Tag Archives: Cultura romana

La Marató de Barcelona. Tot un referent clàssic!

La Marató de Barcelona és una de les tantes maratons que es celebren arreu del món. Com ja sabeu aquestes tenen un mite grec, el mite de Fidípides.

Guanyador de la Marató de Barcelona 2015. Philip Cheruiyot Kangogo

El mite de Fidípides

A la ciutat grega d’Atenes, les dones esperaven saber si els seus marits sortien victoriosos o derrotats pels perses en la batalla a la plana de Marató, aquest lloc estava situat aproximadament a 42 km, a causa que els seus enemics perses havien jurat que després de vèncer els grecs anirien a Atenes a saquejar la ciutat, i sacrificar les nenes.

En saber això, els grecs van decidir que si les dones d’Atenes no rebien la notícia de la victòria grega abans de 24 hores, coincidint amb la posta del sol, haurien de matar elles mateixes als seus fills i es suïcidarien a continuació. Els grecs van guanyar la batalla, però els va portar més temps de l’esperat, així que corrien el risc que les seves dones, per ignorar-ho, executessin el pla i matessin als nens i se suicidessin després.

El general atenès Milcíades el Jove va decidir enviar un missatger a donar la notícia a la polis grega. I aquí es barreja la història amb la llegenda.

Fidípides, a més d’haver estat combatent un dia sencer, va haver de recórrer la distància que hi havia entre les dos ciutats per donar la notícia. Va ser tant esgotador arribar al seu destí atant ràpid que, quan va arribar, va caure esgotat i abans de morir només va poder dir una paraula: “νίκη” (-Níki- victòria en grec antic).

Però també existeix una altra versió que diu el següent:

Fidípides va ser un missatger grec que ha passat a la història per la seva capacitat de córrer i per portar bones notícies. Va ser enviat pels atenencs a Esparta el 490 aC per demanar ajut contra els perses i va arribar al seu destí, a 240 quilòmetres de distància, només dos dies després de sortir. Els espartans van declarar que no podien proporcionar l’ajut immediatament degut a inconvenients religiosos (lluna nova).

Fidípides va tornar a Atenes i en lloc de relatar el que se li havia dit, va explicar una història sobre la trobada amb el déu Pan que se li havia queixat perquè els atenencs no l’adoraven; a causa d’això els atenencs van construir un temple a Pan després de la batalla de Marató.

Tot i que ara la gent fa les maratons per iniciativa pròpia, és un gran mèrit completar una marató i també un gran esforç.

Aquest és el recorregut que van fer els corredors de la Marató de Barcelona d’aquest any:

Seríeu capaços de fer una marató? Què creieu que hauria necessitat Fidípides per no morir, capacitat física o psicològica?

Abril Ramos,

1r Batxillerat Humanístic

Inscripcions llatines a l’església de Premià de Mar!

No cal desplaçar-se molt lluny per trobar algun que altre referent o inscripció llatina, ( si és que estan a tot arreu! ). Per aquest motiu, Premià de Mar no és cap excepció. Doncs bé, resulta que avui, diumenge 5 d’abril, feia un dia massa esplèndid per romandre a casa sense fer res. M’he dirigit a l’església que està ubicada prop del Teatre l’Amistat.

Certament, tenia un feble record que allà dintre hi havia quelcom “clàssic”. I no m’equivocaba. Aquí adjunto les fotografies de la meva troballa:

inscripció llatina

petro paulo

Dit això, alumnes llatí, m’agradaria posar-vos a prova:

– Sé que estan un xic borrosses, però a la primera fotografia ( al retaule vermell ), podem apreciar la següent inscripció: Ego sum vitis, vos palmites. Sabeu quin és el seu significat?

– I per acabar, a l’última fotografia, es pot llegir Petro Paulo. Què significa?

No és molt difícil, oi?

Que acabeu tots de passar una molt bona Setmana Santa!

Sara Bernad

2n de Batxillerat Humanístic

Messalina, un exemple de prostitució a Roma

L’any passat vam fer articles sobre les dones gregues, en canvi, aquest any els fem sobre les dones romanes, jo, he fet una infografia sobre Messalina, que va ser l’encarnació de la feminitat desenfrenada i la prostitució a Roma.

websitewer
easel.ly

Vosaltres creieu que la prostitució és un bé social com els companys de classe, Joan i Júlia?

1426579296

La prostitució actualment és un tema que obre molts debats. Alguns consideren aquest ofici digne com a qualsevol altre, mentre d’altres el consideren un ofici de mala reputació. Què en sabeu de la prostitució a l’antiga Roma? Creieu que se’n feia la mateixa pràctica? On l’exercien? Com es pagava?

Aquí teniu dues infografies del Joan i la Júlia amb tota la informació que us cal saber sobre la pràctica d’aquest ofici en els vells temps.

1426581312

1426668437

Iria Rael, Joan Barrabino i Júlia Paris
1r de Batxillerat Humanístic

La presència de la ceràmica romana a Premià de Mar

11083608_878889098842749_6056535244966864958_n

Aquest matí he anat al Museu de l’Estampació a assistir a una conferència impartida per en Ramon Coll i la Marta Prevosti, on ens han explicat l’origen, l’evolució de la forma de les àmfores al llarg del període històric dels edificis del jaciment (des de l’època de la República tardana fins el segle II, ja que després en desapareix la utilització) i les característiques de les diferents “generacions” d’aquests recipients tan típicament clàssics.

Jo hi he anat per curiositat personal, i, tot i que la ceràmica no és l’aspecte que més m’entusiasma de l’arqueologia, m’ha fascinat la quantitat de coses que es poden saber a partir d’aquest tipus de material (sempre que estigui dins el marc d’un jaciment arqueològic). Per exemple, podem saber si hi havia producció de ceràmica en un lloc si hi trobem peces mal fetes, deformades o defectuoses, ja que aquestes no es comercialitzen i, per tant, han estat utilitzades (o llençades) al mateix lloc de producció.

A més, hem d’entendre que el llegat romà de Premià de Mar no es limita a les parets de Can Ferrerons, sinó que el conjunt de troballes comprèn una superfície d’unes quatre hectàrees de terreny, que, si no estassin urbanitzades, ens revelarien un munt d’incògnites que ara tenim sobre l’edifici de planta octogonal i ens mostrarien tot el complex arquitectònic en la seva esplendor. De fet, la majoria de les troballes pel que fa a les àmfores s’han realitzat a la zona de la plaça del doctor Ferran, tant a la Gran Via com a l’espai que ocupen els blocs de pisos de Vall Premià.

Així que, tant als premianencs com als badalonins us convido a visitar i gaudir del patrimoni romà del nostre poble, que tan desapercebut ha passat i que tant important és.

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat Humanístic

La Guerra de les Gàl·lies, quan Roma va posar el peu al nord

Un dels conflictes bèl·lics més coneguts dels romans és la guerra ocorreguda durant el segle I aC entre les forces de la República Romana (encapçalades per Juli Cèsar i les tribus de la Gàl·lia (territori entre l’atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) arran de les intencions de conquesta de Roma sobre aquest territori.

Quadre que representa la rendició de Vercingetòrix, de Lionel Royer

Aquí teniu un Dipity fet ad hoc amb els esdeveniments més rellevants d’aquest conflicte:

Arnau Lario Devesa 2n Batxillerat Humanístic

Anàlisis d’anuncis amb referents (IV)

Us portem els dos últims anuncis que analitzarem aquest trimestre. Aprofiteu aquest moment ja que el següent haurà d’esperar a final de curs!

“Televisor Curvo UHD”

[youtube]https://youtu.be/gl9w264QwSw[/youtube]

Aquest anunci ens exposa, per tal que veiem la gran qualitat d’aquests nous televisors corbats, un amfiteatre romà i ens col·loca a nosaltres, els espectadors, dins d’ell, creant una il·lusió als que veuen l’anunci de què els espectadors poden veure tant bé la qualitat com si estiguessin dins.

La imatge ens deixa veure un preciós amfiteatre romà, amb tots els espectadors asseguts a les grades i amb els gladiadors a dins, juntament amb el pare i el fill que estan veien la televisió. És curiós perquè, per fer-nos veure que és una família normal i corrent, ens col·loquen al pare de la família amb bata i amb la tassa de cafè i el fill amb el pijama (d’una espècie de osset blau a més!) i la tassa amb colacao.

En el so escoltem una espècie de flauta i l’avocació dels espectadors i, després, tota una banda sonora dóna música que ens indica que arriba una escena violenta i d’intriga.

No hi ha text, a excepció del nom del producte.

“Telecom”

Aquest anunci està ambientat a l’antiga Roma.

Apareix un home que busca un vídeo sobre la història de la ciutat i es veu la següent escena:

Una vil.la romana que està sent atacada per un ratolí gegant que treu raig làser dels ulls i que simula el famós goril·la gegant King Kong. Al fons es veu el colosseu i diversos temples romans.

La gent, que va vestida amb túniques romanes, fuig espantada. També apareixen diversos soldats romans.

Els soldats tenen una idea per atrapar el ratolí, li paren una trampa. En el moment en què la gent està esperant que el monstre sigui atrapat apareix una columna d’un temple amb unes inscripcions romanes, indesxifrables per a nosaltres però que esperem que ens expliqui la nostra Magistra.

També esmenta una llegenda anomenada “El rapte de les sabines“. En aquell article també veureu aquest anunci ja que també fa referència a aquesta llegenda. Si heu sentit a parlar d’ella i us recordeu d’algun altre referent a la llegenda, publiqueu un comentari per avisar a les escriptores!

Tot i això, aquest anunci pretén dir-nos com surt de bé tenir internet amb el grup “Telecom”. Podeu creure-ho? Comproveu-lo vosaltres mateixos!

Bé, moltes gràcies per haver-nos llegit i us esperem a l’anàlisi següent!

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3 Llatí.

Anàlisi d’anuncis amb referents (III)

Ja estem aquí un trimestre més! Continuarem fent els anuncis seguint l’ordre de la presentació al Drive que ja havíeu vist amb anterioritat. Espero que els gaudiu!

“Plus ultra seguros”

Els tres anuncis que podem veure d’aquesta saga narren sempre el mateix espai: el protagonista es troba a diferents llocs de l’antiga Roma, afrontant diferents situacions.

Al primer, s’està enviant missatges amb alguna dona mitjançant l’ocell missatger, una ploma i un pergamí, amb les típiques frases de pel·lícula americana de gènere romàntic: “Penja tu. No, penja tu…”. Però quan es gira amb el crit d’algú al seu darrera, se li ha enfonsat la casa. Però no de la manera habitual que nosaltres recordem o podrem reconèixer, sinó de la manera romana: amb taurons nedant per arreu.

Per tant, a la imatge trobem el tant explicat món clàssic, amb aquesta escena tan peculiar del colom missatger.

Al so, encara que és poc, podem escoltar el que semblen arpes, cosa que fa que tot el conjunt aconsegueixi un aspecte romàntic i molt bonic.

El text és molt pobre, només veiem el “penja tu” escrit al pergamí.

Al segon, el protagonista i una dona estan en el que sembla un semàfor, però molt especial: amb les paraules “sooooo!” i “alto” que canvien segons el moment. Entre els dos comencen a lligar fins que la dona el sorprèn tallant-li les cordes que el lligaven amb els seus cavalls i anant-se, deixant-lo allà tirat.

Així que podem descriure un fet que m’agrada especialment de la imatge d’aquest anunci: la parella està recalcada amb uns colors determinats. L’home, amb colors foscos i cavalls negres. La dona, amb colors pastel i cavalls blancs. No sé si ho recordareu, però és exactament igual que el Johnny i la Baby de Dirty Dancing.

El so només és la cançó de “Me siento seguro” que tant bé coneixem.

I, per últim, no hi ha text.

[youtube]https://youtu.be/r1o_v6vKC-8[/youtube]

El tercer i últim, podem veure un combat a l’interior del que sembla un castell, i el nostre protagonista estès sobre la sorra del sòl. El que mana decideix que el contrincant haurà de acabar amb el protagonista, i aquest ho passa malament en veure el seu final tan a prop.

La imatge té un clar referent clàssic, de l’antiga Roma, amb un bosc verd i un gran castell. Es juga amb la foscor per donar-li un aspecte més enigmàtic. Dins, veiem un interior clarament romà, molt ben recreat.

Aquí, les lletres fan referència al “me gusta” de Facebook, però d’una manera romana, òbviament, amb una ploma i amb una escriptura especial.

Per últim el so, altra vegada la coneguda cançó de l’assegurança.

“Frenadol”

En aquest anunci es veu com un home està malalt, però ha de fer una reunió de treball. Llavors, quan entra, veu els oients de la reunió com si fossin gladiadors.

El protagonista de l’anunci troba molt difícil la tasca que ha de fer, per això els presents a la reunió són representats com gladiadors, (els gladiadors eren uns guerrers de l’antiga Roma i la seva tasca era entretenir el públic amb lluites violentes, que podien ser mortals), ja que si no fa bé el seu treball, l’acomiadaran. El so del anunci ajuda també a crear ambient, els companys de treball, quan estan representats com gladiadors, fan crits forts com quan combatien per donar-hi més emoció.

Clarament tot això passa al seu cap, el soroll que fan els gladiadors seria el soroll que hi ha la seva ment, però quan es pren el medicament, quan es pren el Frenadol, se li passa el mal de cap, i tot allò que feia soroll i que el feia sentir malament, de cop es transforma en tranquil·litat i amistat amb tan sols un glop d’aigua més el medicament Frenadol. Gràcies a aquesta pastilla pot continuar fent la seva feina amb normalitat.

No penseu que això s’ha acabat ja! Aviat veureu un següent article amb els altres dos anuncis d’aquest trimestre! Comenteu i gaudiu.

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3 Llatí.

Fer pedagogia vestit de romà

 Avui he publicat un vídeo on llegeixo i interpreto el capitulum XII del llibre “Familia romana, que parla de l’exèrcit romà. Durant tot el text, el pare explica als seus fills tots els detalls de la vida legionària, des de la impedimenta dels soldats fins els campaments, passant per la jerarquia militar i els enemics (germànics, britans, gals…).

Per il·lustrar l’àudio i per ajudar a entendre el text he afegit diverses imatges al llarg del vídeo, algunes de les quals provenen de la reconstrucció històrica, com els vestits i armadures dels fragments audiovisuals dins d’aquest. Com podeu veure en altres vídeos que he fet, les imatges poden ser un recurs molt interessant per difondre la cultura clàssica i estudiar llatí i grec.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=c5j9EKRxQf8[/youtube]

Espero que us serveixi a vosaltres, alumnes de primer de batxillerat i quart d’ESO, per facilitar-vos la tasca de traduir i pronunciar bé el llatí, detalls que conformen una part molt important d’aquesta assignatura.

Què us ha semblat? Us ha ajudat el fet de llegir amb acompanyament audiovisual? Creieu que són útils aquest tipus de vídeos?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Can Ferrerons resorgeix de les ombres

El jaciment de Can Ferrerons, que conté les restes d’una vil·la romana de planta octogonal, veurà finalment la llum el diumenge 15 de març. Durant aquest dia els romans envaïran els voltants del jaciment, i Barcino Oriens i el grup de Reconstrucció històrica de Badalona ens transportaran de nou al món de fa 2000 anys.

Can Ferrerons, Premià de Mar

Com podeu veure aquí, la reconstrucció històrica servirà per fer reviure les restes arqueològiques d’aquesta sumptuosa construcció dels segles III/IV, de la qual tan sols coneixem la funcionalitat en el sector oest, on es localitza un petit balneum.  Mentre els visitants s’esperin per visitar el jaciment podran veure com era un campament romà del segle II dC i gaudir d’alguns oficis que ens portaran a la vida quotidiana dels habitants de la vil·la.

Us convido a venir i a gaudir d’aquest jaciment, que forma part del patrimoni cultural de Premià de Mar i que, a més, és excepcional en tota la Mediterrània.

image009

Quina millor manera hi ha de visitar un jaciment romà que entre un ambient romà?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat C

De itinere: La petjada romana a la Llombardia.

Aquest any he anat, amb la meva família, a passar uns dies de vacances de Nadal a Milà. El viatge ha estat molt interessant, entre altres coses, perquè hi he pogut trobar molts testimonis de la influència romana i llatina. Us faré una il·lustració de la ruta que vam seguir.

Mapa de la ruta del nostre viatge a Milà. Adaptat per Joan i Pau Molar

Vam sortir de Badalona el dia 28 de desembre per arribar fins a Grenoble, una ciutat francesa, important nus de comunicacions; allà hi vam fer nit. L’endemà ja ens vam dirigir a Milà. Prèviament, vam fer una parada tècnica a Torí. Ja coneixíem la ciutat, n’havíem visitat els monuments principals en altres viatges, i aquesta vegada només hi vam ser unes hores. Però va ser interessant la descoberta d’una església, als afores de Torí, d’estil neoclàssic, que tenia, en el seu fris, aquesta inscripció en llatí. Ordo populusque taurinus ob adventum regis. L’església es va edificar en homenatge al rei Vittorio Emanuele I, que, el maig de 1814, va retornar a la ciutat de Torí, després de la caiguda de l’imperi napoleònic.

Església de la Mare de Déu, a Torí. [Font: Joan Molar]

Anàlisi morfosintàctica

Ordo: Nominatiu singular masculí de la tercera declinació (ordo, -inis).

populusque: Nominatiu singular masculí (populus, -i). La partícula -que és una conjunció coordinant copulativa, enclítica.

taurinus: Adjectiu gentilici. Nominatiu singular masculí  (taurinus, -a, -um).

Ordo populusque taurinus: Sintagma nominal; els nuclis són ordo populus.

ob: Preposició d’acusatiu.

adventum: Acusatiu singular masculí de la quarta declinació (adventus, -us).

regis: Genitiu singular masculí de la tercera declinació (rex, -gis). Complement del nom adventum.

Ob adventum regis: Sintagma preposicional, complement circumstancial de causa.

La traducció seria la següent: “La noblesa i el poble de Torí per l’arribada del rei”.

Al cap d’unes hores, vam arribar a Milà. Era fosc i feia fred, però vam disposar de força dies per visitar la ciutat i els seus voltants. Ara us citaré els punts més interessants de la nostra sortida.

Basílica de Sant Ambròs. Ja sabeu que aquest sant fou bisbe de Milà. La basílica és una construcció molt antiga, d’estil paleocristià. En el seu interior conserva les relíquies de Sant Ambròs, Sant Gervasi i Sant Protasi (se’n poden veure els cadàvers: resulta una mica macabre). En un racó de la nau central, s’observa un tabernacle. Està format per peces de diversos estils. Podem observar un baix relleu del segle IV, representant el Sant Sopar, segons l’estil dels sepulcres romans.

Tabernacle de l’interior de Sant Ambròs de Milà. [Font: Joan Molar]

En l’altra cara del tabernacle, la mateixa escena és representada en romànic llombard, i data del segle X: el seu estil és molt més rude i simple. Cal pensar que els primers cristians, sobretot a Itàlia, conservaven les tècniques de construcció i d’escultura romanes, ja que Itàlia és l’hereva de l’Imperi Romà, però fora d’aquest àmbit, no es coneixien i els constructors o artistes només podien imitar-les. Fixeu-vos en la diferència respecte de la imatge anterior.

Una altra peça del tabernacle. [Font: Joan Molar]

En la cúpula de la basílica, s’hi pot veure un mosaic bizantí del segle XIII, amb unes inscripcions en alfabet grec, que he comentat en un altre article. Us deixo aquí la foto, perquè també s’hi llegeix una inscripció llatina, molt habitual en els Pantocràtors medievals. Fixeu-vos que el Crist en majestat aguanta un llibre obert, amb la llegenda Ego sum lux mundi.

Cúpula bizantina de la basílica de Sant Ambròs de Milà. [Foto: Joan Molar]

Faré l’anàlisi morfosintàctica de la inscripció:

-Ego: És el pronom personal tònic de la primera persona del singular. És el subjecte de l’oració.

-sum: És la primera persona del singular del present de l’indicatiu actiu. És el verb copulatiu de l’oració de predicat nominal.

-lux: És un nominatiu singular femení de la tercera declinació (lux, lucis). És el nucli de l’atribut.

-mundi: És el genitiu singular masculí del mot de la tercera declinació (mundus, mundi). És el complement del nom lux.

La traducció és aquesta: “Jo sóc la llum del món”. Ja sabeu que és una de les metàfores que identifiquen Jesús, al costat d’altres, que ens han arribat a través dels evangelistes: “Jo sóc el principi i la fi” (l’Alfa i l’Omega), “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”.

Després de la basílica de sant Ambròs, la visita a Milà, amb la catedral, els seus carrers i galeries comercials, ens va ocupar força temps, però també en vam tenir per anar a altres llocs. La ciutat de Bèrgam va ser molt bonica, amb un barri alt molt atractiu. En trobareu més detalls en un altre article.

Ben a prop de Bèrgam, ens vam aturar en un altre indret, força interessant pels seus orígens romans ben visibles i ben conservats: Brescia. Es tracta de l’antiga colònia romana Brixia. L’emperador Vespasià hi féu edificar, en commemoració d’una victòria militar, el temple del Capitoli, que encara conserva algun fragment d’inscripció commemorativa.

Temple del forum romà de Brescia. [Font: Joan Molar]

El temple està situat en l’espai del forum i a prop del teatre de la ciutat, que es conserva en prou bon estat, però sense punt de comparació amb el que vam poder observar al final del nostre recorregut. Ja hi arribarem.

Vista del forum de  Brescia. [Font: Joan Molar]

El nostre següent punt de destinació va ser la ciutat de Parma. Parma és coneguda pel formatge i pel prosciutto (pernil salat), però també perquè és la ciutat natal d’un pintor cèlebre del renaixement, Antonio da Correggio.

Precisament per admirar les seves pintures, vam visitar la capella de Sant Pau, al centre de la ciutat, i vam poder resseguir una sala plena d’imatges de tema mitològic, que ara us reproduïm.

Frescos mitològics de Correggio, a la capella de sant Pau, de Parma. [Font: Joan Molar]

 Ja veieu que s’hi observen divinitats i figures conegudes pels amants del món clàssic: Afrodita, les Tres Gràcies, Ceres, un sàtir o Pan, Hèstia. Fixeu-vos que cadascuna d’aquestes figures es pot identificar pels seus atributs: l’infant Cupido, el carro i les espigues, la siringa, el foc.

Els següents dies vam visitar els paisatges alpins, amb els seus llacs i els cims nevats, tan bonics en aquestes dates nadalenques. Ja de retorn a casa, vam fer una aturada a Aurenja (en francès, Orange), una ciutat del sud de França (regió Provença-Alps-Costa Blava) que, en època romana, rebé el nom d’Augusta Arausio.

No ens va costar de trobar un teatre impressionant, un dels més ben conservats del món, ja que manté el mur de l’scaena, perdut en la majoria d’altres teatres de l’antic imperi romà que avui encara es visiten.

Teatre romà d’Aurenja, vist des de fora [Font: Joan Molar] i des de dins

La construcció data del segle I i correspon al regnat d’Octavi Cèsar August. D’altra banda, ens vam deturar a contemplar l’arc de triomf que presideix una de les vies d’accés a la bonica ciutat provençal. Es tracta d’un monument commemoratiu; sembla que fou erigit en honor de Caius Marius després d’una victòria militar, però no se’n té la seguretat.

Igual que el teatre, l’arc de triomf es manté en molt bon estat; en ell es poden apreciar encara els relleus de temàtica bèl·lica. Us deixo un vídeo brevíssim, on faig la presentació del monument.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=BrUsi1_02xo[/youtube]

Qüestions

  • Repasseu les imatges de la capella de Sant Pau de Parma; hi trobareu moltes referències mitològiques que deveu conèixer: expliqueu-les breument. 
  • Definiu les parts del teatre que s’esmenten en l’article i expliqueu quines actuacions s’hi feien. Us podeu ajudar dels enllaços que hi ha en aquest treball sobre Arle.
  • Digueu en quin lloc exacte de la cúpula de Sant Ambròs de Milà es troba la inscripció llatina Ego sum lux mundi. Com ha arribat fins a nosaltres? A part del sentit literal, quin és el seu significat extens? Podeu consultar aquest article.
  • Busqueu imatges de sarcòfags romans, semblants al primer que us he mostrat en el tabernacle, pertanyent a la basílica de Sant Ambròs de Milà. Si em busqueu de les ciutats i museus més propers o que hem visitat, millor.

Valete omnes!

Pau Molar, 1r batxillerat