Com bé saps la ciutat de Roma va ser fundada el 753 aC a la península Itàlica, concretament a la regió del Laci. Aviat Roma va passar de ser un petit poblat a esdevenir una ciutat ben consolidada i la mestressa de mig món.
Observa amb atenció el mapa dinàmic de més avall i escriu almenys una frase per cada data tot indicant la seva extensió. En acabar, hem de conèixer l’extensió de Roma i el seu Imperi des de la seva fundació fins a la caiguda de l’Imperi Romà d’Orient per tal de percebre la història de Roma arreu i, d’una manera especial, en el cinema:
En aquesta ocasió tornem als orígens, a través d’un article genuïnament lingüístic que reflexiona sobre l’àvia de la majoria de les llengües europees.
Llegiu el text amb atenció i responeu les qüestions següents, tot aplicant el que sabeu d’història de la llengua. De quart d’ESO a segon de batxillerat, de segur que tots hi podeu posar el vostre granet de sorra.
Per començar, comenteu l’encapçalament de l’article. Veieu quin títol cinematogràfic parafraseja? Amb quina altra disciplina compara, doncs, l’estudi dels orígens de les llengües?
Al títol i al llarg de tot el text s’esmenten diferents lingüistes que han fet recerca sobre els orígens de les llengües indoeuropees. Investigueu sobre ells i afegiu la informació que obtingueu. No hi trobeu a faltar alguns dels noms que nosaltres hem estudiat com a pares de la indoeuropeística?
Què són les llengües indeuropees? Quantes se’n parlen avui i quina terminologia utilitza l’autor per referir-se a les relacions que les uneixen? Podeu classificar en les famílies corresponents les citades al segon paràgraf? Què deu significar que algunes llengües estan “encosinades”, tal com esmenta el text?
Quines ciències són convocades a respondre la pregunta de l’origen de l’indoeuropeu? Els de Grec podeu fer l’anàlisi etimològic de la seva denominació. Quina és la teoria actual al respecte? Quin mètode s’utilizà per arribar a aquesta conclusió i en quin camp lèxic se centra?
Quina és la nova teoria que proposa la revista Science?
Quin llatinisme clou l’article? Podeu dir-me’n el significat literal i extens? En coneixeu algun amb un sentit similar? Podeu fer un cop d’ull al llistat de la selectivitat 12-13 a veure si en trobeu algun…
I si voleu saber més sobre el tema en qüestió, consulteu aquesta entrada d’El Fil de les clàssiques, on veureu mapes il·lustratius i, fins i tot, pistes d’àudio que us ajudaran a entendre millor el tema.
FELICITER, aràcnids i aràcnides d’arreu! Ahir es van lliurar a Reus els Premis Blocs Catalunya a l’Auditori Gaudí de les instal.lacions de firaReus. En l’acte de lliurament dels Premis Blocs Catalunya en la seva cinquena edició, Aracne fila i filava ser la gran guanyadora en la categoria d’educació personal/professional. L’enhorabona a tots i a totes que ho heu fet possible!
Un cop tancat el període de votacions als Premis Blocs Catalunya 2012 amb 16.000 votacions, vàrem saber que Aracne fila i fila era un bloc finalista. Superat el torn del jurat, Aracne fila i fila ha guanyat en la categoria d’educació personal/professional! Enguany el jurat estava format pel Sr. Ferran Pallàs, guanyador de l’edició de 2011, la Sra. Iolanda Pàmies, guanyadora de l’edició de 2011, el Sr. Miquel Duran, comissionat 2.0 de la Universitat de Girona, el Sr. Jordi Iparraguirre, representant de la fundació PUNT.CAT, el Sr. Joan Ballester, director general de TICNOVA, el Sr. Benet Presas, president del Patronat de turisme de Salou, el Sr. Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya, el Sr. Pere Condom, director general del parc científic de la UdG, el Sr. Marc Arza, regidor d’Innovació, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, el Sr. Joan Maria Piqué, cap de premsa i comunicació del president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la Sra. Trina Milan, presidenta de STIC.CAT.
En la primera edició dels Premis Blocs Catalunya va guanyarEl Fil de les Clàssiques, en la tercera El vaixell d’Odisseu i en la cinquena Aracne fila i fila i L’ombra d’un somni, com a bloc corporatiu. Val també a esmentar el blog de clàssiques, Premi Núria Tudela i Penya 2012, El teixit de Penèlope de Mònica López que va quedar finalista en la categoria de Cultura i tendències. Les clàssiques en particular i les humanitats en general són, sens dubte, les gran vencedores en educació d’aquest certamen de blocs en català. Per molts anys, aràcnids i aràcnides de diferents promocions, de diferents instituts i també d’escoles concertades, de diferents edats, alumnes de primària i professores jubilades, pares, mares, avis i àvies, la família aràcnida és molt gran i ara més que mai ens toca seguir filant.
També vull felicitar stic.cat per fer possible el lliurament d’aquests premis en època de crisi, així com tots els guanyadors i guanyadores de la cinquena edició de Premis Blocs Catalunya:
Nosaltres hem fet aquest apunt sobre els déus romans, ja que pensem que no tothom els coneix o potser només saben els de la cultura grega. El nostre objectiu en aquest article és associar cada déu romà amb els déus grecs.
II.1 Qui Uranus et Gaia sunt?
II.2 Qui Titanes sunt?
II.3 Quid fecerunt Titanes?
II.4 Qui Saturnus est?
II.5 Quid fecit Saturnus?
II.6 Qui Iuppiter est?
II.7 Quae regina dearum est?
II.8 Qui fabrorum deus est?
II.9 Quid Mercurius portat?
II.10 Quae Amoris mater est?
II.11 Quae Apollonis soror est?
II. 12 Quid facit Diana?
II.13 Quid facit Minerva?
II.14 Quae sunt deae Romanae?
II.15 Habent-ne Romani multos deos?
Andrea Balart
Irina Balart
1r Batxillerat Llatí i Grec
Una de les petites satisfaccions que una professora pot tenir és veure com la llavor sembrada fructifica més enllà de les classes i de l’avaluació. Quan, sense l’incentiu de la nota, m’arriben aportacions d’alumnes que ja no estan sota la meva supervisió, penso que realment han entès que cal anar per la vida amb els ulls ben oberts i treure el suc de cada moment.
I per a mostra un botó. En aquest article us transcric els missatges d’alumnes de segon de l’any passat que m’han fet arribar les seves troballes clàssiques. Vet aquí les seves paraules, amb l’espontanietat pròpia de la immediatesa.
12-6
Teresaaa, ara que els nervis de la sele ja estan millor, t’envio aquesta foto que hem fet avui la Sara i jo de tornada de la uni. Que ara que ja no ens compta per la nota TIC, ara sí que trobem establiments amb noms clàssics. Hem entrat a preguntar per què es deia així, però la dona ens ha decepcionat dient que perquè a la mestressa li agradava i volia… que no tenia cap sentit… Tot i això, li hem fet una foto, encara que estàvem al mig de Barcelona perdudes, perquè hi havia un incendi al metro i hem hagut de marxar caminant un tros… un caos de dia… Ara a acabar de repassar per als exàmens que encara queden, i a veure si van bé.
[Foto Marina García i Sara Castro]
16-6 Teresa, fins i tot de festa trobem referents grecs… Això esta al costat de “versus”.
[Foto Marina García]
15-6 Has llegit el nou número de la revista ”Sàpiens”? Parla sobre el senat de l’antiga Roma. Solament llegir el primer paràgraf i veure que l’autor de l’article fa referència a Tit Livi, és tot un plaer llegir-ho. Ho llegeixo i em ve al cap cada moment que hem passat a classe de Llatí d’aquest any. JORDI
1-10 Molt més complet és aquest muntatge fotogràfic sobre el viatge de la Marina a Escòcia, que tot just m’acaba d’arribar.
Ja veieu que amb l’ajuda d’aquests excompanys podeu fer entrades al Google map d’Establiments clàssics, per exemple, o d’altres. També podeu desenvolupar els referents històrics i literaris del missatge del Jordi i, qui en tingui l’oportunitat., consultar la revista. Finalment, a la presentació de la Marina hi ha indubtablement molt a fer: traduccions, referents arquitèctònics… Penseu que la majoria dels monuments que hi apareixen són d’Edimburg.
Fortuna secunda en la vostra futura vida universitària!
Avui, estava mirant per Internet, i m’he adonat que el nom del lloc on visc (Premià de Dalt) i el lloc on estudio (Premià de Mar), tenen el seu origen en la veu romana Praemiliano. Ho sabíeu?
Premià de Dalt o simplement Premià, conegut també pel nom parroquial de Sant Pere de Premià, canviat el 1980, és una vila i municipi de la comarca del Maresme. Està situat al vessant meridional de la serra de Marina entre Premià de Mar, Vilassar de Dalt i Teià. Es troba a uns 20 Km de Barcelona. L’actual Premià de Mar, dit també Sant Cristòfol de Premià ja que Sant Cristòfol fou el patró de la nova vila, era antigament un petit barri mariner de Premià que se segregà de l’actual Premià de Dalt l’any 1836. L’any 1848, la inauguració de la primera via fèrria entre Barcelona i Mataró va afavorir moltíssim el creixement de Premià de Mar i no ha parat de créixer amb diferents onades d’immigració. Per cert, podeu establir alguna relació entre els sants patrons dels nostres pobles i els herois epònims grecs o els déus tutelars, com el cas d’Atena patrona d’Atenes? Hi havíeu pensat mai?
Per què penseu que el nom del nostre institut, després de la fusió dels instituts Serra de Marina i Cristòfol Ferrer es diu provisionalment institut Premià? Us agradaria que el seu nom fos Praemiliano o més aviat Primilianus? Sabeu qui va ser? Com us agradaria que es digués?
La Margalida ens ha dit que hi ha diversos noms testimoniats: Primiliano,Premiliano, Primiano, Premillano, Primiiano, Primilan i Primilia però que el més citat és Primiliano. Per tant el seu consell, després de parlar-ne amb la Marta Prevosti, arqueòloga de l’ICAC i directora del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, seria que se suggerís de posar al nostre institut el nom de Primilianus, en nominatiu. La forma del nom + -ano és la més característica de les derivacions dels noms de les vil·les romanes. Quina diferència hi ha entre vila i vil·la?
El nom llatí Primilianus (institut Primilianus de Premià de Mar!) no li aniria malament, ja que dóna nom a la vila de Premià i està testimoniat en documents medievals. Institut Vila Primilia seria segurament molt més bonic, però té el greu inconvenient que no surt testimoniat enlloc, tot i el nom de la revista!
Durant el curs 2011-12, els Clàssics de 2n de batxillerat de l’Albéniz, de la mà de la matèria de Literatura catalana i la seva professora Montse Vilà, vam participar per primera vegada al concurs Viquilletra, organitzat per la UOC. I ho vam fer amb tanta fortuna, que el nostre equip Versos d’ara i de sempreva guanyar el premi al Millor grup! De retruc, l’alegria va ser doble, perquè els companys de tercer d’ESO, el grup Shalom, van obtenir el guardó de l’Activitat multimèdia millor realitzada.
Satisfets i amb tota la il·lusió del món, el divuit de juny passat vam desplaçar-nos a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona a rebre el veredicte, conscients de la feina realitzada amb precisió, però amb el dubte de la decisió final del jurat. Havíem fet un gran esforç amb Nausica i ens havíem apassionat amb Antígona, per acabar comentant detalladament un muntatge publicitari sobre Tirant lo Blanc. A part del diploma que hi vam rebre, els organitzadors van anunciar que el premi en espècies consistiria en una ruta literària per la ciutat comtal, que tindria lloc previsiblement a principis de setembre.
I vet-nos aquí, un plujós 19 de setembre, embarcats (i no és broma perquè en algun moment va diluviar) proa al barri de Sarrià per seguir les passes de poetes contemporanis com Foix, Casasses, Vinyoli, Brossa i, anant més enrerre, el nostra admirat Carles Riba, del qual vam visitar la tomba al cementiri del barri.
D’entre tots els poemes que la companyia Els Pirates teatreva representar per a nosaltres, destaco Súnion del mateix Riba, l’únic que va ser recitat a la manera clàssica, al davant del sepulcre on el poeta descansa amb la seva esposa Clementina Arderiu, també tocada per les Muses.
Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria, tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell. temple mutilat, desdenyós de les altres columnes que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura, 7
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
Aquest poema està inclòs en el llibre Les elegies de Bierville (1943), un volum publicat en el retorn a Barcelona de Carles Riba, que va ser professor de Grec a la Universitat. Està inspirat en la visió del temple de Súnion, que, per a Carles Riba, és el símbol de la cultura clàssica grega. Què us sembla el poema? Sabeu ubicar el topònim?
Apa, gaudiu del petit muntatge que he muntat com a record de l’experiència passada, responeu les qüestions que us hi plantejo, i prepareu-vos, que enguany n’hi haurà més!
Aràcnids i aràcnides acabats d’arribar a aquesta teranyina clàssica, no us espanteu i entre tots i totes farem aquest teixit clàssic a la xarxa més gros, però si és música actual amb referents clàssics ho publicarem i ho comentarem aL’empremta d’Orfeu!
