necròpolis estava situada fora de la muralla com era costum a l’època. El temple de Bàrcino estava dedicat a August i va ser construït poc després de la fundació de la ciutat. Hi havia també dos aqüeductes que portaven les aigües a la ciutat.
    No hi ha probes de què a la ciutat hi existís un amfiteatre o un circ, era una ciutat de mida reduïda i no es creu que hi capigués. Es creu que podria ser que hi hagués un amfiteatre on actualment hi ha l’Església de Santa María del Mar.
    Tenien un govern semblat al de l’imperi: Fent la funció dels cònsols hi havia dos duòvirs, dos duòvirs quinquenals amb la funció de censors, un ordo decurionum amb les típiques funcions del senat i edils.

    Les restes que s’han conservat millor són les de la muralla però també les d’algunes domus. Una part de l’antiga Bàrcino es troba avui dia al Museu d’Història de Barcelona.
    Vale!

  7. gimenez.judit

    Salve!
    Desconeixia completament l’existència d’aquesta aplicació i, de fet, trobo que és molt interessant conèixer com era i com veuríem Barcelona al segle III d.C.
    La nostra ciutat, Barcino, originalment anomenada colonia Faventia Iulia Augusta Pia Barcino va ser fundada pels volts del segle I a.C. August ordenà el seu aixecament, al Mons Taber, degut a una reforma territorial. Barcino estava en un punt estratègic de cara a les guerres. Tenia un bon port, un bon refugi (que era Montjuic) i estava a la vora de la Via Augusta que venia des de Roma. Per tant, Barci no estava molt ben situada. Un cop construïda, dins una muralla, que més tard van reforçar. Com tota ciutat romana tenia un cardus (carrer de nord a sud) i decumanus (d’est a oest) i paral•lels a aquests els cardines i decumani. A l’entrada de la ciutat hi havia l’espai funerari dedicat als morts i al centre el fòrum, la cúria i temples. Només conservem restes d’un dels temples. 2 aqüeductes subministraven aigua a la ciutat del Besòs i de Collserola.

  8. boutainaanza

    SALVE !

    Penso que aquesta aplicació està molt ben fet, ja que s’hi troben informacions molt detallades i interessants que no conèixer sobre Barcelona al segle III d.C.

    Vale….

  9. María Mayor

    Salve!

    Roma va ser la primera potència que a partir del segle III aC va aconseguir crear un gran imperi, l’Imperi romà, que va aconseguir unificar una gran diversitat de pobles. Des de principis del segle V a.C. la Península Ibèrica es va dividir en dues parts: els ibers i els celtes. Són els anomenats pobles indígenes pre-romans. L’arribada dels romans a la Península Ibèrica va ser conseqüència del seu enfrontament amb els cartaginesos per tal d’aconseguir el control de la Mediterrània Occidental. El temps de la conquesta romana va ser molt llarg perquè a Hispània no existia un Estat unificat sinó una disgregació de tribus. Un dels factors que van afavorir la unificació per la seva funció militar i difusió de la romanització van ser les vies de comunicació. El període de plenitud del domini romà correspon a l’instauració de l’Imperi per August l’any 27 aC. fins a mitjan s. III d.C. Dins de la reorganització politicoadministrativa de les províncies de Hispània per part d’August va fer aparèixer Barcino, nom en què era coneguda la Barcelona Romana.
    La ciutat de Barcelona va ser fundada cap a l’any 15 aC en època de l’emperador August. Es tractava d’una colònia romana. Les colònies eren les ciutats que es fundaven per distribuir terres entre els soldats romans retirats de l’exèrcit. El nom llatí de la ciutat era Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. La colònia va ser fundada a la plana que obre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs i Llobregat, espai que reunia les condicions necessàries. Estava situada sobre el traçat de la via Augusta, la carretera que ajuntava Roma amb tot el litoral mediterrani de la Península Ibèrica. Abans de l’arribada dels romans al territori que era Barcelona, estava habitat pels Ibers.

  10. Sergio Fernández

    SALVETE!

    Els romans van arribar al territori català en el 218 aC, quan un exèrcit comandat per Cneu Corneli Escipió,que actuava com a llegat del seu germà Publi, desembarcà a Empúries amb la finalitat de convertir-la en una base de suport militar en la llarga lluita que Roma sostenia amb els cartaginesos pel domini del Mediterrani. En els anys de trànsit entre el segle III i II aC, aquest procés colonitzador va anar avançant per una àmplia zona del territori.

    En aquell mateix temps, els romans van mantenir contacte directe amb les civilitzacions d’ibers de la zona i van convertir les seves poblacions en centres de control romà, i inclús les potenciaren. Amb el pas del temps i les conquestes, aquelles poblacions van acabar romanitzades del tot i els antics assentaments ibers van esdevenir ciutats consolidadament romanes, de vegades traslladant-se a una nova ubicació propera. Bàrcino va ésser una d’aquestes ciutats, entre l’any 15 i 13 aC, en època de l’emperador August, on els romans van aixecar en el Mons Taber un temple de 12 metres d’alçada, just al mig de l’actual barri Gòtic de Barcelona. Bàrcino apareix en un moment de gran impuls urbà, que va prolongar-se fins a la mort d’August, l’any 14 dC. La ciutat tenia la típica estructura romana de les ciutats, amb una forma octogonal i amb una distribució en quadrícula dels habitatges i edificis que conformaven la ciutat.

    Bàrcino era una ciutat petita comparada amb altres ciutat de la península: el clos emmurallat delimitava unes 10 hectàrees i en la seva màxima esplendor demogràfica va assolir els 2.000 habitants. Una part significativa de l’antiga Bàrcino és visible al subsòl arqueològic del Museu d’Història de Barcelona, on també es conserven testimonis dels seus monuments i de la vida quotidiana dels seus habitants.

    Vale!

  11. Mireia Gil Tutusaus

    Molt interessant l’App!

    Aquí l’exercici de la PAU:

    -Va ser una colònia romana ciutadana a Barcelona amb el nom de “Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino”.
    Al 218 aC l’exercit de Cneu Corneli Escipió van desembarcar a Empúries on volien crear la base de suport militar en la guerra dels Cartaginesos amb els Romans. Així entre els segles II i I els romans van anant expandint-se i romanitzant les poblacions ibèriques. Així les poblacions ibèriques van ser romanitzades on Barcino va ser una d’aquestes. Barcino va existir des de l’any 15 fins al 13 aC en l’època d’August com emperador.
    En Barcino es va muntar un temple anomenat “Mons Taber” de 12 m d’alçada al barri gòtic de Barcelona.
    En el moment que Barcino va aparèixer va haver-hi un gran impuls urbà, la ciutat tenia una estructura romana i era una ciutat petita i

  12. Iria Rael

    Xaipe!
    Després de tot és una nova manera ben original d’endinsar-nos a la Bàrcino del segle III, a l’època romana, però això sí, molt realista. Penso que esta bé també ja que es troben informacions molt interessants que no conèixia sobre Barcelona al segle III d.C.
    Els romans van arribar al territori català en el 218 aC, quan un exèrcit comandat per Cneu Corneli Escipió,que actuava com a llegat del seu germà Publi, desembarcà a Empúries amb la finalitat de convertir-la en una base de suport militar en la llarga lluita que Roma sostenia amb els cartaginesos pel domini del Mediterrani. En els anys de trànsit entre el segle III i II aC, aquest procés colonitzador va anar avançant per una àmplia zona del territori.
    Bàrcino era una ciutat petita comparada amb altres ciutat de la península: el clos emmurallat delimitava unes 10 hectàrees i en la seva màxima esplendor demogràfica va assolir els 2.000 habitants.

  13. Pingback: Bàcino dins Bàrcino | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *